El Diacrític
Montse Castañé, a la dreta, en un acte de campanya d'Arran a Barcelona
Montse Castañé
01/01/1970
«La lluita social ha de formar part indissoluble de la lluita per un país més lliure» | «En aquesta lluita per la independència, gran part de la gent nouvinguda no podrà votar. Això ha de canviar. A més de tenir un treball digne i segur han de ser també ciutadans i ciutadanes de ple dret!»
El Diacrític
Concentració en defensa del referèndum i contra la repressió de l'Estat, dimecres al migdia a Vic | Josep Comajoan
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Durant aquesta setmana, d'una banda hi continuarà havent l'Estat i la seva determinació de no deixar que res canviï i de l'altra una majoria social que ha perdut la por i surt al carrer sense demanar permís» | «Ser-hi, anar-hi, posar-hi el cos, desobeir si cal però no caure en les provocacions de qui ens vol violents per agredir-nos»
Montse Castañé
01/01/1970
El Diacrític
Concentració contra la represssió a les llibertats, el dia 20 passat a Vic | Josep Comajoan
Marco S. Noferini
01/01/1970
«Si ens unim tots els catalans per crear un estat independent, i una vegada aconseguida la total emancipació de l'estat espanyol hi hagués el compromís de totes o de la majoria de les forces polítiques catalanes de sotmetre a referèndum entre els catalans l'opció de la creació d'una possible confederació d'estats independents, en la qual Catalunya negociaria amb Espanya sense lligams i al mateix nivell com a estat, el volum de suports al procés i els vots del Sí serien majoria»
Roser Iborra
01/01/1970
El Diacrític
La Guàrdia Civil abandonant la seu del setmanari El Vallenc davant les mostres de rebuig de la població | El Vallenc
Roser Iborra
01/01/1970
«Cal no oblidar que això no és nou, en si, sinó en el fet que ara afecta molta gent de cop, també càrrecs electes, gent amb qui podem o no podem estar d’acord, però amb qui em solidaritzo ara plenament tot i saber que no deixaré d’observar-los críticament si cal, quan calgui» | «'Estic' independentista per treballar-hi, i estaré al costat de la força d’Anna Gabriel, de la tendresa de David Fernández, de la solidesa de Joan Coma, de l’honradesa d’Ermengol Gassiot, de la força revolucionària de Montse Castañé, de les del Sí i les del No constructiu que al meu entendre haurien d’haver fet una campanya serena en favor de la participació»
El Diacrític
Joan Calsapeu Layret
01/01/1970
«En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí» | «Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença a reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis. Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga general indefinida»
ENTREVISTA | DANIEL TURP, PROFESSOR DE DRET INTERNACIONAL I CONSTITUCIONAL DE LA UNIVERSITAT DEL QUEBEC
Daniel Turp durant l'entrevista | Marina Reig
Marina Reig
01/01/1970
Entrevista al professor Daniel Turp, president de l’Institut de Recerca per a l'Autodeterminació dels Pobles i les Independències Nacionals (IRAI), que acaba de presentar un informe sobre el procés d'autodeterminació de Catalunya | «No es pot ser un país amb una part del poble que no dona ja el seu consentiment a ser governat»
El Diacrític
Jordi Martí Font
01/01/1970
«La gran esperança és que la gent sap que junts som indestructibles (allò de la mata de jonc de Muntaner) i que davant qualsevol mur les trompetes de la festa i la vida són capaces de fer caure qualsevol paret, per molt alta que els amos l'hagin fet fer» | «Si els manaires espanyols coneguessin el còmic d'Alan Moore o haguessin vist el film que en van fer, sabrien que això és precisament allò que V busca, el caos. Que els amos esdevinguin una caricatura d'ells mateixos i el poder es dissolgui enmig de ridícules intervencions fora de lloc»
01/01/1970
Ho fa davant l'inent de la Fiscalia de l'Estat de prohibir-ne l'emissió a través dels mitjans de comunicació i convençuts dels valors de la llibertat d'expressió i d'informació, i del caràcter plenament democràtic del referèndum de l'1 d'Octubre
EL DIACRÍTIC
Els terrenys on es vol construir el Mercadona i la futura comissaria de Policia Local actualment són sòl agrícola no urbanitzable | Ferran Domènech
Ismael Dot
01/01/1970
