Ecologia

La quarta Marxa en Defensa del Territori exigeix l'aturada de l'especulació urbanística al Montseny

Més d'un centenar de persones van protestar contra el projecte d'asfaltatge d'una carretera entre les Illes i Sant Marçal i reclamar la recuperació del Pla especial de protecció del Montseny

Fa poc més d'un any el pla va ser anul·lat per un defecte de forma, ja que la sentència del Tribunal Suprem recollia que no era vàlid perquè no incloïa un estudi d'impacte ambiental de caràcter obligatori

Els projectes urbanístics posen en risc l'ecosistema del Parc Natural del Montseny

| 09/05/2018 a les 09:10h
Arxivat a: Setembre crític, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, Parc Natural del Montseny, Montseny, ecologia, medi natural, medi ambient
Els  manifestants van donar a conèixer els projectes especulatius del Montseny als veïns de Sant Esteve de Palautordera que es trobaven amb la manifestació
Els manifestants van donar a conèixer els projectes especulatius del Montseny als veïns de Sant Esteve de Palautordera que es trobaven amb la manifestació | Pol Güell
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/05/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Plovia a Sant Esteve de Palautordera, però això no va ser un impediment perquè un centenar de persones sortissin el diumenge 6 de maig en la quarta Marxa en Defensa del Territori convocada per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM). A dos quarts de dotze del matí va començar la manifestació, que va transcórrer de manera pacífica i va mantenir en tot moment un caràcter festiu i familiar, tot i que va estar carregada de consignes reivindicatives i preocupació pels projectes urbanístics que es plantegen al Parc Natural del Montseny. Al llarg del recorregut, en què es va tallar la totalitat de la carretera, els manifestants van repartir caramels als vehicles aturats i tríptics que explicaven les reivindicacions de la marxa.

La convocatòria se centrava a denunciar el projecte de la carretera entre les Illes i Sant Marçal que la Diputació de Barcelona ha tornat a posar sobre la taula. En cas que es portés a terme, les actuacions afectarien el cor del Parc Natural, en una zona de màxima protecció, i la pavimentació es faria en un tram en què no hi ha veïns que poguessin beneficiar-se del traçat. Tot i això, altres reivindicacions de la CSM van estar presents en els nombrosos càntics que es van escoltar, tant en contra de l'especulació hotelera com de les concessions d'explotació d'un bé d'interès públic com l'aigua. També es va al·ludir en nombroses ocasions a la Diputació de Barcelona, ja que bona part dels manifestants es mostraven descontents amb el paper de les administracions públiques en la gestió del Parc Natural.

Una constant en les converses entre els presents va ser la preocupació per la supressió del Pla de Protecció del Montseny. Entre els comentaris, es recordava l'estupefacció que va causar fa poc més d'un any que el pla fos anul·lat per un defecte de forma, ja que la sentència del Tribunal Suprem recollia que no era vàlid perquè no incloïa un estudi d'impacte ambiental de caràcter obligatori. Un any després, ni la Generalitat ni la Diputació han fet cap moviment per restituir el pla. Carles Lumeras, president de la CSM, va explicar que en les reunions que ha tingut amb representants del Parc Natural i la Diputació li han comentat que «ho estan estudiant». Lumeras va relatar que en les comissions consultives del Parc Natural no s'ha tractat la recuperació del pla i que des de la Coordinadora «entraran a carregar amb el tema», ja que el consideren urgent.
 

La quarta Marxa en Defensa del Territori va transcórrer per la carretera BV-5301 des de la plaça de l'Església de Sant Esteve de Palautordera fins a Santa Margarida Foto: Pol Güell


Entre les conseqüències de la manca de Pla Especial de Protecció, el president de la CSM apunta que provoca confusió respecte a les actuacions que es poden portar a terme al parc. També va assenyalar que «gràcies a la indefensió legal estan a punt de començar una sèrie de projectes que en un altre moment no haguessin tingut la barra de presentar». Algunes actuacions a què fa referència són l'ampliació de l'Hostal Santa Fe, que va afirmar que es vol beneficiar d'un projecte de depuradora convencional i sobredimensionada, ja que el seu propi sistema «no es troba en condicions». També hi ha sobre la taula la repotenciació de la línia elèctrica entre Sant Celoni i Vic per part de l'empresa estatal Red Eléctrica i que comportaria grans obres dins del Parc Natural, tot i que no se n'ha justificat la utilitat pública. Finalment, l'altre focus es va posar sobre l'empresa Liquats Vegetals, que pretén obrir 28 nous pous d'extracció d'aigua a Viladrau.
 
