Organitzadors i guardonats del concurs d'il·lustració, dijous a l'Escola d'Arts Plàstiques de Torelló
Organitzadors i guardonats del concurs d'il·lustració, dijous a l'Escola d'Arts Plàstiques de Torelló
Josep Comajoan Colomé
29/04/2024
Dijous es van lliurar a Torelló els reconeixements a les tres persones guanyadores del certamen d’il·lustració del mateix nom | Els relats han d’estar inspirats en les deu il·lustracions finalistes i tant poden ser del gènere distòpic com utòpic
Imatge il·lustrativa
07/12/2023
S'ha obert el termini per presentar il·lustracions inspirades en una visió utòpica i distòpica del sector porcí | Les obres guanyadores il·lustraran el volum amb les narracions del concurs literari sobre la mateixa temàtica que es convocarà l’abril de 2024
Foto de grup de les persones que han intervingut en l'edició i la presentació del llibre
Foto de grup de les persones que han intervingut en l'edició i la presentació del llibre | Xavi Navarro Gomis
Roser Iborra
01/10/2023
Roser Iborra adapta com a article la seva intervenció a la presentació de l'Obra poètica completa de Montserrat Llorens, ara que fa un any de la seva mort | El llibre es va presentar aquest dissabte, 30 de setembre, a l'Embarcador del Ter de Manlleu
Xerrada de Xavi Sarrià a la primera activitat del Sant Jordi Mòbil a la Seu
Xerrada de Xavi Sarrià a la primera activitat del Sant Jordi Mòbil a la Seu | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
20/04/2023
La caravana llibretera de la cooperativa de la Seu proposa un seguit d’activitats adreçades a infants i joves | Aquest mes d’abril, el vehicle cultural també visitarà Envall i Tremp en la seva ruta per pobles del Pirineu
«I és precisament això, l’esdeveniment no és un avortament clandestí, l’esdeveniment és el relat sobre l’abans, el durant i el després d’un avortament»
«I és precisament això, l’esdeveniment no és un avortament clandestí, l’esdeveniment és el relat sobre l’abans, el durant i el després d’un avortament» | Míriam el Mouhadab Carbonell
Míriam El Mouhadab Carbonell
17/11/2022
Míriam El Mouhadab escriu sobre 'L'esdeveniment', d'Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura que té «la capacitat de convertir allò individual i íntim en una mena de revelació col·lectiva i una reflexió obligatòria» | 'L’esdeveniment' (Angle Editorial, 2022) és el relat de l’experiència de l’avortament d’Ernaux, des del moment que sap que està embarassada fins que la seva vida retorna «al món que es considera normal»
Carlota Gurt, entrevistada per Biel Barnils, a l'acte dels clubs de lectura d'Osona a la sala La Canal de Tona
Carlota Gurt, entrevistada per Biel Barnils, a l'acte dels clubs de lectura d'Osona a la sala La Canal de Tona | Albert Alcántara
Carme Cara
12/10/2022
Carme Cara vincula en el seu article «el llarg viatge que he fet sense tenir-ne assegurat el bitllet de tornada» amb l'escriptura, la literatura i la primera novel·la de Carlota Gurt, 'Sola' | «Imagino la protagonista de 'Sola' i em poso a la seva pell. No adonar-se de la petita línia que separa el seny de la bogeria pot ser a vegades tràgic»
'Una vida violenta' de Pier Paolo Pasolini, juntament amb Travessa del manglar de Maryse Condé, són els dos primers títols de l’editorial que neix del paraigües de la cooperativa Kult i del bagatge de Tigre de Paper.
'Una vida violenta' de Pier Paolo Pasolini, juntament amb Travessa del manglar de Maryse Condé, són els dos primers títols de l’editorial que neix del paraigües de la cooperativa Kult i del bagatge de Tigre de Paper. | Pol Rifà
Pol Rifà
11/10/2022
La nova editorial L'agulla Daurada s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement | «El món que Pasolini va mostrar en les seves obres és en la mateixa base per comprendre on l’autor entreveia els espais més complexos que qüestionaven la moral del sistema»
Periscopi ha publicat l'edició en català de 'Per què ser feliç quan podries ser normal?'
Periscopi ha publicat l'edició en català de 'Per què ser feliç quan podries ser normal?' | Carme Cara
Carme Cara
06/03/2022
«Tornar a llegir, rellegir, de la mateixa manera com qui torna al teatre, és tornar-me a la vida» | «Potser sí que estimar-se a una mateixa implica treure una vegada i una altra allò que ens incomoda»
Un moment de l'entrevista a Pol Guasch, a la Nau Bostik de Barcelona
Un moment de l'entrevista a Pol Guasch, a la Nau Bostik de Barcelona | KULT
Sandra Vicente
21/01/2022
El poeta Pol Guasch entoma el procés de creació des de l'estima per l'obra i pel fet d'escriure, però critica allò que la politització fa amb la cultura | Rebutja els motlles i la comercialització de la seva figura com a jo-marca
Gran part de la novel·la passa en un saló de bellesa on Ifemelu, la protagonista, espera que les perruqueres li trenin el cabell, que funciona com una metàfora de la racialització de les dones afro.
