ENTREVISTA | YAYO HERRERO, antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola
Yayo Herrero: «El pes gros del confinament s’ha gestionat dins les cases. I molt menys visibles que els serveis públics van ser les mestresses de casa»
Yayo Herrero: «El pes gros del confinament s’ha gestionat dins les cases. I molt menys visibles que els serveis públics van ser les mestresses de casa» | Aleix Auber
Mar Carrera Vendrell
Entrevista a Yayo Herrero, antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola, una veu potent del feminisme i l’ecologisme | Convidada a Osona en motiu de la fira alTERna’t i el certamen literari El Porc del Demà, defensa que cal pensar altres formes de produir, consumir, treballar i protegir la gent
Setembre social | Cooperativisme
Nou de les deu sòcies de la cooperativa juvenil. A la foto, feta abans de la pandèmia de la Covid-19, hi falta Isabel Ortuño
Nou de les deu sòcies de la cooperativa juvenil. A la foto, feta abans de la pandèmia de la Covid-19, hi falta Isabel Ortuño | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Deu noies van constituir al novembre el que es considera la primera cooperativa de joves de Catalunya | La Cooperativa Juvenil Collsuspina tanca el primer curs d’activitat amb una donació a una associació de lluita contra el càncer infantil i per equipar el punt jove del poble
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
El llibre de Cristina Morales, 'Lectura fácil' a la llibreria cooperativa La ciutat invisible, a Sants, Barcelona
El llibre de Cristina Morales, 'Lectura fácil' a la llibreria cooperativa La ciutat invisible, a Sants, Barcelona | Irene Jaume
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Lectura fácil' (Anagrama, 2018), que alterna la veu de quatre dones «des d’una pell cansada de ser menystinguda i silenciada» | «Lectura fácil no és només una reivindicació de la Lectura Fàcil, sinó una crítica a la globalitat de les relacions de poder que penetren tots els àmbits de la vida i tots els sectors vulnerables, escrita amb una tècnica rica, original i divertida»
En Moviment | FESC 2020
Un dels estands de la FESC 2019, en format presencial al recinte Fabra i Coats de Barcelona
Un dels estands de la FESC 2019, en format presencial al recinte Fabra i Coats de Barcelona | XES
La FESC amplia la seva activitat a tot un mes, del 23 d’octubre al 22 de novembre, i es podrà seguir majoritàriament a través d’un nou web concebut expressament per a l’ocasió​ | Més enllà dels debats i xerrades, el web proposarà un passeig per uns nous espais on es podran conèixer les més de 180 expositores de 15 sectors diferents de l’economia solidària | L’eix temàtic de la novena edició és la transició ecosocial i visibilitzar les alternatives existents a l’extractivisme i l’acumulació de capitals que han derivat en emergència climàtica i pandèmies com la Covid 19
En Moviment | Cinema social
Representants dels festivals organitzadors a la presentació del Tectònic
Representants dels festivals organitzadors a la presentació del Tectònic
El Tectònic tindrà lloc del 22 d'octubre a l'1 de novembre en format virtual, amb una quinzena de pel·lícules de cinema social, que es podran veure a Filmin | També hi haurà activitats paral·leles relacionades amb les temàtiques proposades, de les quals es destaca el dret a la salut, el racisme policial i la crisi migratòria
EXPRESSIONS ARTÍSTIQUES
La IDEAL. Sala de realitat immersiva.
La IDEAL. Sala de realitat immersiva. | Jasmina Masoliver
Jasmina Masoliver Vilamala
Jasmina Masoliver fa una crònica sobre l'exposició 'Monet: experiència immersiva' al centre d'arts digitals IDEAL, al Poblenou | «La IDEAL ha permès a l’espectador experimentar a Monet tal com potser ell mateix faria ara, a través de pantalles lluminoses, una sala immersiva de 360° i realitat virtual amb unes ulleres. En definitiva, la llum de Monet exposada a partir dels efectes òptics de la llum»
FESTIVAL TECTÒNIC
Fotograma del documental 'Cholitas', on cinc dones indígenes bolivianes protagonitzen una expedició única
Fotograma del documental 'Cholitas', on cinc dones indígenes bolivianes protagonitzen una expedició única | Festival Tectònic
El Tectònic tindrà lloc del 22 d'octubre a l'1 de novembre en format virtual, amb una quinzena de pel·lícules de cinema social, que es podran veure a Filmin | Setembre sorteja vuit codis per veure els films entre els seus subscriptors i seguidors a les xarxes socials
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Les iaies de 'De més verdes en maduren' ja n'estan fartes, de la Covid
Les iaies de 'De més verdes en maduren' ja n'estan fartes, de la Covid | Maria Saladich
Maria Saladich
I tú, amb quina iaia et sents més identificada?
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
ENTREVISTA | MARC MUÑOZ, GERMÀ DE GUSTAU MUÑOZ, ASSASSINAT D'UN TRET L'11 DE SETEMBRE DE 1978
Falten poc dies perquè s'acabi la campanya de micromecenatge per fer possible el documental 'Gustau, la Transició al descobert'
Falten poc dies perquè s'acabi la campanya de micromecenatge per fer possible el documental 'Gustau, la Transició al descobert' | Aleix Auber
Sara Blázquez
Entrevista a Marc Muñoz, germà de Gustau Muñoz, assassinat d'un tret l'11 de setembre del 1978, després de participar a la manifestació convocada pel PCE(i), on militàven tots dos | El cas de Gustau Muñoz s'ha sumat a la querella argentina contra els crims del franquisme | En poc dies acabarà la campanya de micromecenatge que vol fer possible un documental sobre el cas: 'Gustau, la Transició al descobert'
El Diacrític
«Escolto la veu però li miro les mans, ara. Es mouen molt, i em fan pensar en dos ocells tancats en una gàbia»
«Escolto la veu però li miro les mans, ara. Es mouen molt, i em fan pensar en dos ocells tancats en una gàbia» | Milada Vigerova
Roser Iborra
Article de Roser Iborra a partir del testimoni d'una dona que va patir un abús sexual a l'hospital | «Quan finalment arriba a casa, dies després, s’està llargament sota l’aigua, però l’angoixa no se’n va. I viu cada dia i cada hora amb aquella pell no desitjada sobre la seva. No s’ho pot treure del cap» | «Em sembla que no conec cap dona que, si hem arribat a una relació de confiança, en un moment o altre no m’hagi confessat que sí, que ella també»
En Moviment
La Fira Literal, que aquest any es farà al desembre, forma part del programa de la Tardor Transformadora
La Fira Literal, que aquest any es farà al desembre, forma part del programa de la Tardor Transformadora
Una quinzena d'iniciatives vinculades a l'economia solidària s'han unit sota un mateix paraigües per donar visibilitat a la cultura transformadora i a la gestió comunitària | L'agenda cultural conjunta estarà formada per activitats que tenen en comú reforçar i donar visibilitat a la cultura cooperativa sense ànim de lucre i al servei de la transformació social
El diacrític
Una professora i una alumna corregeixen un text en francès en una pissarra
Una professora i una alumna corregeixen un text en francès en una pissarra | Paola de Grenet
Jordi Martí Font
«Han tractat la canalla com a no res, amuntegant-los en aules sense condicions ni professorat, amb ràtios impossibles i amb una diversitat que si no es pot tractar en grups heterogenis reduïts és condemnada a la massificació i la desatenció» | «Ara no fem vaga per augmentar salaris ni res semblant, en fem per exigir respecte, per no acotar més el cap i per no convertir-nos en «un petit obstacle» per a la desfilada militar final que converteixi els docents en no res»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Les iaies de 'De més verdes en maduren' estan indignades amb la Justícia.