Ismael Dot, regidor de la CUP Manlleu, explica el seu posicionament contrari al «Projecte Mercadona» a Manlleu | «La cadena de supermercats propietat de Juan Roig, finançaria part d'una sèrie d'actuacions públiques com a moneda de canvi del vot favorable del ple de l'Ajuntament per requalificar els terrenys del Poquí, i així poder fer efectiva la construcció de la nova superfície comercial»
El Diacrític
Yosra al Hakeue
01/01/1970
Yosra al Hakeue, activista manlleuenca d'UCFR Osona, reclama en aquest article la dignificació de les condicions de treball de les dones que comercien amb objectes a banda i banda de la frontera de Melilla davant la mort de dues dones més la setmana passada | «El pes de la mercaderia podia rondar al del seu propi pes. Un cop que ho aconseguien continuaven caminant per a arribar al punt on deixaran la mercaderia i cobraran el preu estimat, que podia ser entre 10 i 15 euros en un matí»
El Diacrític
Cartells de la campanya República des de Baix | Twitter Lluc Salellas
Isaac Arriaza
01/01/1970
«Legitimar el procés, però també el processisme –doncs tots dos van de bracet-, implica situar-se en un binarisme molt difícil d’acceptar, almenys per a qui escriu: Estat català en forma de república o statu quo» | «Qui no vol l’Estat propi –i, per tant, tampoc la república catalana- és franquista (o assimilable). Amb nosaltres o amb ells. Aquells que saben bé el que ens convé esperen que escollim correctament. Lenin i Stalin, des del seu reservat a l’Olimp dels grans estadistes, prenen nota amb atenció» | «Les reiterades apel·lacions als lligams llibertaris de la CUP, en forma de declaracions per part de destacats quadres del partit, s’han manifestat –finalment- com a pura ciència-ficció»
El Diacrític
El president espanyol, Mariano Rajoy, en una compareixença davant la premsa | La Moncloa
Francesc Pardo
01/01/1970
«El problema de fons és que no és democràcia, no. Vivim sota la constitució, una altra merda obsoleta que dicta tot el que es pot i no es pot fer, una espècie de biblia sense Déus ni divinitats» | «El que està clar d’aquests dies, és que no només Catalunya necessita ajuda, sinó tot Espanya necessita ajuda, perquè potser nosaltres marxarem, però els que es quedaran, necessitaran igualment la nostra ajuda»
Francesc Pardo
01/01/1970
El Diacrític
Roser Iborra
01/01/1970
«Pel no, perquè malgrat la meva visió crítica del referèndum, com a desobediència que és en vull participar» | «Per cert, jo votaré sí. Per raons molt semblants. Perquè el dia 2 d’octubre continuarem lluitant, posant fronteres contra el mal govern i construint ponts amb la bona gent lluitadora d’arreu del món»
Jordi Martí Font
01/01/1970
El Diacrític
Un soldat desfilant amb un carro de combat durant una celebració militar | copsadmirer@yahoo.es
Jordi Martí Font
01/01/1970
«De sempre hem dit «no a la guerra», de sempre hem estat insubmises, de sempre sabem que cap exèrcit defensa la pau, porti estanquera, quadribarrada o bandera negra pirata. Per això, defensarem Catalunya sense exèrcit com a exemple per a la resta del món» | «On són Òmnium i l'ANC per renyar Puigdemont públicament dient-li que primer la independència i després ja veurem? Enlloc, callen, callen i esperen»
El Diacrític
Gregorio Morán | Diario de Navarra
Jordi Martí Font
01/01/1970
Article de Jordi Martí Font arran de l'acomiadament de Gregorio Morán de 'La Vanguardia', on escrivia des de 1988 | «Les xarxes bullen sobre els motius de l'acomiadament, sobre la disminució de la llibertat d'expressió, sobre l'atac de Morán a l'independentisme com a motiu de l'acomiadament... Moltes ximpleries som capaços de dir. Més se'n diran» | «La seva visió, des d'un espanyolisme banal antiespanyolista, des de Barcelona i amb els ulls oberts i la paraula atrevida, sense amo ni cap que li mani res, doten les seves idees d'aire en tots els sentits»
El Diacrític
Hafida Oukabir, durant el seu parlament ahir a l'acte de Ripoll
Roser Iborra
01/01/1970
Crònica personal de Roser Iborra de la concentració per la pau i de solidaritat amb les víctimes dels atemptats ahir a Ripoll | «La tristesa no ens pot fer traïdors. No podem afegir odi a l’odi» | «Per sort, m’he equivocat. Quan l’acte comença i sortim de les ombres, ens adonem que som moltes, que som molts. Que també hi ha dones amb mocadors i criatures amb cartells de pau. I quan escolto la Hafida, que encara no sé qui és, penso que hi ha esperança, que ens en sortirem» | «Plorem per totes les víctimes: les de Barcelona i Cambrils, les de Ripoll. Sí, també les víctimes de Ripoll, els nens que podien haver estat els nostres»
