Setembre Crític | L'entrellat de la sanitat pública i privada d'Osona

​El Consorci Hospitalari de Vic es contradiu amb la Intervenció de la Generalitat i nega la gravetat de les irregularitats en la gestió econòmica

Una nota d’aclariment de caràcter intern del CHV insisteix a desmentir alguns dels fets àmpliament provats en l’informe de control financer de la Intervenció General de la Generalitat

La nota òbvia esmentar els punts de l’informe de control financer que qüestionen la legalitat de la relació contractual sense passar per concurs públic entre el CHV i la societat SAS

La Intervenció de la Generalitat detecta «greus irregularitats» en la gestió econòmica del Consorci Hospitalari de Vic

| 25/09/2025 a les 05:00h
Arxivat a: Setembre crític, Consorci Hospitalari de Vic, sanitat, salut, Intervenció General, sanitat a Osona
Façana de l'hospital de Vic, on es concentra el gruix d'activitat del Consorci Hospitalari de Vic i on té la seu social
Façana de l'hospital de Vic, on es concentra el gruix d'activitat del Consorci Hospitalari de Vic i on té la seu social | Sara Blázquez Castells
El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) ha emès una nota d'aclariment a través dels seus canals interns, als quals tenen accés majoritàriament les persones treballadores de l’entitat, en el qual rebaixa la gravetat de les irregularitats en la gestió econòmica detectades per la Intervenció General de la Generalitat. Ho feia en un informe de control financer, on entre altres coses, qualificava, literalment, de «greu irregularitat» la relació contractual del Consorci amb la societat Serveis Auxiliars a la Sanitat (SAS), la qual, també en paraules de la Intervenció General, a la pàgina 71, diu que «no té encaix al marc jurídic», una manera elegant de dir que és il·legal.

La nota d’aclariment del CHV juga constantment amb els conceptes d’irregularitat greu i irregularitat crítica. En realitat, l’informe sí que cita irregularitats greus, en algun cas de forma explícita, per exemple a la pàgina 72, en referir-se a la relació contractual amb SAS. Sí que és cert, tal com s’explicava en el reportatge publicat per Setembre el 4 de setembre passat, que no se n’ha trobat cap de caràcter crític. De fet, l’informe classifica les irregularitats en quatre categories, de l’1 al 4, en funció de la seva gravetat. Les del CHV són de categoria 2 i 3, però en té cap de 4, les de caràcter més crític. 

Sí que en té, però, diverses de categoria 3, que segons diu textualment l’informe, es donen quan «són necessàries millores substancials, ja que s’han detectat deficiències que han conduït o poden conduir a irregularitats i que, per tant, tenen un impacte significatiu en el funcionament correcte de l’organització». La categorització de cadascuna de les irregularitats detectades per la Intervenció General es poden consultar, una per una, en l’annex de conclusions valorades. En concret, de categoria 3, les més greus, en detecta fins a 17 irregularitats.

Entre elles, a part de les esmentades contractacions a la societat SAS, hi ha l’extralimitació en les competències de la gerent a l’hora de contractar o firmar convenis, en la detecció de criteris subjectius no prou justificats en les convocatòries internes, en l’aplicació del conveni laboral, en els indicis de fraccionament en la contractació menor o en les despeses protocol·làries.
 

Sara Manjón, gerent del Consorci Hospitalari de Vic, a l'esquerra, amb Olga Pané, consellera de Salut de la Generalitat, en una visita d'aquesta a l'hospital de Vic, l'abril passat Foto: @salutcat


El CHV justifica els contractes amb SAS amb uns arguments ja desestimats per la Intervenció General

En concret, en referència a la relació entre el CHV i SAS, el CHV insisteix en la seva nota d’aclariment que SAS és una Agrupació d’Interès Econòmic (AIE), «una figura jurídica que permet la col·laboració entre entitats per a la prestació de serveis compartits». Insisteixen que no genera cap benefici econòmic extern i que «no es tracta de contractes onerosos ni mercantils, sinó d’un model de gestió compartida de recursos que només es poden prestar als socis de l’agrupació». I afegeixen que els serveis prestats a través de SAS «són considerats recursos propis del CHV, i s’utilitzen per garantir l’eficiència, la flexibilitat operativa en un entorn sanitari complex». Una fórmula jurídica, afegeixen, validada i usada en altres entitats del sector públic de la salut arreu de Catalunya i que s’ajusta als criteris de legalitat i funcionalitat.

Són uns arguments molt similars als que va argumentar el CHV en les al·legacions que va presentar a l’informe de control financer de la Intervenció General de la Generalitat, i que aquesta va acabar desestimant, tot recordant que la relació contractual amb SAS «conculca» l’establert a la Llei de Contractes del Sector Públic i a la llei de Règim Jurídic i de Procediment de les Administracions Públiques de Catalunya. Una altra forma elegant de dir-los que estan incomplint la llei de forma reiterada i des de fa anys. 

En conseqüència, conclou la Intervenció General, tota contractació feta amb SAS sense el corresponent procediment de licitació tramitat conforme les lleis esmentades, constitueix «una greu irregularitat». I ho remata així: «L’objectiu ha de ser, necessàriament, complir la normativa contractual i, per tant, tota adquisició ha d’estar emparada pel corresponent expedient contractual, instruït amb publicitat i concurrència».

El fet és que la Llei de Contractes del Sector Públic, en l’article 32, estableix que per poder operar amb societats amb la figura jurídica d’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) com és SAS sense haver de passar per un expedient contractual instruït amb publicitat i concurrència d’altres operadors possibles del mercat, aquesta AIE ha de tenir la totalitat del seu capital de titularitat o aportació pública, requisit que, com recorda la Intervenció General, «SAS no compleix atès que compta amb socis privats». Aquest criteri, ressalten, «ha estat àmpliament reiterat per l’Interventor General».
Laia Gordi
Laia Gordi | Ulisses Ortiz
L’obra, editada per Tigre de Paper, reivindica el valor polític i social de les mares i parla de maternitats per a homes, dones i identitats dissidents | Aquest dissabte es fa la primera presentació del llibre a Barcelona; la segona serà a Taradell dimecres vinent
Representants de CoopCamp a la presentació de la FESCT
Representants de CoopCamp a la presentació de la FESCT
Durant aquests anys ha assessorat més d’un miler de projectes econòmics que han generat la creació de 79 cooperatives i entitats de l’economia social i 409 llocs de treball directes | La ponència inicial sondejarà les possibilitats de transformació de l’estructura econòmica i productiva del Camp de Tarragona tenint en compte el model turístic, l’energia, el consum i el comerç
Judit Ramos Pujol com a brigadista internacional a Rojava.
Judit Ramos Pujol com a brigadista internacional a Rojava. | Arxiu
Anna Pujol Navarro
L'osonenca ha escrit un relat de no-ficció amb les seves vivències, entrevistes i diaris que les Unitats Femenines de Protecció (YPG) de Rojava li van proporcionar | Ramos va marxar al Kurdistan el 2017 com a brigadista internacional i explica les conseqüències que va tenir el fet de ser dona i mare