Les iaies de 'De més verdes en maduren' estan indignades amb la Justícia. | Maria Saladich
Maria Saladich
Coincidint amb l'1 d'octubre i la mateixa setmana que l'Estat espanyol ha inhabilitat el president de la Generalitat, Quim Torra, les iaies de la il·lustradora Maria Saladich es mostren indignades amb la Justícia
El Diacrític
«Sé que puc tornar a recaure i llegint-me sabré que, deixant-me ajudar, podré tornar a alçar-me»
«Sé que puc tornar a recaure i llegint-me sabré que, deixant-me ajudar, podré tornar a alçar-me» | Leah Kelley
Raquel Coma Roura
Raquel Coma Roura comparteix en aquest article les sensacions viscudes arrel d'una depressió | «Tot el dolor que vius és contrarestat per una empatia preciosa, que enlloc de jutjar-te t’acompanya»
Més llibres, més lliures
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
David Palau i Zaidín
Ressenya de David Palau d''Allò que som' (Edicions 1984), del filòsof Josep Maria Terricabras | «Es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia»
Entrevista | Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural
Jordi Cuixart
Jordi Cuixart | Òmnium Cultural
Josep Comajoan
Entrevista a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, publicada originàriament al juliol en el número del 40è aniversari de la revista 'Cooperació Catalana' | «Pensar-nos conjuntament i des de l’empatia, és l'única via per lluitar contra l'exclusió social»
El Diacrític
«Si no et mulles, no treguis els paraigües dels qui estan sota l’aiguat i que, a  més, lluiten també per a tu»
«Si no et mulles, no treguis els paraigües dels qui estan sota l’aiguat i que, a més, lluiten també per a tu» | Josh Howard
Roser Iborra
«No em cal estar al cent per cent d’acord amb Àlex Garrido, alcalde de Manlleu, per entendre que la seva dimissió (després repensada) ha estat forçada per un linxament mediàtic covard» | «Sovint sembla com si la societat es dividís entre els qui lluiten i els qui no. I alguns o algunes dels qui no, lluny de sentir-se interpel·lats, escruten, des del sofà, les possibles equivocacions humanes dels altres»
En Moviment | Cultura i indústria porcina
El primer i tercers classificats, amb Les Truges de la Plana a l'entrega dels premis al Museu del Ter
El primer i tercers classificats, amb Les Truges de la Plana a l'entrega dels premis al Museu del Ter | Aleix Auber
L'escriptor osonenc va destacar el paper de la cultura en la denúncia de les injustícies socials i ambientals, entre les quals hi ha les originades per la industrialització del sector agrari | El segon premi del concurs de narracions distòpiques sobre la indústria porcina ha correspost a Maria Sevilla Paris i el tercer, a Javier García Lapiedra i Javier Martínez Aznar
VIOLÈNCIES
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat | Aleix Auber
Sara Blázquez
El 17 de setembre van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra un encarregat de l'empresa de neteja GCT Plus | Les denunciants exigeixen l'acomiadament immediat del denunciat
El Diacrític
Rieli Franciscato,  al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au
Rieli Franciscato, al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au | Roberto Ossak
Josep Iborra Plans
«Rieli Franciscato, amb una experiència de més de trenta anys en aquesta feina, respectava els indígenes i era molt respectat per ells, i mai havia patit cap atac a les expedicions que feia a l’interior del territori» | A poc més de vuit dies de la mort de Rieli Franciscato els incendis estan cremant l'interior de la terra indígena Uru Eu Au Au | «La pressió internacional per tal que el govern brasiler canviï la seva política, defensant novament i protegint efectivament aquests grups indígenes més vulnerables de l’ Amazònia és molt important per permetre que puguin sobreviure»
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Míriam El Mouhadab Carbonell
Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
De MÉS VERDES EN MADUREN
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb calma
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb calma | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb una mica de calma
El Diacrític
Sara Blázquez i Joan Coma, al centre de la imatge, amb altres membres de l'assemblea de Capgirem Vic que els van rebre amb un aplaudiment i un ram de flors a la sortida del ple d'aquest dilluns
Sara Blázquez i Joan Coma, al centre de la imatge, amb altres membres de l'assemblea de Capgirem Vic que els van rebre amb un aplaudiment i un ram de flors a la sortida del ple d'aquest dilluns | Josep Comajoan
Josep Maria Diéguez
«Aquell ajuntament on en Joan ens va mostrar el camí de la solidaritat, tant rebent-la com oferint-la en tots i cadascun dels moments en els quals algú, a Osona i fora d’ella, patia la urpada de la repressió» | «Aquell ajuntament on la Sara ens va explicar que hi pot haver una altra manera de fer cultura, a Vic»
MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC
Maria Arnal i Marcel Bagés van estar acompanyats per David Soler a la guitarra i per les Tarta Relena durant l'actuació al Mercat de Música Viva de Vic.
