És l'últim dijous d'abril a quarts de sis de la tarda. La Najat Hajjari es dirigeix al Casal Popular Boira Baixa de Manlleu, on ha quedat amb activistes del Grup de Suport Mutu que l'ajudaran a fer els tràmits de la regularització extraordinària que va entrar en vigor el passat 16 d'abril. Malgrat fa una quinzena de dies, les activistes tot just estan atenent els primers casos, ja que per entendre tot el procediment d'una qüestió tan sensible han necessitat més d'una formació.
 
La Najat va arribar a Osona l'estiu passat juntament amb el seu home i dues filles. Des de llavors, ha anat vivint en cases de persones que ha conegut a Manlleu. Malgrat que Serveis Socials de Manlleu està al corrent de la seva situació, també ha passat alguna nit al carrer. «Aquesta regularització representa una gran oportunitat per tenir papers, per poder treballar legalment i trobar un lloguer», explica Hajjari.
 
D'ençà que va arribar que va a les classes de català que ofereix el Grup de Suport Mutu i també d'altres centres, però la inestabilitat en la qual es troba fa que l'aprenentatge sigui lent. Per això l'acompanya la Lina, que tradueix el que li diuen les activistes que ajuden en el tràmit. Un cop comencen, es troben amb diverses dificultats: el seu home viu a Barcelona perquè no troba un lloc on viure a Manlleu, per tant, haurà de fer la regularització per la seva banda.
 
Institucions amb un paper tebi
 
A part de les persones que reben un acompanyament per part d'activistes, també hi ha les que han decidit seguir les vies habituals. Moltes han recorregut a advocats professionals que els ajudin a fer els tràmits. L'Abdul viu a cavall entre Granollers i Manlleu i es vol acollir a la regularització extraordinària. Explica que «amb prou feines tenim 200 euros per pagar un advocat perquè presenti els tràmits i és una mica difícil per a nosaltres. Com que no treballem, és encara més difícil aconseguir els 200 euros».
 
A Manlleu, s'ha habilitat la sala de plens de l'Ajuntament per expedir els certificats de vulnerabilitat, un dels requisits per acollir-se a la regularització si no es disposa de precontracte de treball o familiars (fills o pares a l’Estat espanyol). A Vic aquesta tasca es fa a l'edifici del Sucre, on els primers dies es van formar llargues cues i la gent passava una gran quantitat d'hores a la intempèrie tant si feia sol com si plovia. Aquest fet es deu a que les administracions públiques no han pogut reaccionar amb prou celeritat per començar a oferir atenció immediata sinó que, en el cas del certificat de vulnerabilitat, no s'ha començat a expedir fins deu dies posteriors a la publicació de la regularització extraordinària al BOE. Aquest fet ha afegit encara més tensió a una situació ja prou caòtica, ja que les persones que s'hi vulguin acollir tenen fins el 30 de juny i moltes van a contrarellotge perquè no se'ls caduqui el certificat d'antecedents penals, un altre dels requisits per a la regularització que moltes persones ja havien sol·licitat prèviament a la publicació al BOE.
 
Un cop les persones interessades han aconseguit tota la documentació, es poden dirigir a l'oficina de Correus de Vic per fer el tràmit gratuïtament, però moltes persones com l'Abdul prefereixen anar sobre segur i pagar els 200 euros que val l'advocat. La de Correus és l'única oficina de tot Osona on fer el tràmit gratuïtament, un punt anunciat amb força més retard que la resta de ciutats de 50.000 habitants de Catalunya —requisit per tal de tenir un punt on presentar la sol·licitud de regularització—. Un altre dels organismes competents que podia ser un punt de tramitació és la Tresoreria de la Seguretat Social, però no ha ofert les oficines de Vic malgrat que, segons ha pogut saber aquest mitjà, hi havia treballadores que es van oferir voluntàries per fer-ho. Afortunadament, aquest procés també el poden fer algunes entitats socials que ho han sol·licitat prèviament.
 
Laberint burocràtic
 
Mentrestant, la Najat continua fent els tràmits per regularitzar la seva situació. Un altre dels obstacles amb què es troba és que no ha aconseguit el padró perquè no ha tingut mai un habitatge propi i l'Ajuntament li ha denegat el padró sense domicili fix, al·legant que si no dona un domicili no la poden empadronar. Tal com s'indica en aquesta web de la Generalitat de Catalunya, aquesta pràctica és possible: Serveis Socials hauria d'indicar una adreça on empadronar, encara que sigui fictícia.
 
Però com que la Najat encara no té padró, haurà de recopilar la documentació que demostri que ha viscut a Manlleu. Per sort, les seves filles estan escolaritzades des que van arribar; aquesta documentació les ajudarà. També a conseqüència de no tenir el padró, haurà de tramitar un informe social de convivència que Serveis Socials no li facilita. Les activistes que assessoren la Najat proposen anar a picar a la porta de les escoles per aconseguir-lo. El periple no acabarà aquí, quan ho tinguin encara els faltarà més documentació.
 
