Ecologia

Una marxa per evitar que el Montseny esdevingui un «parc temàtic»

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny respon amb la III Marxa pel Territori a la resolució del Departament de Territori i Sostenibilitat que dóna el vistiplau a l'asfaltatge de la pista Les Illes-Sant Marçal

L'asfaltatge de la pista, segons la Coordinadora, «amaga una trama que s'ensuma des d'un inici com especulativa perquè es dedica a unir punts turístics»

| 21/01/2017 a les 00:26h
Arxivat a: Setembre crític, medi ambient, Sant Marçal, ecologia, medi natural, Montseny, comunicacions, especulació urbanística
Participants a la marxa contra l'asfaltatge de la pista de Sant Marçal a Les Illes | Carla Benito
Diumenge dia 15, a dos quarts d'onze del matí, començava la III Marxa pel Territori per impedir la construcció de la carretera Les Illes-Sant Marçal, organitzada per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), junt amb desenes d'entitats, plataformes i associacions.

Tres anys després que s'iniciés el projecte, ara en la seva segona fase, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès un comunicat on es deia que la ponència ambiental havia resolt emetre una declaració d'impacte ambiental favorable al projecte d'arranjament i pavimentació de la pista. El que per a la Coordinadora és «eufemismes a banda, voler construir una nova carretera a l'indret més delicat del parc». La pista forestal està situada a la vall de la Tordera, entre les muntanyes de les Agudes i el Matagalls i, segons afirma la Coordinadora, és perfectament transitable i la poden fer servir vehicles d'emergència.

El projecte Les Illes-Sant Marçal dóna aquest nom a la carretera perquè uneix l'ermita de Sant Marçal, convertida en un hotel-restaurant -actualment tancat-, Sant Bernat, on també hi ha un altre hotel, el Càmping de les Illes -propietat del que era el regidor de cultura de l'Ajuntament de Montseny quan es va iniciar el projecte-, i el que podria ser un nou hotel. Carles Lumeras, membre de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, explica que aquest nou hotel se situaria a la finca d'Els Terrers, un mas abandonat i en runes que l'Ajuntament pretén requalificar com a ús hoteler en el nou Catàleg de Masies del municipi. Segons Lumeras aquest és l'únic argument per seguir amb el projecte endavant, ja que la rehabilitació no es podria efectuar sense la carretera. Davant aquest extrem, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny qüestiona públicament per què ha d'existir aquesta carretera, ja que fins a la data «ningú ha demostrat la seva necessitat».
 

Un moment de la III Marxa pel Territori per impedir la construcció de la carretera Les Illes-Sant Marçal Foto: Carla Benito


Andreu Ubach, membre de la CSM, creu que aquest asfaltatge no porta cap benefici, només la possibilitat de massificar més el Montseny, que s'ompli més de cotxes i es procedeixi a construir més i més. Aquesta pista a part de suposar un impacte ambiental, denuncia Ubach, «amaga darrere una trama que s'ensuma des d'un inici com especulativa perquè es dedica a unir punts turístics». La Coordinadora creu que polítics i promotors de la comarca tenen una visió del Montseny com a parc temàtic més que no pas com espai natural protegit.

Així ho va explicar també en finalitzar el recorregut a la rotonda de Campins, Anna Ycobalzeta, actriu i veïna del Montseny. A través d'un manifest, Ycobalzeta, en nom de la Coordinadora, va denunciar que «ni les al·legacions presentades per diverses organitzacions ecologistes, ni les manifestacions ni concentracions de protesta, ni els informes emesos pel Consell de Protecció de la Natura o la secció de biodiversitat de l'antic Departament d'Agricultura han servit per fer repensar els que dirigeixen la política mediambiental d'aquest país que aquest projecte no s'havia de fer».

Així, el títol del projecte: Pavimentació del camí de connexió genera una pregunta a la CSM: «què o a qui es pretén connectar? Perquè no serà a veïns, inexistents a aquesta banda de la vall, ni a persones que hagin d'anar a treballar a l'altra banda del Montseny», afirmava Ycobalzeta. «L'únic interès per als especuladors és que el Montseny reuneix totes les condicions necessàries per a una bona inversió: per la seva situació estratègica i pels seus valors naturals únics», seguia.

