Liquats Vegetals SA, empresa que comercialitza begudes vegetals amb les marques Yosoy, Monsoy i Almendrola, vol obrir tres nous pous de sondeig de fins a 400 metres de fondària a la finca Serra de Viladrau, segons una sol·licitud feta a inicis del 2026. Tot i que no estigui ubicada dins de la zona protegida del Parc Natural del Montseny, diverses entitats ecologistes consideren que no es pot procedir a l’autorització d’obertura dels pous de sondeig sol·licitats per Liquats Vegetals SA sense haver efectuat una Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària que detalli els impactes que poden ocasionar les extraccions.
 
D'altra banda, responsables de Liquats Vegetals expliquen que «la motivació principal de Liquats a l'hora de projectar i invertir en tres nous sondejos és reduir la pressió als ecosistemes del Montseny a partir d'una millor gestió de captació de l'aigua» i ho argumenten explicant que «busquem crear un sistema d'abastiment que s'alimenti parcialment d'aigües subterrànies i disminueixi la captació en les capes superficials que són més variables que les aigües subterrànies i que, per tant, la seva explotació té un impacte més rellevant en el medi». L'empresa també al·lega que les prospeccions no impliquen tàcitament que les captacions s'acabin consolidant.
 
L’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental ja va frenar els plans de Liquats Vegetals el 2021, quan pretenia construir 27 nous pous. En aquell moment, se'ls va requerir un pla d’investigació d’aigües subterrànies «en el qual s’ajusti el nombre total de pous necessaris a executar a les proximitats de les instal·lacions de la fàbrica».
 
Possibles efectes en rieres i fonts
 
Segons les al·legacions presentades pel Grup de Defensa del Ter (GDT) i Salvaguarda del Montseny, les ubicacions de dos dels tres nous pous projectats (Serra 1 i Serra 2), «són properes a una riera tributària de la riera Major que, per tant, impliquen una afectació sobre el cabal que hi circularà». Pels mateixos motius, el GDT explica que poden quedar afectades la font Bundosa i la del Mirador de les Bruixes. El pou número 3 afectaria també una altra riera tributària de la riera de les Corts que, al seu torn, acaba repercutint en la riera Major, prop del viaducte d’Osormort.
 
Pel que fa a les al·legacions presentades per AEMS Rius amb Vida, es destaca que «es preveu extreure un volum de 50.000 m³/any, que s'afegiria als 175.000 m³/any actualment pendents de valoració final per part de l’ACA». També reclamen que en el supòsit de què l'extracció sigui autoritzada, «s'elimini definitivament la concessió provinent de la xarxa municipal del municipi de Viladrau a l’empresa i també les concessions que alimenten aquesta empresa provinents de derivacions d’aigua superficial».
 
Finalment, les entitats ecologistes demanen el màxim rigor a l’hora de valorar les possibilitats extractives, «quan aquestes no són destinades al manteniment de la vida i la natura, o bé per satisfer serveis d’interès general». I afegeixen que «els recursos hídrics de Viladrau siguin gestionats de manera transparent, participativa i democràtica, garantint els interessos de la comunitat per damunt dels privats».
 
L'Ajuntament també perfora nous pous

En declaracions a Setembre, la batllessa de Viladrau Margarida Feliu justifica la prospecció de nous pous al·legant que els espais on es faran les prospeccions «són terrenys que estan molt lluny de la riera Major». L'alcaldessa no ha respost a la pregunta de si s'han fet els estudis pertinents que puguin demostrar que els nous pous no tindran afectacions sobre la riera Major, les fonts properes i, en general, sobre la biodiversitat.
 
L'Ajuntament de Viladrau, per la seva part, també està realitzant prospeccions subvencionades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en cinc localitzacions diferents. Segons Margarida Feliu, de les dues que ja s'han dut a terme, s'ha trobat aigua en un dels punts. Feliu explica que «la sequera ha demostrat que encara que Liquats Vegetals no hi fos, Viladrau necessitaria una reserva d'aigua. No estem connectats a cap xarxa, depenem del clima i les basses d'emmagatzematge d'aigua en temporada d'estiu tenen autonomia per divuit dies».
 
El Montseny s'està assecant?
 
