Aquesta història de construcció, destrucció i resistència és el punt de partida de «Construint un Horitzó. Barcelona i Gaza, un pont al Mediterrani», una exposició que s'inaugura aquest dijous 5 de novembre al MUHBA Oliva Artés, al Poblenou de Barcelona, i que es podrà visitar gratuïtament fins al 31 de desembre.
La mostra, comissariada per la taradellenca Laura Arau, junt amb Jordi Queralt, s'emmarca en la programació de Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura. Però, més enllà dels edificis i dels projectes urbanístics, proposa una reflexió sobre les relacions entre dues ciutats, la destrucció de l'espai públic, la vida quotidiana sota l'ocupació i la guerra, i la capacitat de les comunitats per mantenir viva la memòria i imaginar un futur.
Els comissaris expliquen que han volgut mostrar Gaza des d'una perspectiva que no es limiti a les imatges de destrucció. «Partim de la vida, no de la guerra», afirmen en una entrevista publicada per l'Ajuntament de Barcelona. «La destrucció és el context, però no és el tema», afegeixen, abans de remarcar que l'interès de la mostra és explicar les aspiracions, la memòria i les formes de vida de la societat palestina.
Un parc construït, destruït i reconstruït que torna a ser runa
Un dels exemples que millor expliquen la relació entre Barcelona i Gaza és el Barcelona Peace Park, situat al barri de Tal al-Hawa, a la ciutat de Gaza. El parc va ser inaugurat l'any 2005 com a resultat de la cooperació entre les dues ciutats. Era un projecte d'espai públic que responia a una idea compartida de ciutat: oberta al carrer, a la vida comunitària i als espais de trobada.
Durant l'ofensiva israeliana de 2008-2009, el parc va quedar destruït. Posteriorment, entre 2010 i 2011, Barcelona i Gaza van col·laborar per reconstruir-lo. Després de l'octubre de 2023, ha tornat a ser destruït. La seva història resumeix bona part del que vol explicar l'exposició: la voluntat de construir espais per a la vida quotidiana i la necessitat de tornar a començar una vegada i una altra davant la destrucció.
«El Barcelona Peace Park conté, d'alguna manera, tota la història d'aquesta relació», expliquen Laura Arau i Jordi Queralt. El projecte mostra, en un mateix espai, tant la voluntat de construir com la persistència de la destrucció a Gaza. Per als comissaris, l'experiència també recorda que «l'espai públic no és un luxe, sinó una condició de vida», perquè és on una comunitat es troba, juga i construeix vida col·lectiva. La destrucció d'aquests espais no significa únicament la pèrdua d'infraestructures materials, sinó també la desaparició de llocs de memòria, relació i vida quotidiana.
Arau i Queralt hi afegeixen una altra reflexió sobre el sentit de la solidaritat internacional: «Cooperar no és mirar-s'ho des de lluny, sinó buscar maneres de continuar estant al costat». I recorden que des de Palestina els demanen constantment que no els oblidin i que no apartin la mirada.
Dos nens al Barcelona Peace Park de Gaza, anys abans que fos destruït per l'exèrcit israelià Foto: Ajuntament de Barcelona
Una solidaritat que va més enllà de les institucions
L'exposició recupera gairebé tres dècades de relacions entre Barcelona i Gaza, però no les limita als projectes de cooperació institucional. Segons expliquen els comissaris, la relació entre les dues ciutats es va iniciar durant l'etapa de Pasqual Maragall a l'Ajuntament de Barcelona i ha mantingut una continuïtat gràcies a les entitats i els projectes de cooperació internacional, fins i tot en períodes en què les actuacions municipals directes eren escasses.
La solidaritat amb Palestina també s'ha construït des dels carrers de Barcelona, a través de campanyes ciutadanes, manifestacions, iniciatives culturals i accions de denúncia de la situació del poble palestí. Arau i Queralt recorden, entre altres antecedents, el concert per Palestina de Lluís Llach de 1988, les mobilitzacions ciutadanes, les flotilles i les demandes de ruptura de relacions amb Israel. Aquestes iniciatives han contribuït a mantenir viva la solidaritat amb el poble palestí més enllà dels canvis polítics i de les diferents etapes de la cooperació municipal.
La mostra incorpora aquesta dimensió ciutadana i reconeix que les institucions i els moviments socials no sempre han avançat al mateix ritme. La relació entre les dues ciutats s'ha mantingut tant gràcies als projectes compartits entre administracions com a les iniciatives de solidaritat impulsades des de la societat civil.
Aquest vincle ha adquirit una nova dimensió amb la creació, el 2025, del Districte 11. Ciutats de Palestina, una iniciativa simbòlica de l'Ajuntament de Barcelona que recupera l'experiència del Districte 11 dedicat a Sarajevo durant el setge de la ciutat als anys noranta. La proposta expressa la voluntat de mantenir una relació de cooperació i solidaritat amb les ciutats palestines, però l'exposició recorda que els vincles amb Gaza són molt anteriors.
