La campanya s’allargarà dos mesos i va ser presentada dimarts a la tarda en el paratge natural a tocar de la riera i de Patel, però també de la cua del pantà de Sau on, a través del salt del Sastre i el salt del Cabrit, va a parar l’aigua que hi aboca l’escorxador. Fent la campanya popular de micromecenatge, el GDT pretén «apel·lar a la societat d’aquest país a implicar-se i a plantar cara davant la impunitat amb la qual treballen algunes grans empreses», va dir Dolors Catalán, activista del GDT a la roda de premsa de presentació de la campanya.
Quico Martínez, del GDT, mostra el punt on la riera de Sant Martí desguassa pel salt del Cabrit a la cua del pantà de Sau l'aigua que uns metres abans hi ha abocat Patel Foto: Josep Comajoan Colomé
Per això, demanen que la ciutadania «no ens deixi sols, com massa sovint ens deixa l’administració; ara us necessitem, impliqueu-vos i feu el vostre donatiu». Hi ha tres manresa de fer aportacions a la campanya. Una, a través del web Mi grano de arena; fent la transferència directa al compte corrent del GDT (ES21 1491 0001 2520 7333 6022), o bé a la guardiola en forma de porquet que tindran als actes de la campanya. També donen l'opció de fer-se soci de l'entitat.
El primer acte de la campanya serà el dissabte 25 d’octubre, en el que han batejat com la Diada Popular a Patel. S’hi podrà fer una ruta que resseguirà el punt d’abocament de Patel a la riera de Sant Martí, amb les explicacions de Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Tot seguit es farà una performance al salt del Cabrit, a través del qual cau a la cua del pantà de Sau l’aigua que pocs metres més amunt ha abocat Patel. Una fideuada popular i una sobretaula amb «cançons de Patel i de taverna» clouran la jornada.
El divendres 7 de novembre, a les 7 del vespre, al Centre Parroquial de Roda de Ter, es farà la xerrada «L’aigua o la vida! La importància de recuperar la qualitat d’aqüífers, rius i rieres», a càrrec d’Annelies Broekman, enginyera agrícola i investigadora del CREAF. I el divendres 21 de novembre hi haurà una taula roda, «Per una pagesia viva! Qui ens alimenta i què comporta?», amb Eudald Sentmartí, de la Unió de Pagesos; Ferran Garcia, de Justícia Alimentària, i Dolors Catalán, del GDT.
Presentació de la campanya del GDT. En primer pla, la guardiola en forma de porquet que duran als actes per recaptar diners Foto: Josep Comajoan Colomé
Demanen tres anys i mig de presó per al gerent de Patel
El GDT va presentar el 18 de juliol passat l'escrit d'acusació en el procediment que se segueix contra Patel i el seu gerent, Xavier Planas Costa, com a presumptes responsables de la contaminació de la riera de Sant Martí i, en conseqüència, d'un presumpte delicte continuat contra el medi ambient. El GDT demana una pena de tres anys i mig de presó per a Planas. El fiscal demana dos anys.
Segons exposen en el seu escrit d'acusació, l'escorxador Patel és el responsable de la contaminació i del mal estat ecològic de la riera de Sant Martí des del punt de l’abocament de l’empresa fins al Salt del Cabrit. Abocaments que, a més, a parer de l'entitat ecologista, provoquen un augment de l’eutrofització del pantà de Sau i afectacions en la qualitat de l’aigua, en un espai que és reserva d’aigua per a milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona.
El GDT considera que el fet que fossin abocaments repetits (com a mínim entre els anys 2020 i 2022, segons la investigació dels Mossos d'Esquadra) suposa un delicte continuat pel medi ambient. D'aquesta manera correspondria, i per tant demanen, una pena de tres anys i sis mesos de presó pel gerent Xavier Planas Costa, a més d'una multa de 36 mesos (a vint euros/dia) per a l'empresa, així com l’obligació de reparar el dany causat al medi ambient de la zona afectada. D’aquesta manera, l’escorxador Patel es veuria obligat a dedicar una petita part del que consideren multimilionaris beneficis, a la recuperació de la riera de Sant Martí.
