El Diacrític
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts | Steve Cedar
Roser Iborra
«Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista» | «Insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
El Diacrític
Assemblea de sòcies de la Directa
Assemblea de sòcies de la Directa | Víctor Serri
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat amb motiu del número 500 i el 14è aniversari de la Directa | «Els mitjans cooperatius s’ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia»
EL DIACRÍTIC
La fotògrafa Alba Pifarré es retrata ella mateixa alletant a la seva filla
La fotògrafa Alba Pifarré es retrata ella mateixa alletant a la seva filla | Alba Pifarré
Alba Rosique i Mireia Serra
La psicòloga perinatal Alba Rosique i Mireia Serra reflexionen en aquest article sobre el cos, la maternitat i la lactància | «I amb la por arriba el discurs patriarcal que menysté el cos de les dones, fent-nos dubtar d’ell i del que és capaç de fer enxufant-nos tots els artefactes haguts i per haver que valen un ronyó i que són necessaris si vols que el teu fill creixi sa i faci galtones i sacsonets com els dels anuncis de la televisió»
En Moviment | Economia i cultura transformadores
Festa del Riu de 2019
Festa del Riu de 2019
La trobada anual de l’economia i la cultura transformadores del Bages es reconverteix a un festival i cicle de xerrades a les xarxes | Hi haurà concerts d’Smoking Souls, Suu, JazzWoman i 2 Princeses Barbudes | A les xerrades es parlarà de cures, ecofeminisme, pantalles i infància i adolescència o de les respostes locals davant la crisi
ENTREVISTA | MARC CERDÀ, AMBIENTÒLEG I ACTIVISTA ECOLOGISTA
Marc Cerdà és membre de l'Observatori Crític del Canvi Climàtic
Marc Cerdà és membre de l'Observatori Crític del Canvi Climàtic
Sara Blázquez
Entrevista a Marc Cerdà, ambientòleg i professor a la UB, activista ecologista i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic, publicada originalment a la revista Opcions | «Més que respirar, el planeta està contenint la respiració»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen ganes de sortir de casa
ENTREVISTA | BEL OLID, ESCRIPTORA, TRADUCTORA I PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament | Aleix Auber
Sara Blázquez
Entrevista a Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), feta just abans de l'inici del confinament i publicada originalment al número 441 de la revista Cooperació Catalana | «De la mateixa manera que em sembla bé que tothom tingui accés a la sanitat, també em sembla necessari que tothom tingui accés a la cultura, però les persones que ens hi dediquem hem de poder viure»
ENTREVISTA | MAR CARRERA, SÒCIA TREBALLADORA DE POL·LEN EDICIONS
Mar Carrera
Mar Carrera | Antolin Avezuela
Aleix Auber
En un context enrarit per la pandèmia i sobrevolant una diada de Sant Jordi marcada per la distància social, aprofitem per parlar sobre llibres, cooperativisme, activisme i resistència cultural | «El que fan els grans grups editorials és inundar el mercat, pagar per fer piles en establiments on es venen llibres i davant d’això, Contrabandos neix per visibilitzar i fer d’aparador de diferents segells editorials»
El Diacrític
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic | Steve Cedar
Roser Iborra
«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»
De MÉS VERDES EN MADUREN
Les iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme?
Les iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme? | Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Setembre crític | Precarietat laboral
Un moment de la recerca del treballador de Le Porc Gourmet a l'entorn del riu Gurri
Un moment de la recerca del treballador de Le Porc Gourmet a l'entorn del riu Gurri | Ajuntament de Vic
Josep Comajoan
La COS i Capgirem Vic demanen a l’Ajuntament de Vic que doni compliment a la moció aprovada el 2017 per crear una línia de bus fins el polígon de Santa Eugènia i evitar que els treballador s’hi hagin de desplaçar a peu o amb bicicleta | El treballador mort anava a treballar amb bicicleta quan va ser arrossegat pel riu Gurri, que s’havia desbordat per les fortes pluges
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
EL DIACRÍTIC
«Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d'alimentació»
«Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d'alimentació» | Aleix Auber
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat | «Fer resistència a segons quines eines és molt difícil, però el primer pas és acostar-nos al programari lliure com Jitsi, una bona opció per fer videoconferències xifrades en temps real»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix»
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix» | Sara Blázquez
Míriam El Mouhadab Carbonell
Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».
DE MÉS VERDES EN MADURES
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva | Maria Saladich
Maria Saladich
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
El Diacrític
Un activista penjant cartells demanant justícia per a Pedro Álvarez amb motiu d'un dels aniversaris del seu assassinat
Un activista penjant cartells demanant justícia per a Pedro Álvarez amb motiu d'un dels aniversaris del seu assassinat
Isabel Llanas
L'article alterna la descripció de l'estat d'alarma actual i el que ens pot venir a sobre amb la recuperació de la memòria de Pedro Álvarez, l'assassinat del qual està a punt de prescriure sense que s'hagi fet justícia
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962,  i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962, i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales | Roser Bisbal
Roser Bisbal Vidal
Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror | «El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»
ENTREVISTA | MARIA SALADICH, CIRURGIANA I IL·LUSTRADORA
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre | Eudald Palma
Sara Blázquez
Entrevista a Maria Saladich, cirurgiana a l'Hospital General de Vic i il·lustradora | Aprofitem les facilitats que ofereixen les noves tecnologies i la seva setmana de reserva a la feina per parlar de la nova col·laboració amb Setembre, però també de la crisi del coronavirus, del sistema sanitari, de les xarxes de suport o de la importància de posar la vida al centre
Periodisme
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim»
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim» | Sara Blázquez
«En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d'arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més persones millor, i no com un producte de propietat exclusiva»
El Diacrític
Un passatgera, solitària, espera en un aeroport en plena crisi sanitària
Un passatgera, solitària, espera en un aeroport en plena crisi sanitària | Anna Shvets
Susanna Vives
Susanna Vives s'estrena com a articulista amb un text crític amb la societat capitalista que ha quedat encara més en evidència, ni que sigui per absència d'alguna de les seves característiques, durant el confinament | «El sistema, capitalista, monstruós, dominant, classista, no està preparat per una aturada com la que estem vivint i encara menys preparat per un -no planejat- petit respir del planeta»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic.
