DE MÉS VERDES EN MADUREN
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones | Mar Carrera Vendrell
Mar Carrera Vendrell
L'editora Mar Carrera ressenya tres novel·les que ha llegit durant aquest post-confinament: 'Gina', de Maria Climent, ''La casa del padre', de Karmele Jaio i 'Fugir era el més bell que teníem', de Marta Marín-Dòmine | «En el post-confinament he devorat tres novel·les més, que només tenen en comú que m’han atrapat i que estan escrites per dones. Us les presento, una a una, perquè les gaudiu en l’amplitud del vostre sofà. Ah, i només us demano que, si us engresca llegir-les, les busqueu en llibreries de carn i ossos»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich viatjaran a través dels llibres
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich viatjaran a través dels llibres | Maria Saladich
Maria Saladich
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich han decidit viatjar a través dels llibres | La il·lustradora celebra així la diada de Sant Jordi d'estiu, aquest dijous 23 de juliol
DE MÉS VERDES EN MADUREN
I tu, què has après del confinament? Per saber què n'han après les iaies de la Maria Saladich, haurem d'estar atentes al seu compte d'Instagram
I tu, què has après del confinament? Per saber què n'han après les iaies de la Maria Saladich, haurem d'estar atentes al seu compte d'Instagram | Maria Saladich
Maria Saladich
I tu, què has après del confinament? Per saber què n'han après les iaies de la Maria Saladich, haurem d'estar atentes al seu compte d'Instagram
De MÉS VERDES EN MADUREN
A les iaies de 'De més verdes en maduren' no els agraden els petards
A les iaies de 'De més verdes en maduren' no els agraden els petards | Maria Saladich
Maria Saladich
A les iaies de 'De més verdes en maduren', de la il·lustradora Maria Saladich, no els agraden els petards
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
'És morta, la poesia?' aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor.
'És morta, la poesia?' aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor. | Sara Blázquez
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'És morta, la poesia?', de Joseba Sarrionandia (Pol·len Edicions), que aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor | «Ex pres polític basc que viu a l'exili des que es va escapar de la presó el 1985, l'autor defensa que la poesia no existeix si no és establint lligams amb el context. De què parla, si no, quan compara la cadena perpètua amb la immortalitat?»
DE MÉS VERDES EN MADUREN
La pluja torna a tenir les iaies de la il·lustradora Maria Saladich a casa, però també tenen por!
La pluja torna a tenir les iaies de la il·lustradora Maria Saladich a casa, però també tenen por! | Maria Saladich
Maria Saladich
La pluja torna a tenir les iaies de 'De més verdes en maduren', de la il·lustradora Maria Saladich, a casa, però també tenen por!
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen ganes de sortir de casa
ENTREVISTA | BEL OLID, ESCRIPTORA, TRADUCTORA I PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament | Aleix Auber
Sara Blázquez
Entrevista a Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), feta just abans de l'inici del confinament i publicada originalment al número 441 de la revista Cooperació Catalana | «De la mateixa manera que em sembla bé que tothom tingui accés a la sanitat, també em sembla necessari que tothom tingui accés a la cultura, però les persones que ens hi dediquem hem de poder viure»
De MÉS VERDES EN MADUREN
Les iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme?
Les iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme? | Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix»
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix» | Sara Blázquez
Míriam El Mouhadab Carbonell
Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962,  i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962, i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales | Roser Bisbal
Roser Bisbal Vidal
Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror | «El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»
DE MÉS VERDES EN MADURES
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva | Maria Saladich
Maria Saladich
A la segona vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues àvies s'ho miren tot amb perspectiva
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic.
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic. | Aida Iglesias
Aida Iglesias de Prada
Aida Iglesias de Prada ressenya 'Así son nuestras reglas' (Pol·len Edicions, 2019), on EsCarolota parla de la menstruació en format còmic | «A més a més, aquest llibre fuig d'una mirada essencialista i binària dels nostres cossos. Alguns cossos menstruem, i encara que s'acostuma a dir que som les dones les que menstruem, ni totes les dones menstruen, ni totes les que tenen la regla són dones»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | Josep Pimentel
Josep Pimentel
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | «És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Primera vinyeta de Maria Saladich a Setembre. Les protagonistes són dues iaies
Primera vinyeta de Maria Saladich a Setembre. Les protagonistes són dues iaies | Maria Saladich
Maria Saladich
Maria Saladich enceta amb aquesta vinyeta la secció 'De més verdes en maduren', on les protagonistes són dues àvies
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019)
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019) | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»
MÉS LLIBRES MÉS LLIURES
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | «Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium | David Palau
David Palau i Zaidín
David Palau ressenya 'Sis nits d'agost' (Edicions 1984), un dels tres finalistes al Premi Òmnium | «L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur»
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries' (Males Herbes), un volum que recull quinze relats d'autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant».
