El Diacrític

Vic, una ciutat a la mesura de qui?

El col·lectiu Padró x Totes Vic escriu un article de denúncia per l'actitud passiva i fins i tot bel·ligerant de l'Ajuntament contra la població nouvinguda que no pot accedir al padró i als drets que se'n desprenen

«Tenim infants que han arribat a estar més de deu mesos sense escola»

Radiografia: Dades de set àmbits de Vic que et sorprendran

| 21/11/2025 a les 17:37h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, padró, empadronament, immigració, racisme, racisme institucional, Ajuntament de Vic
Albert Castells, alcalde de Vic, amb Núria Homs, regidora de Serveis Socials
Albert Castells, alcalde de Vic, amb Núria Homs, regidora de Serveis Socials | Ajuntament de Vic
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/11/2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les dificultats amb les que es troben les persones que arriben a la ciutat de Vic són múltiples. Una alta demanda d’ocupació a les illes càrnies de la ciutat fa que cada any arribin (oficialment) quasi 1.000 persones a la ciutat. El cert és que n’arriben moltes més a la recerca de feina i d’unes condicions de vida més favorables a les d’origen, però ho tenen tot en contra. Fins i tot les institucions que haurien d’ajudar-les a tirar endavant no tan sols els donen l’esquena sinó que sistemàticament i deliberada els vulneren els drets fonamentals. 
 
El padró és un dret i una obligació de la ciutadania. D’acord amb la Llei de Bases del Règim Local serveix per establir el veïnatge de les persones que habitualment resideixen en un poble o ciutat. D’acord amb la llei, la condició de veïnatge permet, entre d’altres, accedir als serveis públics municipals. Però, en l’actualitat, cada vegada més ajuntaments intenten posar impediments a les persones nouvingudes; sobretot a aquelles que més ho necessiten perquè no disposen d’un habitatge segur i/o no tenen la situació administrativa regularitzada. 
 
A Vic s’està convertint en habitual que qui arriba i demana una cita a l’Oficina Municipal d’Acollida no rebi cap tipus de resposta. Fa mesos que l’Ajuntament ens va informar d’un suposat «nou protocol» que, malgrat demanar per sol·licitud d’informació pública, no hem aconseguit consultar mai. El que sabem del cert és que persones i famílies que arriben a la ciutat i sol·liciten l’empadronament, se’ls informa que se’ls trucarà emplaçant-los a una entrevista i no se’ls dóna cap tipus de justificant de presentació de la sol·licitud i, en força ocasions, passen els mesos sense rebre cap tipus de trucada i també s’anul·len les cites que els programen a últim moment.
 
A més, mentre aquest procés es dilata, els infants resten sense escolaritzar. L’Oficina Municipal d’Escolarització no permet que s’hi vagin a fer sol·licituds d’escolarització directament -malgrat en el seu moment es va crear per gestionar la matrícula viva- i reboten la responsabilitat a l’empadronament i les gestions de l’Oficina Municipal d’Acollida. Mentrestant, tenim infants que han arribat a estar més de deu mesos sense escola. La Llei Orgànica 4/2000 dels drets i llibertats de les persones estrangeres garanteix el dret a l’educació a totis lis menors independentment de la seva situació administrativa. 

«L’Oficina Municipal d’Escolarització no permet que s’hi vagin a fer sol·licituds d’escolarització directament, malgrat en el seu moment es va crear per gestionar la matrícula viva»

L’Ajuntament de Vic és perfectament conscient de la situació de totes aquestes persones i famílies, però no fa trasllat de les necessitats d’aquests infants a les comissions d’escolarització que fins ara se celebraven un cop per setmana i que, a causa de les pressions, a partir d’ara se celebraran cada quinze dies. Sabem que la comunitat educativa està cada vegada més tensionada a causa de la manca de recursos, però això no pot ser l’excusa per excloure amb motivacions classistes i racistes part de l’alumnat. 
 
Per algunes de les famílies de qui teníem constància, a causa de molta pressió del moviment veïnal i d’escalar el conflicte als serveis territorials d’Inspecció d’Educació de la Generalitat de Catalunya, hem aconseguit finalment escola; però a través d’un procediment completament forçat i sense garanties d’un circuit àgil i accessible per a totes les persones. Exigim que es reverteixi aquesta situació i que no arribin els casos a causa de la pressió mediàtica sinó perquè s’informa a les famílies dels passos a seguir per a escolaritzar els infants. 
 