Núria Alsina, una de les activistes del Grup de Suport Mutu, explica que «no som expertes en temes d'estrangeria, la llei deixa coses molt clares, però cadascú té la seva casuística i si no estàs dins la seva normalitat tens tres vegades més feina». Alsina agraeix la tasca de l'Àlex Prats Basset, una advocada voluntària experta en estrangeria que ha preparat una guia per les activistes amb tots els passos a seguir.
 
L'activisme reforça el procés
 
Diverses entitats de la Plana, entre les quals també hi ha el Grup de Suport Mutu de Manlleu, han creat Osona Acull una xarxa de col·lectius assessorats per la Coordinadora Obrint Fronteres per donar resposta al procés de regularització des del suport mutu i l'autoorganització. L'objectiu d'aquesta xarxa, formada per diverses entitats socials, és oferir un assessorament gratuït a les persones que volen acollir-se a la regularització extraordinària, ajudar-les a demanar cita, revisar la documentació a aportar, expedir certificats de vulnerabilitat -que son el coll d'ampolla on s'han saturat les administracions-, i s'atenen casos d'urgència i casos en els quals seria molt difícil que les persones poguessin tramitar la regularització, sobretot per qüestions econòmiques. Aquesta xarxa ja ha ofert dues formacions a les voluntàries que s'han ofert per acompanyar en el procés.
 
A Vic, l'acompanyament es fa dilluns i dimecres al local El Pont del Remei. Ens hi apropem el primer dia en què es fan acompanyaments. Allà ens trobem amb una desena d'activistes voluntàries —la majoria dones— que estan atenent els primers casos. Una d'elles és la Mar Cañellas, una de les impulsores d'Osona Acull. Cañellas recorda que «el moviment popular és qui ha pressionat perquè es faci la modificació de la llei d'estrangeria que permet la regularització extraordinària, ja que tot neix de la ILP Regularització ja!, moguda per col·lectius d'activistes i persones migrades des de fa més de quatre anys». Una altra de les fites assolides per l'activisme social és que associacions i col·lectius del tercer sector puguin formar part del registre d'entitats col·laboradores d'estrangeria. Això permet que les entitats puguin expedir certificats de vulnerabilitat com les administracions públiques. Segons Cañellas, «és una forma de democratitzar l'accés a la regularització a través del moviment popular».
 
Vigilant de prop les administracions
 
Mentre estan fent les regularitzacions de dues dones, apareix una família amb un problema diferent: no té habitatge i l'Alberg de Vic ja no la pot acollir, ja que ha modificat els seus criteris i només atén «situacions d'emergència» i el màxim que ofereix son tres nits. A fora està caient un diluvi important i la família té menors. «Si això no és una emergència ja em diràs què ho és», comenta una de les activistes del punt de regularització.
 
Mentre les activistes intenten trobar una solució per la família que està al carrer, Mar Cañellas ens explica que és important garantir que ningú quedi fora de la regularització: «sabem que hi haurà irregularitats, perquè no totes les administracions responen com ho haurien de fer —garantint els drets de la gent—. El teixit organitzat intentarem detectar aquestes situacions més vulnerables i donar-hi resposta com es pugui».
 
Des d'Osona Acull, també denuncien que el Govern de l'Estat Espanyol ha creat un coll d'ampolla amb el procés per obtenir certificat de vulnerabilitat: «totes les persones migrants que es troben a l'estat amb passaport estranger tenen una situació vulnerable. Demanar-los el certificat és un error molt gran perquè estan col·lapsant els serveis i han posat en safata a les administracions que no tenen interès a fer la regularització poder posar els criteris que vulguin per decidir a qui se li fa l'informe de vulnerabilitat i a qui no».
 
Casals i Ateneus enxarxats perquè ningú quedi fora
 
En l'àmbit dels Països Catalans també s'han creat xarxes de suport, sent la més important la vinculada a la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans en col·laboració amb altres agents com Òmnium Cultural i la Coordinadora Obrint Fronteres. Nora Lacruz, membre de la Gestora de la Xarxa de Casals i Ateneus, explica que «ja fa pràcticament un mes que vam començar a oferir punts d'assessorament coordinats amb les entitats que treballen en matèria antiracista al nostre territori. L'objectiu és poder oferir un servei no només gratuït sinó que funcioni des de l'autogestió i el suport mutu. També creiem que és interessant vincular les persones que vulguin apropar-se com a usuàries a projectes arrelats al seu barri i que trobin un espai on compartir i generar comunitat».
 
Actualment, ja hi ha una quarantena de punts coordinats arreu del territori per la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, entre els quals trobem casals com el Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona o el Casal Popular Tio Cuc d'Alacant. Lacruz també explica que «per fer-ho possible ens hem coordinat internament amb persones del sector jurídic que han ofert un suport administratiu a tots els casals i un espai de coordinació política on els casals i punts d'assessorament posen en comú eines i experiències sobre com s'està rebent la iniciativa». I sentencia: «De nou es veu com les eines que ha posat l'estat per fer la regularització son insuficients i estan deixant gent fora».