Suport transversal a la defensa del territori

Tot i que la manifestació estava organitzada per la CSM, va rebre el suport de diferents entitats i moviments socials i transformadors del Baix Montseny, com ha estat habitual en ocasions anteriors. Entre les organitzacions que donaven suport a la convocatòria hi havia els casals La Traüna, de Santa Maria de Palautordera, La Clau de Sant Celoni i l'Assemblea de Joves, Arran Baix Montseny o la CUP de Sant Celoni. És habitual que aquests espais es facin ressò i participin de les accions de la CSM.

Malgrat tot, altres entitats de caràcter no explícitament polític també es van sumar a la convocatòria. Un exemple va ser l'Agrupament d'Escoltes i Guies Bernat Perpunter de Palautordera. Nombrosos infants de l'agrupació van aparèixer amb pancartes que havien fet el matí abans. Alguns dels lemes eren «El Montseny és l'únic bo que tenim, no el destrosseu« o «Montseny, et volem viu». Laia Martorell, cap d'una de les unitats de l'agrupament, va explicar que la convivència amb l'entorn és una lluita que se senten com a pròpia, ja que aposten per tenir el mínim impacte com a éssers humans en la natura. També apuntava que «els infants se senten seva la defensa de la natura, ja que els enriqueix molt a escala personal».

Una altra entitat que es va sumar per primera vegada a una acció de la CSM va ser el CDR de Sant Celoni. Un dels membres, que no vol que consti el seu nom per motius antirrepresius, va explicar que van decidir per unanimitat difondre i donar suport a la convocatòria. També afirmava que el CDR «a banda de defensar la república també vol omplir-la de contingut i pensar com ha de ser». Finalment, va concloure que en la construcció de la república «la defensa del territori n'ha de ser un dels puntals».

La quarta Marxa en Defensa del Territori ha estat una de les diferents convocatòries que la CSM planteja en el marc de reivindicacions per protegir el Parc Natural. Carles Lumeras va explicar que la recuperació del Pla Especial de Protecció del Montseny és una «guerra llarga i que caldrà fer moltes accions i molta pressió». També va fer una crida a la mobilització del màxim de gent possible per l'acció que planegen el dijous 17 de maig davant la seu de la Diputació a la rambla de Catalunya de Barcelona.


Article publicat originàriament a la Directa.
Grup de voluntàries al barri Parc Alcosa d'Alfafar (l'Horta Sud), un dels municipis més afectats per la DANA.
Grup de voluntàries al barri Parc Alcosa d'Alfafar (l'Horta Sud), un dels municipis més afectats per la DANA. | Ona Cano
Crònica de les brigades solidàries que s'organitzen a València per donar suport al veïnat del barri Parc Alcosa d'Alfafar (l'Horta Sud), un dels municipis més afectats per les inundacions | Article publicat originàriament a La Directa el 2 de novembre, per la periodista Irene Molina amb fotografies d'Ona Cano
Persones voluntàries organitzades a través de Casals i Ateneus.
Persones voluntàries organitzades a través de Casals i Ateneus. | Casals i Ateneus
Anna Pujol Navarro
Més de vuitanta entitats s’han organitzat arreu dels Països Catalans | El dijous 7 de novembre al vespre hi haurà concentracions de solidaritat i denúncia
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
Recull d'imatges d'Aleix Auber a la manifestació contra el tancament del Casal Popular La Metxa | Un clam popular va omplir els carrers de Ripoll amb proclames antifeixistes contra el govern municipal de Sílvia Orriols, assenyalada per perseguir administrativament l'activitat del casal popular