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic. | Aida Iglesias
Aida Iglesias de Prada
Aida Iglesias de Prada ressenya 'Así son nuestras reglas' (Pol·len Edicions, 2019), on EsCarolota parla de la menstruació en format còmic | «A més a més, aquest llibre fuig d'una mirada essencialista i binària dels nostres cossos. Alguns cossos menstruem, i encara que s'acostuma a dir que som les dones les que menstruem, ni totes les dones menstruen, ni totes les que tenen la regla són dones»
El diacrític
«Per fer el teletreball crec que és imprescindible marcar-se horaris concrets i, ara més que mai, plegar de la feina quan toqui, sense hores extres»
«Per fer el teletreball crec que és imprescindible marcar-se horaris concrets i, ara més que mai, plegar de la feina quan toqui, sense hores extres» | Susanna Marsiglia
David Palau i Zaidín
David Palau reflexiona sobre l'explotació laboral i l'autorealització personal en plena pandèmia de la mà del filòsof sud-coreà Byung-Chul Han | «La prou dura situació de confinament pot convertir-se en una bomba de rellotgeria emocional si ho acompanyem amb els sentiments de depressió i fracàs que el filòsof coreà ens explica en segueixen de l’auto-explotació»
EL DIACRÍTIC
«Ens estem equivocant de camí, hem de recuperar l’esperit que imperava fa unes quantes dècades enrere on sortíem als balcons per distreure’ns i relacionar-nos»
«Ens estem equivocant de camí, hem de recuperar l’esperit que imperava fa unes quantes dècades enrere on sortíem als balcons per distreure’ns i relacionar-nos» | Nick Karvounis, Unsplash
Marc Camacho Balaguer
Marc Camacho reflexiona en aquest article sobre els canvis relacionals que produeix la crisi sanitària del Covid-19 | «I és que no ens podríem prendre aquesta crisi com una oportunitat per recuperar aquest esperit de veïnatge i generar espais de cohesió i solidaritat comuna?»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | Josep Pimentel
Josep Pimentel
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | «És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».
EL DIACRÍTIC
Lana del Rey
Lana del Rey | Jay L. Clendenin
Ferran Orriols Sabatés
Ferran Orriols fa una reflexió sobre la música i la seva essència i ens convida a acompanyar la lectura d'una selecció de cançons recollides en una llista d'Spotify
Fotoreportatge
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber, aquest dissabte al matí, pels carrers de Banyoles, en ple confinament a causa del Covid19 | «Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia»
El diacrític
«Prescindibles. Ja vam treballar, vam tenir fills. Vam ajudar amb les nétes, els néts. Ara, toca morir-se»
«Prescindibles. Ja vam treballar, vam tenir fills. Vam ajudar amb les nétes, els néts. Ara, toca morir-se» | Mariia Chalaya
Roser Iborra
«Cert que els anys pesen. Anem costa amunt i amb les cames feixugues; com més amunt, més cansades. Però, i la vista? Sabeu que les coses es veuen diferent, des de dalt? Mires els revolts de tanta vida passada i t’adones que a vegades estaves atrapada en petits entrebancs magnificats» | «La discriminació per raó d’edat existeix. En els dos sentits: ascendent i descendent, i en cap cas és desitjable»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019)
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019) | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»
Setembre Crític | Medi Ambient
Efectes del Glòria al parc de la Draga de Banyoles
Efectes del Glòria al parc de la Draga de Banyoles | Aleix Auber
Aleix Auber
Ara que el Gloria queda lluny dels focus i les portades, entrevistem quatre persones coneixedores del context ambiental, polític i social de quatre territoris dels Països Catalans, dos mesos després del temporal | Totes elles comparteixen l'excepcionalitat del temporal, tot i que també apunten diferents accions urgents, sobretot en matèria d'urbanisme a la costa, si no es volen repetir o incrementar els danys en l'ecosistema i la població
EL DIACRÍTIC
Agents dels Mossos d'Esquadra amb algunes activistes del moviment feminista
Agents dels Mossos d'Esquadra amb algunes activistes del moviment feminista | HazteOir.org
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat | «I és que és totalment innecessari utilitzar la nacionalitat de les víctimes o dels presumptes delinqüents perquè això discrimina i criminalitza col·lectius sencers»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | «Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
El Diacrític
«Hem descobert que necessitàvem les flors, els núvols i els camins amb papallones més del que ens pensàvem»
«Hem descobert que necessitàvem les flors, els núvols i els camins amb papallones més del que ens pensàvem»
Roser Iborra
«Enyorem les abraçades, els petons, les mans sense guants i les boques destapades. Si ens besem pel carrer, tremolaran les cases, cauran les teules, ens ferirà un llamp. I ens escridassaran des dels balcons inhòspits»
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium | David Palau
David Palau i Zaidín
David Palau ressenya 'Sis nits d'agost' (Edicions 1984), un dels tres finalistes al Premi Òmnium | «L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur»
El diacrític
Participants en la cursa de les 3 Comarques d'Alpens
