Son les dotze del migdia als peus del Collbaix, a la comarca del Bages. A tocar de la riera de Fonollosa, als afores de Sant Joan de Vilatorrada, un grup de persones s'agrupen davant les portes d'un escorxador. Son sindicalistes denunciant Onet MTL, una empresa subcontractada per l'escorxador Mafrica per fer-ne la neteja.

A l'entrada de camions de l'escorxador, una pancarta deixa clares les intencions del piquet: «Prou abusos laborals a Mafrica i One MTL». Segons Bernat Conill, portaveu de la CGT Sallent, l'empresa «té al punt de mira a tres de les nostres companyes perquè fa mesos que s'estan organitzant a la feina i lluitant contra les injustícies que pateixen». Els darrers dies l'assetjament i la repressió per part d'un supervisor contra les treballadores hauria augmentat amb «sancions greus injustificades i muntatges antisindicals coordinats per l'empresa».
 
Mafrica, sigles de Matadero Frigorífico del Cardoner S.A., és una empresa familiar nascuda el 1963 a Sant Joan de Vilatorrada dedicada al sacrifici i especejament de porcs, ovelles i vedells, així com a l'elaboració de productes carnis de porc. Onet MTL, l'empresa subcontractada per fer la neteja de Mafrica, és un grup internacional d'origen francès especialitzat en neteja professional, manteniment d'instal·lacions, logística i solucions de seguretat que, segons indica al seu web, factura 165 milions d'euros anuals. Malgrat aquest alt volum de facturació, l'empresa estaria retallant drets laborals progressivament a les treballadores.

«No ens podem ni autogestionar els medicaments» 

Durant l'estona que estem davant de l'escorxador, diversos treballadors s'apropen al piquet a donar suport a les seves companyes. Mentrestant, les barreres de l'empresa no paren de pujar i baixar: en una hora una trentena de camions han carregat o descarregat a Mafrica. L'empresa comercialitza els seus productes utilitzant les marques pròpies Porc de Palou, Mafrica i Embotits del Bages i es poden trobar a multitud de restaurants del Bages com l’Hostal Soler, el Mas de la Sala, Cal Magre, el teatre Kursaal, el Turó de la Torre o Tomàs Gastronòmic.
 
Malgrat gaudir de certa reputació, les treballadores no concorden amb la imatge de producte local i de qualitat que vol vendre Mafrica. Ayana Soto és una de les treballadores que denuncia el maltractament de l'empresa: «Vaig tenir un accident i no em van deixar anar a la mútua fins dos dies després. Em llevo al matí com si no tingués braços, tot per cobrar 1.200 euros miserables». També denuncien que no es poden prendre medicaments per elles mateixes, l'encarregat és qui les té i en controla qui es pren què i quan. Segons les treballadores, les condicions s'han anat deteriorant, eliminant certes pauses que permetien un ritme de treball adequat. «Dels 34 treballadors de l'empresa subcontractada per Mafrica, deu estan de baixa per estrès», explica Soto.

Organitzant la resposta sindical

Davant d'una situació d'abusos constants, diverses treballadores van decidir contactar amb la CGT de Sallent a finals de 2025. «N'estem tipes i ens hem organitzat, vam anar al sindicat i vam decidir plantar cara. Mafrica té por als escàndols, així que fer enrenou és l'única manera que ens escoltin», explica Ayana Soto, i afegeix: «No vull que em regalin res, però tampoc que em treguin el que és meu». La resposta de l'empresa ha sigut emetre un comunicat signat per diversos treballadors sense la seva voluntat on s'acusa d'assetjament a Ayana Soto i dues companyes més.
 
Bernat Conill és militant de la CGT Sallent i ha acompanyat el cas de les treballadores. Explica que una de les primeres coses que van fer va ser enviar un burofax a l'empresa per tal d'emparar les seves protestes dins l'activitat sindical, malgrat que la CGT no té representació dins del comitè d'empresa. Conill explica que «Mafrica té molts clients al Bages, restaurants, botigues, empreses... volen preservar la seva imatge, però mentre duri aquest conflicte no ho permetrem».

Durant la concentració davant de Mafrica, responsables d'Onet MTL s'han apropat a les treballadores amb voluntat de dialogar i han acordat reunir-se per abordar la situació. «Estem recollint les demandes i seran ateses», declara Maria Verdugo, responsable d'Onet MTL. Per altra banda, els responsables de Mafrica no han respost als correus d'aquest mitjà.
 
