Setembre Crític | Medi Ambient

La Generalitat frena els plans de Yosoy per perforar nous pous al Montseny

La resolució de l'informe d'impacte ambiental sobre el projecte de concessió d'aigües subterrànies per a ús industrial promogut per Liquats Vegetals a Viladrau considera que els plans de l'empresa per augmentar la producció de les begudes que comercialitzen rere les marques Yosoy, Monsoy i Almendrola «pot tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient»

Yosoy, els liquats vegetals que assequen el Montseny

| 02/02/2021 a les 09:12h
Arxivat a: Setembre crític, YoSoy, Liquats Vegetals, medi ambient, riera Major, Montseny, Grup de Defensa del Ter, GDT
Paquets de begudes vegetals de YoSoy, una de les marques comercialitzades per Liquats Vegetals S.A.
Paquets de begudes vegetals de YoSoy, una de les marques comercialitzades per Liquats Vegetals S.A. | Adriana Pimentel
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/02/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA) de Barcelona, depenent de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha emès una resolució d’informe d’impacte ambiental del projecte de perforació de pous –alguns dels quals en zones naturals protegides– desfavorable pels interessos de Liquats Vegetals, que pretén extreure encara més aigua del massís del Montseny per augmentar la seva producció de begudes vegetals de soja, civada, arròs o ametlla, entre moltes altres.

Després del rebombori generat arran d'un reportatge a la Directa, i que també va publicar Setembre, l’empresa va fer arribar a les distribuïdores dels seus productes un comunicat intern on afirmava que la informació «no és certa» i consideraven que estaven sent «víctimes d’una campanya difamatòria sense fonaments tècnics». Així mateix, en aquesta missiva avalaven la tasca de l’OTAAA com a garant de la correcta gestió de les aigües subterrànies i superficials al nostre país, organisme que ara certifica que els seus plans d’expansió poden tenir «efectes adversos significatius sobre el medi ambient».

Aquesta resolució d’informe d’impacte ambiental –d’obligat compliment– publicada divendres passat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), atura la proposta de perforació de vint-i-set nous pous a la part baixa de la conca i es requereix a Liquats Vegetals, que en cas de voler tirar endavant aquestes actuacions haurà d’aportar un pla d’investigació d’aigües subterrànies «en el qual s’ajusti el nombre total de pous necessaris a executar a les proximitats de les instal·lacions» de la fàbrica.
 
L’OTAAA també estipula que la localització dels pous d’investigació i prospecció haurà de ser preferentment fora de l’espai de la xarxa Natura 2000 i es donarà prioritat als pous pròxims als camins existents, sempre a una distància mínima de cent metres respecte dels cursos fluvials i de captacions preexistents. Al seu torn, també recomana evitar l’execució de set dels vint-i-set pous previstos atès que aquests afectarien una zona amb presència d’hàbitats d’interès comunitari.

A banda d’aquest pla d’investigació, Liquats Vegetals també hauria d’elaborar un pla de seguiment dels pous que inclogués una proposta metodològica per al seguiment dels hàbitats fluvials potencialment afectats per les captacions, especialment els formats per vernedes i altres boscos de ribera afins.

Malgrat aquest important pronunciament, serà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) l’òrgan que en darrera instància determinarà el nombre de pous d’investigació per a la captació d’aigües que s’acaba autoritzant i, de nou, l’OTAAA s’haurà de tornar a pronunciar sobre si cal sotmetre aquestes actuacions a un nou procediment d’impacte ambiental.

Un projecte polèmic

Entitats veïnals i ecologistes denuncien que el projecte de Liquats Vegetals S.A. acabaria amb el cabal de la riera Major del Montseny, un dels cursos fluvials més ben conservats de Catalunya. De fet, la planta de l’empresa a Viladrau s’ubica a la conca hidrològica del torrent del Coll Pregon i del Sot del Noguer, que conflueixen per formar aquest important afluent del Ter.

Entitats veïnals i ecologistes denuncien que el projecte de Liquats Vegetals acabaria amb el cabal de la riera Major del Montseny

Tot i que en el comunicat remès a la seva clientela a l’engròs l’empresa afirma que «el creixement al nostre emplaçament actual té límits i per això definim plans de creixement fora de Viladrau, en cap moment ens plantegem créixer de forma no sostenible a Viladrau», sembla que -segons els mateixos òrgans ambientals- els fets contradiuen les seves paraules. Liquats Vegetals vol augmentar la seva producció i per això necessita captar fins a 400.000 metres cúbics anuals d’aigua per a l’any 2023.

Per aconseguir-ho, els plans de la societat anònima són construir vint-i-set pous a les proximitats de la seva planta, vint-i-un dels quals tindrien més de trenta metres de fondària, tres de cent metres i tres de més de dos-cents metres, als quals faltaria afegir un de cent vint-i-cinc metres que ja existeix. Aquests pous estarien connectats per una rasa de gairebé quatre quilòmetres i també volen construir una estació de bombament associada a un dipòsit soterrat.


Aquest article ha estat publicat originàriament a la Directa.
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural'
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural' | Cedida
Sara Blázquez Castells
Després de l'èxit de la versió en castellà, Carmen Moreno publica el seu 'Hipnopart' en català | «Amb una bona preparació, el part no es viu com una situació que simplement «passa» i en què som passives, sinó com un procés transcendental en què som part activa i acompanyem els nostres nadons a néixer»
El debat de com s'afronta la temàtica de les cures centrarà la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse
El debat de com s'afronta la temàtica de les cures centrarà la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse
Es fa aquest diumenge a la Guixa amb la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi debatrà sobre què es pot fer des de les comunitats per posar les cures i la vida al centre
La manifestació clamava per un habitatge digne i contra el monocultiu turístic al Pirineu.
La manifestació clamava per un habitatge digne i contra el monocultiu turístic al Pirineu. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La manifestació per un habitatge digne al Pirineu compta amb una afluència de quatre mil persones | La dignitat dels pobles pirinencs i de la pagesia es posen de manifest en els parlaments dels diversos col·lectius, a més de la denúncia al monocultiu turístic