El rei Felip VI rebent el Gran Collar de mans del rei Salman d'Aràbia durant la visita del monarca espanyol a aquest país el gener passat | Roayah News
Jordi Martí Font
01/01/1970
Article de Jordi Martí Font que posa en context les ideologies i els negocis que hi ha entorn del terrorisme de Daesh, incloses les relacions comercials promogudes des de la monarquia espanyola, amb venda d'armes inclosa, o el patrocini de Qatar al Barça | «Si volem aturar el Daesh, la feina és gran, sense cap mena de dubte, i poc té a veure amb treure l'exèrcit al carrer com han proposat els nostres lliberticides habituals. Sí que podríem començar per trencar relacions comercials amb Aràbia Saudita i Qatar mentre no abandonin la promoció i la producció de terror»
El Diacrític
Treballadors de TAIC a l'assemblea que va fer-se a Saragossa dissabte passat | Càrnies en Lluita
Mariela Salazar | Montse Castañé
01/01/1970
«En aquests moments, però, la lluita a Saragossa ja ha començat. Més de cent treballadores i treballadors es van reunir en assemblea el passat dissabte 5 d’agost amb la voluntat inequívoca de lluitar pels seus drets» | «Les conseqüències repressives, però, no s’han fet esperar: amenaces, coaccions, una expulsió. A un treballador en període de proves (segons ells) que treballava per al Grupo Jorge i contractat per TAIC el van cridar diumenge per preguntar-li si havia anat a la reunió de dissabte, i el mateix dilluns l’expulsaven»
El Diacrític
David Palau i Zaidín
01/01/1970
David Palau escriu aquest article de denúncia sobre l'actitud passiva de la Guàrdia Urbana de Barcelona davant un cas real d'agressió a uns venedors ambulants | «La indiferència és apatia, és parasitisme, és covardia, no és vida. [...] La indiferència és el pes mort de la història», que deia Gramsci. Per això no ens podem quedar indiferents»
El Diacrític
Portada de l''ABC' d'avui que posa Arran en el punt de mira
Toni Iborra
01/01/1970
«Si ataquem la minoria antisistema –pensen– provocarem la resposta, i l’espiral acció/repressió ens serviran per ocupar massivament el carrer». Amb tanquetes i amb tot el que els calgui. Aquesta és la seva lògica democràtica: impedir l’expressió de la democràcia real. Si cal, desestabilitzant-ho tot» | «Si ataquem la minoria antisistema –pensen– provocarem la resposta, i l’espiral acció/repressió ens serviran per ocupar massivament el carrer». Amb tanquetes i amb tot el que els calgui. Aquesta és la seva lògica democràtica: impedir l’expressió de la democràcia real. Si cal, desestabilitzant-ho tot»
Judicial
Josep Anglada, al judici que se li va fer l'11 de juliol a Vic | Sara Blázquez
01/01/1970
El polític xenòfob va escriure diversos tuits amenaçadors i atemoridors el desembre de 2013 contra un militant d’Arran tot i haver-lo advertit per telèfon i whatsapp que era menor d’edat | Anglada ara pot presentar recurs davant l’Audiència de Barcelona però si no es canviés el sentit de la sentència el 2019 no podria presentar-se a les pròximes eleccions municipals
ENTREVISTA | Houzan Mahmoud, ACTIVISTA PEL DRET DE LES DONES I CONTRA LA GUERRA, NASCUDA AL KURDISTAN IRAQUIÀ
Houzan Mahmoud en un moment de la xerrada «Antiimperialisme i qüestió kurda. Les lluites socials feministes i proletàries a l'Orient Mitjà», al Casal Boira Baixa de Manlleu | Clàudia Dinarès
Clàudia Dinarès
01/01/1970
L'activista kurda, Houzan Mahmoud, protagonista de la conferència ‘Les lluites socials feministes i proletàries a l’Orient Mitjà’ al Casal Boira Baixa de Manlleu | «La religió fa que les persones siguin molt vulnerables i visquin extremadament aterrades respecte a la resta de mons»
EL DIACRÍTIC
Xavier Domènech i Ada Colau | Diario de Sevilla
Gerard Horta
01/01/1970
Gerard Horta fa una crítica al manifest signat per 214 persones de l’àmbit de Catalunya en Comú que diu que l'1 d'octubre no aniran a votar | «N’hi ha que vénen de l’antifranquisme i n’hi ha que no, n’hi ha que m’han regalat un cert plaer per la seva obra i n’hi ha que no, n’hi ha d’ensinistrats a ajupir-se per recollir premis lliurats per un Borbó i n’hi ha que no, n’hi ha que han fet campanyes per votar que sí a la Constitució espanyola i a l’europea, als Estatuts de la transició, a l’ingrés de l’estat espanyol a l’OTAN... i d’altres que no s’hi han pronunciat en públic.»
