Els estudis del Plaensa formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament i també s’inclouen en els contractes de compra de serveis sanitaris amb hospitals com el de Vic. Des de l’administració se li dona una validesa i una oficialitat total a l’estudi, que el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) no ha fet públic, malgrat tenir-ne els resultats. A diferència d’un altre estudi fet per una revista privada, Newsweek, i que l’inclou en un rànquing dels 100 hospitals més ben valorats de l’Estat espanyol, i del qual el CHV n’ha fet difusió amb bombo i plateret. La mateixa revista reconeix, però, que en el millor dels casos, només un màxim d’un 17,5% de la mostra consultada són pacients de l’hospital. La resta són majoritàriament professionals del sector sanitari.



Taules comparatives dels indicadors del Plaensa de l'hospital de Vic respecte els resultats de 2024 i 2025. Font: Elaboració pròpia a partir de l'estudi del Plaensa 2024 i 2025
Aquest senyal d’alerta en termes de fidelització i confiança institucional dels pacients vers el principal centre sanitari de la comarca d’Osona contrasta amb el fet que les poques millores no passin d’un lleuger increment d’entre el 2% i el 5% en aspectes més referits a la comunicació clínica, com el consentiment informat de les proves o el consentiment informat abans de l’operació. Les taules de resum que acompanyen aquest reportatge permeten veure l’evolució dels resultats de l’hospital vigatà, i per qui vulgui entretenir-se amb la resta d’indicadors i l’estudi complet, aquest s’ha de consultar en una pàgina web de la Generalitat, ja que en la del Consorci Hospitalari de Vic no hi ha cap referència.
Per sota de la mitjana catalana en 19 dels 22 indicadors de l’estudi
En la comparativa amb la resta d’hospitals catalans, que inclou tant des dels grans centres barcelonins fins als de comarques, de dimensions més similars al de Vic, l’HUV tampoc queda gens ben parat. En 19 del 22 indicadors ja se situa per sota de la mitjana catalana. Els àmbits de comoditat i estada tornen a concentrar les majors desviacions. En concret, els referits a la comoditat de l’habitació (un 22,9% per sota de la mitjana catalana), el menjar de l'hospital (un 12,2% per sota) i la tranquil·litat per descans (un 11,6%), però també en altres temes importants com el temps a la llista d’espera (un 10,9% per sota de la mitjana catalana). A la pregunta de si continuaria anant en aquest hospital, es queda un 9,1% per sota de la mitjana catalana. El grau de satisfacció global, que a Vic és del 7,5 sobre 10, tampoc supera la mitjana catalana, que és del 8,45.






Resum de la comparativa entre els resultats al Plaensa de l'hospital de Vic amb la mitjana catalana. Font: Elaboració pròpia a partir de l'estudi del Plaensa de 2025
En contrapartida, només en 3 dels 22 indicadors la percepció dels pacients de l’hospital vigatà és millor que la mitjana de la resta d’hospitals. Però ho és amb un minso 2,8% quan afirmen que no van tenir problema per compartir habitació, o un 0,6% i un 0,4%, respectivament, en referir-se a l consentiment informat abans de l’operació o la informació rebuda sobre l’operació. Aquesta certa fortalesa en la comunicació quirúrgica, associada a la gestió dels professionals del centre, contrasta fortament en les males notes que els pacients donen a qüestions com l’habitació o el menjar, més vinculada a la gestió.
Un estudi oficial versus un rànquing privat que té poc en compte el pacient
L’absència total d’informació en els canals d’informació de l’hospital de Vic sobre els mals resultats que li dona ùn estudi oficial com el Plaensa contrasta amb l’eufòria amb què s’han explicat els del rànquing privat de la revista Newsweek. Més tenint en compte que el Plaensa és una eina oficial del Servei Català de la Salut basada exclusivament en enquestes directes a usuaris reals del sistema sanitari català, mentre que el rànquing de Newsweek combina indicadors assistencials amb un fort component reputacional i amb una participació molt més limitada dels pacients.
En el cas del Plaensa, la totalitat dels resultats provenen d’enquestes fetes a pacients que han utilitzat els serveis hospitalaris i formen part dels indicadors oficials que el CatSalut presenta al Parlament i incorpora als contractes-programa amb els centres sanitaris. És, per tant, una eina pública de control i avaluació del sistema sanitari català basada directament en la percepció dels usuaris.
El model de Newsweek, en canvi, funciona d’una manera molt diferent. El rànquing està elaborat conjuntament amb la consultora Statista i es basa sobretot en recomanacions de professionals sanitaris. La mateixa metodologia utilitzada per Newsweek reconeix que el pes de l’experiència dels pacients és limitat i que, fins i tot, varia segons el país en funció de la disponibilitat de dades comparables.
