Diumenge dia 15, a dos quarts d'onze del matí, començava la III Marxa pel Territori per impedir la construcció de la carretera Les Illes-Sant Marçal, organitzada per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), junt amb desenes d'entitats, plataformes i associacions.

Tres anys després que s'iniciés el projecte, ara en la seva segona fase, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès un comunicat on es deia que la ponència ambiental havia resolt emetre una declaració d'impacte ambiental favorable al projecte d'arranjament i pavimentació de la pista. El que per a la Coordinadora és «eufemismes a banda, voler construir una nova carretera a l'indret més delicat del parc». La pista forestal està situada a la vall de la Tordera, entre les muntanyes de les Agudes i el Matagalls i, segons afirma la Coordinadora, és perfectament transitable i la poden fer servir vehicles d'emergència.

El projecte Les Illes-Sant Marçal dóna aquest nom a la carretera perquè uneix l'ermita de Sant Marçal, convertida en un hotel-restaurant -actualment tancat-, Sant Bernat, on també hi ha un altre hotel, el Càmping de les Illes -propietat del que era el regidor de cultura de l'Ajuntament de Montseny quan es va iniciar el projecte-, i el que podria ser un nou hotel. Carles Lumeras, membre de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, explica que aquest nou hotel se situaria a la finca d'Els Terrers, un mas abandonat i en runes que l'Ajuntament pretén requalificar com a ús hoteler en el nou Catàleg de Masies del municipi. Segons Lumeras aquest és l'únic argument per seguir amb el projecte endavant, ja que la rehabilitació no es podria efectuar sense la carretera. Davant aquest extrem, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny qüestiona públicament per què ha d'existir aquesta carretera, ja que fins a la data «ningú ha demostrat la seva necessitat».
 
Andreu Ubach, membre de la CSM, creu que aquest asfaltatge no porta cap benefici, només la possibilitat de massificar més el Montseny, que s'ompli més de cotxes i es procedeixi a construir més i més. Aquesta pista a part de suposar un impacte ambiental, denuncia Ubach, «amaga darrere una trama que s'ensuma des d'un inici com especulativa perquè es dedica a unir punts turístics». La Coordinadora creu que polítics i promotors de la comarca tenen una visió del Montseny com a parc temàtic més que no pas com espai natural protegit.

Així ho va explicar també en finalitzar el recorregut a la rotonda de Campins, Anna Ycobalzeta, actriu i veïna del Montseny. A través d'un manifest, Ycobalzeta, en nom de la Coordinadora, va denunciar que «ni les al·legacions presentades per diverses organitzacions ecologistes, ni les manifestacions ni concentracions de protesta, ni els informes emesos pel Consell de Protecció de la Natura o la secció de biodiversitat de l'antic Departament d'Agricultura han servit per fer repensar els que dirigeixen la política mediambiental d'aquest país que aquest projecte no s'havia de fer».

Així, el títol del projecte: Pavimentació del camí de connexió genera una pregunta a la CSM: «què o a qui es pretén connectar? Perquè no serà a veïns, inexistents a aquesta banda de la vall, ni a persones que hagin d'anar a treballar a l'altra banda del Montseny», afirmava Ycobalzeta. «L'únic interès per als especuladors és que el Montseny reuneix totes les condicions necessàries per a una bona inversió: per la seva situació estratègica i pels seus valors naturals únics», seguia.

 
L'objectiu d'aquesta III Marxa pel Territori, a més de paralitzar el projecte, era també fer extensiu el problema a la resta del territori, ja que entenen que aquest no és tan sols una qüestió local ni tan sols de les comarques que integren el Parc Natural del Montseny, sinó que el problema «s'ha de plantejar a escala de país i no es pot amagar sota el paraigua de la suposada autonomia municipal», ja que «si aconsegueixen eliminar les traves legals al Montseny, també ho faran als altres espais naturals».

El Síndic de Greuges de Catalunya també en contra del projecte

Després de viure una nova convocatòria en contra de la implementació del projecte el passat diumenge, dimarts el Síndic de Greuges emetia una nota de premsa manifestant que «no hi ha cap element que justifiqui els treballs de pavimentació i arranjament de la pista».

A la nota expliquen que han recomanat a la Diputació de Barcelona que com a òrgan gestor del parc impedeixi l'accés pel camí en vehicles amb barreres permanents «d'acord amb el principi de precaució i cautela que ha de regir qualsevol decisió ambiental». A més, també els hi ha traslladat que anteposin la protecció del parc natural davant els intents de l'Ajuntament del Montseny d'asfaltar la pista que uniria les carreteres BV-5301 i BV-5114.

En aquest sentit, després d'estudiar la informació rebuda, el Síndic afirma que el projecte inicial no s'addiu al que actualment autoritza la Ponència Ambiental. És davant aquesta incoherència que el Síndic de Greuges de Catalunya també ha aconsellat que s'obri un debat en seu parlamentària sobre la protecció real dels espais naturals amb la finalitat d'aconseguir «una major garantia de protecció dels espais especialment protegits i que són patrimoni de tots».


* Article publicat originalment a La Directa.