L’aglà, l’aranyó, la cirera de pastor, el gratacul i la pinya verda de pi són els cinc fruits silvestres que el projecte Plantes Oblidades està recuperant per al seu aprofitament alimentari. «En els darrers mesos s’han portat a terme més de tretze mil valoracions dels més de cent vint-i-cinc productes que s’han pogut provar, dels quals n’hem acabat triant trenta», explica Núria Verdaguer, biòloga de la cooperativa Sambucus. Entre aquesta trentena de productes, s’hi troben la granola d’aranyó amb civada, la ceba caramel·litzada de gratacul, el torró de cirera d’arboç, la xocolata d’aglà o el xarop de pinya verda de pi.

La iniciativa, impulsada per les entitats Sambucus, Eixarcolant i Fundació Emys, juntament amb el grup de recerca EtnoBioFiC de la Universitat de Barcelona, l’Institut Botànic de Barcelona i la Xarxa per a la Conservació de la Natura, s’articula des d’una triple perspectiva: el foment de l’economia rural, la millora de la biodiversitat forestal i l’increment de la resiliència dels boscos davant els riscos del canvi climàtic. El seu objectiu és el de desenvolupar i promoure els aprofitaments alimentaris forestals.

Si la presentació de Plantes Oblidades va fer-se a principis del 2024 i durant tot l’any passat es van dur a terme les tasques de gestió forestal, les primeres recol·leccions i la investigació i desenvolupament dels productes (I+D), actualment s’han finalitzat els tastos i s’està gestionant la producció i posterior comercialització, tenint en compte l’economia circular a l’hora de treballar amb establiments petits del territori que vagin d’acord amb els valors del projecte. Enguany, també s’està estudiant la replicabilitat de la iniciativa, buscant maneres de donar-hi continuïtat i veient com es podria fer en una escala més gran.

Gestió forestal

Durant molts anys, l'abandonament de les pastures i dels correus han provocat que els boscos catalans s'hagin anat expandint. A això s’hi afegeix la importància dels episodis de decaïment, és a dir, de la mortalitat d’arbres, decoloracions o pèrdues de fulles per sobre del que és habitual, causats per anomalies climàtiques com la sequera o plagues forestals. A més, cal tenir en compte que la gran majoria dels boscos catalans són relativament joves i han passat per un procés de simplificació funcional. Segons l’informe ‘Estat de la Natura a Catalunya’ (2020), el 80% d’espècies forestals incloses en les directives europees està en risc de no tenir poblacions viables en el futur, i més del 60% dels hàbitats es troben en situació desfavorable pel que fa al seu estat de conservació. 
 
Al llarg del primer any del projecte Plantes Oblidades, s’ha portat a terme una gestió forestal de les finques per tal d’afavorir la productivitat de l’espècie d’aprofitament alimentari i la seva recol·lecció, a l’hora que s’ha vetllat per millorar la biodiversitat i la conservació de l’hàbitat forestal i la resiliència de la finca davant el canvi climàtic. Les mesures de gestió forestal s’han implementat en dues-centes vuitanta hectàrees de dotze finques forestals situades arreu del territori català, des de la Ribera d’Ebre fins a la Serra del Cadí-Moixeró del Prepirineu, passant per les Muntanyes de Prades i per les Serres del Montsec. 

La dotzena de finques participants presenten d’entrada un potencial interessant en l’àmbit de la governança, ja que fa anys que formen part d’iniciatives de custòdia del territori impulsades per diferents entitats locals: el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans, la Fundació Catalunya la Pedrera, La Sínia, Grup Natura Freixe, l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals i la Societat Catalana d’Herpetologia. La iniciativa remarca la importància de prendre mesures per tal de millorar la biodiversitat dels boscos i augmentar la seva resiliència al canvi climàtic, ideant models de gestió forestal sostenibles i que presentin una rendibilitat major a l’actual.

«La continuïtat del projecte depèn del fet que els productes que en resultin siguin atractius i es puguin vendre, i també cal que les persones propietàries de les finques forestals ho trobin com un recurs atractiu», afegeix Toni Juclà, també de Sambucus. «Dos anys és poc per un projecte forestal, però hem establert paràmetres per, en aquest temps, poder fer avaluacions tant ambientals com de productivitat o de qualitat», conclou Núria Verdaguer.

Tastos

Pel que fa als tastos, hi ha hagut una resposta molt positiva. Ester L. Viñallonga, enginyera agrònoma de Sambucus encarregada de la part d’I+D, explica que la mitjana és alta, «tant dels tastos experts com dels populars». En els més de cinquanta tastos repartits pel territori català, les persones assistents han estat convidades a compartir les seves impressions sobre el gust, la textura i l’aspecte dels productes. Escoles d’hostaleria com la de Tona, instituts com l’IES Vic, agrupaments d’escoltes, mercats municipals, horts comunitaris, trobades d’entitats o jornades gastronòmiques han estat les seus d’aquests tastos, a més de llocs com la Fundació Albir, on es van poder tastar iogurts, melmelades, vinagretes i carns especiades amb els cinc fruits silvestres.
 
