Més de 200 persones van participar aquest dissabte 14 de juny a l’Assemblea General Ordinària de Sostre Cívic, celebrada al Bloc4BCN de Sants, a Barcelona. L’assemblea, amb 214 sòcies amb dret a vot, va aprovar reformes estatutàries, la nova estratègia antiracista, la creació d’un nou projecte d’habitatge al barri del Poble-sec de Barcelona i els comptes anuals de 2024. Tot plegat en un moment en què la cooperativa supera les 2.000 persones sòcies i gestiona més de 550 habitatges en diferents fases arreu de Catalunya.

Abans de l’assemblea es van dur a terme dues activitats paral·leles. La primera va servir per explicar i debatre l’estratègia de cooperativització de blocs en lluita impulsada conjuntament amb el Sindicat de Llogateres. Hi van intervenir activistes pel dret a l’habitatge i el Juanjo, veí de Nou Barris en risc de desnonament, a qui Sostre Cívic està acompanyant per adquirir el seu habitatge.

Fins ara, Sostre Cívic ha aconseguit cooperativitzar des del mercat privat set edificis, ja construits, que sumen més de 70 habitatges. Una estratègia feta a Martorell, Palafrugell, Lleida, Valls o Manresa, entre d’altres. Tots aquests projectes han estat impulsats mitjançant el dret de tanteig i retracte i finançats principalment amb suport de l’Institut Català de Finances, que es podrien replicar en una estratègia per cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.

La segona activitat va presentar l’evolució dels projectes en fase de promoció, amb dades actualitzades de més de 12 iniciatives en marxa, que ja sumen 373 habitatges en diferents fases arreu del país, que es sumaran als prop de 200 que actualment ja gestiona en fase de convivència la cooperativa.

Una estructura jurídica i participativa més àgil

Amb àmplia majoria, es van aprovar canvis per adaptar el funcionament de la cooperativa al seu creixement i diversificació. Es regula l’excedència de fins a nou mesos per a sòcies convivents en habitatges de la cooperativa, es permet l’intercanvi d’habitatges dins d’un mateix projecte sota criteris democràtics i es limita la durada màxima dels mandats al Consell Rector a vuit anys consecutius. També es va aprovar una actualització i simplificació de les quotes socials, amb tres categories adaptades a la realitat econòmica de les sòcies.

Els comptes anuals de 2024, aprovats amb un 99% dels vots, reflecteixen una estructura econòmica robusta: 2,47 milions d’euros d’ingressos totals (+48% respecte a 2023) i un resultat positiu de 90.000 €, destinat íntegrament a reserves. La gestió de la promoció (39%) i les quotes mensuals d’habitatge (19%) en són les principals fonts d’ingrés, i la partida de salaris representa el 37% del total de les despeses. L’increment d’activitat s’ha traduït també en més estructura tècnica i serveis professionals.

L’assemblea va donar llum verda a la creació de La Corrala, un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Barcelona, impulsat per un grup llavor del barri del Poble Sec que fa anys que lluita contra la gentrificació i per poder arrelar-se. El projecte s’ubica en un sòl municipal als carrers Passeig de l’Exposició i Poeta Cabanyes, cedit a la cooperativa en el marc del conveni ESAL amb l’Ajuntament de Barcelona.
 
Estratègia antiracista transversal

També es va validar el posicionament i l’estratègia antiracista de la cooperativa, que reconeix el racisme com a fenomen estructural i planteja mesures concretes com revisar protocols d’accés a habitatge, garantir la formació en convivència intercultural, i promoure la participació de sòcies d’origen divers. L’estratègia es desplegarà transversalment els propers mesos, amb el compromís d’incorporar aquesta mirada a la pràctica quotidiana i la governança.

L’assemblea va escollir noves incorporacions i renovacions al Consell Rector: Mercedes Estébanez i Carlos Alcoba (sòcies expectants), Gigi Guizzo, Ángela García i Benjamí Aguilar (sòcies de diferents projectes d’habitatge), i Eva Ortigosa i Yabel Pérez (sòcies de treball). Aquest òrgan, format per representants de les diferents tipologies de sòcies, és el responsable de la direcció política i l’estratègia global de la cooperativa.

A la cloenda, es van destacar els principals reptes del creixement: millorar la gestió interna, reforçar l’acompanyament comunitari i avançar en la transició ecosocial. Es van recordar fites en el marc de les polítiques públiques recentment assolides, com l’exempció del 100% de l’ITP, les deduccions fiscals per a les aportacions al capital social i la inclusió del model a les convocatòries públiques.

El Govern, representat per David Bonvehí, director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, va agrair la tasca del cooperativisme d’habitatge, que va qualificar de «punta de llança de l’economia social a Catalunya», i va anunciar que s’estan ultimant els tràmits per reformar la Llei de cooperatives amb l’objectiu d’incloure-hi específicament el model de cessió d’ús.

Finalment, el president Carlos Alcoba va reivindicar la importància de Sostre Cívic com a espai de resistència, arrelament i transformació: una cooperativa que consolida un model alternatiu d’habitatge, viu i democràtic, amb voluntat d’esdevenir política pública estructural per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Sostre Cívic és la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús més gran de Catalunya. Amb més de 2.000 sòcies, promou un model alternatiu a la compra i al lloguer: l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En aquest, la cooperativa és la propietària dels immobles, i les persones sòcies hi accedeixen amb un dret d’ús indefinit i assequible. Assegura estabilitat, evita l’especulació immobiliària i fomenta la gestió democràtica i comunitària dels habitatges. Actualment, gestiona 25 projectes per tota Catalunya, 14 dels quals ja són en convivència, representant més de 500 habitatges repartits en municipis com Barcelona, Manresa, Lleida, Terrassa, Granollers, Sant Cugat del Vallès, Vilafranca i Palamós, entre d’altres.