Maria Arnal i Marcel Bagés van estar acompanyats per David Soler a la guitarra i per les Tarta Relena durant l'actuació al Mercat de Música Viva de Vic. | Josep M. Montaner Fontarnau
Pol Rifà
Pol Rifà fa una crònica sobre el concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic d'aquest any, on Maria Arnal i Marcel Bagés van presentar algunes de les noves cançons acompanyats per David Soler a la guitarra i les Tarta Relena
El Diacrític
Un grup d'infants en un casal d'estiu de Barcelona
Un grup d'infants en un casal d'estiu de Barcelona | Clara Soler
Laia Santís | Jordi Martí Font
«Coincidim que cal obrir les escoles al setembre, avui, però sabem que no seran segures i ho assumim. I el culpable que no ho siguin té nom i cognoms: Departament d’Educació i el conseller que hi ha al seu capdavant, Josep Bargalló» | «Cal tornar a les aules amb condicions, amb recursos, amb coordinació, indicacions i fermesa. Que això no va d’aparcaments: això va d’aprenentatges i d’omplir la vida de vida»
Setembre Crític | Indústria agroalimentària
Planta de producció de Patel a Sant Martí Sescorts
Planta de producció de Patel a Sant Martí Sescorts | patel.es
Josep Comajoan
El GDT ha denunciat a la Fiscalia de Medi Ambient abocaments presumptament contaminants de l’escorxador Patel, de l’Esquirol, propietat del grup Vall Companys, primera empresa del sector carni a l’Estat espanyol i segona d’Europa | El model d'integració ramadera i les exportacions a una Xina ofegada per la pesta porcina han situat el grup català en una situació de privilegi en el sector
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
ENTREVISTA | Annaïs Sastre, sòcia treballadora d’Arran de Terra
Annaïs Sastre és una de les sòcies treballadores de la cooperativa Arran de Terra
Annaïs Sastre és una de les sòcies treballadores de la cooperativa Arran de Terra | Arran de Terra
Sara Blázquez
Entrevista a Annaïs Sastre, sòcia treballadora de la cooperativa Arran de Terra, feta durant el confinament i publicada originalment al número 443 de la revista Cooperació Catalana | «Cal construir circuits curts i sistemes de comercialització en els que la pagesia tingui veu i vot»
El Diacrític
Un grup de dones denunciant els casos d'assetjament a l'escorxador Esfosa de Vic
Un grup de dones denunciant els casos d'assetjament a l'escorxador Esfosa de Vic | Aleix Auber
Roser Iborra
«El 17 de setembre va acabar una impunitat. Es va destapar la caixa dels trons, sí, però per tal de canviar les coses i aconseguir de mica en mica una societat millor. I el 22 de setembre, a la roda de premsa en què gairebé una vintena de grups de dones vam donar suport a les denunciants, va néixer una lluita»
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones | Mar Carrera Vendrell
Mar Carrera Vendrell
L'editora Mar Carrera ressenya tres novel·les que ha llegit durant aquest post-confinament: 'Gina', de Maria Climent, ''La casa del padre', de Karmele Jaio i 'Fugir era el més bell que teníem', de Marta Marín-Dòmine | «En el post-confinament he devorat tres novel·les més, que només tenen en comú que m’han atrapat i que estan escrites per dones. Us les presento, una a una, perquè les gaudiu en l’amplitud del vostre sofà. Ah, i només us demano que, si us engresca llegir-les, les busqueu en llibreries de carn i ossos»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich viatjaran a través dels llibres
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich viatjaran a través dels llibres | Maria Saladich
Maria Saladich
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich han decidit viatjar a través dels llibres | La il·lustradora celebra així la diada de Sant Jordi d'estiu, aquest dijous 23 de juliol
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
El Diacrític
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
I tu, què has après del confinament? Per saber què n'han après les iaies de la Maria Saladich, haurem d'estar atentes al seu compte d'Instagram
I tu, què has après del confinament? Per saber què n'han après les iaies de la Maria Saladich, haurem d'estar atentes al seu compte d'Instagram | Maria Saladich
Maria Saladich
I tu, què has après del confinament? Per saber què n'han après les iaies de la Maria Saladich, haurem d'estar atentes al seu compte d'Instagram
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
El diacrític
«El dolor de cada dia. Et costa imaginar-lo, et fastigueja sentir-ne parlar a totes hores, quan ets jove i l’energia i el plaer de viure t’inunda i cada nou dia és un repte, una descoberta»
«El dolor de cada dia. Et costa imaginar-lo, et fastigueja sentir-ne parlar a totes hores, quan ets jove i l’energia i el plaer de viure t’inunda i cada nou dia és un repte, una descoberta» | Fa Barboza
Roser Iborra
«Potser el dolor és el preu de la consciència, alguna cosa que mesura el nostre pas incert pel món» | «A vegades, el dolor de l’ànima és tal que el dolor físic es converteix en una mena d’alleujament»
EL DIACRÍTIC
Els gots reutilitzables a punt per rentar després d'una nit de Barraques de la Festa Major Jove de Vic
Els gots reutilitzables a punt per rentar després d'una nit de Barraques de la Festa Major Jove de Vic | Núria Coromina Quintana
Núria Coromina Quintana
Núria Coromina Quintana, membre de l'assemblea de la Festa Major Jove de Vic, reflexiona sobre la Festa Major no celebrada aquests primers dies de juliol, a causa de la crisi de la Covid-19 | «Aquesta setmana estaríem com podríem. I sí, divendres passat hauríem fet pudor de cervesa, hauríem anat a la crono o seríem a barraques esperant els grups que fan proves de so sota un sol de justícia. O haguéssim caigut al forat de barraques»
Setembre Social | Primeres Jornades sobre Espais Test Agraris
Un ramat de vaques a la Casa Nova de Sora, una de les explotacions col·laboradores en els programes d'innovació agrària d'ARCA
Un ramat de vaques a la Casa Nova de Sora, una de les explotacions col·laboradores en els programes d'innovació agrària d'ARCA | Oriol Clavera
Josep Comajoan
Les primeres Jornades sobre Espais Test Agraris posen en comú durant tota la setmana els coneixements i debats sobre els nous models d'incorporació de joves i gent nova a la pagesia | Els espais test permeten a les persones que volen incorporar-se a la pagesia sense provenir de tradició agrària un temps i un acompanyament per testejar l'activitat sense necessitat de fer una gran inversió econòmica
Setembre Social | La reacció de l'economia social i solidària a la Covid-19
Repartiment d’aliments de la campanya #TotesATaula impulsada des de la cooperativa Opcions
Repartiment d’aliments de la campanya #TotesATaula impulsada des de la cooperativa Opcions | Opcions
Josep Comajoan
Balanç de tres mesos i mig de resposta de l'economia solidària davant la crisi sanitària que de seguida va veure's que es convertiria en crisi social i econòmica | Iniciatives com el #FonsCooperatiuESS, #TotesATaula o #AbastimentAgroecològic han servit per pal·liar alguns dels efectes més immediats de la crisi
Montse Castañé, en una roda de premsa davant l'empresa Costa Food de Gurb, denunciant la falta de mesures de seguretat davant la Covid-19
Montse Castañé, en una roda de premsa davant l'empresa Costa Food de Gurb, denunciant la falta de mesures de seguretat davant la Covid-19 | Càrnies en Lluita
Montse Castañé
Montse Castañé, delegada sindical de la COS i membre de Càrnies en Lluita, denuncia casos d'acomiadaments en càrnies d'Osona per haver demanat mesures de seguretat davant la Covid-19 | «Ha passat, que sapiguem, a Costa Food, a Gurb, en el cas del treballador Abdul, i a Embotits Riera, a Centelles (proveïdor de Bon Preu), on han fet fora l’Ester per aquesta causa» | «En alguna empresa concreta, com ara Esfosa, la lluita sindical continuada ha donat els seus fruits i s’han pres les mesures adequades»
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
'És morta, la poesia?' aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor.