ENTREVISTA | MIREN ETXEZARRETA I AURÈLIA MAÑÉ, ECONOMISTES
Aurèlia Mañé i Miren Etxezarreta, a l'acte organitzat per Muntanya de Llibres i Dies d'agost | Dolors Pena
Josep Comajoan
01/01/1970
Etxezarreta i Mañé són coautores de l'informe número 11 del Seminari d'Economia Crítica Taifa sobre «La despossessió de la vida quotidiana» que van presentar a Vic | «Veig més capacitat de transformació en moviments petits com un hort urbà, la PAH o una cooperativa de consum que a través de les institucions»
Santi Silva
01/01/1970
El Diacrític
Clara Ponsatí en el moment de la seva presa de possessió, amb el president Carles Puigdemont | Generalitat de Catalunya
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Fa por pensar que la nova consellera d'Ensenyament és una neoliberal fins al moll de l'os, perquè sabem perfectament què vol dir això aplicat a l'ensenyament: mercantilització de la cultura i l'educació, promoció de les escoles privades perquè l'ensenyament es concep sobretot com un negoci, ensenyament dirigit al treball i no a l'aprenentatge»
Periodisme i cooperativisme
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes | Sara Blázquez
01/01/1970
Catorze mitjans de nou països diferents han participat a la trobada fundacional de la nova xarxa que s’ha fet aquest cap de setmana a Atenes | Compartir experiències i continguts és un dels primers objectius que es marquen els mitjans de la nova xarxa
01/01/1970
Setembre arribarà fins on vulguin arribar les persones que el llegeixin. Per això no renunciarem a aspectes qualitatius per oferir més quantitat. Però també és cert que arribarem tan enllà com ens ho permeti el nombre de subscripcions | El periodisme que volem fer té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers, amb uns objectius que possiblement no ens acabin d'agradar
Concentració en defensa del referèndum i contra la repressió de l'Estat, dimecres al migdia a Vic | Josep Comajoan
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Durant aquesta setmana, d'una banda hi continuarà havent l'Estat i la seva determinació de no deixar que res canviï i de l'altra una majoria social que ha perdut la por i surt al carrer sense demanar permís» | «Ser-hi, anar-hi, posar-hi el cos, desobeir si cal però no caure en les provocacions de qui ens vol violents per agredir-nos»
Concentració contra la represssió a les llibertats, el dia 20 passat a Vic | Josep Comajoan
Marco S. Noferini
01/01/1970
«Si ens unim tots els catalans per crear un estat independent, i una vegada aconseguida la total emancipació de l'estat espanyol hi hagués el compromís de totes o de la majoria de les forces polítiques catalanes de sotmetre a referèndum entre els catalans l'opció de la creació d'una possible confederació d'estats independents, en la qual Catalunya negociaria amb Espanya sense lligams i al mateix nivell com a estat, el volum de suports al procés i els vots del Sí serien majoria»
Montse Castañé, a la dreta, en un acte de campanya d'Arran a Barcelona
Montse Castañé
01/01/1970
«La lluita social ha de formar part indissoluble de la lluita per un país més lliure» | «En aquesta lluita per la independència, gran part de la gent nouvinguda no podrà votar. Això ha de canviar. A més de tenir un treball digne i segur han de ser també ciutadans i ciutadanes de ple dret!»
