El Diacrític

Simbiosi de dona i terra

Text de Roser Iborra arran de l'estrena a Girona de 'La memòria del gel', d'Ada Vilaró

«Fa de mal explicar. S’ha de veure. I encara, quan l’has vista, et quedes amb moltes preguntes aturades a la gola, com un caramel que fa de mal empassar»

Ada, no et vaig aplaudir

| 30/01/2025 a les 17:45h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, La memòria del gel, Ada Vilaró, teatre
Ada Vilaró, en un moment de la representació de 'La memòria del gel'
Ada Vilaró, en un moment de la representació de 'La memòria del gel' | Eva Freixa
Simbiosi. És una paraula que em ve al cap quan intento explicar-me què he estat veient, patint i gaudint, a la sala de teatre La Planeta, a Girona, aquest 24 de gener de 2025, durant un migdia blau.
 
A pocs metres dels nostres peus, i a la mateixa alçada, La memòria del gel, d’Ada Vilaró, fa de mal explicar. S’ha de veure. I encara, quan l’has vista, et quedes amb moltes preguntes aturades a la gola, com un caramel que fa de mal empassar.
 
Simbiosi de dona i terra. De dolor i plaer. De cor petit i de batec  gran. De mort que ve de puntetes i de vida que respira sense aturar-se mai.
 
No podem saber quina conversa van tenir, l’Ada i la terra, quan totes les arrels del seu cos i del seu dolor es van barrejar per sempre amb el batec sense edat d’un planeta que gira i gira enmig de les estrelles.
 
Gira i gira, el dia i la nit. Som això.
 
Enmig de les estrelles més llunyanes, els records més petits, i les olors de la cuina del Lluçanès: de la ceba trinxada ben petita, que es daura però no es socarrima mai. Amb les mans i la veu d’una àvia que, de tan precisa, pot ser d’arreu.
 
I el gel, que guarda la memòria. Les memòries de l’aigua, de la vida, de les flors que, cada any, floreixen sense saber qui les voldrà gaudir. Memòries d’un poltre acabat de néixer, amb les potes incertes.
 
Entremig, una metamorfosi que et deixa sense alè i que no es pot dir.
 
Potser només una petita certesa: gira i gira, el nostre destí. La nostra petita planeta, indestriable del batec universal.
Imatge il·lustrativa
Ferran Domènech
En els dos casos una vintena de persones del Grup de Suport Mutu de Manlleu i la PAH han donat suport a les afectades | En un cas afecta a dues persones jubilades i en l'altre, a una que conviu amb un noi amb una discapacitat
Els relats d'aquesta edició s'havien d'inspirar en una de les il·lustracions finalistes del concurs d'il·lustracions. El relat de Lorena Anera es va inspirar en aquesta il·lustració de Paula Segarra
Els relats d'aquesta edició s'havien d'inspirar en una de les il·lustracions finalistes del concurs d'il·lustracions. El relat de Lorena Anera es va inspirar en aquesta il·lustració de Paula Segarra | Paula Segarra
Lorena Anera Mascaró
Publiquem el relat guanyador de la segona edició del concurs literari «El porc del demà», obra de Lorena Anera Mascaró | Aquest i cinc relats més formen part del recull que es podrà comprar a les llibreries a partir del 26 de febrer
El Casal Boira Baixa va quedar petit per la projecció de 'Naharina'
El Casal Boira Baixa va quedar petit per la projecció de 'Naharina' | Casal Boira Baixa
L'acte va comptar amb la presència de Ferran Domènech, director del documental sobre el Kurdistan sirià, i Sara Blázquez, periodista de Setembre, que junt amb la Directa ha fet la producció de la cinta | Domènech va denunciar que el nou govern sirià són titelles de Turquia i tenen per objectiu acabar amb el poble kurd