Un conflicte latent a l''eix del fuet'

Obidiaba és el nom fictici que utilitza un treballador de les càrnies d'Osona que no pot revelar la seva identitat, ja que l'escorxador on treballa li ha fet firmar un contracte de confidencialitat. Així i tot, l'Obidiaba té ganes d'explicar la seva situació: té la percepció de viure un infern que a ningú li importa. Des que les mobilitzacions a les càrnies de Vic i rodalia van centrar el debat sobre les falses cooperatives el 2016 fins principis del 2021, el focus mediàtic s'ha oblidat de les llargues processons de treballadors que travessen Vic en bicicleta o a peu per dirigir-se a l'illa càrnia.

L'Obidiaba explica que la situació és igual o pitjor que abans: «On hi ha d'haver tres persones n'hi posen dues; i si és feina de dos, hi posen una persona. Estem tot el dia fent el mateix moviment, per aguantar ens prenem molts medicaments. Quan tinc dolor em queixo, però em diuen que no tinc res. Al final, hem d'aguantar perquè estem necessitats».

La situació a les càrnies d'Osona no ha canviat gaire: «On hi ha d'haver tres persones n'hi posen dues; i si és feina de dos, hi posen una persona»

Igual que a Mafrica, l'escorxador on treballa Obidiaba reprodueix un esquema on hi ha uns responsables amb un bon sou que «fan obeir als treballadors amb sous precaris. Als nous els donen contractes molt dolents. Si ho agafes, bé, si no, a fora n'hi ha deu més esperant», assenyala l'Obidiaba. Des de la CGT Osona, Manolo Prieto explica que estan fent formacions als treballadors perquè entenguin quins drets recull el seu conveni i puguin demanar que es respecti. Així i tot, l'Obidiaba es manté pessimista: «Aquest sistema no canviarà perquè no tenim oportunitat de reivindicar. La gent nacional no entra en aquests sectors, només pot empitjorar». L'advocat Toni Iborra, membre de Càrnies en Lluita, explica que el conveni que tenen a les càrnies és molt dolent «perquè no s'ha actualitzat i els salaris són miserables. A més, no hi ha una negociació veritable entre la patronal i sindicats implicats en els drets dels treballadors». Iborra destaca que gràcies a la lluita de les càrnies s'hagi pogut acabar amb el problema de les falses cooperatives tot i que destaca que «a l'escorxador Mafriges de Sant Vicenç de Torelló encara n'hi ha una».

El 2023, l'escorxador de l'Obidiaba va viure una espurna de mobilització, els treballadors de la sala de desfer, cansats que no els paguessin totes les hores que treballaven, van decidir no baixar a la cinta -per on passen a gran velocitat les parts del porc que han de treballar-. El cap de producció va habilitar una oficina per atendre les demandes i revisar les hores pagades. Segons explica l'Obidiaba, dos dies després el van fer fora juntament amb els dos nois de Mali que ho van liderar: «Des de llavors ningú diu res», sentencia l'Obidiaba.
 
Sector porcí: sis sinistres en cinc anys

Hi ha hagut diversos accidents laborals greus i altres incidents a les empreses càrnies i de pinsos d'Osona al llarg dels darrers anys. El més cridaner va ser el dels dos treballadors morts ofegats pel riu Gurri quan es dirigien a l'escorxador Le Porc Gourmet —on, per cert, encara no se n'ha millorat el pas per evitar noves catàstrofes—. Però més enllà d'això, aquest mateix març un treballador de 34 anys va morir en quedar atrapat mentre manipulava una màquina a l'empresa Embotits Monells a Sant Miquel de Balenyà. El març de 2025, un home de 43 anys va morir atrapat per una màquina mentre feia tasques de manteniment a l'empresa Subirats-Desossats de Centelles. El juliol del 2024 una dona de 51 anys, administrativa de Càrnies d'Osona, va morir atropellada per un camió a l'illa càrnia del polígon Malloles i el novembre de 2021 un treballador de 32 anys va morir en caure a l'interior d'una sitja de pinsos en una fàbrica del polígon Malloles de Vic.

I com que finalment, el tema del benestar a les empreses sembla que és un tema que preocupa les administracions osonenques, aquestes han creat Osona Benestar Laboral 360 (OBL360), un grup obert de professionals de prevenció de riscos laborals d’empreses, amb l’objectiu d’impulsar la prevenció de riscos laborals i promoure una cultura de seguretat, benestar i salut en el treball. En una jornada del 2024, podem veure l’entrenador personal Pol Lloveras ensenyant als assistents «uns exercicis molt simples que es poden fer des del mateix lloc de treball per tal de millorar el benestar físic després de males postures».