En moviment

​Un centenar d’entitats planten cara al MWC i denuncien la violència colonial darrere la indústria tecnològica

Entitats socials i comunitats de la diàspora assenyalen les vulneracions de drets humans vinculades al model tecnològic global i la participació d’Israel al Mobile World Congress

La protesta dona el tret de sortida al Mobile Social Congress 2026, que es fa del 4 al 6 de març al Canòdrom, la Nau Bostik i en línia

Czarina Musni: «A Filipines, hi ha defensors dels drets humans a la presó»

| 02/03/2026 a les 17:55h
Arxivat a: En moviment, Mobile Social Congress, Mobile World Congress, MWC, MSC, tecnologia, tecnologia lliure, Israel, Palestina
La concentració s'ha fet davant la Fira de l'Hospitalet on s'inaugurava el Mobile World Congress
La concentració s'ha fet davant la Fira de l'Hospitalet on s'inaugurava el Mobile World Congress | Mica Montero
Prop d’un centenar de persones s’han concentrat aquest dilluns davant la Fira de L’Hospitalet de Llobregat, coincidint amb l’inici del Mobile World Congress (MWC), sota el lema «Plantem Cara al Mobile World Congress». La mobilització ha denunciat els genocidis, la violència colonial i l’extractivisme tecnològic vinculats al model digital global, amb especial atenció a la situació de la República Democràtica del Congo, el Sudan i Guinea Bissau, així com la participació d’Israel al congrés.

La concentració ha estat convocada per SETEM Catalunya, Dignité RDC, Coalició Prou Complicitat amb Israel, la Comunitat Palestina Catalunya, l’Associació de Burkinabè de Barcelona, Defend Kurdistan a Catalunya, La Fira en la Mira, CNAACAT, Panafricans.cat, la Comunitat Sudanesa de Catalunya i la Comunitat de Guinea Bissau de Catalunya.

Les organitzacions convocants han recollit l’adhesió de més de 100 entitats d’arreu de Catalunya en una carta conjunta. Entre les entitats signants hi destaquen LaFede, La Coordi, la Xarxa d’Economia Solidària, Comissions Obreres, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i FETS. En l’escrit, s’exigeix que la Fira adopti criteris estrictes de drets humans i sostenibilitat per admetre empreses i pavellons, exclogui actors implicats en violacions greus del dret internacional i garanteixi plena transparència i una contractació pública responsable alineada amb la normativa europea.
 

L'acció d'aquest matí a la Fira de Barcelona era organitzada per SETEM Catalunya i altres organitzacions de defensa dels drets humans Foto: Mica Montero


L’acció s’emmarca en la celebració de l’11a edició del Mobile Social Congress (MSC), impulsat per SETEM Catalunya, que es farà del 4 al 6 de març a Barcelona sota el lema «Descolonitzem la tecnologia». Amb una programació gratuïta i diversa, esfarà al Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, a la Nau Bostik i també en format en línia. Al llarg de tres dies, el MSC reunirà més de 20 ponents i participants en més d’una desena d’activitats gratuïtes, que inclouen cinc taules rodones, una presentació, un monòleg, una actuació musical, un espai d’entrevista i dos espais de relació pensats per afavorir el debat i l’intercanvi.

El model tecnològic, qüestionat

Durant l’acció, les entitats convocants han posat el focus en les vulneracions de drets humans vinculades a l’extracció de minerals en zones en conflicte, especialment a la República Democràtica del Congo i al Sudan, així com en altres territoris afectats per projectes d’extracció minera com Guinea Bissau i Burkina Faso. Les organitzacions han denunciat que darrere la indústria tecnològica global hi ha cadenes de subministrament marcades per l’espoli de recursos, la militarització i greus impactes socials i ambientals.

Claudia Bosch, tècnica de SETEM Catalunya i portaveu del Mobile Social Congress, ha denunciat que «moltes de les empreses presents al Mobile World Congress són còmplices, directament o indirectament, de conflictes armats i del genocidi del poble palestí». Ha recordat que les grans multinacionals es proveeixen de minerals com l’or, el coltan o el cobalt en territoris on l’extracció alimenta la violència. Bosch ha defensat la necessitat de «cadenes de valor transparents, responsabilitat empresarial i mecanismes efectius de prevenció, reparació i sanció», i ha fet una crida a la ciutadania a participar al MSC per avançar cap a «una tecnologia que garanteixi els drets humans».

