El Diacrític

No som pedres

Article de Roser Iborra sobre la falta de reacció de la població d’Occident davant el genocidi de Gaza

«Potser la història dirà que vam ser hipòcrites i cruels, covards, com aquella gent que vivia al voltant dels camps d’extermini, durant la segona guerra mundial, i que no van veure res. O no van voler veure res»

​Gaza després de la treva: genocidi anunciat i silenci internacional

| 20/05/2025 a les 18:07h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Gaza, Palestina, genocidi
Concentració per demanar que s'aturi el genocidi a Gaza, aquest dilluns a Vic
Concentració per demanar que s'aturi el genocidi a Gaza, aquest dilluns a Vic | Steve Cedar
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/05/2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Em penso que el cor se’m va tornant de fusta. O de suro. Agònic.

Sento notícies terribles, veig que el genocidi de Palestina dura i dura, amb impunitat internacional, amb imatges terribles que ja em costa de voler veure, perquè s’assemblen massa a una pel·lícula de terror.

Potser la història dirà que vam ser hipòcrites i cruels, covards, com aquella gent que vivia al voltant dels camps d’extermini, durant la segona guerra mundial, i que no van veure res. O no van voler veure res.

El dolor se m’ha esmussat i ja no puc plorar, ni imaginar que els nens moren de debò, abans i després de les notícies: aquesta nit, ara mateix, demà, i no pas tan lluny.

Per què callem? Potser pensem que no servirà de res, excusa de mal pagador. Des d’on som, no pas tan lluny d’aquesta massacre continuada, podem sumar-nos a la indignació col·lectiva. Fer alguna cosa, dir alguna cosa, és molt millor que no fer i no dir res.

Van florint les flors, durant aquesta primavera exultant que combina tots els matisos del verd... i em pregunto si a Gaza queda algun arbre, algun racó de flors sota el cel amenaçador, i no pas de pluja.

Perquè l’agonia no acaba, en aquesta tomba oberta que farà també els nostres dies irrespirables.

Sabem el nom de molts dels nens morts. Si en dèiem cinc, o deu, a cada plaça, si els cridàvem, si els escrivíem a les parets, potser ens tremolaria la veu i reviuríem els nostres cors, inerts.

Perquè no som pedres. Tenim, encara, ulls, orelles, veus. Paraules per dir i cap per recordar. Tenim, encara, sostre, precari o no. Tenim aigua. Tenim, poc o molt, menjar.

Que la indiferència no ens guanyi, que cap dolor no ens sigui indiferent, que deia Mercedes Sosa. 

Que la prudència no ens faci traïdors.
Els Nyandú van iniciar al Cantilafont la gira del seu quinzè aniversari
Els Nyandú van iniciar al Cantilafont la gira del seu quinzè aniversari | Caritg Estudi / Festival Cantilafont
Anna Pujol Navarro
La dotzena edició reuneix prop de 2.700 persones al Castell d'Olost en una aposta per la música, el circ, la gastronomia local i la sostenibilitat | Nyandú, Anna Andreu, El Petit de Cal Eril i Fillas de Cassandra han estat alguns dels noms destacats de la programació
La concentració de suport davant del jutjat de Vic ha estat organitzada per Alerta Solidària, Pigot i el Mall
La concentració de suport davant del jutjat de Vic ha estat organitzada per Alerta Solidària, Pigot i el Mall | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
El fets van ocórrer el gener de 2025, quan un grup de veïns es va concentrar per mostrar el seu rebuig a la presència d'una parada d'Aliança Catalana al mercat setmanal | L'advocat de la defensa denuncia que s'ha pervertit el sentit original del delicte d'odi, adreçat a protegir col·lectius vulnerables
El cementiri dels màrtirs amb la foto d'Abdullah Öcalan a l'esquerra, líder històric del moviment kurd. Al fons, la silueta del barri de Sheik Maqsoud
El cementiri dels màrtirs amb la foto d'Abdullah Öcalan a l'esquerra, líder històric del moviment kurd. Al fons, la silueta del barri de Sheik Maqsoud | Anna Montraveta Riu
Anna Montraveta Riu
Reportatge sobre el terreny d'Anna Montraveta sobre la situació al Kurdistan sirià després del canvi de règim i amb el nou govern provisional sirià | Els kurds han perdut el 80% del territori que controlaven i l'exèrcit s'ha hagut d'integrar en el sirià, tot i que no hi accepten les YPJ, les forces militars femenines kurdes