Participants en la cursa de les 3 Comarques d'Alpens | Albert Santamaria
Joan Iborra
Joan Iborra lamenta que les curses de muntanya també hagin entrat en la «trampa» de la dinàmica competitiva fins i tot entre elles mateixes, sense tenir en compte components com l'estima per la natura que les havien caracteritzat en els seus inicis
Setembre Cultural | El porc del demà
Sara Blázquez, Mar Carrera, Ginesta Mary, Roser Iborra i Aina Roca, a la presentació del concurs literari aquest dimarts a Vic
Sara Blázquez, Mar Carrera, Ginesta Mary, Roser Iborra i Aina Roca, a la presentació del concurs literari aquest dimarts a Vic | Aleix Auber
«El porc del demà» és un concurs de relats emmarcats dins la ficció distòpica en els quals l’eix central giri entorn a la indústria porcina i la seva decadència | Els deu relats finalistes seran publicats en un llibre per Pol·len Edicions | El concurs el convoquen el Grup de Defensa del Ter, Justícia Alimentària, Càrnies en Lluita, Pol·len Edicions i Setembre
El Diacrític
Agents de la Guàrdia Urbana de Vic durant la recerca dels treballadors desapareguts a la riba del riu Gurri
Agents de la Guàrdia Urbana de Vic durant la recerca dels treballadors desapareguts a la riba del riu Gurri | Ajuntament de Vic
Roser Iborra
«Aquests nois no eren uns ciclistes imprudents, sinó persones obligades a treballar en una feina perillosa que no havien pogut triar. Sense ni els mitjans adequats per anar-hi i, segurament, sense prou protecció al lloc de treball» | «Totes les morts d’aquests dies sense rituals i amb el dol no expressat i fet grumoll als dits ens pesen a l’ànima. I les seves, també»
En Moviment | Festival Protesta
Públic accedint a una de les sessions del Protesta 2019 al cinema Vigatà
Públic accedint a una de les sessions del Protesta 2019 al cinema Vigatà
El festival de cinema de crítica social es compromet a promocionar i visibilitzar les directores i a buscar la paritat en el concurs de curtmetratges després d'incorporar-la, des del 2019, als llargmetratges projectats | Fins el 16 de maig es poden inscriure els treballs per participar a la vuitena edició del festival vigatà
EN MOVIMENT | JORNADA DE LLUITA 8M
Milers de dones van tornar a desbordar els carrers
Milers de dones van tornar a desbordar els carrers | Cristina Castilla
Sara Blázquez
La manifestació va tornar a desbordar els carrers de Vic i les reivindicacions van ser marcadament antipatriarcals, anticapitalistes i antifeixistes | Els actes van començar divendres a l'Ateneu Popular del Lluçanès
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries' (Males Herbes), un volum que recull quinze relats d'autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant».
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries' (Males Herbes), un volum que recull quinze relats d'autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant». | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries', un volum que recull quinze relats inèdits de quinze autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant» | «Es reivindica la proximitat entre la ciència-ficció i el feminisme, ja que en els dos casos es replanteja el món i la societat actual amb la necessitat de transformar el present i la realitat»
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic | Steve Cedar
Roser Iborra
«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»
Assemblea de sòcies de la Directa
Assemblea de sòcies de la Directa | Víctor Serri
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat amb motiu del número 500 i el 14è aniversari de la Directa | «Els mitjans cooperatius s’ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia»
La fotògrafa Alba Pifarré es retrata ella mateixa alletant a la seva filla
La fotògrafa Alba Pifarré es retrata ella mateixa alletant a la seva filla | Alba Pifarré
Alba Rosique i Mireia Serra
La psicòloga perinatal Alba Rosique i Mireia Serra reflexionen en aquest article sobre el cos, la maternitat i la lactància | «I amb la por arriba el discurs patriarcal que menysté el cos de les dones, fent-nos dubtar d’ell i del que és capaç de fer enxufant-nos tots els artefactes haguts i per haver que valen un ronyó i que són necessaris si vols que el teu fill creixi sa i faci galtones i sacsonets com els dels anuncis de la televisió»
Un passatgera, solitària, espera en un aeroport en plena crisi sanitària
Un passatgera, solitària, espera en un aeroport en plena crisi sanitària | Anna Shvets
Susanna Vives
Susanna Vives s'estrena com a articulista amb un text crític amb la societat capitalista que ha quedat encara més en evidència, ni que sigui per absència d'alguna de les seves característiques, durant el confinament | «El sistema, capitalista, monstruós, dominant, classista, no està preparat per una aturada com la que estem vivint i encara menys preparat per un -no planejat- petit respir del planeta»
«Per fer el teletreball crec que és imprescindible marcar-se horaris concrets i, ara més que mai, plegar de la feina quan toqui, sense hores extres»
«Per fer el teletreball crec que és imprescindible marcar-se horaris concrets i, ara més que mai, plegar de la feina quan toqui, sense hores extres» | Susanna Marsiglia
David Palau i Zaidín