 

Un altre moment de la III Marxa pel Territori per impedir la construcció de la carretera Les Illes-Sant Marçal Foto: Carla Benito


L'objectiu d'aquesta III Marxa pel Territori, a més de paralitzar el projecte, era també fer extensiu el problema a la resta del territori, ja que entenen que aquest no és tan sols una qüestió local ni tan sols de les comarques que integren el Parc Natural del Montseny, sinó que el problema «s'ha de plantejar a escala de país i no es pot amagar sota el paraigua de la suposada autonomia municipal», ja que «si aconsegueixen eliminar les traves legals al Montseny, també ho faran als altres espais naturals».

El Síndic de Greuges de Catalunya també en contra del projecte

Després de viure una nova convocatòria en contra de la implementació del projecte el passat diumenge, dimarts el Síndic de Greuges emetia una nota de premsa manifestant que «no hi ha cap element que justifiqui els treballs de pavimentació i arranjament de la pista».

A la nota expliquen que han recomanat a la Diputació de Barcelona que com a òrgan gestor del parc impedeixi l'accés pel camí en vehicles amb barreres permanents «d'acord amb el principi de precaució i cautela que ha de regir qualsevol decisió ambiental». A més, també els hi ha traslladat que anteposin la protecció del parc natural davant els intents de l'Ajuntament del Montseny d'asfaltar la pista que uniria les carreteres BV-5301 i BV-5114.

En aquest sentit, després d'estudiar la informació rebuda, el Síndic afirma que el projecte inicial no s'addiu al que actualment autoritza la Ponència Ambiental. És davant aquesta incoherència que el Síndic de Greuges de Catalunya també ha aconsellat que s'obri un debat en seu parlamentària sobre la protecció real dels espais naturals amb la finalitat d'aconseguir «una major garantia de protecció dels espais especialment protegits i que són patrimoni de tots».


* Article publicat originalment a La Directa.
Bernat Marquilles, a l'esquerra, presentant la Diagnosi a Santa Maria d'Oló | Sara Blázquez
01/01/1970
La majoria de dones contrasta amb el 66% dels socis de les mateixes cooperatives, que són homes | L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha presentat les dades definitives de la primera Diagnosi de l’Economia Social i Solidària en aquest territori | Més d’una tercera part de les cooperatives de la Catalunya Central han estat creades en els últims deu anys
El reportatge sobre Turquia és el primer d'un total de cinc sobre les rutes que segueixen les persones refugiades per arribar a Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
01/01/1970
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades encetem junt amb la Directa la publicació de cinc reportatges escrits sobre el terrreny per Joan Mas sobre la ruta dels Balcans i els obstacles per a la població refugiada per arribar a Europa | Des de l’acord entre la Unió Europea i Turquia de març de 2016, el govern d’Erdogan fa de mur de contenció per a les persones refugiades que volen creuar a Europa. Tanmateix, a l’estat turc hi romanen milions de sol·licitants d’asil que sobreviuen en condicions de precarietat extrema i són sotmesos a abusos constants
Assemblea de treballadors de TAIC i Clavial, el 20 de maig passat a Vic | Càrnies en Lluita
Roser Iborra
01/01/1970
«Que els suposats socis d’unes falses cooperatives demanin comptes de beneficis, eleccions al Consell Rector, convocatòria d’assemblees, condicions laborals dignes; en definitiva, el compliment de la llei, és haver posat el dit a la llaga, justament. És fer diana i començar a solucionar el problema» |
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes | Sara Blázquez
01/01/1970
Catorze mitjans de nou països diferents han participat a la trobada fundacional de la nova xarxa que s’ha fet aquest cap de setmana a Atenes | Compartir experiències i continguts és un dels primers objectius que es marquen els mitjans de la nova xarxa
01/01/1970
Setembre arribarà fins on vulguin arribar les persones que el llegeixin. Per això no renunciarem a aspectes qualitatius per oferir més quantitat. Però també és cert que arribarem tan enllà com ens ho permeti el nombre de subscripcions | El periodisme que volem fer té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers, amb uns objectius que possiblement no ens acabin d'agradar
El marcador final del verkami de Setembre
01/01/1970
Dies d'agost va tancar amb 9.310 euros la campanya de micromecenatge a Verkami per pagar el cost de l'arrencada de Setembre | Publiquem la relació dels 273 mecenes que han fet possible Setembre