Façana de l'hospital de Vic Foto: Sara Blázquez Castells
A la metodologia del rànquing, Newsweek especifica textualment que: «Patient experience surveys accounted for 17.5% of the score» («Les enquestes sobre experiència dels pacients representaven el 17,5% de la puntuació»). El mateix document admet també que aquestes dades només s’utilitzen «when available» («quan estan disponibles») i que els resultats «are comparable only within the same country» («només són comparables dins d’un mateix país»), ja que cada estat disposa de fonts diferents i no estandarditzades sobre experiència dels pacients. En altres paraules, el mateix rànquing reconeix que el pes real de l’opinió dels usuaris és desigual segons el país i que la comparabilitat internacional és limitada.
El document de metodologia de Newsweek i Statista admet que les dades d’experiència dels pacients provenen de fonts públiques preexistents i que, en molts països, aquestes dades ni tan sols estan disponibles de manera homogènia. El document explica textualment que: «Publicly available data from existing patient surveys were used to analyze patient experience» («Es van utilitzar dades públiques procedents d’enquestes existents a pacients per analitzar l’experiència dels usuaris»). La mateixa metodologia afegeix que, en països on aquestes dades no existeixen o són incompletes, s’utilitzen fins i tot ressenyes de Google com a substitut, però «with a lower weight in the scoring model» («amb un pes menor dins del model de puntuació»), fins al punt que «the weight of patient experience in the scoring model was reduced to 7.5%» («el pes de l’experiència dels pacients dins del model es va reduir al 7,5%»).
De fet, la metodologia deixa clar que el gruix de la classificació depèn principalment de recomanacions de professionals del sector sanitari. Newsweek i Statista expliquen que «tens of thousands of medical experts» —metges, directius hospitalaris i altres professionals sanitaris— són convidats a participar en una gran enquesta internacional de reputació hospitalària. Els mateixos autors del rànquing admeten, per tant, que la classificació reflecteix sobretot la percepció del sector sanitari sobre els hospitals i no una auditoria directa ni homogènia de l’experiència dels pacients.
Aquest contrast metodològic ajuda a entendre la paradoxa que, mentre els indicadors oficials del CatSalut mostren una caiguda important de satisfacció entre els usuaris de l’Hospital Universitari de Vic, el centre hagi celebrat simultàniament la seva entrada al rànquing de Newsweek com un dels cent hospitals més ben valorats de l’Estat.
La gerent del Consorci Hospitalari de Vic, Sara Manjón, donant explicacions al president de la Generalitat, Salvador Illa, en una vista recent d'aquest a l'hospital de Vic Foto: CHV
Què és el Plaensa?
El Pla d’Enquestes de Percepció, Experiència i Satisfacció d’usuaris del Servei Català de la Salut (Plaensa) és una eina oficial de la Generalitat creada l’any 2001 per avaluar la qualitat percebuda dels serveis sanitaris públics a partir de l’opinió directa dels usuaris. A diferència de rànquings privats o de caràcter reputacional, el Plaensa forma part de l’arquitectura institucional del sistema sanitari català i és utilitzat pel CatSalut com a instrument estable de seguiment, comparació i control de qualitat dels centres sanitaris concertats i públics.
Els resultats del Plaensa no tenen només un valor estadístic o orientatiu, sinó també administratiu i contractual. El mateix CatSalut explica que els estudis «formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya», s’incorporen als informes de la Central de Resultats de l’Observatori del Sistema de Salut i «s’inclouen en els contractes de compra de serveis sanitaris i sociosanitaris». És a dir, els indicadors de satisfacció dels usuaris passen a formar part dels objectius anuals que el Servei Català de la Salut fixa als hospitals proveïdors, entre ells el Consorci Hospitalari de Vic.
La mateixa Generalitat defensa que el Plaensa té com a objectiu «incorporar la veu de la ciutadania en la contractació dels serveis», fins al punt que el CatSalut facilita resultats individualitzats a cada hospital perquè puguin aplicar mesures correctores en els àmbits pitjor valorats pels pacients. Els estudis es publiquen al portal de transparència de la Generalitat i els seus resultats són utilitzats tant per orientar polítiques públiques com per comparar l’evolució dels centres al llarg dels anys.
Des de la seva creació, més de 338.000 persones usuàries del sistema sanitari públic català han participat en les diferents enquestes del Plaensa, que inclouen atenció hospitalària, primària, salut mental, sociosanitària i altres serveis específics. La Generalitat sosté que la metodologia es revisa periòdicament per mantenir-ne «la validesa i objectivitat», i ha anat ampliant progressivament l’abast dels estudis per convertir-los en un dels principals instruments oficials de mesura de la qualitat percebuda dins del sistema sanitari català.

