Joan Calsapeu Layret
01/01/1970
«En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí» | «Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença a reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis. Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga general indefinida»
La Guàrdia Civil abandonant la seu del setmanari El Vallenc davant les mostres de rebuig de la població | El Vallenc
Roser Iborra
01/01/1970
«Cal no oblidar que això no és nou, en si, sinó en el fet que ara afecta molta gent de cop, també càrrecs electes, gent amb qui podem o no podem estar d’acord, però amb qui em solidaritzo ara plenament tot i saber que no deixaré d’observar-los críticament si cal, quan calgui» | «'Estic' independentista per treballar-hi, i estaré al costat de la força d’Anna Gabriel, de la tendresa de David Fernández, de la solidesa de Joan Coma, de l’honradesa d’Ermengol Gassiot, de la força revolucionària de Montse Castañé, de les del Sí i les del No constructiu que al meu entendre haurien d’haver fet una campanya serena en favor de la participació»
El president espanyol, Mariano Rajoy, en una compareixença davant la premsa | La Moncloa
Francesc Pardo
01/01/1970
«El problema de fons és que no és democràcia, no. Vivim sota la constitució, una altra merda obsoleta que dicta tot el que es pot i no es pot fer, una espècie de biblia sense Déus ni divinitats» | «El que està clar d’aquests dies, és que no només Catalunya necessita ajuda, sinó tot Espanya necessita ajuda, perquè potser nosaltres marxarem, però els que es quedaran, necessitaran igualment la nostra ajuda»
Daniel Turp durant l'entrevista | Marina Reig
Marina Reig
01/01/1970
Entrevista al professor Daniel Turp, president de l’Institut de Recerca per a l'Autodeterminació dels Pobles i les Independències Nacionals (IRAI), que acaba de presentar un informe sobre el procés d'autodeterminació de Catalunya | «No es pot ser un país amb una part del poble que no dona ja el seu consentiment a ser governat»
Roser Iborra
01/01/1970
«Pel no, perquè malgrat la meva visió crítica del referèndum, com a desobediència que és en vull participar» | «Per cert, jo votaré sí. Per raons molt semblants. Perquè el dia 2 d’octubre continuarem lluitant, posant fronteres contra el mal govern i construint ponts amb la bona gent lluitadora d’arreu del món»
Jordi Martí Font
01/01/1970
«La gran esperança és que la gent sap que junts som indestructibles (allò de la mata de jonc de Muntaner) i que davant qualsevol mur les trompetes de la festa i la vida són capaces de fer caure qualsevol paret, per molt alta que els amos l'hagin fet fer» | «Si els manaires espanyols coneguessin el còmic d'Alan Moore o haguessin vist el film que en van fer, sabrien que això és precisament allò que V busca, el caos. Que els amos esdevinguin una caricatura d'ells mateixos i el poder es dissolgui enmig de ridícules intervencions fora de lloc»
Cartells de la campanya República des de Baix | Twitter Lluc Salellas
Isaac Arriaza
01/01/1970
«Legitimar el procés, però també el processisme –doncs tots dos van de bracet-, implica situar-se en un binarisme molt difícil d’acceptar, almenys per a qui escriu: Estat català en forma de república o statu quo» | «Qui no vol l’Estat propi –i, per tant, tampoc la república catalana- és franquista (o assimilable). Amb nosaltres o amb ells. Aquells que saben bé el que ens convé esperen que escollim correctament. Lenin i Stalin, des del seu reservat a l’Olimp dels grans estadistes, prenen nota amb atenció» | «Les reiterades apel·lacions als lligams llibertaris de la CUP, en forma de declaracions per part de destacats quadres del partit, s’han manifestat –finalment- com a pura ciència-ficció»
Acte final del Protesta 2016, amb Lu Rois al piano durant el lliurament de premis
01/01/1970
L’edició d’aquest any tindrà lloc a Vic del 20 al 28 d’octubre de 2017 | El festival ha rebut prop de 600 curtmetratges d’una cinquantena de països
01/01/1970
El documental 'The Posterist' rep una Menció Especial amb el seu retrat del cartellista Yuen Tai-Yung, que ha estat present el festival d'aquest any | El Premi del Públic és per al film coreà d’acció 'Fabricated City' | La premsa acreditada del festival ha donat el Premi de la Crítica a 'Duckweed', èxit del cinema d’autor xinès del 2017
Bernat Marquilles, a l'esquerra, presentant la Diagnosi a Santa Maria d'Oló | Sara Blázquez
01/01/1970
La majoria de dones contrasta amb el 66% dels socis de les mateixes cooperatives, que són homes | L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha presentat les dades definitives de la primera Diagnosi de l’Economia Social i Solidària en aquest territori | Més d’una tercera part de les cooperatives de la Catalunya Central han estat creades en els últims deu anys
Concentració en defensa del referèndum i contra la repressió de l'Estat, dimecres al migdia a Vic | Josep Comajoan
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Durant aquesta setmana, d'una banda hi continuarà havent l'Estat i la seva determinació de no deixar que res canviï i de l'altra una majoria social que ha perdut la por i surt al carrer sense demanar permís» | «Ser-hi, anar-hi, posar-hi el cos, desobeir si cal però no caure en les provocacions de qui ens vol violents per agredir-nos»
Concentració contra la represssió a les llibertats, el dia 20 passat a Vic | Josep Comajoan
Marco S. Noferini
01/01/1970
«Si ens unim tots els catalans per crear un estat independent, i una vegada aconseguida la total emancipació de l'estat espanyol hi hagués el compromís de totes o de la majoria de les forces polítiques catalanes de sotmetre a referèndum entre els catalans l'opció de la creació d'una possible confederació d'estats independents, en la qual Catalunya negociaria amb Espanya sense lligams i al mateix nivell com a estat, el volum de suports al procés i els vots del Sí serien majoria»
Montse Castañé, a la dreta, en un acte de campanya d'Arran a Barcelona
Montse Castañé
01/01/1970
«La lluita social ha de formar part indissoluble de la lluita per un país més lliure» | «En aquesta lluita per la independència, gran part de la gent nouvinguda no podrà votar. Això ha de canviar. A més de tenir un treball digne i segur han de ser també ciutadans i ciutadanes de ple dret!»