'És morta, la poesia?' aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor. | Sara Blázquez
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'És morta, la poesia?', de Joseba Sarrionandia (Pol·len Edicions), que aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor | «Ex pres polític basc que viu a l'exili des que es va escapar de la presó el 1985, l'autor defensa que la poesia no existeix si no és establint lligams amb el context. De què parla, si no, quan compara la cadena perpètua amb la immortalitat?»
Nou de les deu sòcies de la cooperativa juvenil. A la foto, feta abans de la pandèmia de la Covid-19, hi falta Isabel Ortuño
Nou de les deu sòcies de la cooperativa juvenil. A la foto, feta abans de la pandèmia de la Covid-19, hi falta Isabel Ortuño | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Deu noies van constituir al novembre el que es considera la primera cooperativa de joves de Catalunya | La Cooperativa Juvenil Collsuspina tanca el primer curs d’activitat amb una donació a una associació de lluita contra el càncer infantil i per equipar el punt jove del poble
Un dels estands de la FESC 2019, en format presencial al recinte Fabra i Coats de Barcelona
Un dels estands de la FESC 2019, en format presencial al recinte Fabra i Coats de Barcelona | XES
La FESC amplia la seva activitat a tot un mes, del 23 d’octubre al 22 de novembre, i es podrà seguir majoritàriament a través d’un nou web concebut expressament per a l’ocasió​ | Més enllà dels debats i xerrades, el web proposarà un passeig per uns nous espais on es podran conèixer les més de 180 expositores de 15 sectors diferents de l’economia solidària | L’eix temàtic de la novena edició és la transició ecosocial i visibilitzar les alternatives existents a l’extractivisme i l’acumulació de capitals que han derivat en emergència climàtica i pandèmies com la Covid 19
Annaïs Sastre és una de les sòcies treballadores de la cooperativa Arran de Terra
Annaïs Sastre és una de les sòcies treballadores de la cooperativa Arran de Terra | Arran de Terra
Sara Blázquez
Entrevista a Annaïs Sastre, sòcia treballadora de la cooperativa Arran de Terra, feta durant el confinament i publicada originalment al número 443 de la revista Cooperació Catalana | «Cal construir circuits curts i sistemes de comercialització en els que la pagesia tingui veu i vot»
Repartiment d’aliments de la campanya #TotesATaula impulsada des de la cooperativa Opcions
Repartiment d’aliments de la campanya #TotesATaula impulsada des de la cooperativa Opcions | Opcions
Josep Comajoan
Balanç de tres mesos i mig de resposta de l'economia solidària davant la crisi sanitària que de seguida va veure's que es convertiria en crisi social i econòmica | Iniciatives com el #FonsCooperatiuESS, #TotesATaula o #AbastimentAgroecològic han servit per pal·liar alguns dels efectes més immediats de la crisi
La gira de Txarango combinarà música i arts escèniques
La gira de Txarango combinarà música i arts escèniques
Josep Comajoan | Sara Borrella
L’economia social i solidària tindrà una presència central en l’última gira de la banda d’Osona i el Ripollès | El grup ven les entrades a través de la cooperativa Ticketic, tindrà un espai gastronòmic gestionat per cooperatives i amb una nova cervesa artesana i cooperativa fruit d’un ambiciós projecte del qual també formen part del grup motor
Visitants a la FESC aquest diumenge al matí
Visitants a la FESC aquest diumenge al matí | XES
Més de 200 entitats expositores i un centenar d’activitats han conformat la vuitena edició de la fira organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària | S’hi han fet intercanvis per valor de prop de 30.000 ecosols la moneda social i única amb la qual s’ha pogut comprar i vendre a la FESC
Els deu membres del grup de música i cooperativa Txarango a l’estudi de gravació
Els deu membres del grup de música i cooperativa Txarango a l’estudi de gravació | Bernat Almirall
Núria Farrés
Reportatge sobre la conversió en cooperativa del conegut grup musical osonenc i ripollenc | «La cooperativa no és només un instrument sinó que també és una opció política»
El consell rector de Cuidem Lluçanès. D’esquerra a dreta, Deirdre Crowley, Anna Salas, Sandra Martínez, Montse Argila, Mercè Panyella i Isaac Peraire
El consell rector de Cuidem Lluçanès. D’esquerra a dreta, Deirdre Crowley, Anna Salas, Sandra Martínez, Montse Argila, Mercè Panyella i Isaac Peraire | Josep Comajoan
Josep Comajoan
La cooperativa, que ofereix serveis d'acompanyament i de cura a la llar, entre altres, ja ha superat les 180 persones sòcies en poc més d'un any de vida | Un dels reptes al qual s'enfronten és conscienciar que la dignificació del sector comporta un cost que hauria d'assumir en part l'usuari final
Els cinc socis de la cooperativa Mas Les Vinyes amb els quatre infants amb qui formen els tres nuclis familiars que viuen i treballen a la masia Les Vinyes
Els cinc socis de la cooperativa Mas Les Vinyes amb els quatre infants amb qui formen els tres nuclis familiars que viuen i treballen a la masia Les Vinyes | Mas Les Vinyes
Núria Farrés
Mas Les Vinyes, una cooperativa de treball que gestiona un projecte de permacultura al Lluçanès | «Col·laborem i creem sinergies amb la gent d'aquí en molts aspectes, no només econòmics sinó també socials i culturals»
L'Amèlia, l'Alba, en Gerard i la Marta, els acompanyants de Riu Sora i socis de la cooperativa La Llera
L'Amèlia, l'Alba, en Gerard i la Marta, els acompanyants de Riu Sora i socis de la cooperativa La Llera | Núria Farrés
Núria Farrés
La Llera és la cooperativa que gestiona Riu, un projecte d'educació viva i lliure a l'Ajuntament de Sora | «L’escola ha estat un motor per al poble: s’ha omplert de vida diària»
«Escolto la veu però li miro les mans, ara. Es mouen molt, i em fan pensar en dos ocells tancats en una gàbia»
«Escolto la veu però li miro les mans, ara. Es mouen molt, i em fan pensar en dos ocells tancats en una gàbia» | Milada Vigerova
Roser Iborra
Article de Roser Iborra a partir del testimoni d'una dona que va patir un abús sexual a l'hospital | «Quan finalment arriba a casa, dies després, s’està llargament sota l’aigua, però l’angoixa no se’n va. I viu cada dia i cada hora amb aquella pell no desitjada sobre la seva. No s’ho pot treure del cap» | «Em sembla que no conec cap dona que, si hem arribat a una relació de confiança, en un moment o altre no m’hagi confessat que sí, que ella també»
