El Diacrític

Una escletxa d'esperança

Helena Mínguez debuta com a articulista a Setembre amb la crònica de la presentació a Vic del llibre de poemes 'Palestina: paraules contra el silenci'

«Aquest llibre és com una antologia d’impotències», comentava. «Perquè tots els poemes han nascut de la sensació d’impotència de no poder aturar la massacre a Palestina»

El 16 de maig a les 6 de la tarda es fa a l'Anònims de Granollers una nova presentació de l'obra

Editen un llibre de poemes en solidaritat amb Palestina

| 28/04/2026 a les 16:11h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, Palestina, Gaza, llibres, poesia
La presentació es va fer al Casino de Vic, amb la presència de diversos dels autors dels poemes del llibre
La presentació es va fer al Casino de Vic, amb la presència de diversos dels autors dels poemes del llibre | Andrea Lubbade
Una escletxa d'esperança: això va representar la presentació del llibre Palestina: Paraules contra el silenci, impulsat pel Grup de Solidaritat amb Palestina d’Osona.

Com a un dels primers actes de Sant Jordi a la comarca dOsona, dimarts 21 d'abril es va presentar el llibre esmentat al Casino de Vic.

Acompanyats d’una cinquantena de persones i amb el periodista Jordi Vilarrodà com a mestre de cerimònies,  una desena de poetes, la majoria dones i homes de la comarca, van desgranar els seus textos amb encert, passió i emoció.

El presentador va fer una descripció amena i sintètica però extensa, dels textos continguts al llibre, i en va ressaltar la diversitat dels estils, i al mateix temps, la seva remarcable qualitat literària; cosa que no resulta gens sorprenent donada la qualitat i extensió del planter de poetes de què gaudim a la comarca.

Hi va haver una primera part de poemes recitats per Maria Figuerola, Clara Macaya, Núria Armengol, Maria Carme Bernal i Marta Vilaró.

A continuació hi va haver un espai amb tres intervencions: de Víctor Sunyol, poeta i col·laborador en l’edició del llibre; d’Amin El Meziani, com a representant del Grup de solidaritat amb Palestina d’Osona, i de Roser Iborra, col·laboradora en l’edició del llibre i membre del Grup de Solidariat amb Palestina d’Osona.

Víctor Sunyol va posar en valor el paper de la literatura com a eina de transformació social i ho va exemplificar amb els llibres Xile al cor (1975) i Nunca máis (2003).

Amin El Meziani va denunciar que la situació actual a la Palestina ocupada segueix igual. 

D’ altra banda, s'hi ha establert la llei il·legal i de persecució històrica que condemna els palestins a la forca, cosa que no passava des que el règim nazi a la Segona Guerra Mundial ho va aplicar als jueus.

Va subratllar que aquest context de violència i repressió té conseqüències humanes profundes: destrucció de vides que provoca  el genocidi, pèrdua d’esperança i generacions marcades pel patiment. 

Roser Iborra va començar amb una colla d’agraïments: a Ton Granero, editor i ànima del llibre, sense el qual no hauria estat possible la seva realitat; a Marià Dinarès, autor de les il·lustracions de la portada i la contraportada; als dissenyadors Albert Cano i Lucía Agramunt; a Víctor Sunyol, per la seva col·laboració amb la correcció a darrera hora dels textos i, per descomptat, a tots els 34 poetes que, a més d’enviar un poema, han pagat 10 euros per tal de fer possible l’edició.

«Aquest llibre és com una antologia d’impotències», comentava. «Perquè tots els poemes han nascut de la sensació d’impotència de no poder aturar la massacre a Palestina».

La tercera part de l’acte va consistir en una altra tanda de poemes: els de Josep Casadesús (K100), de Jordi Cervera, de Gabriel Salvans, de Neus Purtí i de Ramon Minoves (musicat i cantat amb acompanyament de guitarra per Clara Guindulain).

I amb tot això vist, sentit i escoltat; amb la ràbia, la impotència, l'emoció, la lucidesa i l'esperança  renovada, malgrat tot, es va acabar l'acte tot llençant a la llum aquest petit tresor de la paraula. Contra el silenci. Per l'alliberament del poble palestí.
 
El Casal Boira Baixa de Manlleu és un dels punts habilitats per atendre les persones que volen acollir-se a la regularització
El Casal Boira Baixa de Manlleu és un dels punts habilitats per atendre les persones que volen acollir-se a la regularització | Ferran Domènech
Ferran Domènech
A mitjan abril va entrar en vigor la regularització extraordinària per a persones migrants, una victòria històrica que no hauria estat possible sense anys de mobilització dels col·lectius antiracistes | Es calcula que entre 7.000 i 8.000 persones d’Osona s'acolliran al procés i un total de mig milió arreu de l'Estat Espanyol
La impunitat d'especuladors i grans propietaris ha propiciat en els últims 30 anys la desforestació d'una part important de l'Amazònia a l'estat de Rondônia
La impunitat d'especuladors i grans propietaris ha propiciat en els últims 30 anys la desforestació d'una part important de l'Amazònia a l'estat de Rondônia | Josep Iborra Plans
Josep Iborra Plans
Relat extens i documentat de Josep Iborra, fill d'Alpens i actual assessor agrari de la Comissió Pastoral de la Terra de Rondônia, sobre la impunitat i els interessos en la desforestació de la selva i les contínues agressions a les comunitats tradicionals de l'Amazònia | Una acció del Tribunal Suprem brasiler, aquesta setmana, podria posar fi a més de 30 anys d'agressions i impunitat
Concentració d'Osona Respira, l'any 2019 a Vic, per denunciar la mala qualitat de l'aire de la comarca d'Osona
Concentració d'Osona Respira, l'any 2019 a Vic, per denunciar la mala qualitat de l'aire de la comarca d'Osona | Sara Blázquez Castells
Núria Barnolas
Una tesi doctoral demostra que el 20% d’osonencs de menys de 50 anys té algun tipus de problema respiratori mentre que de la població espanyola només hi ha una afectació del 5% | Al Camp de Tarragona hi ha escoles a 600 metres d’indústries contaminants que en altres països la llei les obliga a ser a més de 50 quilòmetres dels nuclis urbans