Una escletxa d'esperança: això va representar la presentació del llibre Palestina: Paraules contra el silenci, impulsat pel Grup de Solidaritat amb Palestina d’Osona.

Com a un dels primers actes de Sant Jordi a la comarca dOsona, dimarts 21 d'abril es va presentar el llibre esmentat al Casino de Vic.

Acompanyats d’una cinquantena de persones i amb el periodista Jordi Vilarrodà com a mestre de cerimònies,  una desena de poetes, la majoria dones i homes de la comarca, van desgranar els seus textos amb encert, passió i emoció.

El presentador va fer una descripció amena i sintètica però extensa, dels textos continguts al llibre, i en va ressaltar la diversitat dels estils, i al mateix temps, la seva remarcable qualitat literària; cosa que no resulta gens sorprenent donada la qualitat i extensió del planter de poetes de què gaudim a la comarca.

Hi va haver una primera part de poemes recitats per Maria Figuerola, Clara Macaya, Núria Armengol, Maria Carme Bernal i Marta Vilaró.

A continuació hi va haver un espai amb tres intervencions: de Víctor Sunyol, poeta i col·laborador en l’edició del llibre; d’Amin El Meziani, com a representant del Grup de solidaritat amb Palestina d’Osona, i de Roser Iborra, col·laboradora en l’edició del llibre i membre del Grup de Solidariat amb Palestina d’Osona.

Víctor Sunyol va posar en valor el paper de la literatura com a eina de transformació social i ho va exemplificar amb els llibres Xile al cor (1975) i Nunca máis (2003).

Amin El Meziani va denunciar que la situació actual a la Palestina ocupada segueix igual. 

D’ altra banda, s'hi ha establert la llei il·legal i de persecució històrica que condemna els palestins a la forca, cosa que no passava des que el règim nazi a la Segona Guerra Mundial ho va aplicar als jueus.

Va subratllar que aquest context de violència i repressió té conseqüències humanes profundes: destrucció de vides que provoca  el genocidi, pèrdua d’esperança i generacions marcades pel patiment. 

Roser Iborra va començar amb una colla d’agraïments: a Ton Granero, editor i ànima del llibre, sense el qual no hauria estat possible la seva realitat; a Marià Dinarès, autor de les il·lustracions de la portada i la contraportada; als dissenyadors Albert Cano i Lucía Agramunt; a Víctor Sunyol, per la seva col·laboració amb la correcció a darrera hora dels textos i, per descomptat, a tots els 34 poetes que, a més d’enviar un poema, han pagat 10 euros per tal de fer possible l’edició.

«Aquest llibre és com una antologia d’impotències», comentava. «Perquè tots els poemes han nascut de la sensació d’impotència de no poder aturar la massacre a Palestina».

La tercera part de l’acte va consistir en una altra tanda de poemes: els de Josep Casadesús (K100), de Jordi Cervera, de Gabriel Salvans, de Neus Purtí i de Ramon Minoves (musicat i cantat amb acompanyament de guitarra per Clara Guindulain).

I amb tot això vist, sentit i escoltat; amb la ràbia, la impotència, l'emoció, la lucidesa i l'esperança  renovada, malgrat tot, es va acabar l'acte tot llençant a la llum aquest petit tresor de la paraula. Contra el silenci. Per l'alliberament del poble palestí.