Una professora i una alumna corregeixen un text en francès en una pissarra
Una professora i una alumna corregeixen un text en francès en una pissarra | Paola de Grenet
Jordi Martí Font
«Han tractat la canalla com a no res, amuntegant-los en aules sense condicions ni professorat, amb ràtios impossibles i amb una diversitat que si no es pot tractar en grups heterogenis reduïts és condemnada a la massificació i la desatenció» | «Ara no fem vaga per augmentar salaris ni res semblant, en fem per exigir respecte, per no acotar més el cap i per no convertir-nos en «un petit obstacle» per a la desfilada militar final que converteixi els docents en no res»
«Sé que puc tornar a recaure i llegint-me sabré que, deixant-me ajudar, podré tornar a alçar-me»
«Sé que puc tornar a recaure i llegint-me sabré que, deixant-me ajudar, podré tornar a alçar-me» | Leah Kelley
Raquel Coma Roura
Raquel Coma Roura comparteix en aquest article les sensacions viscudes arrel d'una depressió | «Tot el dolor que vius és contrarestat per una empatia preciosa, que enlloc de jutjar-te t’acompanya»
Rieli Franciscato,  al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au
Rieli Franciscato, al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au | Roberto Ossak
Josep Iborra Plans
«Rieli Franciscato, amb una experiència de més de trenta anys en aquesta feina, respectava els indígenes i era molt respectat per ells, i mai havia patit cap atac a les expedicions que feia a l’interior del territori» | A poc més de vuit dies de la mort de Rieli Franciscato els incendis estan cremant l'interior de la terra indígena Uru Eu Au Au | «La pressió internacional per tal que el govern brasiler canviï la seva política, defensant novament i protegint efectivament aquests grups indígenes més vulnerables de l’ Amazònia és molt important per permetre que puguin sobreviure»
Sara Blázquez i Joan Coma, al centre de la imatge, amb altres membres de l'assemblea de Capgirem Vic que els van rebre amb un aplaudiment i un ram de flors a la sortida del ple d'aquest dilluns
Sara Blázquez i Joan Coma, al centre de la imatge, amb altres membres de l'assemblea de Capgirem Vic que els van rebre amb un aplaudiment i un ram de flors a la sortida del ple d'aquest dilluns | Josep Comajoan
Josep Maria Diéguez
«Aquell ajuntament on en Joan ens va mostrar el camí de la solidaritat, tant rebent-la com oferint-la en tots i cadascun dels moments en els quals algú, a Osona i fora d’ella, patia la urpada de la repressió» | «Aquell ajuntament on la Sara ens va explicar que hi pot haver una altra manera de fer cultura, a Vic»
El llibre de Cristina Morales, 'Lectura fácil' a la llibreria cooperativa La ciutat invisible, a Sants, Barcelona
El llibre de Cristina Morales, 'Lectura fácil' a la llibreria cooperativa La ciutat invisible, a Sants, Barcelona | Irene Jaume
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Lectura fácil' (Anagrama, 2018), que alterna la veu de quatre dones «des d’una pell cansada de ser menystinguda i silenciada» | «Lectura fácil no és només una reivindicació de la Lectura Fàcil, sinó una crítica a la globalitat de les relacions de poder que penetren tots els àmbits de la vida i tots els sectors vulnerables, escrita amb una tècnica rica, original i divertida»
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
David Palau i Zaidín
Ressenya de David Palau d''Allò que som' (Edicions 1984), del filòsof Josep Maria Terricabras | «Es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia»
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Míriam El Mouhadab Carbonell
Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones | Mar Carrera Vendrell
Mar Carrera Vendrell
L'editora Mar Carrera ressenya tres novel·les que ha llegit durant aquest post-confinament: 'Gina', de Maria Climent, ''La casa del padre', de Karmele Jaio i 'Fugir era el més bell que teníem', de Marta Marín-Dòmine | «En el post-confinament he devorat tres novel·les més, que només tenen en comú que m’han atrapat i que estan escrites per dones. Us les presento, una a una, perquè les gaudiu en l’amplitud del vostre sofà. Ah, i només us demano que, si us engresca llegir-les, les busqueu en llibreries de carn i ossos»
'És morta, la poesia?' aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor.
'És morta, la poesia?' aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor. | Sara Blázquez
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'És morta, la poesia?', de Joseba Sarrionandia (Pol·len Edicions), que aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor | «Ex pres polític basc que viu a l'exili des que es va escapar de la presó el 1985, l'autor defensa que la poesia no existeix si no és establint lligams amb el context. De què parla, si no, quan compara la cadena perpètua amb la immortalitat?»
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix»
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix» | Sara Blázquez
Míriam El Mouhadab Carbonell
Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962,  i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962, i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales | Roser Bisbal
Roser Bisbal Vidal
Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror | «El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic.
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic. | Aida Iglesias
Aida Iglesias de Prada
Aida Iglesias de Prada ressenya 'Así son nuestras reglas' (Pol·len Edicions, 2019), on EsCarolota parla de la menstruació en format còmic | «A més a més, aquest llibre fuig d'una mirada essencialista i binària dels nostres cossos. Alguns cossos menstruem, i encara que s'acostuma a dir que som les dones les que menstruem, ni totes les dones menstruen, ni totes les que tenen la regla són dones»
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | Josep Pimentel
Josep Pimentel
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | «És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».