David Palau reflexiona sobre l'explotació laboral i l'autorealització personal en plena pandèmia de la mà del filòsof sud-coreà Byung-Chul Han | «La prou dura situació de confinament pot convertir-se en una bomba de rellotgeria emocional si ho acompanyem amb els sentiments de depressió i fracàs que el filòsof coreà ens explica en segueixen de l’auto-explotació»
Marc Cerdà és membre de l'Observatori Crític del Canvi Climàtic
Marc Cerdà és membre de l'Observatori Crític del Canvi Climàtic
Sara Blázquez
Entrevista a Marc Cerdà, ambientòleg i professor a la UB, activista ecologista i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic, publicada originalment a la revista Opcions | «Més que respirar, el planeta està contenint la respiració»
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament | Aleix Auber
Sara Blázquez
Entrevista a Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), feta just abans de l'inici del confinament i publicada originalment al número 441 de la revista Cooperació Catalana | «De la mateixa manera que em sembla bé que tothom tingui accés a la sanitat, també em sembla necessari que tothom tingui accés a la cultura, però les persones que ens hi dediquem hem de poder viure»
Mar Carrera
Mar Carrera | Antolin Avezuela
Aleix Auber
En un context enrarit per la pandèmia i sobrevolant una diada de Sant Jordi marcada per la distància social, aprofitem per parlar sobre llibres, cooperativisme, activisme i resistència cultural | «El que fan els grans grups editorials és inundar el mercat, pagar per fer piles en establiments on es venen llibres i davant d’això, Contrabandos neix per visibilitzar i fer d’aparador de diferents segells editorials»
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre | Eudald Palma
Sara Blázquez
Entrevista a Maria Saladich, cirurgiana a l'Hospital General de Vic i il·lustradora | Aprofitem les facilitats que ofereixen les noves tecnologies i la seva setmana de reserva a la feina per parlar de la nova col·laboració amb Setembre, però també de la crisi del coronavirus, del sistema sanitari, de les xarxes de suport o de la importància de posar la vida al centre
Irene Solà, autora de 'Canto jo i la muntanya balla' ha enlluernat les lectores en desbordar els patrons canònics de la novel·la.
Irene Solà, autora de 'Canto jo i la muntanya balla' ha enlluernat les lectores en desbordar els patrons canònics de la novel·la. | Sònia Calvó
Sònia Calvó | Guille Larios
Entrevista a Irene Solà, escriptora de Malla, publicada originàriament a la Directa | La seva darrera obra, 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama 2019), ha enlluernat les lectores en desbordar els patrons canònics de la novel·la, recreant de forma magistral les veus polifòniques de la muntanya, dels elements naturals i dels personatges que l’habiten
Joan Canela, periodista i activista
Joan Canela, periodista i activista | Sara Blázquez
Josep Comajoan
«El moviment era explícitament «no violent», però això no vol dir que evités la confrontació» | «Si la desobediència de l’1 d’octubre hagués estat ben planificada, hi hauria d’haver previst els diferents escenaris possibles per a l’endemà»
Joan Planas
Joan Planas
Dolors Pujols
Entrevista a l'advocat manresà Joan Planas, un dels agitadors del moviment cooperatiu en l'etapa de la transició al Bages | Planas va ser l'ànima de l'economat de Comissions Obreres, que no va acabar prosperant per les lluites internes al sindicat i al PSUC
Esther Vivas defensa la maternitat des d'un punt de vista feminista, ecologista i anticapitalista
Esther Vivas defensa la maternitat des d'un punt de vista feminista, ecologista i anticapitalista | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Esther Vivas publica 'Mama desobedient' (Ara llibres), des d'on aporta una mirada feminista, ecologista i anticapitalista de la maternitat | «Ser una mare desobedient és ser una mare que es rebel·la contra aquests models de maternitat imposats, és una mare que reivindica el seu dret a decidir, que s’erigeix com a subjecte actiu, de ple dret»
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Entrevista a Laia Casadevall, llevadora i defensora del part respectat | «La violència obstètrica és l'apropiació dels processos reproductius de les dones per part dels professionals de la salut i, en definitiva, una pèrdua de control i del dret a decidir sobre les nostres pròpies maternitats»
Tomás Ibáñez, durant l'entrevista a la Fira Literal
Tomás Ibáñez, durant l'entrevista a la Fira Literal | Oriol Clavera | Fira Literal
Josep Comajoan
Entrevista a Tomás Ibáñez, autor de ‘Contra la dominación’ a l’última Fira Literal | El professor i pensador llibertari ha complementat la primera versió del seu clàssic de 2005 amb un estudi del pensament de Castoriadis, Foucault, Rorty i Serres
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix»
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix» | Sara Blázquez
Míriam El Mouhadab Carbonell
Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962,  i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962, i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales | Roser Bisbal
Roser Bisbal Vidal
Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror | «El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic.