Joan Calsapeu Layret
01/01/1970
«En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí» | «Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença a reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis. Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga general indefinida»
La Guàrdia Civil abandonant la seu del setmanari El Vallenc davant les mostres de rebuig de la població | El Vallenc
Roser Iborra
01/01/1970
«Cal no oblidar que això no és nou, en si, sinó en el fet que ara afecta molta gent de cop, també càrrecs electes, gent amb qui podem o no podem estar d’acord, però amb qui em solidaritzo ara plenament tot i saber que no deixaré d’observar-los críticament si cal, quan calgui» | «'Estic' independentista per treballar-hi, i estaré al costat de la força d’Anna Gabriel, de la tendresa de David Fernández, de la solidesa de Joan Coma, de l’honradesa d’Ermengol Gassiot, de la força revolucionària de Montse Castañé, de les del Sí i les del No constructiu que al meu entendre haurien d’haver fet una campanya serena en favor de la participació»
El president espanyol, Mariano Rajoy, en una compareixença davant la premsa | La Moncloa
Francesc Pardo
01/01/1970
«El problema de fons és que no és democràcia, no. Vivim sota la constitució, una altra merda obsoleta que dicta tot el que es pot i no es pot fer, una espècie de biblia sense Déus ni divinitats» | «El que està clar d’aquests dies, és que no només Catalunya necessita ajuda, sinó tot Espanya necessita ajuda, perquè potser nosaltres marxarem, però els que es quedaran, necessitaran igualment la nostra ajuda»
Roser Iborra
01/01/1970
«Pel no, perquè malgrat la meva visió crítica del referèndum, com a desobediència que és en vull participar» | «Per cert, jo votaré sí. Per raons molt semblants. Perquè el dia 2 d’octubre continuarem lluitant, posant fronteres contra el mal govern i construint ponts amb la bona gent lluitadora d’arreu del món»
Jordi Martí Font
01/01/1970
«La gran esperança és que la gent sap que junts som indestructibles (allò de la mata de jonc de Muntaner) i que davant qualsevol mur les trompetes de la festa i la vida són capaces de fer caure qualsevol paret, per molt alta que els amos l'hagin fet fer» | «Si els manaires espanyols coneguessin el còmic d'Alan Moore o haguessin vist el film que en van fer, sabrien que això és precisament allò que V busca, el caos. Que els amos esdevinguin una caricatura d'ells mateixos i el poder es dissolgui enmig de ridícules intervencions fora de lloc»
Els terrenys on es vol construir el Mercadona i la futura comissaria de Policia Local actualment són sòl agrícola no urbanitzable | Ferran Domènech
Ismael Dot
01/01/1970
Ismael Dot, regidor de la CUP Manlleu, explica el seu posicionament contrari al «Projecte Mercadona» a Manlleu | «La cadena de supermercats propietat de Juan Roig, finançaria part d'una sèrie d'actuacions públiques com a moneda de canvi del vot favorable del ple de l'Ajuntament per requalificar els terrenys del Poquí, i així poder fer efectiva la construcció de la nova superfície comercial»
Yosra al Hakeue
01/01/1970
Yosra al Hakeue, activista manlleuenca d'UCFR Osona, reclama en aquest article la dignificació de les condicions de treball de les dones que comercien amb objectes a banda i banda de la frontera de Melilla davant la mort de dues dones més la setmana passada | «El pes de la mercaderia podia rondar al del seu propi pes. Un cop que ho aconseguien continuaven caminant per a arribar al punt on deixaran la mercaderia i cobraran el preu estimat, que podia ser entre 10 i 15 euros en un matí»
La ruta dels Balcans que han resseguit els cinc reportatges de Joan Mas | Pau Fabregat
Joan Mas
01/01/1970
Des de fa temps, moltes refugiades recorren Sèrbia amb l’objectiu de seguir cap al nord d’Europa a través d’Hongria o de Croàcia. Tanmateix, les fronteres d’aquests dos països són quasi impenetrables | Cinquè i últim reportatge escrit sobre el terreny per Joan Mas sobre els problemes que es troben les persones refugiades a les portes d'Europa
El pas per Macedònia és el quart reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
01/01/1970
Tot i que la ruta dels Balcans està oficialment clausurada, molta gent refugiada recorre els camins que duen cap al nord d’Europa en la clandestinitat | La República de Macedònia, on l’internament als camps suposa un empresonament temporal, és un dels punts per on passen més desplaçades de guerra d’amagat.
