Setembre cultural | Arts escèniques

Petita crònica d'un vespre d'estiu a Prats de Lluçanès

Crònica de Roser Iborra de les dues propostes escèniques que van poder veure's dissabte a la Farmàcia Vella de Prats de Lluçanès

«Bona part de la màgia del teatre és deixar-se portar sense preguntes, deixar fluir la pròpia aigua subterrània i les emocions submergides en l’oblit»

Ada, no et vaig aplaudir

| 26/07/2021 a les 21:01h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, Ada Vilaró, teatre, dansa
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats | Encarna Bassas/Joan Vall
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/07/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dissabte 24 de juliol vaig tenir la sort de poder gaudir de dos espectacles teatrals als jardins de la Farmàcia Vella, a Prats de Lluçanès. L’espai, que recentment s’ha unit als jardins de Cal Bach, és just al costat de l’Orient, la mítica sala de ball on la gent lluçanesa de la meva edat tenim tants records.

L’edifici modernista de la Farmàcia Vella, auster i esvelt, va obrir les finestres de bat a bat i va tornar a la vida amb Pilar de dos, la primera proposta del Festival Itineràncies d’estiu. Clàudia Gómez i Raquel Viñuales, dues noietes molt joves, gairebé idèntiques, amb camisa de quadres i faixa de castelleres i trenes llargues, van començar a deixar-se veure a les finestres de la casa històrica, fent uns lentíssims pilars de dos que convertien l’art de fer castells en dansa, després desplegada a la gespa, a tocar d’un públic absort i agraït amb les variacions de registres de les dues actrius.

L’hora era màgica. Un cop post el sol, que havia escalfat de valent, l’aire es tornava de flor d’aigua i vellut sota els pins altíssims i un cel clapejat de núvols blancs.
 

'Pilar de dos', dissabte a la Farmàcia Vella de Prats de Lluçanès Foto: Encarna Bassas/Joan Vall


A la segona part, la companyia Mètrica Bàrbara, del Circuit nòmada de la Fira de Tàrrega, format per tres noies també molt joves, ens feia una proposta de dansa i teatre físic anomenada D’una en una en què tot girava a l’entorn d’unes teules rústegues i primigènies. Desig de casa, de recer? Retorn a una terra nua? D’una en una, la dansa de les teules ens obria tot un univers en què descobríem la màgia de les mans, dels cossos, dels sons i dels silencis.

Se’n podrien dir més coses, sobretot si ets del gremi, que no és el cas. Jo ho resumiria amb una frase molt de poble, molt sensata: s’ha de veure. I prou. Perquè bona part de la màgia del teatre és deixar-se portar sense preguntes, deixar fluir la pròpia aigua subterrània i les emocions submergides en l’oblit.

Una vegada més, gràcies a l’Ada Vilaró, per portar-nos el teatre a casa, i gràcies als qui ho han fet possible.
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic | Josep Comajoan
Núria Barnolas
Dos articles en un de Núria Barnolas per analitzar fins a quin punt el canvi climàtic afecta a Vic i Osona, i quines mesures caldria prendre d'immediat per pal·liar-ne els efectes | Analitza com els arbres milloren les condicions de vida de la gent de Vic de forma desigual per barris, i conversa amb Manolo Tomàs, Jaume Portell i Ginesta Mary sobre les interrelacions de Vic, el Delta de l'Ebre, la indústria porcina i la guerra d'Ucraïna
Luz Helena Ramírez Hache, sòcia fundadora de la cooperativa MigrESS.
Luz Helena Ramírez Hache, sòcia fundadora de la cooperativa MigrESS. | Camilo Ramírez Hache
Núria Segura Insa
Per l’activista, actualment l’ESS no representa la diversitat social, un repte que ha d’assolir integrant persones migrades i dels sectors populars | Les persones nouvingudes poden contribuir a enfortir l’ESS amb la seva experiència en economia comunitària, una mirada global de la vida basada en cura de la natura o la capacitat d’autoestalvi
Una Barbie negra al costat d'una de perfil més clàssic
Una Barbie negra al costat d'una de perfil més clàssic
Clara Macaya Solé
Article de Clara Macaya a partir de l'anàlisi de fins a quin punt les joguines, i més específicament les nines i ninos, inclouen perfils inclusius i, per tant, representatius de la majoria de població | «Els infants acaben jugant amb joguines disfressades d’integració. Probablement estan caminant cap a poder esdevenir integradores, en alguns casos ho comencen a esdevenir, i encara amb un llarg camí al davant, puguin acabar sent inclusives»