En la mateixa línia, Alys Samson, portaveu de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, ha qualificat d’«absoluta vergonya» que Israel disposi d’un pavelló propi al Mobile World Congress, acompanyat de 37 empreses, algunes amb vincles directes amb l’exèrcit israelià. «Israel necessita aquest tipus d’esdeveniments per venir a exposar els seus productes i la seva tecnologia, desenvolupada sobre el poble palestí i testada en combat, per després exportar-la sota un segell d’innovació. La població de Barcelona, de Catalunya i de l’Estat espanyol ha deixat clar que no vol ser còmplice del genocidi contra el poble palestí, i nosaltres no deixarem de mobilitzar-nos fins que es posi fi a aquesta complicitat», ha declarat.
 

Els manifestants han denunciat que «darrere el Mobile World Congress s’amaguen genocidis silenciats» Foto: Mica Montero


Roland Mimi Ngoy, ponent del MSC i membre de Dignité RDC, ha denunciat que «darrere el Mobile World Congress s’amaguen genocidis silenciats» i ha criticat especialment els acords internacionals que, segons ha afirmat, s’imposen sense tenir en compte els drets de la població ni la justícia per a les víctimes. «No es pot parlar de pau amb qui ha matat, violat i espoliat el nostre poble sense que hi hagi responsabilitats. Exigim justícia, respecte al dret internacional i sobirania sobre els nostres recursos. No callarem.»

11è Mobile Social Congress: «Descolonitzem la tecnologia»

El Mobile Social Congress és un espai impulsat per SETEM Catalunya, en el marc de la campanya Electrònica Justa, que promou la reflexió i sensibilització ciutadana sobre el model de consum i producció d’aparells electrònics i tecnologies de la informació i la comunicació. En un context de creixement accelerat del poder del Big Tech, el congrés reivindica que la tecnologia no és neutral ni inevitable, i que cal posar-la al servei dels drets humans i la justícia global.

L’Associació SETEM Catalunya, nascuda a Barcelona l’any 1968, treballa per combatre les injustícies del capitalisme globalitzat a través de la sensibilització, la mobilització ciutadana, la solidaritat internacional i la promoció d’un model econòmic que posi els drets de les persones i el planeta al centre. Forma part de la Federació SETEM, present a tot l’Estat espanyol.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Foto de família del consell rector de SEB en Transició
Foto de família del consell rector de SEB en Transició | Sara Blázquez Castells
SEB en Transició celebra la posada en marxa una de les tres instal·lacions amb una jornada festiva oberta al poble amb més de 60 persones participants | El projecte, impulsat amb talent i tecnologia local optimitzada, consolida un model energètic col·lectiu, eficient i amb impacte directe al territori
Activistes del Grup de suport Mutu de Manlleu concentrats davant de l'immoble afectat del carrer Àngel Guimerà
Activistes del Grup de suport Mutu de Manlleu concentrats davant de l'immoble afectat del carrer Àngel Guimerà | Ferran Domènech
Ferran Domènech
La família vivia en règim d'ocupació des de fa dos anys, quan van perdre la feina i van acumular deutes amb el propietari, que no els va renovar el lloguer | Fa dos anys que estan inscrits a l'espera de pisos de protecció oficial, però no els n'han concedit cap
El runam salí del Cogulló, al fons.
El runam salí del Cogulló, al fons. | Revoltes de la Terra
Anna Pujol Navarro
Entre les accions de desobediència, es va ocupar el runam salí del Cogulló, es van desmontar vies del tren i es va portar a terme una marxa lenta per tallar les carreteres c-16 i c-25 | Les protestes organitzades per Revoltes de la Terra han posat el focus en els greus impactes ambientals de la mineria de potassa, especialment la salinització dels rius i la degradació del territori