Ecologia

Una marxa per evitar que el Montseny esdevingui un «parc temàtic»

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny respon amb la III Marxa pel Territori a la resolució del Departament de Territori i Sostenibilitat que dóna el vistiplau a l'asfaltatge de la pista Les Illes-Sant Marçal

L'asfaltatge de la pista, segons la Coordinadora, «amaga una trama que s'ensuma des d'un inici com especulativa perquè es dedica a unir punts turístics»

| 21/01/2017 a les 00:26h
Arxivat a: Setembre crític, medi ambient, Sant Marçal, ecologia, medi natural, Montseny, comunicacions, especulació urbanística
Participants a la marxa contra l'asfaltatge de la pista de Sant Marçal a Les Illes
Participants a la marxa contra l'asfaltatge de la pista de Sant Marçal a Les Illes | Carla Benito
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diumenge dia 15, a dos quarts d'onze del matí, començava la III Marxa pel Territori per impedir la construcció de la carretera Les Illes-Sant Marçal, organitzada per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), junt amb desenes d'entitats, plataformes i associacions.

Tres anys després que s'iniciés el projecte, ara en la seva segona fase, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès un comunicat on es deia que la ponència ambiental havia resolt emetre una declaració d'impacte ambiental favorable al projecte d'arranjament i pavimentació de la pista. El que per a la Coordinadora és «eufemismes a banda, voler construir una nova carretera a l'indret més delicat del parc». La pista forestal està situada a la vall de la Tordera, entre les muntanyes de les Agudes i el Matagalls i, segons afirma la Coordinadora, és perfectament transitable i la poden fer servir vehicles d'emergència.

El projecte Les Illes-Sant Marçal dóna aquest nom a la carretera perquè uneix l'ermita de Sant Marçal, convertida en un hotel-restaurant -actualment tancat-, Sant Bernat, on també hi ha un altre hotel, el Càmping de les Illes -propietat del que era el regidor de cultura de l'Ajuntament de Montseny quan es va iniciar el projecte-, i el que podria ser un nou hotel. Carles Lumeras, membre de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, explica que aquest nou hotel se situaria a la finca d'Els Terrers, un mas abandonat i en runes que l'Ajuntament pretén requalificar com a ús hoteler en el nou Catàleg de Masies del municipi. Segons Lumeras aquest és l'únic argument per seguir amb el projecte endavant, ja que la rehabilitació no es podria efectuar sense la carretera. Davant aquest extrem, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny qüestiona públicament per què ha d'existir aquesta carretera, ja que fins a la data «ningú ha demostrat la seva necessitat».
 

Un moment de la III Marxa pel Territori per impedir la construcció de la carretera Les Illes-Sant Marçal Foto: Carla Benito


Andreu Ubach, membre de la CSM, creu que aquest asfaltatge no porta cap benefici, només la possibilitat de massificar més el Montseny, que s'ompli més de cotxes i es procedeixi a construir més i més. Aquesta pista a part de suposar un impacte ambiental, denuncia Ubach, «amaga darrere una trama que s'ensuma des d'un inici com especulativa perquè es dedica a unir punts turístics». La Coordinadora creu que polítics i promotors de la comarca tenen una visió del Montseny com a parc temàtic més que no pas com espai natural protegit.

Així ho va explicar també en finalitzar el recorregut a la rotonda de Campins, Anna Ycobalzeta, actriu i veïna del Montseny. A través d'un manifest, Ycobalzeta, en nom de la Coordinadora, va denunciar que «ni les al·legacions presentades per diverses organitzacions ecologistes, ni les manifestacions ni concentracions de protesta, ni els informes emesos pel Consell de Protecció de la Natura o la secció de biodiversitat de l'antic Departament d'Agricultura han servit per fer repensar els que dirigeixen la política mediambiental d'aquest país que aquest projecte no s'havia de fer».

Així, el títol del projecte: Pavimentació del camí de connexió genera una pregunta a la CSM: «què o a qui es pretén connectar? Perquè no serà a veïns, inexistents a aquesta banda de la vall, ni a persones que hagin d'anar a treballar a l'altra banda del Montseny», afirmava Ycobalzeta. «L'únic interès per als especuladors és que el Montseny reuneix totes les condicions necessàries per a una bona inversió: per la seva situació estratègica i pels seus valors naturals únics», seguia.

 

Un altre moment de la III Marxa pel Territori per impedir la construcció de la carretera Les Illes-Sant Marçal Foto: Carla Benito


L'objectiu d'aquesta III Marxa pel Territori, a més de paralitzar el projecte, era també fer extensiu el problema a la resta del territori, ja que entenen que aquest no és tan sols una qüestió local ni tan sols de les comarques que integren el Parc Natural del Montseny, sinó que el problema «s'ha de plantejar a escala de país i no es pot amagar sota el paraigua de la suposada autonomia municipal», ja que «si aconsegueixen eliminar les traves legals al Montseny, també ho faran als altres espais naturals».

El Síndic de Greuges de Catalunya també en contra del projecte

Després de viure una nova convocatòria en contra de la implementació del projecte el passat diumenge, dimarts el Síndic de Greuges emetia una nota de premsa manifestant que «no hi ha cap element que justifiqui els treballs de pavimentació i arranjament de la pista».

A la nota expliquen que han recomanat a la Diputació de Barcelona que com a òrgan gestor del parc impedeixi l'accés pel camí en vehicles amb barreres permanents «d'acord amb el principi de precaució i cautela que ha de regir qualsevol decisió ambiental». A més, també els hi ha traslladat que anteposin la protecció del parc natural davant els intents de l'Ajuntament del Montseny d'asfaltar la pista que uniria les carreteres BV-5301 i BV-5114.

En aquest sentit, després d'estudiar la informació rebuda, el Síndic afirma que el projecte inicial no s'addiu al que actualment autoritza la Ponència Ambiental. És davant aquesta incoherència que el Síndic de Greuges de Catalunya també ha aconsellat que s'obri un debat en seu parlamentària sobre la protecció real dels espais naturals amb la finalitat d'aconseguir «una major garantia de protecció dels espais especialment protegits i que són patrimoni de tots».


* Article publicat originalment a La Directa.
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021 | Sara Blázquez
Més de 140 entitats i empreses de tots els sectors exposaran el 23 i 24 d’octubre a la FESC d'aquest any | L'informe de Balanç Social 2021 indica que l'economia solidària està creixent a tots nivells: en organitzacions, en base social i en generació d’ocupació i d’ingressos
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram!
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram! | Maria Saladich
Maria Saladich
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Sortegem una entrada doble entre les persones que els encertin (sorteig a Instagram) per veure '100UP', una pel·lícula que retrata una selecció acolorida de persones de tot el món que tenen més de 100 anys, i que es projecta aquest dissabte dins el Festival Protesta
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Roser Iborra
Article a partir de la conversa amb un català resident al Brasil, hospitalitzat en un caòtic hospital de Porto Velho, que explica la situació de col·lapse arran de la Covid-19 | «Comparteix l’habitació amb cinc persones i això vol dir que té un llit. Però els passadissos de l’hospital estan plens a vessar de gent amuntegada. En llits escampats pels corredors, alguns estirats en matalassos al terra»