Setembre Crític | L'entrellat de la sanitat pública i privada d'Osona

​El Consorci Hospitalari de Vic va adjudicar places a persones que no havien obtingut la millor puntuació en el concurs públic corresponent

Un informe de la Intervenció de la Generalitat denuncia que es van aplicar «criteris subjectius» que poden donar lloc a «indefensió jurídica per als candidats no seleccionats i amb millor puntuació»

Afecta a un concurs per cobrir 30 places d’auxiliars d’infermeria, però l’informe detecta deficiències en la totalitat de concursos públics i de promoció interna mostrejats per la Intervenció

La Intervenció de la Generalitat detecta «greus irregularitats» en la gestió econòmica del Consorci Hospitalari de Vic

| 28/01/2026 a les 06:00h
Arxivat a: Setembre crític, sanitat a Osona, sanitat, salut, sanitat pública, sanitat privada, Consorci Hospitalari de Vic, concursos públics, Intervenció General, auditories, Sara Manjón
El Consorci Hospitalari de Vic gestiona diversos centres socials i sanitaris d'Osona, però bona part de l'activitat es concentra en l'Hospital Universitari de Vic
El Consorci Hospitalari de Vic gestiona diversos centres socials i sanitaris d'Osona, però bona part de l'activitat es concentra en l'Hospital Universitari de Vic | Sara Blázquez Castells
El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) va adjudicar places a persones que no havien obtingut la millor puntuació en el concurs públic que es va convocar. Així ho relata l’últim Informe de Control Financer de la Intervenció General de la Generalitat publicat referent al Consorci Hospitalari de Vic. L’informe, al qual ha tingut accés Setembre gràcies a una Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública, denuncia que es van aplicar «criteris subjectius» en la resolució de les places convocades. Això, segons la Intervenció General de la Generalitat, pot donar lloc a «indefensió jurídica per als candidats no seleccionats i amb millor puntuació».

La irregularitat es va donar en un concurs públic per cobrir 30 places d’auxiliar d’infermeria convocat l’any 2022. La Intervenció General va detectar-la a partir d’un mostreig de set concursos públics convocats aquell any. De fet, si bé aquesta, per les afectacions en les possibles persones perjudicades, pot semblar la més greu, va detectar deficiències en el set concursos públics en qüestió. També en els sis casos mostrejats de concurs de promoció interna de personal. 

A la pàgina 30 de l’informe s’explica el cas de la convocatòria d’auxiliars d'infermeria. En la mateixa, diu la Intervenció General, es van definir uns barems pels criteris d’adjudicació, però a més, hi havia altres criteris a valorar, com els anomenats de «coneixements específics». En aquest cas, però, en les bases del concurs no s’especificava la puntuació ni el procediment per valorar aquests «coneixements específics». 

Així, continua dient l’informe, «es donen casos on, encara que una persona obtingui més puntuació, s’acaba adjudicant la plaça a un altre treballador amb menys puntuació, però que de manera subjectiva, el comitè de valoració dels candidats considera que s’adequa millor a les necessitats del lloc de treball». Aquest fet, recalca l’informe de la Intervenció, pot donar lloc «a indefensió jurídica per als candidats no seleccionats i amb millor puntuació».

Aquesta valoració subjectiva que es realitza respecte l’adequació específica del candidat al lloc de treball, afegeix l’informe d’Intervenció, «no queda recollida ni a cap instrucció que s’hagi fet pública ni en les bases». Per això, conclou l’informe, «aquesta Intervenció manifesta que l’Entitat està aplicant criteris subjectius (judicis de valors) en l’avaluació dels candidats sense que aquests criteris estiguin definits prèviament».

A part d’aquesta deficiència tan rellevant en la resolució d’adjudicació, la Intervenció en va detectar d’altres en aquest mateix concurs públic per cobrir 30 places d’auxiliar d’infermeria. Des de deficiències en les bases de la convocatòria al fet que falta la signatura de convocatòria per part de l’òrgan competent i altre tipus de documentació que marca la normativa que regula aquest tipus de concursos per cobrir places de personal públic.

Deficiències en en el cent per cent dels casos mostrejats per la Intervenció General

Tal com es detalla en l’Annex X de l’informe, en els altres sis concurs públics mostrejats, també s’hi van trobar altres deficiències. De fet, en tots hi falta la signatura de convocatòria per part de l’òrgan competent o que no existeix resolució d'adjudicació. A part del d’auxiliars d’infermeria, els concursos mostrejats, tots referits a l’any 2022, últim exercici del qual s’ha publicat informe d'Intervenció General del Consorci Hospitalari de Vic, són els de tècnic de laboratori, gerocultors, portalliteres, tècnic especialista en anatomia patològica i citologia, metge especialista en Psiquiatria i Cap de Servei de Ginecologia. En aquest últim cas, per exemple, s’hi van detectar també deficiències en les bases de la convocatòria, entre altres.

