La Mostra ja està consolidada. No se’n parli més: tant les jornades per a professionals com les actuacions per a escoles i públic en general van estar plenes i a vessar. Gent petita, adolescent, adulta i professional va mostrar molt d’interès en les més de 100 propostes escèniques presentades per una cinquantena de companyies, en els temes que es van tractar, en l’oferta programada a la mostra de teatre infantil i juvenil de l'Anoia. 

La mostra celebrada entre el 30 de març i el 2 d’abril ser un bon tast del que es cou als escenaris del país i fronteres enllà, del que es vol treballar amb les noves generacions. L'edició d'enguany ha vist com s'acreditaven 336 entitats –entre programadors, companyies no programades i expositors-, una xifra que representa un augment del 19,5% en relació amb l'any passat. D'aquestes entitats, 267 són de Catalunya, 51 de la resta de l'Estat i 19 són internacionals.

Les companyies van mostrar les seves millors gales a públic i programadors. Si alguna queixa hi ha hagut però, és que els programadors voltaven tots estressats d’un escenari a l’altre descobrint noves propostes, el que feia que alguns espectacles només es veiessin a mitges. Però tot sigui que en sobri i no que en falti. Enguany també han destacat les xerrades: per exemple, la taula rodona «De què els parlem?» que va tenir lloc a primera hora del divendres i on van sortir temes que sovint costa treballar: dol, guerres, por, assetjament, mort, Alzheimer, culte al cos... Temes complexos alhora que apassionants per tractar amb els petits i adolescents.
I d’adolescents i assetjament, i més concret, de ciberbullying, anava l’obra de Nus Teatre #1000LIKES que van poder veure escolars i programadors el dijous al matí també: més enllà de la temàtica, la peça tenia la gràcia de conjugar teatre-fòrum amb una app que el públic usava mentre es reproduïa l’espectacle i que els permetia fer tries i continuar o aturar l’assetjament cibernètic que es reproduïa a l’escenari. Pedagògic sí, però divertit i adaptat al segle XXI també.

La part més seriosa d’aquests quatre dies la representa la Llotja professional: La Mostra d’Igualada va tornar a recuperar l’espai de les Encavallades del Museu de la Pell per ubicar un espai de trobada, d’intercanvi d’informació i d’establiment de contactes entre els professionals del sector de les arts escèniques per a tots els públics. Ja se sap, business is business encara que sigui de teatre. Estands a l'ús i intercanvis de cromos: tot i que els negocis es van fer més dinàmics amb les reunions ràpides, trobades de 10 minuts que la Mostra va organitzar entre agents del sector per intercanviar projectes i idees de negoci. Un speed-dating en tota regla molt encertat en aquests temps que vivim d’estrès i immediatesa.

Caldrà veure si el futur porta fruits d’aquestes trobades frugals. Rikki Arjuna, integrant de Xiula (que va actuar doblement: un dia per escoles i el diumenge com a festa final tancant la Mostra) així ho explica: «El tema més estratègic de trobada amb programadors és una mica loco: malgrat ser uns primerizos i no saber-ne, hem contactat amb gent i programadors ens ha fet propostes; aquest nivell de vendre i comprar és molt interessant. A més, sempre hem estat molt ben atesos per l’organització, durant els dos dies una o dues voluntàries que ens ho han facilitat tot. Ens hem sentit molt ben cuidats». 
 
I va arribar el cap de setmana i va ser una festa: gent per tot arreu. Als escenaris de la capital anoienca s’aplaudia teatre i música, i al carrer tot era xerinola i gresca: placetes assaltades per pallassos, carrers plens de trapezistes, i a la seu de l’Ajuntament... Carnaval! Petits, joves i grans s’han delectat amb tanta cultura i han participat molt efusivament en totes i cada una de les propostes. Una festa i tribut a la cultura de la que alguns programadors no se’n sabien ni avenir. 

Tot plegat, mereix un aplaudiment. I més quan coneixem els números (i recordem que divendres i dissabte va ploure!): aquesta 28a edició ha reunit més de 33.000 espectadors i ha omplert les butaques en un 80% en els espectacles pagats. Esperem que l’any que ve, amb la reducció de l’IVA, encara més. Molta merda!