Una vintena de persones van assistir al lliurament de premis que va tenir lloc a Torelló: eren les set finalistes i les tres guanyadores del primer concurs d’il·lustració d’«El porc del demà». El primer premi va correspondre a Blai Marginedas per la seva obra Marines Porcines; el segon, a Marc Longan, per La Truja Capitolina, i el tercer, a Núria Charli, per Dinerrosa.
El jurat va reconèixer les il·lustracions per la seva «carnositat», és a dir, perquè transmetien contingut amb relació a la indústria càrnia, com va expressar la directora de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló, Eli Soler. En el cas de l’obra de Marginedas, que dibuixa una piscifactoria de porcs davant de la Vila Olímpica de Barcelona, Soler va qualificar-la de «sucosa», que permet estirar el fil; la il·lustració de Longan ens permet imaginar «on es troben les bases de tota la nostra civilització», Ròmul i Rem convertits en garrins; finalment, l’obra de Charli situa una truja en la pell dels «personatges de bitllet», solemnes, poderosos.
Els deu treballs, tant els tres guanyadors com els set finalistes, s’inclouran en un llibre que sortirà el Nadal vinent, una obra amb segell d’ecoedició que pretén posar al centre la transformació de la indústria càrnia, a Catalunya i en concret a Osona. A més, les guanyadores van rebre una petita cistella amb productes ecològics de Mengem Osona.
Un model només rendible per uns pocs
Carla Febrer, de Justícia Alimentària, va recordar en l’acte d’entrega dels premis el context que ha motivat la creació dels certàmens porcins. En primer lloc, va destacar que a Osona es maten diàriament 36.000 porcs, «un model no sostenible, i econòmicament només rendible per uns pocs». A més, va assenyalar les repercussions ambientals de la indústria intensiva del porc i els impactes socials, documentats pel col·lectiu Càrnies en Lluita.
L’activista osonenca va remarcar la contaminació d’aigua que provoca aquest sector; va citar els resultats recents del Grup de Defensa del Ter en relació amb la situació de les fonts i els aqüífers: més de la meitat de les fonts han deixat de rajar, concretament un 52% de les fonts, i el 41% estaven contaminades per nitrats. Per això, les sis entitats convocants d’«El porc del demà» impulsen un projecte que posi «l’art com a eina de lluita», explica Soler.
Els tres primers classificats del concurs d'il·lustracions d'«El porc del demà». Al seu darrere, les tres obres
El concurs de relats, basat en les il·lustracions
Aquest dilluns 29 d’abril s’ha obert el període per presentar relats al segon concurs de relats «El porc del demà: Utopies i distopies sobre el sistema alimentari». A diferència de la primera iniciativa el 2020, que també va permetre editar un llibre El porc del demà, en aquesta ocasió s’introdueixen les utopies com a gènere, no només les distopies com aleshores, i és condició per a participar basar el relat que s’aporta en una de les deu il·lustracions finalistes. D’aquesta manera, es pretén capgirar la subsidiarietat que a vegades s’atorga a les il·lustracions, en relació amb el text. Fruit de la combinació entre les il·lustracions finalistes i els relats d’aquest concurs es forjarà el llibre El porc del demà d’enguany. Les bases del concurs de relats es poden consultar al web de Pol·len Edicions, on també es poden consultar les deu obres finalistes del concurs d'il·lustracions.
El 2025, beca de creació juvenil per fer un stage artístic a Can Grau
L’objectiu dels dos certàmens s’emmarca en un projecte més ampli, que pretén generar narratives sobre la transformació del sistema alimentari des de la cultura comunitària i les joves creadores. Així, al concurs d’il·lustració es premia la participació jove. Alhora, el 2025 s’obrirà una beca de creació adreçada íntegrament a joves de 16 a 30 anys per fer un stage a la residència artística de les Masies de Roda Cardant Cultura / Can Grau. La finalitat de l’estada és la creació d’un espectacle que es nodreixi dels relats i les il·lustracions premiades.
Un grup de criatures d’una de les classes de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló que s’impartia dijous a l’escola es van unir a la roda de premsa i fins i tot una de les alumnes va preguntar, en acabar la intervenció: què és el que menja un porc? «Ara mateix, en aquest segle, pinso», li va respondre Carla Febrer. I què és el que hauria de menjar? «De tot, hauria de poder menjar, però no pot», va afegir Febrer. D’altres preguntes que es van llençar en l’acte van ser: Per què no hi ha més granges ecològiques a Catalunya? Per què no hi ha quasi escorxadors petits i municipals, per a la petita pagesia? Per què alguns pagesos ja no són propietaris dels seus porcs? Més preguntes per a continuar pensant en la temàtica del concurs.