Pel que fa a les convocatòries internes, tal com es detalla en l’Annex XI, també es van detectar deficiències en els sis concursos mostrejats per cobrir 27 places d’auxiliars d’infermeria, 21 d’infermeres, 5 d’infermeres referents d’hospitalització, 2 de coordinadors de salut mental i una d’infermera de nefrologia i d’administratiu de finances. En aquesta última convocatòria s’hi van trobar fins a quatre deficiències: en les bases, en la falta de signatura de la convocatòria per l’òrgan competent, en l’acreditació de criteris de selecció i valoració, i en el fet que hi falta la resolució d’adjudicació. De fet, en cap de les sis convocatòries internes mostrejades hi ha resolució d’adjudicació.
Tornant a la convocatòria pública per cobrir 30 places d’auxiliar d’infermeria, l’informe d’Intervenció General detecta casos com el de la plaça adjudicada a O.B.K., on el contracte té data de formalització anterior a l’acta del Comitè d’acreditació per la provisió dels llocs de treball. L’informe detalla altres deficiències menors, però deficiències al cap i a la fi, en els casos dels professionals N.M., C.C.P. i M.S.M. 
 

La consellera de Salut, Olga Pané, amb l'equip directiu del Consorci Hospitalari, amb motiu d'una visita recent a l'hospital de Vic Foto: @salutcat


L’explicació del Consorci per donar places a persones amb menor puntuació

El mateix informe inclou la justificació del Consorci al fet que candidats de millors puntuacions no obtinguessin la plaça. Segons van explicar el Consorci a la Intervenció de la Generalitat, es van trobar que moltes persones de la Residència passaven a l’hospital d’aguts «i això suposava un problema», ja que «la Residència es quedava sense personal i l’Hospital tenia un volum alt de persones sense el coneixement corresponent». Davant aquesta situació, el Consorci va explicar a la Intervenció que «es va acordar donar la plaça a la persones que havien passat per un hospital i s’acostava més al coneixement específic». La Intervenció acompanya l’explicació del Consorci d’una nova asseveració que «es van aplicar criteris subjectius en l’adjudicació de les places que no estaven definits en les bases de la convocatòria».

En les al·legacions que el Consorci va presentar a l’Informe d’Intervenció es comprometia a revisar els barems per donar «concreció i claredat a cada apartat valorat», i a informar-ne en les bases de les convocatòries, «amb l’objectiu de tenir unes bases més objectives i clarificadores». En la resposta a les al·legacions, la Intervenció va agrair la voluntat de millora, però que això no feia decaure la deficiència per a l’exercici de control i, per tant, no modificava el text de l’informe provisional al definitiu.

La Intervenció parla de «greus irregularitats» en la gestió del Consorci

El mateix informe on es detecten les deficiències en les convocatòries de personal, també ressenya altres tipus d’irregularitats, tal com avançava Setembre en un anterior reportatge. Irregularitats que, si bé s’hi ha tret importància des del Consorci, no se n’ha desmentit cap ni una. Més aviat s’ha tendit a minimitzar-les i afegir que s’aplicaria un pla de millora per resoldre-les. Entre altres, l’informe qüestiona diverses qüestions relacionades amb la contractació -amb casos de fraccionament que beneficien determinats proveïdors-, l’extralimitació en les funcions de la gerent, Sara Manjón del Solar, o la contractació irregular d’alguns directius del Consorci, entre altres. 

Si bé des de l’equip de direcció del Consorci s’ha tret importància als fets, l’informe de la Intervenció General es refereix, textualment, a «greus irregularitats» en la gestió i que alguna decisió presa en els últims anys «no té encaix en el marc jurídic», una forma fina de dir que no és legal. L’Informe de Control Financer de la Intervenció General és el que es realitza sobre el resultat de les actuacions amb efectes econòmics i financers efectuades per les entitats del sector públic de l’administració de la Generalitat. Audita i fiscalitza aquells serveis, òrgans i unitats de l’administració de la Generalitat, però també aquelles entitats que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirecta. Seria el cas del Consorci Hospitalari, que jurídicament, està integrat per la Generalitat i la Fundació de l'Hospital de la Santa Creu de Vic.
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians | Núria Roma
Núria Roma
Núria Roma, osonenca resident a Orient Mitjà, analitza els motius del silenci de Hezbollah, un grup que s’autodefineix com a resistència contra Israel i que, sota aquest concepte, justifica el seu armament | «El silenci de Hezbollah davant les continues vulneracions de l’alto el foc israelianes no respon a una única causa, sinó a una combinació de factors militars, regionals, estratègics i interns»
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC | Sara Blázquez Castells
Més d’un centenar de persones han participat en les sessions dissenyades per fer un salt endavant en l’especialització tècnica dels equips i en la seva coordinació i enxarxament | També s’hi ha fet el retorn a les jornades d’intercooperació sobre relleu cooperatiu i extensió del cooperativisme amb el moviment cooperatiu basc del mes de març passat a Lizarra​
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Escrit pel periodista i historiador Rafa Burgos, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país | Dilluns va començar una campanya de micromecenatge per recaptar 30.000 euros per impulsar el projecte