CDR Catalunya ha fet públic un comunicat aquest dimecres davant la imminent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d'amnistia espanyola, prevista per al 16 de juliol. La sentència europea afecta sobretot a les persones que encara no s'han pogut beneficiar de l'amnistia perquè els tribunals espanyols no els ho reconeixen. En concret, les persones que són a l'exili, com el president Carles Puigdemont, o les persones detingudes en l'anomenada operació Judes, el 23 de setembre de 2019. Entre ells, l'osonenc Txevi Buigas. Fan públic el comunicat de suport, junt amb els grups de suport i col·lectius compromesos, centrant-se en els companys detinguts en l'operació Judes «perquè la repressió que estan patint no quedi eclipsada pel discurs mediàtic sobre l'exili», diuen. 

El suport incondicional que els donen perquè també se'ls pugui aplicar la llei d'amnistia, però, continua dient el comunicat, «no ens fa oblidar que la llei d'amnistia ha estat un recurs de l'Estat Espanyol, juntament amb la repressió i els indults, per desactivar la lluita per la independència», i per blanquejar-se davant l'opinió pública internacional. És per això, diuen, que no han celebrat mai l'amnistia en si mateixa. També perquè representa acceptar una mesura de gràcia espanyola sense rebre cap compensació pels perjudicis soferts. A més, alguns dels possibles beneficiaris de l'amnistia, s'han acollit des del primer dia al dret previst per l'ONU de rebutjar-la, perquè consideren que acceptar-la seria com acceptar que han delinquit, «i ens fem nostra aquesta motivació», diu el comunicat.

Els CDR, acusats de terrorisme, encara no s'han pogut acollir a l'amnistia

El comunicat recorda que el motiu de l'operació repressiva del 23S «orquestrada per la Guàrdia Civil i la judicatura postfranquistes» va ser frenar les protestes contra la sentència de «la farsa del judici del procés, per criminalitzar-nos i per desmobilitzar-nos com a moviment». Recorden que se'ls va acusar de terroristes, amb el linxament mediàtic corresponent. «Els companys CDR a qui donem suport avui són 13, però no oblidem que són només la punta més visible d'una repressió contra milers d'activistes, i de retruc contra tot un poble que vol alliberar-se d'un estat corromput i pària», assegura el comunicat del CDR.

De fet, consideren que tant és que la sentència del TJUE pugui considerar la llei d'amnistia vàlida en el marc europeu o no. La qüestió, pensen, no és que si la llei hi encaixa, sinó que «nosaltres no volem encaixar en aquest estat». «El problema no és una llei d'amnistia, sinó una falta de llibertats nacionals», insisteixen. Per això, CDR Catalunya considera que a partir del 16 de juliol hi ha d'haver una resposta tant davant d'un sí com davant d'un no.

Davant d'un sí, consideren que «caldrà sobretot pressionar el PSOE i la seva delegació a Catalunya, perquè és d'ells de qui 'depèn la fiscalia'». La pressió sobre els partits, consideren, serà més eficaç que qualsevol exigència a la magistratura. I davant d'un no, l'estratègia passarà per denunciar la influència de l'Estat Espanyol sobre les institucions europees i «insistir que no h9 ha solució al conflicte dintre l'Estat Espanyol».

CDR Catalunya clou el comunicat sentenciant que «la cosa no s'acaba el 16 de juliol; el conflicte persisteix, i la voluntat d'independència també». Per això, asseguren, «ni la repressió ni l'espoli s'acabaran fins que no ens puguem governar, i això no serà possible sense reagrupar-nos i reorganitzar-nos».