El Diacrític

Per què gent d'amor no poden més?

«Paraules contra la mort, com ho hem de fer? Com ho faries?», escriu Roser Iborra, recordant el poeta osonenc Segimon Serrallonga arran de la barbàrie a Palestina

Palestina: la ferida oberta del món

| 21/07/2025 a les 21:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Palestina, Gaza, poesia, Segimon Serrallonga
Segimon Serrallonga
Segimon Serrallonga | Josep M. Montaner
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/07/2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DOS DE MARÇ DE 1974 (*)
 
(...)
Potser molt més hem d'esperar i no sofrir
amb tant de mal estès la crueltat
viciosa dels senyors i l'urc que fa picar
sobre bardisses de foc, oh joventut
entorn de la canilla!
D'on ve, però, aquest doll de crim? On aniran
els vostres plors, germanes dolces? i on
pujaré jo la meva
ira aplanada i aquest voler-me meu
que em lleva el pensament i fa
la meva llarga vida bruta? Per què gent
d'amor no poden més? Per què no es para
tot? Ametllers del Congost, rius innocents!
Oh mar de Barcelona, salta! esbandeix-nos,
cobreix d'aigües com flors aquesta terra nua.
Tots amb un hem pogut morir sota el garrot.

 
Segimon Serrallonga
 
(*) Dia en què Puig Antich va ser assassinat al garrot vil per les autoritats franquistes
 
T’enyoro, Segimon. No només el que vas ser, sinó també el que potser series i el que potser ets, en aquest teixit de records de la gent que t’estima.

En pots estar ben content, de la manera com els teus versos es fan més vius que mai gràcies a la feina constant de gent que s’hi ha posat de valent, i de com s’escampen com una bona pluja que nodreix la terra assedegada.

Però les coses van de mal borràs, en aquest planeta blau i petit en què els uns es pensen que són lluny dels altres. Els uns dormim sota sostre, mengem a les hores, tenim maldecaps irrisoris, o no. Els altres malviuen sota el cel travessat de bombes i són abatuts quan fan cues per menjar o per beure. Cada dia penses que ja no pot ser pitjor, i cada dia l’horror es reinventa. Nens morts, nens amputats, metges i periodistes silenciats per sempre. Per què no es para tot?

I el silenci creix, com una malura que ens fa malbé per dintre.

La indiferència s’estén com una pedregada roent.

La hipocresia és tanta, que ni se n’amaguen.

L’horror, l’horror.

I penso en què hi diries. Si un sol assassinat et va revoltar tant, i el teu poema era tan tràgic i bonic, et diria que ara també et necessitem. Et penso des de la ferida glaçada del record.

Paraules contra la mort, com ho hem de fer? Com ho faries?

El mar de Barcelona hauria de saltar i esbandir-nos per sempre. O un meteorit. Que només quedessin l’herba i les flors. Les formigues, les papallones, els arbres. La lluna i les estrelles.

Tots amb un hem pogut morir. Tots amb un poble que volen esborrar per sempre.
La concentració de suport davant del jutjat de Vic ha estat organitzada per Alerta Solidària, Pigot i el Mall
La concentració de suport davant del jutjat de Vic ha estat organitzada per Alerta Solidària, Pigot i el Mall | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
El fets van ocórrer el gener de 2025, quan un grup de veïns es va concentrar per mostrar el seu rebuig a la presència d'una parada d'Aliança Catalana al mercat setmanal | L'advocat de la defensa denuncia que s'ha pervertit el sentit original del delicte d'odi, adreçat a protegir col·lectius vulnerables
El cementiri dels màrtirs amb la foto d'Abdullah Öcalan a l'esquerra, líder històric del moviment kurd. Al fons, la silueta del barri de Sheik Maqsoud
El cementiri dels màrtirs amb la foto d'Abdullah Öcalan a l'esquerra, líder històric del moviment kurd. Al fons, la silueta del barri de Sheik Maqsoud | Anna Montraveta Riu
Anna Montraveta Riu
Reportatge sobre el terreny d'Anna Montraveta sobre la situació al Kurdistan sirià després del canvi de règim i amb el nou govern provisional sirià | Els kurds han perdut el 80% del territori que controlaven i l'exèrcit s'ha hagut d'integrar en el sirià, tot i que no hi accepten les YPJ, les forces militars femenines kurdes
Rashed Khoudairy és sindicalista de la Nova Federació de Sindicats a Tubas, al nord de Cisjordània, i activista del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà
Rashed Khoudairy és sindicalista de la Nova Federació de Sindicats a Tubas, al nord de Cisjordània, i activista del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
«A la vall del Jordà conreàvem vegetals per a tot el poble palestí i fins i tot els exportàvem. Actualment, l’Estat d’Israel té un agronegoci basat sobretot en els dàtils» | «L’objectiu israelià ha sigut controlar l’aigua palestina de la vall del Jordà, perquè saben que sense l’aigua tampoc pot haver-hi vida»