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic. | Aida Iglesias
Aida Iglesias de Prada
Aida Iglesias de Prada ressenya 'Así son nuestras reglas' (Pol·len Edicions, 2019), on EsCarolota parla de la menstruació en format còmic | «A més a més, aquest llibre fuig d'una mirada essencialista i binària dels nostres cossos. Alguns cossos menstruem, i encara que s'acostuma a dir que som les dones les que menstruem, ni totes les dones menstruen, ni totes les que tenen la regla són dones»
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | Josep Pimentel
Josep Pimentel
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | «És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019)
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019) | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | «Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium | David Palau
David Palau i Zaidín
David Palau ressenya 'Sis nits d'agost' (Edicions 1984), un dels tres finalistes al Premi Òmnium | «L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur»
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries' (Males Herbes), un volum que recull quinze relats d'autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant».
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries' (Males Herbes), un volum que recull quinze relats d'autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant». | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries', un volum que recull quinze relats inèdits de quinze autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant» | «Es reivindica la proximitat entre la ciència-ficció i el feminisme, ja que en els dos casos es replanteja el món i la societat actual amb la necessitat de transformar el present i la realitat»
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica' (Males Herbes), de Lucia Pietrelli
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica' (Males Herbes), de Lucia Pietrelli
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica', de Lucia Pietrelli (Males Herbes) | «Ens trobem davant de trànsits sexuals, desamors, violències, bogeries, miralls, mirades... «Ella» ja no pot més amb el seu pensament i llavors desitja ser una planta del bosc»
Festa del Riu de 2019
Festa del Riu de 2019
La trobada anual de l’economia i la cultura transformadores del Bages es reconverteix a un festival i cicle de xerrades a les xarxes | Hi haurà concerts d’Smoking Souls, Suu, JazzWoman i 2 Princeses Barbudes | A les xerrades es parlarà de cures, ecofeminisme, pantalles i infància i adolescència o de les respostes locals davant la crisi
Una de les activitats de la fira alTERna't 2019
Una de les activitats de la fira alTERna't 2019
Durant el setembre també es faran diversos actes en el marc del Mes de l'Economia Social i Solidària d'Osona | Les entitats de la xarxa alTERna't han creat una eina per oferir suport mutu entre elles i atendre necessitats derivades de l'emergència social i sanitària
Públic accedint a una de les sessions del Protesta 2019 al cinema Vigatà
Públic accedint a una de les sessions del Protesta 2019 al cinema Vigatà
El festival de cinema de crítica social es compromet a promocionar i visibilitzar les directores i a buscar la paritat en el concurs de curtmetratges després d'incorporar-la, des del 2019, als llargmetratges projectats | Fins el 16 de maig es poden inscriure els treballs per participar a la vuitena edició del festival vigatà
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen ganes de sortir de casa
Les iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme?
Les iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme? | Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva | Maria Saladich
Maria Saladich
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva
Primera vinyeta de Maria Saladich a Setembre. Les protagonistes són dues iaies
Primera vinyeta de Maria Saladich a Setembre. Les protagonistes són dues iaies | Maria Saladich
Maria Saladich
Maria Saladich enceta amb aquesta vinyeta la secció 'De més verdes en maduren', on les protagonistes són dues àvies
La gira de Txarango combinarà música i arts escèniques
La gira de Txarango combinarà música i arts escèniques
Josep Comajoan | Sara Borrella
L’economia social i solidària tindrà una presència central en l’última gira de la banda d’Osona i el Ripollès | El grup ven les entrades a través de la cooperativa Ticketic, tindrà un espai gastronòmic gestionat per cooperatives i amb una nova cervesa artesana i cooperativa fruit d’un ambiciós projecte del qual també formen part del grup motor
Visitants a la FESC aquest diumenge al matí
Visitants a la FESC aquest diumenge al matí | XES
Més de 200 entitats expositores i un centenar d’activitats han conformat la vuitena edició de la fira organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària | S’hi han fet intercanvis per valor de prop de 30.000 ecosols la moneda social i única amb la qual s’ha pogut comprar i vendre a la FESC
Els deu membres del grup de música i cooperativa Txarango a l’estudi de gravació
Els deu membres del grup de música i cooperativa Txarango a l’estudi de gravació | Bernat Almirall
Núria Farrés
Reportatge sobre la conversió en cooperativa del conegut grup musical osonenc i ripollenc | «La cooperativa no és només un instrument sinó que també és una opció política»
El consell rector de Cuidem Lluçanès. D’esquerra a dreta, Deirdre Crowley, Anna Salas, Sandra Martínez, Montse Argila, Mercè Panyella i Isaac Peraire
El consell rector de Cuidem Lluçanès. D’esquerra a dreta, Deirdre Crowley, Anna Salas, Sandra Martínez, Montse Argila, Mercè Panyella i Isaac Peraire | Josep Comajoan
Josep Comajoan
La cooperativa, que ofereix serveis d'acompanyament i de cura a la llar, entre altres, ja ha superat les 180 persones sòcies en poc més d'un any de vida | Un dels reptes al qual s'enfronten és conscienciar que la dignificació del sector comporta un cost que hauria d'assumir en part l'usuari final
Els cinc socis de la cooperativa Mas Les Vinyes amb els quatre infants amb qui formen els tres nuclis familiars que viuen i treballen a la masia Les Vinyes
Els cinc socis de la cooperativa Mas Les Vinyes amb els quatre infants amb qui formen els tres nuclis familiars que viuen i treballen a la masia Les Vinyes | Mas Les Vinyes
Núria Farrés
Mas Les Vinyes, una cooperativa de treball que gestiona un projecte de permacultura al Lluçanès | «Col·laborem i creem sinergies amb la gent d'aquí en molts aspectes, no només econòmics sinó també socials i culturals»
L'Amèlia, l'Alba, en Gerard i la Marta, els acompanyants de Riu Sora i socis de la cooperativa La Llera
L'Amèlia, l'Alba, en Gerard i la Marta, els acompanyants de Riu Sora i socis de la cooperativa La Llera | Núria Farrés
Núria Farrés
La Llera és la cooperativa que gestiona Riu, un projecte d'educació viva i lliure a l'Ajuntament de Sora | «L’escola ha estat un motor per al poble: s’ha omplert de vida diària»
La pràctica totalitat de l'equip de Mengem Osona, a la botiga del carrer Joan Serrallonga de Vic
La pràctica totalitat de l'equip de Mengem Osona, a la botiga del carrer Joan Serrallonga de Vic | Sara Blázquez
Josep Comajoan
L’associació de productors i consumidors agroecològics Mengem Osona ja ha arribat a les 50 persones sòcies | Productors i consumidors gestionen conjuntament la botiga de Vic, on venen majoritàriament productes propis o de productors de proximitat amb qui tenen contacte directe sense intermediaris | El projecte, sense ànim de lucre i pioner a la comarca, està basat en models d’èxit ja existents en altres països i potencia el producte ecològic, fresc i de qualitat i produït el més a prop possible
L’Alba Martínez i la Laia Boada, les dues sòcies de la cooperativa Queviures Bé!
