Sí que va mostrar la seva preocupació per l’infrafinançament dels dos hospitals vigatans, que va atribuir principalment al «dèficit estructural enorme que pateix el nostre Govern», i que repercuteix de manera important en el Departament de Salut, «amb un dèficit estructural de 3.000 milions d’euros». Tot plegat, va afegir Castells, derivat «de l'entorn dèficit fiscal de 22.000 milions de l’Estat espanyol». Més enllà de l’infrafinançament, també provocat, segons va dir, per l’augment de la població i els decalatges derivats de la nova situació postpandèmia,
Castells no va entrar a valorar cap altre aspecte de la gestió econòmica del Consorci Hospitalari. Sí que va afegir que està fent un seguiment acurat de la situació i que li consta que s’està treballant en un pla de reversió per anar ajustant el finançament que arriba des de la Generalitat als hospitals vigatans «i anar corregint els desajustos».
La CUP ja li va anunciar al ple mateix que al llarg d’aquesta setmana li farien arribar una bateria de preguntes entorn de la situació econòmica del Consorci Hospitalari i de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu, aquesta última històricament ben sanejada, i una de les joies de la corona de la sanitat vigatana. Des de la CUP sempre s’han mostrat crítics amb la gestió mixta públicoprivada dels centres hospitalaris vigatans, i han apostat per una gestió exclusivament pública.
Gairebé cinc milions de pèrdues que el Consorci atribueix a la falta de compromís del CatSalut
El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) va tancar definitivament l'exercici de 2023 amb unes pèrdues històriques de gairebé cinc milions d’euros. Una xifra que, a 31 de desembre, era molt superior i superava els vuit milions d’euros. Negociacions d’última hora amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) van permetre rebaixar la xifra fins a poc menys de cinc milions, xifra igualment molt superior a la totalitat d’exercicis anteriors, en cap dels quals s’havia tancat amb números vermells.
En la mateixa línia que l’alcalde, des de la direcció del Consorci s’eludeix qualsevol responsabilitat sobre la mala marxa econòmica del centre i s’atribueix el mal resultat al CatSalut, que s’hauria compromès a eixugar la totalitat del deute de 2023, sense que finalment fos així. En una sessió de balanç feta al Paranimf de la Universitat de Vic, el director financer Josep M. Giménez va apuntar directament al director del CatSalut, Ramon Canal: «Va venir el director del CatSalut a una reunió al Consorci… és un home molt planer, que li agrada molt el contacte directe, i em buscava i em deia: Tu ets el director? Tu no tens feina aquest any, tu no tens feina aquest any, que vindran els diners!». I posant un to més rígid, va concloure: «Bueno… Finalment no van venir els diners»
Josep Maria Giménez fent balanç econòmic de 2023 a l'acte que es va fer al Paranimf de la UVic
Giménez va assegurar que des de CatSalut els donen la raó sobre l’origen del forat de cinc milions d’euros amb què s’ha tancat el 2023: «Reconegut pel CatSalut, aquests cinc milions d’euros, no és un problema de despeses, és un problema d’ingressos. I ells ens diuen: sabem que us hauríem de pagar més, però no els tenim».
Els 4,8 milions d’euros de pèrdues de 2023 s’han hagut d’eixugar amb el romanent de tresoreria d’exercicis anteriors, que tal com el mateix Giménez va reconèixer, s’haurien pogut destinar a inversions i ara no es podrà fer. Tot plegat davant el risc que els números vermells acabessin derivant en la intervenció de la gestió del Consorci per part de la Generalitat.
