El Grup de Defensa del Ter (GDT) va presentar el 18 de juliol passat l'escrit d'acusació en el procediment que se segueix contra l'empresa Patel de l'Esquirol i el seu gerent, Xavier Planas Costa, com a presumptes responsables de la contaminació de la riera de Sant Martí i, en conseqüència, d'un presumpte delicte continuat contra el medi ambient. El GDT demana una pena de tres anys i mig de presó per a Planas. El fiscal demana dos anys.

Segons exposen en el seu escrit d'acusació, l'escorxador Patel, pertanyent al grup Vall Companys, primera empresa càrnia de l'Estat espanyol i segona d'Europa, és el responsable de la contaminació i del mal estat ecològic de la riera de Sant Martí des del punt de l’abocament de l’empresa fins al Salt del Cabrit. Abocaments que, a més, a parer de l'entitat ecologista, provoquen un augment de l’eutrofització del pantà de Sau i afectacions en la qualitat de l’aigua, en un espai que és reserva d’aigua per a milions de persones.

El Grup de Defensa del Ter considera que el fet que fossin abocaments repetits (com a mínim entre els anys 2020 i 2022, segons la investigació dels Mossos d'Esquadra) suposa un delicte continuat pel medi ambient. D'aquesta manera correspondria, i per tant demanen, una pena de tres anys i sis mesos de presó pel gerent Xavier Planas Costa, a més d'una multa de 36 mesos (a vint euros/dia) per a l'empresa, així com l’obligació de reparar el dany causat al medi ambient de la zona afectada. D’aquesta manera, l’escorxador Patel es veuria obligat a dedicar una petita part del que consideren multimilionaris beneficis, a la recuperació de la riera de Sant Martí.

El pantà de Sau, també en risc, segons el peritatge d'un catedràtic de la Universitat de Barcelona

En l'escrit d'acusació hem adjuntat el peritatge del catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, que conclou que l'estat ecològic de la riera de Sant Martí, després de l'abocament de Patel, esdevé molt dolent, utilitzant els indicadors biològics normalitzats segons la normativa de l'Agència Catalana de l'Aigua. L’informe remarca que, a dia d'avui, aquests abocaments fan impossible la seva recuperació. També conclou que el culpable del mal estat ecològic de la riera és clarament l'abocament de la planta de Patel, i no d'altres possibles abocaments a la part superior de la riera ni de cap tipus de contaminació difusa.
 
Finalment, el peritatge alerta del perill que suposa l'abocament de Patel al pantà de Sau per l’alta càrrega de nitrogen i fòsfor, que pot provocar increments notables de l'eutrofització de l'embassament. En aquest sentit, recorden que el pantà de Sau és una important reserva d’aigua i que l’eutrofització provoca la proliferació d'algues i l’augment de la matèria orgànica. Aquest fet dificulta i encareix la seva potabilització i pot disminuir la qualitat de l'aigua destinada a milions de persones de Catalunya.

Per tot això, el Grup de Defensa del Ter acusa a Patel, esperant que el judici es convoqui en la major brevetat possible. «Desitgem que s’acabi amb la impunitat amb la qual treballa l’empresa, i puguem recuperar la qualitat de l’aigua de la riera de Sant Martí i l’estat ecològic de tot l’espai natural de la zona afectada, a la capçalera del pantà de Sau», diuen en un comunicat de premsa que han fet públic aquest dimecres.

L'administració, còmplice

En el comunicat, també destaquen que acusen Patel, però que «no voldríem deixar d'assenyalar la deixadesa de les nostres administracions, que sense cap mena de dubte han esdevingut còmplices d'un delicte». Lluny de posar límits, controlar l'empresa i vetllar pel bé comú, diuen, «s'ha posat catifa vermella a un escorxador, propietat d'una de les empreses més grans d’Europa del sector porcí». Només així, afegeixen, «es pot explicar el nyap de Patel: una gran indústria càrnia enmig de la natura; abocant en una petita riera sense cap mena de possibilitat de diluir l'abocament, contravenint totes les directives europees sobre abocaments». «On és l’Agència Catalana de l’Aigua? Com pot donar permís a un abocament així? Quin paper hi juga l’OGAU (Oficina de Gestió Ambiental Unificada)?», es pregunten. El Grup de Defensa del Ter, conclouen, «ens sentim orfes de les nostres administracions, que han de vetllar pel bé comú i són pagades amb diners públics». I recorden com des del Grup de Defensa del Ter han hagut de lluitar sols; només amb l’esforç, energia i diners dels seus socis i simpatitzants. Sí que destaquen l’actuació de la Fiscalia de Medi Ambient, «que ha actuat amb diligència i ha fet possible arribar al judici».

Finalment, valoren la importància de denunciar l’escorxador Patel, perquè representa «un cas paradigmàtic, un desastre urbanístic, la mort d’una riera, però també un exemple clar de l’espoli de l’aigua i permissivitat de les administracions». En plena crisis climàtica i períodes greus de sequera, lamenten, «ens trobem davant una activitat econòmica que consumeix una aigua que no tenim, a partir de nombrosos pous legals i il·legals, que segurament contribueixen a l’assecament de la mateixa riera de Sant Martí». Amb una portada d'aigües del Ter pagada per tota la ciutadania i ubicada en un lloc sense infraestructures ni bones comunicacions, arribant a col·lapsar les carreteres d’accés amb els seus camions. «Pagarem també entre tots una nova carretera per Patel?», acaben preguntant-se en forma d'auguri.

En definitiva, adverteixen, un macroescorxador que aprofundeix encara més en el monocultiu de la indústria del porc i el treball precari, «i que ha convertit el paratge natural idíl·lic del Salt del Cabrit en una claveguera a cel obert, una vergonya a la vista de tothom».