Joan Mas
01/01/1970
Tercer d'una sèrie de cinc reportatges de Joan Mas sobre la situació de les refugiades encallades a l'entrada d'Europa | A mesura que passa el temps, moltes desplaçades de guerra proven de fugir de Grècia amb documentació falsa o xarxes de tràfic de persones
El pas per les illes gregues és el segon reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
01/01/1970
El segon capítol de la narració del tortuós periple dels refugiats camí d'Europa que fa Joan Mas des del terreny està dedicat a les illes gregues | «La perspectiva de la deportació genera molta angoixa i destrossa la salut mental de la gent»”, diu l’activista Carmen Dupont. «Els refugiats arrisquen la seva vida per trepitjar les illes gregues, però un cop estan aquí no tenen cap mena de seguretat i se’ls hi esvaeix el futur»
El reportatge sobre Turquia és el primer d'un total de cinc sobre les rutes que segueixen les persones refugiades per arribar a Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
01/01/1970
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades encetem junt amb la Directa la publicació de cinc reportatges escrits sobre el terrreny per Joan Mas sobre la ruta dels Balcans i els obstacles per a la població refugiada per arribar a Europa | Des de l’acord entre la Unió Europea i Turquia de març de 2016, el govern d’Erdogan fa de mur de contenció per a les persones refugiades que volen creuar a Europa. Tanmateix, a l’estat turc hi romanen milions de sol·licitants d’asil que sobreviuen en condicions de precarietat extrema i són sotmesos a abusos constants
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes | Sara Blázquez
01/01/1970
Catorze mitjans de nou països diferents han participat a la trobada fundacional de la nova xarxa que s’ha fet aquest cap de setmana a Atenes | Compartir experiències i continguts és un dels primers objectius que es marquen els mitjans de la nova xarxa
01/01/1970
Setembre arribarà fins on vulguin arribar les persones que el llegeixin. Per això no renunciarem a aspectes qualitatius per oferir més quantitat. Però també és cert que arribarem tan enllà com ens ho permeti el nombre de subscripcions | El periodisme que volem fer té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers, amb uns objectius que possiblement no ens acabin d'agradar
El marcador final del verkami de Setembre
01/01/1970
Dies d'agost va tancar amb 9.310 euros la campanya de micromecenatge a Verkami per pagar el cost de l'arrencada de Setembre | Publiquem la relació dels 273 mecenes que han fet possible Setembre
01/01/1970
Volem publicar allò que altres mitjans no publiquen, perquè no gosen, no poden o senzillament no volen | A Setembre tenim subscripcions de pagament perquè el periodisme que volem fer també té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers que possiblement no ens acabin d'agradar
01/01/1970
Durant l'agost Setembre baixarà el seu ritme de publicacions i recuperarà algunes dels articles i entrevistes publicats els útims vuit mesos a través de les seves xarxes socials
Imatge presa per Mary Ellen Mark al Central Park l'any 1967 | Mary Ellen Mark
01/01/1970
Farem periodisme de proximitat, que no sempre és el mateix que periodisme local | La proximitat és un valor del periodisme, no tant la proximitat física com la proximitat amb els fets que s'expliquen
El jutge Juan Guzmán, envoltat de micròfons
01/01/1970
Defugirem de la deriva en què fa anys que ha caigut el periodisme, en el periodisme de declaracions, on li diu cul d'olla a un altre, i aquest li respon que tu més | El periodisme de tuits, notícies a partir d'un sol tui d'una persona, sense cotxtualitzar, és la deriva a la baixa del periodisme de declaracions
Una imatge de 'Front page woman', de 1935
01/01/1970
El periodisme és una cosa tan senzilla com buscar, trobar, verificar si allò que has trobat és tan real com sembla, i després saber-ho explicar | No busquem ni la neutralitat ni l'equidistància. El periodisme crític, per a nosaltres, requereix bàsicament de dos ingredients: rigor i honestedat