Yayo Herrero: «El pes gros del confinament s’ha gestionat dins les cases. I molt menys visibles que els serveis públics van ser les mestresses de casa»
Yayo Herrero: «El pes gros del confinament s’ha gestionat dins les cases. I molt menys visibles que els serveis públics van ser les mestresses de casa» | Aleix Auber
Mar Carrera Vendrell
Entrevista a Yayo Herrero, antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola, una veu potent del feminisme i l’ecologisme | Convidada a Osona en motiu de la fira alTERna’t i el certamen literari El Porc del Demà, defensa que cal pensar altres formes de produir, consumir, treballar i protegir la gent
Falten poc dies perquè s'acabi la campanya de micromecenatge per fer possible el documental 'Gustau, la Transició al descobert'
Falten poc dies perquè s'acabi la campanya de micromecenatge per fer possible el documental 'Gustau, la Transició al descobert' | Aleix Auber
Sara Blázquez
Entrevista a Marc Muñoz, germà de Gustau Muñoz, assassinat d'un tret l'11 de setembre del 1978, després de participar a la manifestació convocada pel PCE(i), on militàven tots dos | El cas de Gustau Muñoz s'ha sumat a la querella argentina contra els crims del franquisme | En poc dies acabarà la campanya de micromecenatge que vol fer possible un documental sobre el cas: 'Gustau, la Transició al descobert'
Jordi Cuixart
Jordi Cuixart | Òmnium Cultural
Josep Comajoan
Entrevista a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, publicada originàriament al juliol en el número del 40è aniversari de la revista 'Cooperació Catalana' | «Pensar-nos conjuntament i des de l’empatia, és l'única via per lluitar contra l'exclusió social»
Annaïs Sastre és una de les sòcies treballadores de la cooperativa Arran de Terra
Annaïs Sastre és una de les sòcies treballadores de la cooperativa Arran de Terra | Arran de Terra
Sara Blázquez
Entrevista a Annaïs Sastre, sòcia treballadora de la cooperativa Arran de Terra, feta durant el confinament i publicada originalment al número 443 de la revista Cooperació Catalana | «Cal construir circuits curts i sistemes de comercialització en els que la pagesia tingui veu i vot»
Marc Cerdà és membre de l'Observatori Crític del Canvi Climàtic
Marc Cerdà és membre de l'Observatori Crític del Canvi Climàtic
Sara Blázquez
Entrevista a Marc Cerdà, ambientòleg i professor a la UB, activista ecologista i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic, publicada originalment a la revista Opcions | «Més que respirar, el planeta està contenint la respiració»
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament | Aleix Auber
Sara Blázquez
Entrevista a Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), feta just abans de l'inici del confinament i publicada originalment al número 441 de la revista Cooperació Catalana | «De la mateixa manera que em sembla bé que tothom tingui accés a la sanitat, també em sembla necessari que tothom tingui accés a la cultura, però les persones que ens hi dediquem hem de poder viure»
Mar Carrera
Mar Carrera | Antolin Avezuela
Aleix Auber
En un context enrarit per la pandèmia i sobrevolant una diada de Sant Jordi marcada per la distància social, aprofitem per parlar sobre llibres, cooperativisme, activisme i resistència cultural | «El que fan els grans grups editorials és inundar el mercat, pagar per fer piles en establiments on es venen llibres i davant d’això, Contrabandos neix per visibilitzar i fer d’aparador de diferents segells editorials»
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre | Eudald Palma
Sara Blázquez
Entrevista a Maria Saladich, cirurgiana a l'Hospital General de Vic i il·lustradora | Aprofitem les facilitats que ofereixen les noves tecnologies i la seva setmana de reserva a la feina per parlar de la nova col·laboració amb Setembre, però també de la crisi del coronavirus, del sistema sanitari, de les xarxes de suport o de la importància de posar la vida al centre
Irene Solà, autora de 'Canto jo i la muntanya balla' ha enlluernat les lectores en desbordar els patrons canònics de la novel·la.
Irene Solà, autora de 'Canto jo i la muntanya balla' ha enlluernat les lectores en desbordar els patrons canònics de la novel·la. | Sònia Calvó
Sònia Calvó | Guille Larios
Entrevista a Irene Solà, escriptora de Malla, publicada originàriament a la Directa | La seva darrera obra, 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama 2019), ha enlluernat les lectores en desbordar els patrons canònics de la novel·la, recreant de forma magistral les veus polifòniques de la muntanya, dels elements naturals i dels personatges que l’habiten
Joan Canela, periodista i activista
Joan Canela, periodista i activista | Sara Blázquez
Josep Comajoan
«El moviment era explícitament «no violent», però això no vol dir que evités la confrontació» | «Si la desobediència de l’1 d’octubre hagués estat ben planificada, hi hauria d’haver previst els diferents escenaris possibles per a l’endemà»
Imatge il·lustrativa
El llibre pretén analitzar les causes del col·lapse sanitari que hi va haver a l’inici de la pandèmia de la Covid-19 i proposa solucions per evitar que la situació es torni a repetir | L'acte comptarà amb la presència dels dos autors del llibre, Laia Estrada i Xavier Milian
Un dels estands de la FESC 2019, en format presencial al recinte Fabra i Coats de Barcelona
Un dels estands de la FESC 2019, en format presencial al recinte Fabra i Coats de Barcelona | XES
La FESC amplia la seva activitat a tot un mes, del 23 d’octubre al 22 de novembre, i es podrà seguir majoritàriament a través d’un nou web concebut expressament per a l’ocasió​ | Més enllà dels debats i xerrades, el web proposarà un passeig per uns nous espais on es podran conèixer les més de 180 expositores de 15 sectors diferents de l’economia solidària | L’eix temàtic de la novena edició és la transició ecosocial i visibilitzar les alternatives existents a l’extractivisme i l’acumulació de capitals que han derivat en emergència climàtica i pandèmies com la Covid 19
Fotograma del documental 'Cholitas', on cinc dones indígenes bolivianes protagonitzen una expedició única
Fotograma del documental 'Cholitas', on cinc dones indígenes bolivianes protagonitzen una expedició única | Festival Tectònic
El Tectònic tindrà lloc del 22 d'octubre a l'1 de novembre en format virtual, amb una quinzena de pel·lícules de cinema social, que es podran veure a Filmin | Setembre sorteja vuit codis per veure els films entre els seus subscriptors i seguidors a les xarxes socials
Les iaies de 'De més verdes en maduren' ja n'estan fartes, de la Covid
Les iaies de 'De més verdes en maduren' ja n'estan fartes, de la Covid | Maria Saladich
Maria Saladich
I tú, amb quina iaia et sents més identificada?
Les iaies de 'De més verdes en maduren' estan indignades amb la Justícia.