Un informe del Parc Natural del Montseny, relatiu a les prospeccions sol·licitades per Liquats Vegetals SA l’any 2017 indicava que «davant l’alta pressió existent actual del recurs hídric (...) cal considerar amb la màxima cautela i minimitzar en el possible les noves extraccions que puguin afectar la sostenibilitat de les extraccions i del mateix recurs de la conca».
 
Per altra banda, l'estudi de la UPC «Fonts del Montseny. Estudi teòric i evidència pràctica», d’Oscar Farrerons Vidal, ja alertava el 2017 de què «les fonts del Montseny mantenen un bon estat ambiental, si bé no podem abaixar la guàrdia en la preservació, ja que lamentablement avui en dia es pot observar com els dolls d’aigua van disminuint per captacions o per disminució dels nivells dels aqüífers». Segons aquest estudi, nou fonts dels entorns de Viladrau s'haurien assecat els darrers anys, tot i que no es pot demostrar quina n'és la causa.
 
Finalment, segons el 3r Pla de Gestió de Conca Fluvial de Catalunya (2022-2027), estudi fet per l'ACA amb dades del 2018 en el qual s'analitza l'estat de tots els aqüífers de Catalunya, semblaria que en el moment de realitzar l'estudi l'Aqüífer Montseny - Guilleries es trobaria en bon estat quantitatiu.

Per tal de contrastar les diferents visions dels informes, hem parlat amb el geòleg Eudald Rifà, que alerta de la dificultat i complexitat que suposa comprendre les dinàmiques dels aqüífers: «Has de fer estudis molt costosos, ja que no sempre és evident com funciona, què abasta ni d'on ve tota l'aigua que té a dins». Partint d'aquest punt, Rifà fa algunes consideracions: «Els límits del parc natural no tenen res a veure amb l'aqüífer que té a sota. És molt probable que si punxes l'aqüífer al límit del parc natural, tal com volen fer, estiguis punxant aqüífers que estan, en part, sota l'espai natural».
 
Rifà també alerta de què els pous oberts, és a dir, els que no estan segellats al llarg de la perforació, van agafant aigua de tots els aqüífers que travessen. Els nous pous de Liquats Vegetals només preveuen el segellat en els trams més superficials. Per últim, Rifà comenta que la recàrrega dels aqüífers és molt lenta: «Si n'extreus l'aigua provoques baixades dels nivells dels aqüífers, això és un problema que ja saben totes les embotelladores del Montseny; com més pous fan més eixuguen l'aqüífer del qual viuen. A més, per molt que agafis l'aigua a quatre-cents metres de profunditat, els aqüífers tendeixen a reomplir el buit deixat amb aigua de pluja que es va percolant. Aquesta aigua que baixa cap a l'aqüífer és aigua que ja no va a la riera, per tant, té un impacte en la biodiversitat»
 
Prop del límit
 
AEMS Rius amb Vida també al·lega que «és molt important que l'augment del volum d’aigua no incrementi el volum autoritzat d’abocament a la riera Major». Liquats Vegetals SA té actualment un permís d'abocament màxim d'aigües residuals de 255.500 m³/any. Segons els cabals d'abocament de les successives inspeccions, ja estarien vorejant aquest màxim permès. Des del GDT destaquen que «no sembla massa raonable demanar obrir pous nous que els permetin augmentar la producció» i, conseqüentment, augmentar aquest límit d'abocament.
 
Des de Liquats Vegetals argumenten que «no hi ha una relació directa amb nous pous i haver d'augmentar el permís d'abocament». També expliquen que «des de Liquats treballem activament per minimitzar l'ús d'aigua que requerim per produir un litre de producte. En els últims anys hem reduït més d'un 20% aquest valor i això ens permet incrementar producció sense necessitat d'incrementar l'ús d'aigua. També, en la mateixa direcció, estem treballant en projectes de regeneració d'aigua de la depuradora que ha de permetre fer encara més eficient l'ús del recurs hídric i també disminuir l'abocament d'aigua de la depuradora per litre produït».
 
Precisament la depuradora de Liquats Vegetals estaria al punt de mira de les entitats ecologistes per un vessament tòxic a la riera Major el 18 de gener de 2025 del qual encara no s'han depurat responsabilitats. Segons els agents rurals, el vessament s'hauria produït a la zona on hi ha la depuradora municipal de Viladrau i la depuradora de Liquats Vegetals.