L'horitzó com a dret a tenir futur
Un dels elements centrals de la mostra és la idea de l'horitzó, un concepte que va més enllà del paisatge o de la relació geogràfica entre dues ciutats mediterrànies. «L'horitzó no és un lloc, és una direcció on mirar», expliquen Laura Arau i Jordi Queralt. Per als comissaris, és un espai obert que permet imaginar un demà, una possibilitat especialment significativa en el cas de Gaza.
Des de 2007, el bloqueig israelià limita la llibertat de moviment de la població palestina i les seves possibilitats de connectar-se amb el món. Malgrat aquestes restriccions, els habitants de Gaza han continuat construint vincles i teixint xarxes de solidaritat amb l'exterior.
«Parlar d'horitzó avui és reivindicar el dret del poble palestí a tenir futur, a moure's lliurement i a decidir com vol viure», afirmen els comissaris. La reflexió pren una dimensió especialment colpidora després de les ofensives israelianes iniciades l'octubre de 2023, que han provocat una destrucció massiva d'habitatges, equipaments i infraestructures a la Franja de Gaza.
En aquest context, la mostra planteja que parlar de reconstrucció no pot significar només tornar a aixecar edificis. També implica preservar la memòria dels llocs destruïts, reconèixer les persones que hi vivien i escoltar-les a l'hora d'imaginar el futur del territori.
Les veus palestines, al centre del relat
Un dels objectius principals dels comissaris ha estat evitar que Gaza aparegui representada únicament a través de la mirada exterior o de les imatges de guerra. Per això, les veus palestines, tant de persones que viuen a Palestina com de membres de la diàspora, ocupen un lloc central en l'exposició, en diàleg amb veus catalanes que ajuden a contextualitzar la història de les relacions entre les dues ciutats.
L'última part de la mostra, concebuda com una àgora, reuneix entrevistes sobre memòria, espai públic, solidaritat i futur. Hi participen persones de procedències i disciplines diverses que responen a preguntes compartides des de perspectives diferents. Aquesta pluralitat de testimonis permet acostar-se a Gaza com una societat amb memòria, projectes i aspiracions pròpies, i no només com un territori definit per la destrucció.
Per reconstruir la trajectòria de la cooperació entre Barcelona i Gaza, els comissaris també han comptat amb les aportacions de l'historiador Oscar Monterde i dels tècnics municipals Carles Casamor i Jordi Cortés, que han contribuït a identificar documentació i recuperar la memòria dels projectes compartits. La mostra combina així la reconstrucció històrica amb les experiències personals i les reflexions sobre el present i el futur.
Laura Arau: una exposició per evitar que la distància ens faci indiferents
La comissària Laura Arau, de Taradell, ha explicat que el projecte neix de la voluntat de recuperar «gairebé trenta anys de relacions entre les ciutats de Barcelona i Gaza». En una reflexió compartida a les seves xarxes socials, Arau destaca que l'exposició parla «del que s'ha construït i del que s'ha destruït, de la resistència diària i dels vincles de solidaritat entre les dues ribes».
Per a la comissària, l'arquitectura permet acostar-se a la realitat de Gaza des d'una perspectiva que va més enllà de les imatges de guerra. És, segons explica, una manera d'apropar realitats, escoltar les veus de Gaza i evitar que la distància generi indiferència.
La mostra no està concebuda únicament com un espai per visitar. Una de les seves zones està preparada per acollir activitats de col·lectius, una possibilitat que la mateixa Arau ha volgut destacar i posar a disposició de les organitzacions interessades. Aquesta voluntat d'obrir l'exposició a la participació col·lectiva connecta amb un dels seus fils conductors: la solidaritat entre Barcelona i Gaza no és només una història del passat, sinó una relació que es continua construint des de les institucions i la ciutadania.
Fins al 31 de desembre al MUHBA Oliva Artés
«Construint un Horitzó. Barcelona i Gaza, un pont al Mediterrani» es podrà visitar del 5 de novembre al 31 de desembre de 2026 al MUHBA Oliva Artés, situat al carrer d'Espronceda, 142-146, al Poblenou de Barcelona. L'entrada és gratuïta. L'horari de visita és de dimecres a divendres, de 10 a 15 h i de 16 a 18 h, i dissabtes i diumenges, de 10 a 15 h i de 16 a 20 h.
L'exposició forma part de la programació de Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura i proposa utilitzar aquesta disciplina per abordar una qüestió que va molt més enllà dels edificis: què significa perdre una ciutat, com es conserva la seva memòria i quin paper pot tenir la solidaritat internacional en la construcció del seu futur.