L’Alba Martínez i la Laia Boada, les dues sòcies de la cooperativa Queviures Bé! | Eduardo Laborda
Núria Farrés
Una cooperativa que és alhora botiga, cafeteria i espai social revitalitza la població de Sant Jaume Sesoliveres, a l'Anoia | «Donem un servei al poble, als pobles del voltant i també a les cases disseminades»
En Mario, l’Albert i en Javier, els tres socis treballadors de la cooperativa Drop Campers
En Mario, l’Albert i en Javier, els tres socis treballadors de la cooperativa Drop Campers | © Drop Campers SCC
Núria Farrés
Una cooperativa de construcció i venda de minicaravanes artesanals de La Beguda Alta importa el model teardrop | Drop Campers utilitza el sistema americà de construcció: els materials principals de les minicaravanes són la fusta i l’alumini
Manel Macià, Montse Niubó i Ivan Hernández, tres dels quatre socis de Mas Corcó Pagesos Forners. Hi falta Debby Parris
Manel Macià, Montse Niubó i Ivan Hernández, tres dels quatre socis de Mas Corcó Pagesos Forners. Hi falta Debby Parris | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Un forn situat entre els camps de cererals de la Teuleria de Corcó importa l’esperit dels ‘paysan-boulangeurs’ francesos a Manlleu | El forn de la cooperativa Mas Corcó Pagesos Forners utilitza varietats tradicionals i antigues recuperades en els camps que es cultiven ells mateixos
Gent comprant al local de la cooperativa, ubicat al número 22 de la carretera de Torà
Gent comprant al local de la cooperativa, ubicat al número 22 de la carretera de Torà | Marcel·lí Sala
Dolors Pujols
En plena transició, la cooperativa de consum del Solsonès va oferir una alternativa al comerç convencional | La creació d’una panificadora que abaratia el pa va confrontar-los amb el gremi de forners
Socis fundadors al restaurant Cal Fuster de Viver i Serrateix, municipi del Berguedà
Socis fundadors al restaurant Cal Fuster de Viver i Serrateix, municipi del Berguedà | El Teix
Dolors Pujols
La forma d'explotació de la cooperativa agrícola va costar d'encaixar en un món rural tradicional | «Avui en dia encara estan actius i ben convençuts que van fer la millor aposta»
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971 | Arxiu Comarcal de l'Anoia. ACAN. Fons Cooperatives d'Igualada
Dolors Pujols
La històrica cooperativa d’Igualada va mantenir-se activa durant el règim, convertint-se en un espai de dinamització cultural més enllà del cooperativisme de consum | Acollia reunions clandestines: a la seva seu s’hi va gestar Òmnium Cultural de l’Anoia i la secció local de l’Assemblea de Catalunya
Sardinada veïnal al barri
Sardinada veïnal al barri | Comunitat de propietaris de la plaça d'Osona
Dolors Pujols
La plaça d’Osona es va construir sota forma cooperativa però amb un lideratge clar del dirigent local franquista Enric Pladevall | La vida comunitària va quallar entre els veïns, amb l’organització d’activitats lúdiques i culturals i l’autogestió en la millora dels espais públics i col·lectius
Joan Planas
Joan Planas
Dolors Pujols
Entrevista a l'advocat manresà Joan Planas, un dels agitadors del moviment cooperatiu en l'etapa de la transició al Bages | Planas va ser l'ànima de l'economat de Comissions Obreres, que no va acabar prosperant per les lluites internes al sindicat i al PSUC
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber, aquest dissabte al matí, pels carrers de Banyoles, en ple confinament a causa del Covid19 | «Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia»
Agents de la Guàrdia Urbana de Vic durant la recerca dels treballadors desapareguts a la riba del riu Gurri
Agents de la Guàrdia Urbana de Vic durant la recerca dels treballadors desapareguts a la riba del riu Gurri | Ajuntament de Vic
Roser Iborra
«Aquests nois no eren uns ciclistes imprudents, sinó persones obligades a treballar en una feina perillosa que no havien pogut triar. Sense ni els mitjans adequats per anar-hi i, segurament, sense prou protecció al lloc de treball» | «Totes les morts d’aquests dies sense rituals i amb el dol no expressat i fet grumoll als dits ens pesen a l’ànima. I les seves, també»
Un moment de la recerca del treballador de Le Porc Gourmet a l'entorn del riu Gurri
Un moment de la recerca del treballador de Le Porc Gourmet a l'entorn del riu Gurri | Ajuntament de Vic
Josep Comajoan
La COS i Capgirem Vic demanen a l’Ajuntament de Vic que doni compliment a la moció aprovada el 2017 per crear una línia de bus fins el polígon de Santa Eugènia i evitar que els treballador s’hi hagin de desplaçar a peu o amb bicicleta | El treballador mort anava a treballar amb bicicleta quan va ser arrossegat pel riu Gurri, que s’havia desbordat per les fortes pluges
Montse Castañé i Nadia García Camacho, en un dels actes conjunts del SAT i Càrnies en Lluita a Andalusia
Montse Castañé i Nadia García Camacho, en un dels actes conjunts del SAT i Càrnies en Lluita a Andalusia
Roser Iborra
Article de Roser Iborra arran de l'estada que va fer amb Montse Castañé a Andalusia coneixent i solidaritzant-se amb la lluita als escorxadors andalusos | «Nadia García Camacho és, per entendre’ns, la Montse Castañé d’Andalusia» | «La nostra independència passa, sí o sí, per la independència de la classe obrera enfront d’un capitalisme que és el mateix enemic amb cares diferents a tot el món»