Gran part de la novel·la passa en un saló de bellesa on Ifemelu, la protagonista, espera que les perruqueres li trenin el cabell, que funciona com una metàfora de la racialització de les dones afro. | CCCB
Sara Blázquez Castells
09/11/2021
Ressenya de Sara Blázquez d''Americanah', de Chimamanda Ngozi, que ara es pot llegir en català gràcies a la traducció que Bel Olid ha fet per a l’editorial Fanbooks | «Malgrat apareixen les seqüeles psicològiques de l’exili, l’autora destaca la capacitat d’adaptació dels personatges»
«Els versos de la Nati Soler Alcaide traspuen la maduresa i la força de qui no parla a mitges»
«Els versos de la Nati Soler Alcaide traspuen la maduresa i la força de qui no parla a mitges» | Maica Rafecas
Maica Rafecas
02/06/2021
Ressenya de Maica Rafecas de 'Motor de sang', amb el qual Nati Soler Alcaide ha guanyat el Premi de Poesia Antonio Matutano Vila d'Almassora | «El poemari comença amb una poesia narrativa que s’intueix individual i autobiogràfica, i acaba amb un jo més universal, explorant els interrogants de l’existència col·lectiva»
«La trama principal de la novel·la és la següent: l’Anaïs, una dona d’uns 40 anys acabada de separar amb una filla de 7 anys, s’obsessiona per salvar la vinya familiar de l’expropiació del Govern per tal de construir al mig del Penedès un centre logístic»
«La trama principal de la novel·la és la següent: l’Anaïs, una dona d’uns 40 anys acabada de separar amb una filla de 7 anys, s’obsessiona per salvar la vinya familiar de l’expropiació del Govern per tal de construir al mig del Penedès un centre logístic» | Sara Blázquez
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Míriam El Mouhadab Carbonell escriu sobre 'El setembre i la nit' (LaBreu, 2021), la primera novel·la de Maica Rafecas | «La primera novel·la de Rafecas es pot inscriure perfectament en una d’aquestes tendències iniciades fa uns 10 anys que cada cop són més prolíferes en la literatura catalana: des de la localitat, la universalitat»
Roser Iborra: «Us convido a fer aquest petit  gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva»
Roser Iborra: «Us convido a fer aquest petit gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva» | Sara Blázquez
Roser Iborra
18/12/2020
'Manifest de la nova dona vella' (Pol·len Edicions) és l'últim poemari traduït al català de Mari Luz Esteban, investigadora especialitzada en l'antropologia feminista i activista | Roser Iborra: «És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia»
Tsunami (Angle, 2020) és l’obra amb què Albert Pijuan, l’escriptor calafellenc, ha guanyat el 30è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.
Tsunami (Angle, 2020) és l’obra amb què Albert Pijuan, l’escriptor calafellenc, ha guanyat el 30è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. | M. Carme Rafecas
Maica Rafecas
14/12/2020
M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Tsunami' (Angle Editorial, 2020), amb què Albert Pijuan ha guanyat el 30è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler | «Així que agafeu aire, llegiu aquesta immensa onada, perquè sobre Tsunami no hi pot haver una recomanació contrària, i feu volar els seus significats»
La gràcia, si volem dir-ne així, de 'Fils: Cartes sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat' (Arcàdia, 2020) és que recull l’experiència i alhora les reflexions fetes durant el confinament d’Ingrid Guardiola i Marta Segarra.
