El Diacrític

Entre la trama i l'ordit

Ressenya de Roser Iborra de l'obra 'Femení plural. Les dones de la Puigneró'

«Són vint dones a l’escenari, d’edats ben diverses (moltes havien treballat a Puigneró) i això sol ja és una festa!»

«Una reivindicació de la feminitat àgil i preciosa: de l’amistat, de la dignitat; de les mans sàvies i del cos baldat»

Ada, no et vaig aplaudir

| 21/02/2020 a les 07:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, dones, món obrer, Puigneró, teatre, dona obrera
Un moment de la representació de 'Femení plural. Les dones de Puigneró'
Un moment de la representació de 'Femení plural. Les dones de Puigneró'
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/02/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Deixa’m dir la història amb veu de dona
deixa’m teixir la solitud del silenci,
entre la trama i l’ordit.
deixa’m posar un fil
on les paraules queden mudes.» (1)

El diumenge 16 de febrer de 2020 vaig tenir el privilegi d’assistir a la representació de l’obra teatral Femení plural. Les dones de la Puigneró, a les Masies de Roda.

Són vint dones a l’escenari, d’edats ben diverses (moltes havien treballat a Puigneró) i això sol ja és una festa! Amb un to desenfadat, van teixint records (mai millor dit) com si fossin una vànova de retalls que ens corprèn i ens captiva: tants anys a la fàbrica, enmig del soroll eixordador i de la soledat de qui ve de lluny amb l’enyorança posada o qui ve tot just de la infantesa, com l’Elionor de Miquel Martí i Pol.

Suposo que aquestes 20 dones (21, perquè la directora, Montse Albàs, també és una dona) han triat deliberadament d’explicar-ho sense cap concessió a la tristesa o a l’angoixa, amb el cap ben alt. Gairebé a ritme de cabaret, de dansa. Una reivindicació de la feminitat àgil i preciosa: de l’amistat, de la dignitat;  de les mans sàvies i del cos baldat.

(Però jo no puc parar de plorar. Perquè hi veig la mare i l’àvia, atrapades als telers des dels catorze anys, entre la trama i l’ordit. L’àvia Caterina que aprenia de lletra els diumenges, i encara no tots. La mare Pepeta que treballava a la fàbrica però també cuidava els pares malalts i feia créixer les criatures: dues... tres... quatre... de tal manera que totes les hores del dia i de la nit estaven mil·limetrades.

La submissió però, latent, la revolta. Les cançons d’ahir contra la desesperança d’avui. Refer vestits dels grans per als petits, embolar sabates gastades perquè els diumenges s’havia de veure que, almenys, anàvem nets).

Les vint dones, a l’escenari, abracen però finalment desestimen les bates verdes i uniformadores, que acaben al terra en dos pilots. Però la roba de sota els abrics també és verda, subtilment diferent d’una dona a una altra. Tots els colors del verd, que és tan ample als camps enllà de la fàbrica i tan esquifit i esborrat a dintre: tantes bates rentades, gastades.

Estic convençuda que Femení plural, les dones de la Puigneró formarà part, per sempre, de la nostra història. No només aquella que s’escriu o es silencia segons l’historiador, sinó també aquella, inesborrable, que transmet les emocions en què ens reconeixem i ens afirmem.

Per tot plegat, gràcies, dones!

(1) Fragment del poema escrit per les creadores i intèrprets de l’obra i que es recita durant l’espectacle.
Representants de les tres entitats organitzadores de l'Escola del Col·lapse, amb el cartell del cicle
Representants de les tres entitats organitzadores de l'Escola del Col·lapse, amb el cartell del cicle | Sara Blázquez
L'Escola del Col·lapse és un espai de pensament i creació col·lectiu impulsat per la Comunalitat de Vic, conjuntament amb El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil | La primera sessió de l’Escola del Col·lapse és farà el diumenge 26 de maig a l’espai El Refugi de la Guixa i pretén ser una sessió introductòria, sota el títol «Davant del col·lapse, escenaris futurs»
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
Les activitats de la Comunalitat en els dos primers anys han arribat a més de 3.000 persones | La Comunalitat ha fet en aquests dos anys gairebé mil hores d’acompanyament a projectes
Pont Lo Passador, a Sant Jaume d’Enveja, on acaba la nostra ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre
Pont Lo Passador, a Sant Jaume d’Enveja, on acaba la nostra ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre | Àlex Espuny
Neus Barberà Homedes
La segona de nou rutes cooperatives combina paisatge, cultura i sostenibilitat a les Terres de l’Ebre | Una escapada que ens descobreix projectes cooperatius com l’Agrícola Sant Isidre, La Segona Volta, el Racó o el Vora Bar