El concert vermut, celebrat a La Cantina d'El Refugi, va servir per inaugurar «Cultura en Viu», la línia de programació cultural de La Fochs, el projecte impulsat per Eva Marichalar-Freixa, filla de dos dels protagonistes de l'actuació. La iniciativa tenia un significat especial per a l'organitzadora, que va voler començar aquesta nova etapa recuperant les arrels artístiques dels seus pares i posant en diàleg dues tradicions culturals que formen part de la seva història familiar.
Entre el públic hi havia veïns i veïnes de la Guixa, familiars, amistats i persones vinculades al nou projecte de La Fochs. Segons explica Marichalar-Freixa, la trobada va ser «una matinal de molta alegria i de molta emoció».
«Jo vinc d'aquí»: el descobriment dels orígens musicals del pare
El títol del concert neix d'una conversa que Eva Marichalar-Freixa va mantenir amb el seu pare l'abril de 2019, després d'una actuació a la Jazz Cava de Vic. Aquell dia, Patxi Maritxalar, nascut a Donostia el 1948, havia participat en la presentació del llibre És morta la poesia?, de l'escriptor basc Joseba Sarrionandia, publicat per Pol·len Edicions amb traducció d'Ainara Munt Ojanguren. Maritxalar havia rebut l'encàrrec de musicar alguns poemes en euskera del llibre, en un acte que també commemorava el segon aniversari de Setembre.
La poesia catalana i la cançó basca es van donar de la mà a Jo vinc d'aquí»
Era la primera vegada que la seva filla el sentia cantar públicament aquell repertori. Fins aleshores, l'havia conegut sobretot en la seva faceta d'intèrpret i director de música clàssica. Després del concert, ell li va dir una frase que acabaria donant nom al projecte: «Jo vinc d'aquí».
Amb aquelles paraules, Maritxalar reivindicava els seus orígens en la cançó popular basca, un vessant de la seva trajectòria que la seva filla no havia viscut directament. De fet, entre 1969 i 1971, Patxi Maritxalar havia format part del moviment de la Cançó Basca, abans de desenvolupar una llarga trajectòria vinculada al cant coral i a la música clàssica.
Aquella descoberta va portar Eva Marichalar-Freixa a organitzar, el mateix 2019, un concert dins el Grand Tour de Nau Côclea per recuperar les cançons que el seu pare havia interpretat en la seva joventut. «Va ser veure en directe, per primera vegada als 46 anys, els inicis del meu pare», recorda. Set anys després, ha volgut repetir aquella experiència, però ampliant-la amb la participació de la seva mare, Núria Freixa, i la seva obra poètica.
Els poemes de «Filla de la boira» es converteixen en cançons
La primera part del concert va estar dedicada a «Filla de la boira», el poemari en què treballa Núria Freixa Domènech, nascuda a Manlleu el 1951. Freixa, mestra de professió, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a la literatura, l'educació i la difusió de la poesia. Ha publicat diversos llibres de poemes per a infants, entre els quals Surts a jugar?, Xiclet i Versos a galet, i ha participat en projectes que relacionen la paraula amb altres disciplines artístiques.
Una quarantena de persones van assistir a l'acte a El Refugi de la Guixa
Al concert de la Guixa, la poeta va recitar els seus textos en primera persona, abans que el públic pogués escoltar-ne les versions musicades per Patxi Maritxalar, amb l'acompanyament del pianista Marc Torres, professor del Conservatori de Vila-seca. Entre les peces del programa hi havia poemes i cançons com Debades, Camp de blat, Olor de lluna plena, Un poble, Endins, Compta amb mi i Parlem-ne.
La combinació de recitació i música va permetre escoltar els textos en dues formes diferents: primer, amb la veu de la seva autora, i després, transformats en cançons. La proposta també va representar una nova manera de compartir públicament l'obra de Núria Freixa, amb unes composicions creades expressament a partir dels seus versos.
De la poesia catalana a les cançons que són casa
La segona part de l'actuació va estar dedicada a la cançó basca, sota el títol «Les cançons que són casa». Patxi Maritxalar hi va recuperar peces vinculades als seus inicis musicals, amb un repertori que combinava cançons populars i composicions pròpies.
Entre les peces interpretades hi havia Pello Joshepe, Sugana Manuela, Bizitzen Asi, Mundu Berri Bat, Mutikoa i Herria Herria. El programa incloïa composicions de Maritxalar i cançons relacionades amb autors com José María Iparraguirre i Xabier Lete, dues figures destacades de la cultura basca.
La trajectòria posterior de Maritxalar l'ha portat a desenvolupar una extensa activitat en el món de la música coral. Format als conservatoris de Donostia i Tarragona i titulat en cant al Conservatori Superior del Liceu, ha dirigit el Cor Basc Ama-lur de Salou i ha cantat en diferents formacions corals catalanes. El 2006 també va participar en una actuació amb el Cor Intermezzo sota la direcció d'Ennio Morricone.
El concert de la Guixa va permetre recuperar una faceta anterior de la seva trajectòria: la del jove cantautor basc que havia començat a fer música en un context de reivindicació cultural i de recuperació de la llengua pròpia.
Patxi Maritxalar va recuperar algunes peces de l'època que havia format part del moviment de la Cançó Basca
Pol·len Edicions, un altre pont entre Catalunya i Euskal Herria
La trobada també va comptar amb la participació de Pol·len Edicions, vinculada a Manlleu i Osona, que ha publicat diversos autors i autores bascos i que manté una relació estreta amb aquesta cultura. La seva presència tenia un significat especial perquè havia estat precisament la presentació d'un llibre publicat per Pol·len, l'any 2019, el punt de partida de la història que ha acabat donant forma a «Jo vinc d'aquí». L'editorial va portar al concert una selecció de llibres vinculats a la literatura i la cultura basques, ampliant així el diàleg entre música, poesia i edició.
La matinal es va tancar amb un vermut que també va voler expressar aquesta trobada entre territoris: pintxos de xistorra i de botifarra catalana.
Una nova etapa de La Fochs que comença mirant enrere
Més enllà del concert, «Jo vinc d'aquí» va servir per presentar públicament una nova etapa de La Fochs, el projecte cultural i educatiu d'Eva Marichalar-Freixa. El nom també és una declaració d'intencions. Fochs és el cognom de la seva besàvia, Antònia Fochs Bruguera, i l'organitzadora l'ha recuperat com a homenatge als seus avantpassats i a la pròpia història familiar.
El concert va servir de tret de sortida a la nova etapa de La Fochs, el projecte cultural impulsat per Eva Marichalar-Freixa, en primer terme d'esquena
Marichalar-Freixa explica que ha volgut inaugurar aquesta nova programació «celebrant inicis i homenatjant orígens», amb la idea que començar un projecte nou no significa deixar enrere tot allò que s'ha viscut, sinó reconèixer-ho i donar-li continuïtat.
La Fochs es defineix com un estudi-biblioteca especialitzat en metodologies basades en les arts, que combina llibres, conversa i processos creatius per acompanyar persones i col·lectius en moments de canvi, aprenentatge o transició. El projecte s'adreça especialment a professionals de les arts i l'educació, equips, famílies i persones de diferents edats.
«Cultura en Viu» és la línia de programació cultural amb què La Fochs vol obrir aquest treball a propostes artístiques i trobades compartides. La primera va ser aquest concert a la Guixa, que va unir la poesia d'una escriptora manlleuenca, la cançó d'un músic basc i la mirada d'una filla que ha volgut recuperar i compartir els orígens artístics dels seus pares.
.jpg)
