Òmnium presenta la seva trajectòria no tant com dues biografies separades sinó com una història compartida «de militància, repressió, resistència i compromís social». Tots dos, pagesos i activistes, han mantingut al llarg de les dècades una estreta vinculació amb la terra, la cultura popular i el teixit associatiu i polític de la comarca.
En el cas de Musté, nascut a Sant Quirze de Besora el 1957, una part especialment significativa de la seva biografia està marcada per la repressió contra l'independentisme català dels anys vuitanta i noranta. Va militar en diferents organitzacions de l'independentisme combatiu, entre les quals els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra, i també va ser membre de Terra Lliure.
El juliol de 1992 va ser un dels detinguts en l'anomenada Operació Garzón, desplegada contra militants independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Musté va denunciar haver estat torturat durant la detenció i va passar gairebé quatre anys empresonat, fins que va sortir en llibertat el març de 1996.
Aquells anys de presó formen part també de la trajectòria que ara es reconeix a Teresa Putellas. Nascuda el 1951, pagesa i activista, Putellas ha participat en el moviment sindical, les lluites ecologistes, l'independentisme i diferents moviments socials. Durant l'empresonament de Musté va haver de compatibilitzar la feina i la vida familiar amb els continus desplaçaments per visitar-lo a la presó i organitzar els moviments de solidaritat amb els repressaliats al carrer.
És una dimensió de la repressió política menys visible que la mateixa Putellas ha reivindicat en diferents ocasions: la que recau sobre les parelles, les famílies i els entorns de les persones detingudes i empresonades. En aquest sentit, l'homenatge de la Marxa dels Vigatans posa el focus no només en qui va patir directament la presó, sinó també en les xarxes personals que van sostenir la resistència durant aquells anys.
Musté ha continuat vinculat posteriorment als moviments populars d'Osona, al Casal Independentista Manel Viusà de Vic i a la CUP. També és un dels autors, juntament amb Carles Sastre, Carles Benítez i Joan Rocamora, de Terra Lliure. Punt de partida (1979-1995). Una biografia autoritzada, publicat l'any 2012, que reconstrueix la història de l'organització a partir de l'experiència i la documentació de quatre dels seus antics militants.
Musté i Putellas ja van rebre un homenatge públic el gener de 2023 a la plaça Major de Vic, on unes 200 persones van reconèixer més de quaranta anys de compromís polític. L'emplaçament tenia també una dimensió personal: durant dècades hi havien tingut la seva parada de planter i productes agrícoles.
De Montesquiu a la Marxa dels Vigatans
L'acte d'aquest divendres tindrà continuïtat el 10 de setembre a Vic, quan Musté i Putellas tornaran a ser homenatjats en el marc de la 24a Marxa dels Vigatans. La iniciativa va néixer l'any 2003 per renovar la celebració de la Diada Nacional a Osona, mantenir viva la memòria dels fets de 1714 i reivindicar els drets nacionals de Catalunya. Amb els anys, la tradicional marxa de torxes ha evolucionat cap a un muntatge que combina memòria històrica, cultura i reivindicació política.
Una de les tradicions de la Marxa és precisament el reconeixement anual a persones d'Osona i el Lluçanès que s'han distingit per la seva tasca en favor de la cultura, la llengua, el país o la cohesió social. Des de la primera edició, l'any 2003, hi han estat homenatjades figures com l'escriptor Armand Quintana, el poeta Lluís Solà, l'escriptora Pilar Cabot, l'artista Josep Vernis, la dibuixant Pilarín Bayés, el metge i activista Carles Furriols o, en les darreres edicions, la professora i activista Anna Piella, el mestre i folklorista Xavier Roviró i la llibretera i militant per la llengua Imma Bellafont.
La Marxa d'aquest 2026 tornarà a recórrer els carrers de Vic la vigília de la Diada, amb columnes procedents dels diferents pobles de la comarca. L'inici està previst a 2/4 de 9 del vespre, simultàniament des de tres punts de la ciutat, abans de confluir en l'acte central. El muntatge d'enguany tornarà a combinar la recreació dels fets històrics compresos entre el Pacte dels Vigatans de 1705 i el setge de Barcelona de 1714 amb diferents disciplines artístiques i el reconeixement als homenatjats.