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries' (Males Herbes), un volum que recull quinze relats d'autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant». | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries', un volum que recull quinze relats inèdits de quinze autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant» | «Es reivindica la proximitat entre la ciència-ficció i el feminisme, ja que en els dos casos es replanteja el món i la societat actual amb la necessitat de transformar el present i la realitat»
El Diacrític
Un moment de la representació de 'Femení plural. Les dones de Puigneró'
Un moment de la representació de 'Femení plural. Les dones de Puigneró'
Roser Iborra
Ressenya de Roser Iborra de l'obra 'Femení plural. Les dones de la Puigneró' | «Són vint dones a l’escenari, d’edats ben diverses (moltes havien treballat a Puigneró) i això sol ja és una festa!» | «Una reivindicació de la feminitat àgil i preciosa: de l’amistat, de la dignitat; de les mans sàvies i del cos baldat»
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica' (Males Herbes), de Lucia Pietrelli
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica' (Males Herbes), de Lucia Pietrelli
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica', de Lucia Pietrelli (Males Herbes) | «Ens trobem davant de trànsits sexuals, desamors, violències, bogeries, miralls, mirades... «Ella» ja no pot més amb el seu pensament i llavors desitja ser una planta del bosc»
Setembre Cultural | El porc del demà
Sara Blázquez, Mar Carrera, Ginesta Mary, Roser Iborra i Aina Roca, a la presentació del concurs literari aquest dimarts a Vic
Sara Blázquez, Mar Carrera, Ginesta Mary, Roser Iborra i Aina Roca, a la presentació del concurs literari aquest dimarts a Vic | Aleix Auber
«El porc del demà» és un concurs de relats emmarcats dins la ficció distòpica en els quals l’eix central giri entorn a la indústria porcina i la seva decadència | Els deu relats finalistes seran publicats en un llibre per Pol·len Edicions | El concurs el convoquen el Grup de Defensa del Ter, Justícia Alimentària, Càrnies en Lluita, Pol·len Edicions i Setembre
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
Miriam El Mouhadab ressenya 'Un cos preciós per destruir' (Edicions Proa, 2019), de David Caño
Miriam El Mouhadab ressenya 'Un cos preciós per destruir' (Edicions Proa, 2019), de David Caño
Míriam El Mouhadab Carbonell
Miriam El Mouhadab ressenya 'Un cos preciós per destruir', premi Jocs Florals de Barcelona 2019, de David Caño | «David Caño no és només poesia combativa que corre el risc constant d’esdevenir un pamflet. És molt més que unes paraules amb un to reivindicatiu endreçades en versos lliures»
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas estrena la secció 'Més llibres, més lliures' amb la ressenya de 'Tardor' (Raig Verd, 2019), la primera novel·la del quartet estacional d'Ali Smith
Setembre Cultural | Txarango
La gira de Txarango combinarà música i arts escèniques
La gira de Txarango combinarà música i arts escèniques
Josep Comajoan | Sara Borrella
L’economia social i solidària tindrà una presència central en l’última gira de la banda d’Osona i el Ripollès | El grup ven les entrades a través de la cooperativa Ticketic, tindrà un espai gastronòmic gestionat per cooperatives i amb una nova cervesa artesana i cooperativa fruit d’un ambiciós projecte del qual també formen part del grup motor
ENTREVISTA | IRENE SOLÀ, ESCRIPTORA
Irene Solà, autora de 'Canto jo i la muntanya balla' ha enlluernat les lectores en desbordar els patrons canònics de la novel·la.
Irene Solà, autora de 'Canto jo i la muntanya balla' ha enlluernat les lectores en desbordar els patrons canònics de la novel·la. | Sònia Calvó
Sònia Calvó | Guille Larios
Entrevista a Irene Solà, escriptora de Malla, publicada originàriament a la Directa | La seva darrera obra, 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama 2019), ha enlluernat les lectores en desbordar els patrons canònics de la novel·la, recreant de forma magistral les veus polifòniques de la muntanya, dels elements naturals i dels personatges que l’habiten
Setembre Cultural | Dones de prop que arriben lluny
Olga Capdevila, Núria Casacuberta, Irene Solà, Clara Roquet i Sara Blázquez, a l'acte de divendres a Malla
Olga Capdevila, Núria Casacuberta, Irene Solà, Clara Roquet i Sara Blázquez, a l'acte de divendres a Malla | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Olga Capdevila, Núria Casacuberta, Clara Roquet i Irene Solà van compartir taula per recordar com les ha marcat i marca el fet d’haver nascut a Malla | El teatre de Malla es va omplir per escoltar aquestes quatre dones que malgrat la seva joventut ja han arribat lluny en els seus respectius camps professionals
Pàgina 1 de 3
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte»
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte» | Kristina Flour
Roser Iborra
«Tanta por ens fa, el silenci? Tanta por ens fa, estar soles, sols? Acabarem escoltant la rentadora, a aquest pas» | «I un dia et fan adonar que la teva solitud silent no és una enemiga, sinó ben bé al contrari: una amiga per sempre, una aliada necessària»