Vista aèria de l'escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia de Berga
Vista aèria de l'escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia de Berga | Grupo Jorge
Toni Iborra
Toni Iborra, advocat de Càrnies en Lluita, destapa que fa un any el Grupo Jorge, Treball i CCOO van pactar un seguit de qüestions urbanítiques referents a l'escorxador de Le Porc Gourment d'esquena de l'Ajuntament de Santa Eugènia | «El preu urbanístic i ambiental, i la qualitat de vida del veïnat, fou baratat i manotejat a canvi d’unes concessions per començar a respectar uns drets laborals que fins llavors s’havien negat als treballadors»
Un treballador de la indústria càrnia en plena activitat
Un treballador de la indústria càrnia en plena activitat
Marco S. Noferini
Marco S. Noferini denuncia en aquest article les actituds de determinats advocats que s’estarien aprofitant de la precarietat dels treballadors de les càrnies prometent-los devolucions de la Seguretat Social que difícilment es poden donar | «Alguns sindicats i advocats semblen voler pujar al carro de la defensa dels drets d'un col·lectiu de treballadors, quan el problema durava des de feia més de vint anys sense que la majoria d'ells hagués mogut un sol dit»
Pancartes a l'acampada reivindicativa davant d'Esfosa el juny de 2016
Pancartes a l'acampada reivindicativa davant d'Esfosa el juny de 2016 | Dolors Pena
Josep Comajoan
Xavier Roca Turull és un dels dos membres d’UGT al comitè i des de gener d’aquest any també és un dels tres apoderats de la direcció de l’escorxador
Treballadors i activistes de Càrnies en Lluita demanant explicacions a les portes de Le Porc Gourmet davant l'incompliment dels acords pactats l'estiu passat
Treballadors i activistes de Càrnies en Lluita demanant explicacions a les portes de Le Porc Gourmet davant l'incompliment dels acords pactats l'estiu passat | Dolors Pena
Carme Brugarola
Carme Brugarola debuta com a articulista a Setembre fent una repassada de les fites aconseguides per la lluita a les càrnies durant el 2018 però advertint que cal continuar amatents a l'acompliment de les millores assolides | «Tot i tenir els treballadors dins del règim laboral de la seguretat social, això no vol pas dir que l’ambient i les condicions de treball hagin canviat: la por i els acomiadaments són el pa de cada dia»
Treballadors de Le Porc Gourmet concentrats davant l'escorxador ara fa uns mesos
Treballadors de Le Porc Gourmet concentrats davant l'escorxador ara fa uns mesos | Sara Blázquez
Marco S. Noferini
«Al capdavant de l’empresa pont a través de la qual està contractada la major part de la plantilla de l’escorxador Le Porc Gourmet, fins que es faci efectiva la seva contractació per part de la pròpia empresa, hi ha una regidora d’un important Ajuntament, també pel partit hereu de l’antiga Convergència» | «La mercantilització del treball va portar uns éssers humans a perdre poc menys que aquesta condició i on alguns continuen traient grans beneficis de no respectar alguns dels drets més bàsics, i tot sota l’aparent desídia de les administracions»
Treballadors i activistes de Càrnies en Luita protestant pels acomiadaments aquest dimecres davant de Le Porc Gourmet
Treballadors i activistes de Càrnies en Luita protestant pels acomiadaments aquest dimecres davant de Le Porc Gourmet | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Els nou treballadors han estat acomiadats després que aquest dimarts anessin a demanar explicacions al cap de personal de l’incompliment en el pagament d’hores extres i en els descansos per anar al lavabo o menjar | La direcció de l’empresa al·lega que van aturar la producció i d’aquí aquests nou primers acomiadaments, que podrien continuar en els propers dies
Cristina Grau, advocada
Cristina Grau, advocada | Montse Pallarès
Carles Masià
Entrevista a Cristina Grau, sòcia de FGC Advocats i assessora d'un ampli ventall de projectes cooperatius des de fa gairebé trenta anys | «La reforma de la llei de 2017 ataca l'autoregulació de les cooperatives, que és un dels principis de l'Aliança Cooperativa Internacional»
La ruta dels Balcans que han resseguit els cinc reportatges de Joan Mas
La ruta dels Balcans que han resseguit els cinc reportatges de Joan Mas | Pau Fabregat
Joan Mas
Des de fa temps, moltes refugiades recorren Sèrbia amb l’objectiu de seguir cap al nord d’Europa a través d’Hongria o de Croàcia. Tanmateix, les fronteres d’aquests dos països són quasi impenetrables | Cinquè i últim reportatge escrit sobre el terreny per Joan Mas sobre els problemes que es troben les persones refugiades a les portes d'Europa
El pas per Macedònia és el quart reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa
El pas per Macedònia és el quart reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
Tot i que la ruta dels Balcans està oficialment clausurada, molta gent refugiada recorre els camins que duen cap al nord d’Europa en la clandestinitat | La República de Macedònia, on l’internament als camps suposa un empresonament temporal, és un dels punts per on passen més desplaçades de guerra d’amagat.
