El diacrític

Laberint dels anys

Article de Roser Iborra, en la mort de l'escultor vigatà Josep Ricart

«I recordo, vagament, que la presentació a Vic no es va poder fer perquè la van prohibir. Eren anys foscos, encara»

| 04/06/2024 a les 20:31h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, Josep Ricart, art, escultura, arts plàstiques
Josep Ricart, en una imatge presa per la seva filla Judit
Josep Ricart, en una imatge presa per la seva filla Judit | Judit Ricart Sanmartín
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/06/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quin greu, Josep Ricart. Et veia molt rarament però sabia que hi eres. Que de tant en tant coincidíem, amb tu i la Pilar, i fèiem petar una mica la xerrada sobre els teus projectes, sempre tan ardents.
 
Però la coneixença ve de lluny. Durant el 1974, jo tenia poc més de vint anys i tu no arribaves als trenta, però et veia gran, potser per aquella barba tan negra que amagava un somriure murri. I al carrer de Manlleu, de Vic, em vas dir un dia la proposta de fer alguns versos per a una col·lecció de serigrafies que estaves fent, i que es van dir Laberint. Et vaig dir que sí de seguida, amb aquella gosadia de la joventut.
 
Vaig ser al taller, on em vas explicar com es feien les serigrafies i vaig veure aquelles formes en blanc i negre i un mica de color que resultaven tan suggerents. Eren ciutats, eren camins? En qualsevol cas, el laberint era de dintre. De ben endins.
 
Aquesta carpeta de serigrafies, Laberint, amb uns meus versos ben inexperts i amb la col·laboració de Daniel Sirvent, es va presentar a l´exposició «Poesia de la Plana de Vic», a la Galeria Adrià de Barcelona, el 1974. Era una presentació col·lectiva. Recordo que hi havia un llibre d’Antoni Pous. I recordo, vagament, que la presentació a Vic no es va poder fer perquè la van prohibir. Eren anys foscos, encara.
 
Després ens vam veure poc. Però ben sovint hi havia notícies d’una exposició teva a Vic, a París, a Roma... Has treballat tant, i tan bé, que ha estat difícil seguir-te i retrobar-te en aquestes formes tan teves que sovint eren ferro o fusta, o pintura, o dibuix, o tot alhora.
 
Pensant-les, m’adono que molt sovint eren creades a partir de la natura o del dolor, que potser són la mateixa cosa.
 
I ara , dins el laberint dels anys, sé del cert que també hi ets, d'alguna manera, en el ferro i la pedra, en els colors i les flors i la teva família, la de més a prop i la família gran dels qui et seguíem els passos i t'estimàvem. Els qui t’estimem.
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians | Núria Roma
Núria Roma
Núria Roma, osonenca resident a Orient Mitjà, analitza els motius del silenci de Hezbollah, un grup que s’autodefineix com a resistència contra Israel i que, sota aquest concepte, justifica el seu armament | «El silenci de Hezbollah davant les continues vulneracions de l’alto el foc israelianes no respon a una única causa, sinó a una combinació de factors militars, regionals, estratègics i interns»
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC | Sara Blázquez Castells
Més d’un centenar de persones han participat en les sessions dissenyades per fer un salt endavant en l’especialització tècnica dels equips i en la seva coordinació i enxarxament | També s’hi ha fet el retorn a les jornades d’intercooperació sobre relleu cooperatiu i extensió del cooperativisme amb el moviment cooperatiu basc del mes de març passat a Lizarra​
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Escrit pel periodista i historiador Rafa Burgos, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país | Dilluns va començar una campanya de micromecenatge per recaptar 30.000 euros per impulsar el projecte