MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

En època d’esclats

M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot

«Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»

Un univers en zel

| 23/03/2020 a les 10:19h
Arxivat a: Setembre cultural, cultura, literatura, ressenya, llibres, carla fajardo, poemes, poemari, poesia, viena edicions, limítrofes, més llibres més lliures, més llibres
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | M. Carme Rafecas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/03/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Limítrofes (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot. Fronteres, marges, imposicions, trànsits i alteritat són les ratlles que l’autora vol posar al descobert com una cicatriu, i ho fa des d'una denúncia profunda que vesteix tot alternant la prosa poètica i els versos en una poesia desimbolta que brolla com una font.

Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre: el jo interior i universal, el «tu», un «altre» proper i també el món de fora. Però l'autora no separa tot el que es remou dins la pell de la crítica social. Cuinar amb el llenguatge li permet transmetre aquesta mirada global.

La platja és recurrent. Un final on ja no es pot caminar més i ja no es pot mirar amb uns altres ulls. Un lloc on retornen les onades de la infància, dels fracassos, de l'autoexigència i la culpa. L'aigua del mar és freda com ho són els robots que atenen als supermercats, els ciberatacs, els marges des d'on es confon el precinte amb l'horitzó, les sirenes que sonen en un temps que és de passada. L'amor convertit en negoci. Les mentides amb què hem crescut.

Les referències socials passegen discretes, però punyents i iròniques, per uns poemes aparentment centrats en el jo, el propi cos i l’altre. El cos de l'altre com un habitatge «digne» que en realitat és temporal; l'exigència de donar i rebre comparada amb la mercantilització dels cossos; la flotabilitat dels plàstics del mar com la flotabilitat de l'amor. Les dones ocupen un eix central del poemari: la gestació, l'obligació, la identitat i el silenci com a elements que posen en dubte tots els significats.

Finalment, Carla Fajardo tanca el llibre diferent de com el comença però en el mateix context: en època d'esclats. Les batalles pendents es presenten cap endins i cap enfora, l'odi s'instaura com una bassa en el melic de cadascú, la superfície del Mediterrani separa el kite surf de la mort. Limítrofes ha estat la seva manera de mostrar, tornant a la platja a què tant li agrada recórrer, i encara que avui, en ple confinament, sembli mentida, una època de carrers que em fan onades.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
20/02/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
16/01/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Camp de refugiats de Serekaniye
Camp de refugiats de Serekaniye | Aleix Auber
La inauguració serà aquest dissabte a 2/4 de 9 del vespre, després d'una xerrada de Faruk Doru, Eulàlia Reguant i Ruben Wagensberg | Les fotografies d'Aleix Auber ajuden a explicar què passa a Rojava
Les iaies tornen amb més força i aquesta setmana s'han plantat a l'aeroport
Les iaies tornen amb més força i aquesta setmana s'han plantat a l'aeroport | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies tornen amb més força i aquesta setmana s'han plantat a l'aeroport
Spencer Tracy, en una escena de la versió cinematogràfica d''El vell i el mar' de 1958
Spencer Tracy, en una escena de la versió cinematogràfica d''El vell i el mar' de 1958
Roser Iborra
«No hi crec, en aquest independentisme màgic que obvia les injustícies més flagrants. No tots els mals vénen de Madrid, que també. Hi ha governants ineptes (si no traïdors) ben nostres» | «Si ens deixem rosegar la independència per l’avidesa sense límits dels taurons de les finances, de la policia, de la mal anomenada justícia (...) la independència, si arriba, només serà una enorme espinada de peix mort»