La gràcia, si volem dir-ne així, de 'Fils: Cartes sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat' (Arcàdia, 2020) és que recull l’experiència i alhora les reflexions fetes durant el confinament d’Ingrid Guardiola i Marta Segarra. | Pol Rifà
Pol Rifà
07/12/2020
Pol Rifà escriu sobre 'Fils: Cartes sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat' (Arcàdia, 2020), un recull d'experiències i reflexions fetes durant el confinament d’Ingrid Guardiola i Marta Segarra | «La riquesa d’aquesta correspondència-assaig és que no té la voluntat de fixar unes idees preestablertes sinó de pensar-les en moviment, afavorint un pensament transitable a través de les cartes»
El llibre de Cristina Morales, 'Lectura fácil' a la llibreria cooperativa La ciutat invisible, a Sants, Barcelona
El llibre de Cristina Morales, 'Lectura fácil' a la llibreria cooperativa La ciutat invisible, a Sants, Barcelona | Irene Jaume
Maica Rafecas
11/11/2020
M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Lectura fácil' (Anagrama, 2018), que alterna la veu de quatre dones «des d’una pell cansada de ser menystinguda i silenciada» | «Lectura fácil no és només una reivindicació de la Lectura Fàcil, sinó una crítica a la globalitat de les relacions de poder que penetren tots els àmbits de la vida i tots els sectors vulnerables, escrita amb una tècnica rica, original i divertida»
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Míriam El Mouhadab Carbonell
17/09/2020
Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones | Mar Carrera Vendrell
Mar Carrera Vendrell
27/07/2020
L'editora Mar Carrera ressenya tres novel·les que ha llegit durant aquest post-confinament: 'Gina', de Maria Climent, ''La casa del padre', de Karmele Jaio i 'Fugir era el més bell que teníem', de Marta Marín-Dòmine | «En el post-confinament he devorat tres novel·les més, que només tenen en comú que m’han atrapat i que estan escrites per dones. Us les presento, una a una, perquè les gaudiu en l’amplitud del vostre sofà. Ah, i només us demano que, si us engresca llegir-les, les busqueu en llibreries de carn i ossos»
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich viatjaran a través dels llibres
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich viatjaran a través dels llibres | Maria Saladich
Maria Saladich
23/07/2020
Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich han decidit viatjar a través dels llibres | La il·lustradora celebra així la diada de Sant Jordi d'estiu, aquest dijous 23 de juliol
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament
Bel Olid, a l'entrada de la Sala Becket, just abans del començament del confinament | Aleix Auber
Sara Blázquez Castells
12/05/2020
Entrevista a Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), feta just abans de l'inici del confinament i publicada originalment al número 441 de la revista Cooperació Catalana | «De la mateixa manera que em sembla bé que tothom tingui accés a la sanitat, també em sembla necessari que tothom tingui accés a la cultura, però les persones que ens hi dediquem hem de poder viure»
Mar Carrera
Mar Carrera | Antolin Avezuela
Aleix Auber
24/04/2020
En un context enrarit per la pandèmia i sobrevolant una diada de Sant Jordi marcada per la distància social, aprofitem per parlar sobre llibres, cooperativisme, activisme i resistència cultural | «El que fan els grans grups editorials és inundar el mercat, pagar per fer piles en establiments on es venen llibres i davant d’això, Contrabandos neix per visibilitzar i fer d’aparador de diferents segells editorials»
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
«Ambientada entre Nova York i Boston dels anys 50, La campana de vidre narra en primera persona, amb una netedat sorprenent tractant-se d’un relat d’arrel autobiogràfica, el procés psiquiàtric d’una jove de 19 anys que parla del suïcidi amb un llenguatge ple de vitalitat i tendresa»
Maica Rafecas
22/04/2020
M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix»
«Una de les grans virtuts d’aquesta obra és el tractament de la natura, concretament, del món rural. No és idíl·lic, ni és exageradament macabre, i s’agraeix» | Sara Blázquez
Míriam El Mouhadab Carbonell
20/04/2020
Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962,  i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962, i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales | Roser Bisbal
Roser Bisbal Vidal
17/04/2020
Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror | «El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | Josep Pimentel
Josep Pimentel
03/04/2020
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | «És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019)
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019) | Pol Rifà
Pol Rifà
26/03/2020
Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | M. Carme Rafecas
Aina Torres
23/03/2020
M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | «Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium | David Palau
Aina Torres
18/03/2020
David Palau ressenya 'Sis nits d'agost' (Edicions 1984), un dels tres finalistes al Premi Òmnium | «L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur»
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries' (Males Herbes), un volum que recull quinze relats d'autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant».
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries' (Males Herbes), un volum que recull quinze relats d'autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant». | Pol Rifà
Pol Rifà
03/03/2020
Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries', un volum que recull quinze relats inèdits de quinze autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant» | «Es reivindica la proximitat entre la ciència-ficció i el feminisme, ja que en els dos casos es replanteja el món i la societat actual amb la necessitat de transformar el present i la realitat»
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica' (Males Herbes), de Lucia Pietrelli
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica' (Males Herbes), de Lucia Pietrelli
Maica Rafecas
20/02/2020
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica', de Lucia Pietrelli (Males Herbes) | «Ens trobem davant de trànsits sexuals, desamors, violències, bogeries, miralls, mirades... «Ella» ja no pot més amb el seu pensament i llavors desitja ser una planta del bosc»
Pàgina 1 de 2