Una desena d’ajuntaments del Vallès Occidental, que representen més de la meitat de la població de la comarca, han participat aquest 18 de juny en el I Congrés de Transició Ecosocial del Vallès; una jornada de treball impulsada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i treballada en un grup motor amb tècnics dels ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat, Ripollet i Palau-Solità i Plegamans. La jornada s’emmarca en un procés més llarg sobre com aconseguir suports públics i comunitaris cap a canvis concrets en l’accés a l’habitatge, l’energia renovable i la mobilitat i l’espai públic.

El Congrés ha arrancat amb una xerrada inspiradora a càrrec de Xabier Lertxundi, alcalde d’Hernani, una població d’Euskal Herria de 20.000 habitants que té un projecte global de sobirania local, col·laboració público-comunitària i participació ciutadana, anomenat «Hernani Burujabe» («Hernani sobirà»). Un procés que «qualsevol municipi podria fer», ha destacat l’alcalde. Lertxundi ha enumerat com van detectar la necessitat d’engegar-lo, per qüestions com per exemple els límits que tenien els processos participatius i la importància d’englobar totes les polítiques de l’àmbit sense que fossin bolets aïllats.

Lertxundi ha descrit com en els últims cinc anys s’ha impulsat una col·laboració entre l’Ajuntament i la comunitat local, a través de comissions, cercles i taules que garanteixen la democràcia i també l’execució dels projectes. I tot plegat s’ha concretat en una contractació pública de dues cooperatives per a garantir la dignificació de les cures (tant per a les cuidadores en termes de drets laborals com per a les persones grans ateses), fer arribar la fibra òptica neutra a tot el municipi, una moneda local, l’Ekhilur, que el 2024 va moure 2,8 milions d'euros, l’associació de la pagesia i la creació d’una comunitat energètica.

La segona meitat del matí ha consistit en tres taules de treball paral·leles, dels àmbits d’habitatge i habitabilitat, mobilitat activa i espai públic i energia renovable i democràtica, on han participat tècnics i càrrecs polítics dels diferents municipis en un espais moderat per diverses cooperatives membres de l’Ateneu Cooperatiu.
 
Dins de l’àmbit de l’habitatge, s’han fet tres ponències en què representants municipals han presentat projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Manresa (per part de Ricard Torres, cap d’Urbanisme), Palau-Solità i Plegamans (amb Patricia Freire, regidora, i Mercè Guàrdia, cap d’àrea de Territori i Sostenibilitat) i Sant Cugat (per part de Francesc Duch, regidor d’Habitatge i Participació); amb conclusions inicials com la importància de la pedagogia per fer conèixer el model d’habitatge cooperatiu a la ciutadania i dins dels ajuntaments (tant en tècnics com en regidors), la creativitat tècnica necessària per a fer encaixar convocatòries d’habitatge cooperatiu en la legalitat vigent i l’interès públic d’aquest model (per la regeneració urbana, identitat, pertinença i referencialitat que suposa) i la importància de comptar amb dotació econòmica per a dur-los a terme.

En mobilitat activa i espai públic els representants dels diferents ajuntaments han parlat de models diversos, amb Cornellà, Mollet del Vallès o Pontevedra com a ciutats referents. També s’ha tractat la importància d’incloure col·lectius invisibilitzats en les transformacions de l’espai públic; d’un bon transport públic entre municipis, obligar al canvi de mobilitat, impulsar la ciclologística i tenir en compte els polígons industrials, nombrosos a la comarca, per a desincentivar l’ús del transport privat.

En energia s’ha parlat de com els diferents actors estan d’acord en la importància de la democratització de l’energia. No obstant, els temps estan sent lents en la implementació, i s’ha tractat la utilitat de parlar del retorn social de les comunitats energètiques: «Les instal·lacions vinculades a comunitats energètiques van més enllà de la producció verda d’energia», ha destacat Anna Lara recollint les conclusions de l’espai, ja que tenen un component social que instal·lacions privades no tenen; i per últim s’ha destacat la importància de compartir coneixements entre municipis.

Eudald Griera, coorganitzador del Congrés, ha destacat la importància que l’espai creat al voltant del Congrés continuï en forma d’intercanvi de coneixements i experiències entre els diferents ajuntaments i esdevingui «un espai de trobada i debat més que un encontre puntual»; per ser un espai d’articulació des del sector públic per seguir intercanviant coneixements entre ajuntaments i establir complicitats en projectes conjunts que puguin ajudar a multiplicar els projectes a la comarca.