Imatge il·lustrativa
Joan Mas
Tercer d'una sèrie de cinc reportatges de Joan Mas sobre la situació de les refugiades encallades a l'entrada d'Europa | A mesura que passa el temps, moltes desplaçades de guerra proven de fugir de Grècia amb documentació falsa o xarxes de tràfic de persones
El pas per les illes gregues és el segon reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa
El pas per les illes gregues és el segon reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
El segon capítol de la narració del tortuós periple dels refugiats camí d'Europa que fa Joan Mas des del terreny està dedicat a les illes gregues | «La perspectiva de la deportació genera molta angoixa i destrossa la salut mental de la gent»”, diu l’activista Carmen Dupont. «Els refugiats arrisquen la seva vida per trepitjar les illes gregues, però un cop estan aquí no tenen cap mena de seguretat i se’ls hi esvaeix el futur»
El reportatge sobre Turquia és el primer d'un total de cinc sobre les rutes que segueixen les persones refugiades per arribar a Europa
El reportatge sobre Turquia és el primer d'un total de cinc sobre les rutes que segueixen les persones refugiades per arribar a Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades encetem junt amb la Directa la publicació de cinc reportatges escrits sobre el terrreny per Joan Mas sobre la ruta dels Balcans i els obstacles per a la població refugiada per arribar a Europa | Des de l’acord entre la Unió Europea i Turquia de març de 2016, el govern d’Erdogan fa de mur de contenció per a les persones refugiades que volen creuar a Europa. Tanmateix, a l’estat turc hi romanen milions de sol·licitants d’asil que sobreviuen en condicions de precarietat extrema i són sotmesos a abusos constants
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim»
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim» | Sara Blázquez
«En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d'arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més persones millor, i no com un producte de propietat exclusiva»
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes | Sara Blázquez
Catorze mitjans de nou països diferents han participat a la trobada fundacional de la nova xarxa que s’ha fet aquest cap de setmana a Atenes | Compartir experiències i continguts és un dels primers objectius que es marquen els mitjans de la nova xarxa
El marcador final del verkami de Setembre
El marcador final del verkami de Setembre
Dies d'agost va tancar amb 9.310 euros la campanya de micromecenatge a Verkami per pagar el cost de l'arrencada de Setembre | Publiquem la relació dels 273 mecenes que han fet possible Setembre
«El motor i el finançament d'aquest projecte són les persones, que amb la seva subscripció fan possible que Setembre no depengui ni de la publicitat ni de bancs, ni grans empreses, ni subvencions» | Totes les subscripcions que es renovin o formalitzin abans del 31 de desembre seran a 40 euros, amb un 20% de descompte sobre el preu de tarifa
Imatge il·lustrativa
Volem publicar allò que altres mitjans no publiquen, perquè no gosen, no poden o senzillament no volen | A Setembre tenim subscripcions de pagament perquè el periodisme que volem fer també té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers que possiblement no ens acabin d'agradar
Alguns dels llibres que es podran trobar a la parada de Setembre a la rambla del Passeig de Vic
Alguns dels llibres que es podran trobar a la parada de Setembre a la rambla del Passeig de Vic
A partir de les 7 els Txarango hi firmaran ‘Anem lluny’, el llibre sobre la gira d’’El cor de la terra’, que acaben de publicar | També s’hi podran trobar novetats crítiques de diferents editorials, llibres infantils com el ‘Santa Jordina’ de David Fernàndez i Lyona, un ampli assortit de llibres de segona mà a 3 euros i unes roses molt especials
Un dels moments més emotius de la festa, amb l'homenatge a les dones combatives al so de la 'Cançó de fer camí'
Un dels moments més emotius de la festa, amb l'homenatge a les dones combatives al so de la 'Cançó de fer camí' | Dolors Pena
La festa també va servir per donar el tret de sortida a la campanya de guerrilla que Setembre ha fet amb l’estudi creatiu Partee per recordar que Setembre no depèn ni de grans empreses, ni de bancs, ni de subvencions, ni de publicitats