Paral·lelament als tastos populars, s’ha creat un grup de treball de professionals del sector gastronòmic que també estan analitzant els productes per garantir-ne una avaluació completa i rigorosa. En definitiva, aquest procés no només permetrà validar el potencial dels productes per impulsar una bioeconomia forestal, sinó que també avaluarà la seva escalabilitat, viabilitat comercial i replicabilitat en altres regions. Actualment, l’ús gastronòmic que es fa d’aquests fruits és residual, tot i les seves propietats organolèptiques. 

Recol·leccions i fruits

El moment de recol·lecció de cada fruit és diferent. Per exemple, el de la pinya verda és entre el maig i el juny, els altres se situen entre el setembre i el desembre, la cirereta d’arboç s’ha de collir verda perquè madura fora de l’arbre… Segons Toni Juclà, l’equip de recol·lecció de Sambucus gairebé no sabien quines feines es podien fer al bosc, i gràcies a aquest projecte ho han pogut descobrir. Hi ha una vintena de persones treballant per Plantes Oblidades, en jornades diverses, i quan arriben moments com els de recol·lecció hi ha moltes més persones involucrades. 
 
«Ara toca fer la producció i comercialització pilot d’aquests productes, dels quals farem cinc-centes unitats de cada», continua Verdaguer. Els obradors del territori encarregats d’aquesta producció seran els propis de les entitats i d’altres com ara L’Obradora de la Catalunya Central, l’obrador d’Espigoladors (es im-perfect) o l’obrador de La Cleda pels làctics, entre d’altres. Els productes sortints tindran la marca de Plantes Oblidades i la de l’obrador en qüestió. 

La iniciativa, que ha aprofitat el coneixement històric que ja hi havia al respecte, té en compte la transferència de coneixement. D’aquesta manera, el desembre del 2025, s’hauran publicat dos articles científics i també s’haurà publicat una sèrie d’infografies i vídeos. A finals de febrer d’aquest any, es va organitzar un seminari web sobre bioeconomia i aliments forestals destinat a propietaris forestals, enginyers, empreses del sector, brigades, consultors, centres de recerca i entitats de custòdia del territori per tal de repassar les mesures implementades pel projecte i els mètodes de recol·lecció testats, així com els resultats parcials obtinguts. L’equip de Plantes Oblidades preveu fer més seminaris en línia, així com formacions presencials, per tal que aquests coneixements serveixin per produir «canvis reals».

Coneixement

«Des dels anys trenta fins als cinquanta del segle passat hi va haver un vincle emocionalment negatiu amb els coneixements tradicionals d’etnobotànica. Després, es va produir un procés de migració de la població des de les zones rurals cap a la ciutat que va fer que hi hagués un abandonament progressiu d'aquests coneixements, així com dels usos del sòl i dels usos del territori», segons explicava Teresa Garnatje de l’Institut Botànic de Barcelona a la presentació de Plantes Oblidades. L’enorme disminució en la recol·lecció i consum de plantes comestibles han fet que, actualment, la base alimentària del 90% de la població es conformi per només una trentena d’espècies vegetals.
 
La iniciativa no sols cerca la gestió forestal sostenible, sinó que també lluita per la sobirania alimentària mentre impulsa la bioeconomia forestal a partir de la gestió forestal sostenible i l’aprofitament de fruits silvestres. Ho fa recuperant el coneixement sobre plantes silvestres per tal de preservar-ne els usos i integrar-los en el model agroalimentari actual. A través d’accions com tastos, tallers i jornades divulgatives, el projecte apropa aquest patrimoni al gran públic i fomenta una economia rural sostenible. A llarg termini, l’objectiu és que el model de gestió i aprofitament forestal plantejat sigui adoptat per actors clau com ara propietaris forestals, entitats ecologistes, emprenedors rurals, elaboradors, etc. Dins del projecte, a més, s’han creat nous acords de custòdia amb finques que no en tenien, que això afavorirà que en aquelles finques es vetlli per la conservació.

Eixarcolant, l’entitat coordinadora del projecte, dona a conèixer varietats silvestres comestibles i en promou l’aprofitament alimentari, a la vegada que recupera aquest coneixement tradicional per a la població general. Sambucus és una cooperativa d’inserció social de l’àmbit agroalimentari que gestiona el producte en tots els punts de la cadena de valor: des del cultiu ecològic fins a la cuina de qualitat. Pel que fa a la Fundació Emys, treballa per ajudar els actors locals a fer una gestió sostenible del territori mitjançant la seva custòdia, promovent l’agroecologia, la gestió forestal sostenible, l’educació ambiental i l’ecoturisme. El projecte també compta amb la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), entitat de segon grau que vetlla per la creació d’acords de custòdia del territori, així com el grup de recerca EtnoBioFiC de la Universitat de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona.

El projecte Plantes Oblidades compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea NextGenerationEU.