Houzan Mahmoud en un moment de la xerrada «Antiimperialisme i qüestió kurda. Les lluites socials feministes i proletàries a l'Orient Mitjà», al Casal Boira Baixa de Manlleu | Clàudia Dinarès
Clàudia Dinarès
01/01/1970
L'activista kurda, Houzan Mahmoud, protagonista de la conferència ‘Les lluites socials feministes i proletàries a l’Orient Mitjà’ al Casal Boira Baixa de Manlleu | «La religió fa que les persones siguin molt vulnerables i visquin extremadament aterrades respecte a la resta de mons»
Aurèlia Mañé i Miren Etxezarreta, a l'acte organitzat per Muntanya de Llibres i Dies d'agost | Dolors Pena
Josep Comajoan
01/01/1970
Etxezarreta i Mañé són coautores de l'informe número 11 del Seminari d'Economia Crítica Taifa sobre «La despossessió de la vida quotidiana» que van presentar a Vic | «Veig més capacitat de transformació en moviments petits com un hort urbà, la PAH o una cooperativa de consum que a través de les institucions»
Natxo Parra i Carles Viñas a la llibreria Muntanya de llibres de Vic | Dolors Pena
Sara Blázquez
01/01/1970
Entrevista a Natxo Parra i Carles Viñas, autors del llibre 'Sankt Pauli, un altre futbol és possible' (Tigre de paper), del qual ja s'ha fet la segona edició | «És un club molt singular, perquè no és una cosa que assumeix la pròpia directiva, sinó que canvia arrel de la pressió de l’afició. D'un petit grup de militants del moviment autònom, residents a unes cases okupades que hi havia al barri»
Sergi Rodríguez 'Teti' i Marc Canudas, durant l'entrevista | Alba Martínez
Isaac Vilalta Caellas
01/01/1970
Sergi Rodríguez 'Teti' va ser condemnat a un any de presó acusat de donar un calbot a un regidor del Partit Popular de Berga | Parlem amb ell i amb Marc Canudas, membre del grup de suport que l'ha acompanyat en els últims mesos
Angélique Kourounis i Thomas Iacobi a l'Espai ETC de Vic | Sara Blázquez
Sara Blázquez
01/01/1970
La periodista greco-francesa Angélique Kourounis ha estat durant anys seguint l'activitat del partit ultradretà grec Alba Daurada | Kourounis i Thomas Iacobi van presentar el documental 'Alba Daurada. Un assumpte personal' a l'Espai ETC de Vic
Montse Castañé, durant l'entrevista | Sara Blázquez
Josep Comajoan
01/01/1970
«Dient «pit i collons» vull dir «dones i homes plegats». Hem d’anar tots units, que la unió fa la força. És una manera d’empoderar els treballadors» | «Nosaltres no hem de donar gràcies a ningú per tenir feina, són ells que ens han de donar gràcies a nosaltres d’estar on estan»
Isabel Benítez, durant l'entrevista | Sara Blázquez
Josep Comajoan
01/01/1970
«A Panrico, com en altres llocs, s'havia prescindit de les eines clàssiques del moviment obrer, per desmemòria o per falta de gimnàstica revolucionària» | «El sindicalisme de classe es fonamenta en la democràcia de base, i si les assemblees de treballadors són una amenaça per a la direcció del sindicat, és greu, i s’ha de revisar»
Ferran Garcia a la plaça Mont-rodon de Vic | Sara Blázquez
Sara Blázquez
01/01/1970
Ferran Garcia, autor de l’informe «Viatge al centre de l’alimentació que ens emmalalteix» i coordinador de l'àrea d'investigacions de l’organització VSF Justícia Alimentària Global | «A Catalunya l’entramat empresarial alimentari té molt poder i té una capacitat d’incidència, d’influència en les decisions polítiques enorme. Està demostrat com el lobby agroalimentari condiciona perfectament totes les polítiques alimentàries»
Rosa Cañadell durant l'entrevista | Sara Blázquez
Josep Comajoan
01/01/1970
Rosa Cañadell, activista per l'educació pública, va participar a Vic en un acte en favor de la sortida de l'euro | «Als centres educatius s'hi està fent adoctrinament neoliberal, que Emprenedoria sigui una assignatura és molt bèstia»
Lluís Riera amb el llibre Cacáhuatl, editat per Pol·len Edicions | Sara Blázquez
Sara Blázquez
01/01/1970
Conversa amb Lluís Riera, pastisser d'Olot, que acaba de publicar Cacáhuatl (Pol·len Edicions), un recull de 51 poemes fusionats amb 51 tipus de xocolata | «Lamentablement, ens hem pensat durant molt de temps que l'escena era a Barcelona, però no, més enllà de Barcelona no només hi ha escena, sinó que hi ha molts autors i autores que tenen dificultats»