Les iaies de 'De més verdes en maduren' estan indignades amb la Justícia. | Maria Saladich
Maria Saladich
Coincidint amb l'1 d'octubre i la mateixa setmana que l'Estat espanyol ha inhabilitat el president de la Generalitat, Quim Torra, les iaies de la il·lustradora Maria Saladich es mostren indignades amb la Justícia
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb calma
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb calma | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb una mica de calma
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich viatjaran a través dels llibres
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich viatjaran a través dels llibres | Maria Saladich
Maria Saladich
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich han decidit viatjar a través dels llibres | La il·lustradora celebra així la diada de Sant Jordi d'estiu, aquest dijous 23 de juliol
Gent comprant al local de la cooperativa, ubicat al número 22 de la carretera de Torà
Gent comprant al local de la cooperativa, ubicat al número 22 de la carretera de Torà | Marcel·lí Sala
Dolors Pujols
En plena transició, la cooperativa de consum del Solsonès va oferir una alternativa al comerç convencional | La creació d’una panificadora que abaratia el pa va confrontar-los amb el gremi de forners
Socis fundadors al restaurant Cal Fuster de Viver i Serrateix, municipi del Berguedà
Socis fundadors al restaurant Cal Fuster de Viver i Serrateix, municipi del Berguedà | El Teix
Dolors Pujols
La forma d'explotació de la cooperativa agrícola va costar d'encaixar en un món rural tradicional | «Avui en dia encara estan actius i ben convençuts que van fer la millor aposta»
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971 | Arxiu Comarcal de l'Anoia. ACAN. Fons Cooperatives d'Igualada
Dolors Pujols
La històrica cooperativa d’Igualada va mantenir-se activa durant el règim, convertint-se en un espai de dinamització cultural més enllà del cooperativisme de consum | Acollia reunions clandestines: a la seva seu s’hi va gestar Òmnium Cultural de l’Anoia i la secció local de l’Assemblea de Catalunya
Sardinada veïnal al barri
Sardinada veïnal al barri | Comunitat de propietaris de la plaça d'Osona
Dolors Pujols
La plaça d’Osona es va construir sota forma cooperativa però amb un lideratge clar del dirigent local franquista Enric Pladevall | La vida comunitària va quallar entre els veïns, amb l’organització d’activitats lúdiques i culturals i l’autogestió en la millora dels espais públics i col·lectius
Joan Planas
Joan Planas
Dolors Pujols
Entrevista a l'advocat manresà Joan Planas, un dels agitadors del moviment cooperatiu en l'etapa de la transició al Bages | Planas va ser l'ànima de l'economat de Comissions Obreres, que no va acabar prosperant per les lluites internes al sindicat i al PSUC
A Salt, una població amb veïns i veïnes de fins a més de 70 orígens diferents, la manifestació va aplegar centenars de persones sota la pluja
A Salt, una població amb veïns i veïnes de fins a més de 70 orígens diferents, la manifestació va aplegar centenars de persones sota la pluja | Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber a la manifestació de Black Lives Matter a Salt | «El rebuig cap al racisme institucional va ser un clam unànime a les protestes, com la denúncia cap al racisme que s’amaga a molts dels cossos policials d’arreu, també aquí»
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber, aquest dissabte al matí, pels carrers de Banyoles, en ple confinament a causa del Covid19 | «Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia»
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat | Aleix Auber
Sara Blázquez
El 17 de setembre van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra un encarregat de l'empresa de neteja GCT Plus | Les denunciants exigeixen l'acomiadament immediat del denunciat
Planta de producció de Patel a Sant Martí Sescorts
Planta de producció de Patel a Sant Martí Sescorts | patel.es
Josep Comajoan
El GDT ha denunciat a la Fiscalia de Medi Ambient abocaments presumptament contaminants de l’escorxador Patel, de l’Esquirol, propietat del grup Vall Companys, primera empresa del sector carni a l’Estat espanyol i segona d’Europa | El model d'integració ramadera i les exportacions a una Xina ofegada per la pesta porcina han situat el grup català en una situació de privilegi en el sector
Un treballador protesta en una concentració davant l'Ajuntament de Lepe, divendres passat
Un treballador protesta en una concentració davant l'Ajuntament de Lepe, divendres passat | Asnuci
Roser Iborra
Article de Roser Iborra previ a l'homenatge que es fa el dia 25 a Vic als dos treballadors de Le Porc Gourmet morts en intentar creuar el Gurri | «Es veu que els nois morts no eren prou iguals, perquè l’oblit ha estat ràpid i sistemàtic, a les institucions. Cap rosa blanca ni cap minut de silenci»
Montse Castañé, en una roda de premsa davant l'empresa Costa Food de Gurb, denunciant la falta de mesures de seguretat davant la Covid-19
Montse Castañé, en una roda de premsa davant l'empresa Costa Food de Gurb, denunciant la falta de mesures de seguretat davant la Covid-19 | Càrnies en Lluita
Montse Castañé
Montse Castañé, delegada sindical de la COS i membre de Càrnies en Lluita, denuncia casos d'acomiadaments en càrnies d'Osona per haver demanat mesures de seguretat davant la Covid-19 | «Ha passat, que sapiguem, a Costa Food, a Gurb, en el cas del treballador Abdul, i a Embotits Riera, a Centelles (proveïdor de Bon Preu), on han fet fora l’Ester per aquesta causa» | «En alguna empresa concreta, com ara Esfosa, la lluita sindical continuada ha donat els seus fruits i s’han pres les mesures adequades»
Agents de la Guàrdia Urbana de Vic durant la recerca dels treballadors desapareguts a la riba del riu Gurri
Agents de la Guàrdia Urbana de Vic durant la recerca dels treballadors desapareguts a la riba del riu Gurri | Ajuntament de Vic
Roser Iborra
«Aquests nois no eren uns ciclistes imprudents, sinó persones obligades a treballar en una feina perillosa que no havien pogut triar. Sense ni els mitjans adequats per anar-hi i, segurament, sense prou protecció al lloc de treball» | «Totes les morts d’aquests dies sense rituals i amb el dol no expressat i fet grumoll als dits ens pesen a l’ànima. I les seves, també»
Un moment de la recerca del treballador de Le Porc Gourmet a l'entorn del riu Gurri
Un moment de la recerca del treballador de Le Porc Gourmet a l'entorn del riu Gurri | Ajuntament de Vic
Josep Comajoan
La COS i Capgirem Vic demanen a l’Ajuntament de Vic que doni compliment a la moció aprovada el 2017 per crear una línia de bus fins el polígon de Santa Eugènia i evitar que els treballador s’hi hagin de desplaçar a peu o amb bicicleta | El treballador mort anava a treballar amb bicicleta quan va ser arrossegat pel riu Gurri, que s’havia desbordat per les fortes pluges
Montse Castañé i Nadia García Camacho, en un dels actes conjunts del SAT i Càrnies en Lluita a Andalusia
Montse Castañé i Nadia García Camacho, en un dels actes conjunts del SAT i Càrnies en Lluita a Andalusia
Roser Iborra
