En moviment

La Fira Migrant i Diversa obre inscripcions amb l'objectiu d'afrontar l'ascens de l'extrema dreta des de l'economia solidària antiracista

La fira aplegarà el 5 d'octubre diferents iniciatives que tenen les persones migrants i racialitzades al centre dels espais de poder

Busquen continuar enfortint les xarxes de suport i visibilitzant les aportacions econòmiques que fan, malgrat no tenir garantits els drets mínims

Luz Helena Ramírez Hache: «L’alternativa al capitalisme ha de ser antiracista»

| 30/07/2024 a les 14:52h
Arxivat a: En moviment, Fira Migrant i Diversa, món cooperatiu, Coòpolis, migracions, economia solidària, antiracisme, migrants, immigració
Un moment de l'última edició de la Fira Migrant i Diversa
Un moment de l'última edició de la Fira Migrant i Diversa | La Pera Cooperativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/07/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Fira Migrant i Diversa de Barcelona, que aquest any arriba a la cinquena edició, ja té les inscripcions obertes. La fira, organitzada pel Cercle de Migracions i Economia Solidària Antiracista de Coòpolis, l'Ateneu Cooperatiu de Barcelona, es farà el 5 d'octubre a la plaça de Catalunya. El termini per inscriure's, al web de la fira, és obert fins el 30 d'agost.

Sota el lema «D'ESScolonitzar la vida per construir pau amb justícia», la fira és oberta a projectes econòmics col·lectius que posin en pràctica els valors d’una economia solidària. Els únics requisits per participar és que les persones migrants i racialitzades amb iniciatives que promoguin les alternatives col·lectives i desenvolupin els principis d’una economia de suport mutu i la solidaritat, es trobin al centre dels espais de poder d’aquestes organitzacions. No és requisit disposar de personalitat jurídica concreta. Sí que les persones que formin part de projectes gastronòmics han de disposar del carnet de manipulació d’aliments.

En la convocatòria, es parteix del fet que ens trobem en moments adversos per les lluites pels drets de les persones migrants i racialitzades. I que l’augment dels discursos xenòfobs, islamòfobs i racistes, així com l’enduriment de mesures anti-immigració, com el recentment aprovat Pacte Europeu de Migració i Asil, venen a profunditzar el racisme institucional quotidià.


A la vegada, des de l'organització de la fira es denuncia «la política criminal migratòria de l’Europa Fortalesa», i afegeixen que «només la força col·lectiva i la consolidació de les nostres xarxes de suport ens permetran materialitzar els nostres drets, tal com vam demostrar fa dos anys amb les més de 700 mil firmes recollides a la campanya per la ILP #RegularizaciónYa; triomf assolit amb els mateixos mitjans i amb el suport de les aliades, però que es troba en perill per la falta de decisió del PSOE».

Aprofiten per denunciar els impactes de l’extractivisme de les riqueses dels territoris del Sud Global, dels impactes del canvi climàtic i la destrucció de formes econòmiques tradicionals de poblacions senceres, com a manifestacions del capitalisme salvatge, que fan que les persones es vegin obligades a deixar els seus llocs d’origen, moltes d’elles obligades a migrar de forma permanent.

«Reunim-nos i denunciem el manteniment del colonialisme i el genocidi televisat en directe comès contra el poble palestí, i alcem la veu per exigir un alto al foc immediat, la ruptura de relacions amb Israel, així com sancions efectives contra els genocides», continua dient el text de convocatòria de la fira. Però també cridant l’atenció sobre altres conflictes que tenen les seves arrels en interessos econòmics estratègics, així com en el negoci de la venda i tràfic d’armes, tals com els que es pateixen al Congo, Etiòpia, Burkina Faso, Somàlia, Sudan, Myanmar, Nigèria, Síria i Iemen. Conflictes armats i greus crisis humanitàries que no ocupen cap lloc en les preocupacions dels governs d’aquest anomenat Primer Món», lamenten.
 


La fira, continuen dient, també ha de servir per continuar enfortint les xarxes de suport, visibilitzant les aportacions econòmiques que fan, malgrat no tenir garantits els drets mínims. «Aixequem les nostres veus i cridem que formem part d’aquesta societat i que no marxarem enlloc», sentencien. «Doncs aquesta Europa ha canviat, s’ha enriquit amb sabors i colors vinguts d’arreu del món, i aquest canvi és irreversible», afegeixen.

Teixir i construir relacions d’intercooperació, diuen, és fonamental. «Enfortir una economia social i solidària antiracista, feminista, i anticolonial és l’aportació del cercle de Migracions per impedir l’ascens de l’extrema dreta, així com per construir una societat diversa i verdaderament democràtica», conclouen.
 

[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
El pany rebentat de la porta. Els el van començar a rebentar sense previ avís, havent-hi la família dins el pis
El pany rebentat de la porta. Els el van començar a rebentar sense previ avís, havent-hi la família dins el pis | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
La família no havia estat notificada prèviament i, malgrat tot, el llançament s'ha dut a terme | Diversos activistes per l'habitatge han acompanyat la família, que té fins dimarts per retirar les seves pertinences
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
L’acte es farà dimarts vinent, 14 de juliol, a Can Grau, amb la partipació de l’autor; de l’editora, Mar Carrrera, i de Josep Comajoan, periodista de Setembre | Editat per Pol·len Edicions, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019 | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
El 16 de juliol és previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa es pronunciï sobre l'encaix de la llei d'amnistia en la justícia europea | Els CDR centren el seu suport als companys encausats en l''operació Judes' pel risc que la repressió que pateixen quedi eclipsada pel discurs mediàtic sobre l'exili