Malauradament, l’escola no és l’únic dret que s’està vulnerant. Des de l’Ajuntament de Vic cada vegada es posen més traves per accedir als serveis socials de la ciutat, a recursos d’alimentació i, fins i tot, a l’accés a un sostre «digne» per a totes, a través de l’alberg municipal, al qual es va limitar l’entrada a persones amb empadronament a Vic i, recentment, s’exigeix fins a sis mesos de padró abans de poder-hi accedir. Com s’entén que un recurs per a persones sense sostre estigui reservat a aquelles qui porten almenys sis mesos empadronats quan des de l’Ajuntament no s’ofereix la possibilitat d’empadronar-se sense un domicili fix, incomplint una vegada més la normativa?

«L’escola no és l’únic dret que s’està vulnerant. Des de l’Ajuntament de Vic cada vegada es posen més traves per accedir als serveis socials de la ciutat»

No podem restar callades davant unes polítiques que divideixen la població entre les mereixedores de drets i les que no. Els discursos de l’equip de govern són directament classistes i racistes, amb declaracions com que «hem de blindar la ciutat» (Albert Castells, Canal Taronja, 9 de març de 2025) o que «hem de detenir o aturar el creixement» per generar oportunitats i atendre les necessitats «dels que ja són aquí» (Albert Castells, El Matí de Catalunya Ràdio, 28 de setembre de 2025). Mentrestant, la indústria càrnia que fagocita el nostre entorn i la biodiversitat del nostre territori campa lliure de fer el que vol, explotant a les treballadores (algunes de les quals actualment viuen al carrer) i condemnant-les a la misèria, mentre l’Ajuntament de Vic mira cap a una altra banda i permet que les classes més necessitades de la nostra ciutat visquin sense garantia de drets.
 
Des de la Xarxa de Suport al Padró de Vic exigim que es respectin els drets de totes les persones i que les administracions públiques ho siguin del conjunt de veïnes de la ciutat. Fem un front comú per fer fora l’extrema dreta i els discursos d’odi de les nostres institucions i reclamem responsabilitats als poders econòmics i polítics que fragmenten, exploten i confronten les classes populars i subalternes de la nostra ciutat. Cap persona és il·legal!
La concentració de suport davant del jutjat de Vic ha estat organitzada per Alerta Solidària, Pigot i el Mall
La concentració de suport davant del jutjat de Vic ha estat organitzada per Alerta Solidària, Pigot i el Mall | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
El fets van ocórrer el gener de 2025, quan un grup de veïns es va concentrar per mostrar el seu rebuig a la presència d'una parada d'Aliança Catalana al mercat setmanal | L'advocat de la defensa denuncia que s'ha pervertit el sentit original del delicte d'odi, adreçat a protegir col·lectius vulnerables
El cementiri dels màrtirs amb la foto d'Abdullah Öcalan a l'esquerra, líder històric del moviment kurd. Al fons, la silueta del barri de Sheik Maqsoud
El cementiri dels màrtirs amb la foto d'Abdullah Öcalan a l'esquerra, líder històric del moviment kurd. Al fons, la silueta del barri de Sheik Maqsoud | Anna Montraveta Riu
Anna Montraveta Riu
Reportatge sobre el terreny d'Anna Montraveta sobre la situació al Kurdistan sirià després del canvi de règim i amb el nou govern provisional sirià | Els kurds han perdut el 80% del territori que controlaven i l'exèrcit s'ha hagut d'integrar en el sirià, tot i que no hi accepten les YPJ, les forces militars femenines kurdes
Rashed Khoudairy és sindicalista de la Nova Federació de Sindicats a Tubas, al nord de Cisjordània, i activista del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà
Rashed Khoudairy és sindicalista de la Nova Federació de Sindicats a Tubas, al nord de Cisjordània, i activista del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
«A la vall del Jordà conreàvem vegetals per a tot el poble palestí i fins i tot els exportàvem. Actualment, l’Estat d’Israel té un agronegoci basat sobretot en els dàtils» | «L’objectiu israelià ha sigut controlar l’aigua palestina de la vall del Jordà, perquè saben que sense l’aigua tampoc pot haver-hi vida»