Quico Martínez mostra el salt del Sastre, a pocs metres del punt on aboca Patel, un dels punts on es pot comprovar la contaminació del cabal d'aigua, d'un color lleugerament vermellós Foto: Josep Comajoan Colomé
El pantà de Sau, també en risc, segons el peritatge d'un catedràtic de la Universitat de Barcelona
En l'escrit d'acusació hem adjuntat el peritatge del catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, que conclou que l'estat ecològic de la riera de Sant Martí, després de l'abocament de Patel, esdevé molt dolent, utilitzant els indicadors biològics normalitzats segons la normativa de l'Agència Catalana de l'Aigua. L’informe remarca que, el dia d'avui, aquests abocaments fan impossible la seva recuperació. També conclou que el culpable del mal estat ecològic de la riera és clarament l'abocament de la planta de Patel, i no d'altres possibles abocaments a la part superior de la riera ni de cap tipus de contaminació difusa.
Finalment, el peritatge alerta del perill que suposa l'abocament de Patel al pantà de Sau per l’alta càrrega de nitrogen i fòsfor, que pot provocar increments notables de l'eutrofització de l'embassament. En aquest sentit, recorden que el pantà de Sau és una important reserva d’aigua i que l’eutrofització provoca la proliferació d'algues i l’augment de la matèria orgànica. Aquest fet dificulta i encareix la seva potabilització i pot disminuir la qualitat de l'aigua destinada a milions de persones de Catalunya.
Vuit pous que assequen la riera, que acaba portant només l’aigua que hi aboca Patel
En la presentació de la campanya, el GDT va posar en evidència la contradicció que representa el fet que la riera de Sant Martí, fins a arribar a Patel, baixi pràcticament seca, presumiblement en part a causa dels vuit pous de la zona dels quals el macroescorxador capta els 400 milions de litres anuals d’aigua que necessita per funcionar. I a partir de Patel, la riera torna a baixar amb aigua de forma permanent, plogui o no plogui, bàsicament procedent de l’escorxador. Aigua, que no vol dir vida animal o vegetal, totalment inexistent al cabal d’aigua que va de Patel fins el salt del Cabrit.
Alguns dels activistes del GDT que dimarts van participar en la presentació de la campanya de recaptació de diners Foto: Josep Comajoan Colomé
«Es tracta d’una riera amb un cabal petit, sense cap mena de capacitat de dilució davant d’un abocament que ha sobrepassat sovint els límits legals permesos per la llei», afirmava Catalán a la presentació de la campanya del GDT. L’entitat ecologista osonenca, van recordar, va fer la primera denúncia pels abocaments de Patel el 1993, des d’aleshores sempre sense èxit, fins que el 2020, finalment, la Fiscalia de Medi Ambient, els va fer cas i va ordenar que els Mossos investiguessin els abocaments. Després de dos anys d’investigacions policials, el fiscal va presentar el 2022 la seva querella.
Cinc motius pels quals el GDT apel·la a la ciutadania a col·laborar amb la campanya
El GDT divideix en cinc els motius pels quals apel·la a la ciutadania a «fer-nos confiança i participar activament de la nostra campanya», fent-hi una aportació econòmica. Són els següents:
1. Recuperar la salut de la riera de Sant Martí i el seu entorn natural, el salt del Sastre i el salt del Cabrit. Això, segons el GDT, implica aturar l’abocament de Patel. «Cal exigir a l’empresa que tracti encara més el seu abocament, fins al punt de reaprofitar altre cop l’aigua. Així evitem l’impacte de la contaminació i de l’enorme consum d’aigua», deia dimarts Xevi Crosas. I és que l'escorxador és un entorn natural, sense xarxa de clavegueram, al costat d'un espai de la Xarxa Natura 2000.
2. Garantir la salubritat del pantà de Sau, que consideren clau per a milions de persones, ja que és on es fa la captació d’aigua que després abasteix bona part de l’àrea metropolitana de Barcelona.
3. Acabar amb la impunitat de grups empresarials com Vall Companys. En opinió del GDT, acaparen tant de poder, que «massa sovint fan i desfan a la seva voluntat, sense el control estricte de les administracions».
4. Aturar el creixement desmesurat de la indústria càrnia a Osona, que ja consideren està sobredimensionada. «No podem aprofundir més en el model que hipoteca el futur de la nostra comarca», va dir Crosas. «Malgasta i malmet una aigua molt valuosa, està acabant amb la petita pagesia, i generant molta desigualtat als nostres pobles i ciutats», va reblar.
5. Posar límit a la petjada ecològica i climàtica del model porcí actual. Alerten que alimentar porcs a Osona amb soja de Sud-amèrica, per acabar exportant la carn que es produeix a milers de quilòmetres, és insostenible, genera molts desequilibris a escala mundial, «i ens empeny cap a un futur que cal reconduir».