Article de Roser Iborra arran de l'estada que va fer amb Montse Castañé a Andalusia coneixent i solidaritzant-se amb la lluita als escorxadors andalusos | «Nadia García Camacho és, per entendre’ns, la Montse Castañé d’Andalusia» | «La nostra independència passa, sí o sí, per la independència de la classe obrera enfront d’un capitalisme que és el mateix enemic amb cares diferents a tot el món»
Vista aèria de l'escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia de Berga
Vista aèria de l'escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia de Berga | Grupo Jorge
Toni Iborra
Toni Iborra, advocat de Càrnies en Lluita, destapa que fa un any el Grupo Jorge, Treball i CCOO van pactar un seguit de qüestions urbanítiques referents a l'escorxador de Le Porc Gourment d'esquena de l'Ajuntament de Santa Eugènia | «El preu urbanístic i ambiental, i la qualitat de vida del veïnat, fou baratat i manotejat a canvi d’unes concessions per començar a respectar uns drets laborals que fins llavors s’havien negat als treballadors»
Un treballador de la indústria càrnia en plena activitat
Un treballador de la indústria càrnia en plena activitat
Marco S. Noferini
Marco S. Noferini denuncia en aquest article les actituds de determinats advocats que s’estarien aprofitant de la precarietat dels treballadors de les càrnies prometent-los devolucions de la Seguretat Social que difícilment es poden donar | «Alguns sindicats i advocats semblen voler pujar al carro de la defensa dels drets d'un col·lectiu de treballadors, quan el problema durava des de feia més de vint anys sense que la majoria d'ells hagués mogut un sol dit»
Pancartes a l'acampada reivindicativa davant d'Esfosa el juny de 2016
Pancartes a l'acampada reivindicativa davant d'Esfosa el juny de 2016 | Dolors Pena
Josep Comajoan
Xavier Roca Turull és un dels dos membres d’UGT al comitè i des de gener d’aquest any també és un dels tres apoderats de la direcció de l’escorxador
La ruta dels Balcans que han resseguit els cinc reportatges de Joan Mas
La ruta dels Balcans que han resseguit els cinc reportatges de Joan Mas | Pau Fabregat
Joan Mas
Des de fa temps, moltes refugiades recorren Sèrbia amb l’objectiu de seguir cap al nord d’Europa a través d’Hongria o de Croàcia. Tanmateix, les fronteres d’aquests dos països són quasi impenetrables | Cinquè i últim reportatge escrit sobre el terreny per Joan Mas sobre els problemes que es troben les persones refugiades a les portes d'Europa
El pas per Macedònia és el quart reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa
El pas per Macedònia és el quart reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
Tot i que la ruta dels Balcans està oficialment clausurada, molta gent refugiada recorre els camins que duen cap al nord d’Europa en la clandestinitat | La República de Macedònia, on l’internament als camps suposa un empresonament temporal, és un dels punts per on passen més desplaçades de guerra d’amagat.
Imatge il·lustrativa
Joan Mas
Tercer d'una sèrie de cinc reportatges de Joan Mas sobre la situació de les refugiades encallades a l'entrada d'Europa | A mesura que passa el temps, moltes desplaçades de guerra proven de fugir de Grècia amb documentació falsa o xarxes de tràfic de persones
El pas per les illes gregues és el segon reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa
El pas per les illes gregues és el segon reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
El segon capítol de la narració del tortuós periple dels refugiats camí d'Europa que fa Joan Mas des del terreny està dedicat a les illes gregues | «La perspectiva de la deportació genera molta angoixa i destrossa la salut mental de la gent»”, diu l’activista Carmen Dupont. «Els refugiats arrisquen la seva vida per trepitjar les illes gregues, però un cop estan aquí no tenen cap mena de seguretat i se’ls hi esvaeix el futur»
El reportatge sobre Turquia és el primer d'un total de cinc sobre les rutes que segueixen les persones refugiades per arribar a Europa
El reportatge sobre Turquia és el primer d'un total de cinc sobre les rutes que segueixen les persones refugiades per arribar a Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades encetem junt amb la Directa la publicació de cinc reportatges escrits sobre el terrreny per Joan Mas sobre la ruta dels Balcans i els obstacles per a la població refugiada per arribar a Europa | Des de l’acord entre la Unió Europea i Turquia de març de 2016, el govern d’Erdogan fa de mur de contenció per a les persones refugiades que volen creuar a Europa. Tanmateix, a l’estat turc hi romanen milions de sol·licitants d’asil que sobreviuen en condicions de precarietat extrema i són sotmesos a abusos constants
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim»
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim» | Sara Blázquez
«En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d'arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més persones millor, i no com un producte de propietat exclusiva»
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes | Sara Blázquez
Catorze mitjans de nou països diferents han participat a la trobada fundacional de la nova xarxa que s’ha fet aquest cap de setmana a Atenes | Compartir experiències i continguts és un dels primers objectius que es marquen els mitjans de la nova xarxa
Un dels moments més emotius de la festa, amb l'homenatge a les dones combatives al so de la 'Cançó de fer camí'
Un dels moments més emotius de la festa, amb l'homenatge a les dones combatives al so de la 'Cançó de fer camí' | Dolors Pena
La festa també va servir per donar el tret de sortida a la campanya de guerrilla que Setembre ha fet amb l’estudi creatiu Partee per recordar que Setembre no depèn ni de grans empreses, ni de bancs, ni de subvencions, ni de publicitats
El marcador final del verkami de Setembre
El marcador final del verkami de Setembre
Dies d'agost va tancar amb 9.310 euros la campanya de micromecenatge a Verkami per pagar el cost de l'arrencada de Setembre | Publiquem la relació dels 273 mecenes que han fet possible Setembre
Imatge il·lustrativa
Volem publicar allò que altres mitjans no publiquen, perquè no gosen, no poden o senzillament no volen | A Setembre tenim subscripcions de pagament perquè el periodisme que volem fer també té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers que possiblement no ens acabin d'agradar
Imatge presa per Mary Ellen Mark al Central Park l'any 1967
Imatge presa per Mary Ellen Mark al Central Park l'any 1967 | Mary Ellen Mark
Farem periodisme de proximitat, que no sempre és el mateix que periodisme local | La proximitat és un valor del periodisme, no tant la proximitat física com la proximitat amb els fets que s'expliquen
El jutge Juan Guzmán, envoltat de micròfons
El jutge Juan Guzmán, envoltat de micròfons
Defugirem de la deriva en què fa anys que ha caigut el periodisme, en el periodisme de declaracions, on li diu cul d'olla a un altre, i aquest li respon que tu més | El periodisme de tuits, notícies a partir d'un sol tui d'una persona, sense cotxtualitzar, és la deriva a la baixa del periodisme de declaracions
Una imatge de 'Front page woman', de 1935
Una imatge de 'Front page woman', de 1935
El periodisme és una cosa tan senzilla com buscar, trobar, verificar si allò que has trobat és tan real com sembla, i després saber-ho explicar | No busquem ni la neutralitat ni l'equidistància. El periodisme crític, per a nosaltres, requereix bàsicament de dos ingredients: rigor i honestedat