El Vallès Occidental compta amb prop d’un milió d’habitants, aproximadament el 18% del PIB català i un teixit socioempresarial dens. Alhora, té una forta segregació socioespacial, amb índexs de qualitat de l’aire preocupants i nivells de desigualtat social de les més altes del país. Es tracta d'una comarca complexa, diversa i potent que té la necessitat i l’oportunitat d’assumir una transició ecològica justa, segons expliquen les entitats organitzadores del primer Congrés per la Transició Ecosocial, que es celebrarà el 18 de juny de 9 a 14 h, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV).

Habitatge, mobilitat, espai públic i energia renovable i democràtica seran els àmbits clau de la trobada, que vol ser espai d’intercanvi, col·laboració i formació entre agents públics, cooperatius i comunitaris per a l’impuls d’una transició ecosocial a la comarca. La sessió s’adreça principalment a tècnics municipals i càrrecs d'administracions públiques de la comarca.

Aquesta jornada de treball és una proposta de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental que s’està desplegant conjuntament amb el grup motor on han participat tècniques dels Ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Palau-solità i Plegamans i Ripollet, així com del Consell Comarcal del Vallès Occidental. En concret, el Congrés es presenta com una eina per a l’acceleració de la transició ecosocial a la comarca. A més, també es remarca la importància del paper de l’economia social i solidària en el desplegament de polítiques públiques. És a dir, cooperatives, associacions i entitats que prioritzen el benestar de les persones i del planeta per davant del lucre econòmic.

«El Congrés és una aposta que fem des de l’Ateneu amb la complicitat d’alguns ajuntaments per a potenciar i facilitar la col·laboració entre el sector públic, entitats de l’economia social i entitats de base i de lluita de la comarca», apunta Anna Lara, tècnica de l’Ateneu i coordinadora del Congrés.

Què és la transició ecosocial?

La transició ecosocial és un procés de canvis profunds i integrals al nostre sistema socioeconòmic, urbà cultural i polític, cap a un model conscient i respectuós amb els límits ecològics del planeta, que esdevingui una eina per revertir les desigualtats social. «Donar resposta als reptes de la transició ecològica és urgent i cal fer-ho amb la complicitat de totes, això vol dir que necessitem canviar com es produeix l’energia, però també garantir que les decisions sobre aquesta són democràtiques», exemplifica Lara. Un altre àmbit clau és l'habitatge sostenible, que ha de generar menys impacte sobre el planeta: «Les cooperatives d’habitatge són una fórmula perfecta», remarca.

Però per a potenciar i fer accessibles aquestes iniciatives, cal la col·laboració dels ajuntaments, per exemple, cedint sòl per a una cooperativa d’habitatge. Les necessitats de la població s’han de resoldre escoltant a la gent i potenciant que es generin des de ben a prop, teixint aliances entre entitats i empreses de l'entorn cooperatiu que estiguin compromeses amb els municipis, amb els reptes i les urgències que tenim, segons l'organització.

El Congrés s’enfoca des de l’economia social i solidària. Per tant, s’hi tractarà l’energia renovable i democràtica, abordant el paper de les comunitats energètiques i la sobirania energètica local; l’habitatge i l’habitabilitat des dels models d’habitatge cooperatiu i polítiques d’accés a l’habitatge alineades amb l’economia social; a més de la mobilitat activa i l’espai públic des de l’impuls de formes de desplaçament i gestió de l’espai urbà més sostenibles i accessibles. Per exemple, des del punt de vista de l’impuls a comunitats energètiques que s’autogestionin energia que prové de renovables, com la Llançadora de Terrassa; de projectes d’habitatge com Can Carner, una masia abans privada de Castellar que ara una cooperativa ha convertit en llar per a dotze unitats de convivència de totes les edats i que ha tret l’edifici de l’especulació immobiliària; o la mobilitat activa i espai públic amb passejades participatives que permetin entendre el context urbà i els canvis que cal fer-hi de la mà de la ciutadania.

L'experiència d’Hernani

Tot plegat es vol fer partint de casos concrets que serveixin d’inspiració, com el d’Hernani, un municipi d’Euskal Herria que ha impulsat el projecte ‘Hernani Burujabe’: una estratègia pionera de sobirania ecosocial que involucra la ciutadania, el cooperativisme, el teixit associatiu i l’administració local per transformar l’economia i la vida quotidiana. Per això, un càrrec de l’Ajuntament participarà en el Congrés. El congrés és una oportunitat per conèixer de prop un projecte de transició ecosocial integral, que connecta polítiques públiques, economia transformadora i comunitats amb una visió de llarg recorregut. «Ens volem formar plegades, per això convidem a la gent d'Hernani per veure com pot avançar cada municipi, què podem fer plegades i en què ens podem ajudar mútuament», conclou Lara, en relació amb la necessitat del procés d’adaptar-se als diferents ritmes de treball dels municipis. Per fixar els objectius establerts en la sessió, es treballarà un full de ruta entre administració i economia social. Els passos següents seran fer retorn a l’entorn cooperatiu i comunitari de la comarca, amb qui l’Ateneu ja treballa habitualment.