MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES

Motor de temps

Ressenya de Maica Rafecas de 'Motor de sang', amb el qual Nati Soler Alcaide ha guanyat el Premi de Poesia Antonio Matutano Vila d'Almassora

«El poemari comença amb una poesia narrativa que s’intueix individual i autobiogràfica, i acaba amb un jo més universal, explorant els interrogants de l’existència col·lectiva»

​Contemplar l’estol

| 02/06/2021 a les 12:30h
Arxivat a: Setembre cultural, crítica, ressenya, més llibres, més llibres més lliures, maica rafecas, literatura, poesia
«Els versos de la Nati Soler Alcaide traspuen la maduresa i la força de qui no parla a mitges»
«Els versos de la Nati Soler Alcaide traspuen la maduresa i la força de qui no parla a mitges» | Maica Rafecas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/06/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb el poemari Motor de sang (Onada Edicions, 2021), la poeta Nati Soler Alcaide ha afegit un títol més a la pila de premis literaris de la seva trajectòria poètica, consolidada ja des de fa molts anys i que no sembla aturar-se. Aquest cop es tracta del Premi de Poesia Antonio Matutano Vila d’Almassora, al sud dels Països Catalans. 

El llibre traça una poesia sobre el pas del temps mitjançant elements narratius, quotidians i de l’entorn natural. Hi ha una reivindicació del present, plasmant l’absurd del que ja no és i el desig de «decapitar l’ànsia pel demà que m’habita». Amb predomini d’una primera persona que s’imposa amb la força i la independència pròpies de la maduresa, trobem una mirada cap enrere, cap al pes de les vivències. Una mirada cansada també cap a l’entorn, però d‘anàlisi profund i lectura que se’t clava com «la baralla de gats que esgarrapa la nit». Respirem una certa insatisfacció cap al món, amb el «quefer sense sentit», els dies que «afarten i prou», el «néixer només per estimar el Vent».

El poemari comença amb una poesia narrativa que s’intueix individual i autobiogràfica, i acaba amb un jo més universal, explorant els interrogants de l’existència col·lectiva. No hi falten les notes de crítica, la pobresa de l’ambient continguda en imatges quotidianes, les deixalles del mar, la mirada a l’entorn com a dona, com a oprimida i com a poeta, l’evidència d’un món finit que absurdament dibuixem infinit: «fa un temps de mort que hi és, però no ve». 

Els versos de la Nati Soler Alcaide traspuen la maduresa i la força de qui no parla a mitges i qui ha viscut prou per no idealitzar un món en crisi permanent. La narrativa és continguda i cada poema sorprèn per l’encertat equilibri entre opacitat i transparència, imatge i vivència, entranya i entorn, desolació i bellesa. Una peça de l’obra de maduresa de l’autora que ens fa esperar amb ganes les properes creacions.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
11/11/2020
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) | AMDH
Carme Brugarola
«M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro» | «Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades»
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
L’obra, escrita per Marc Dalmau i Mar Masip, es presenta el 30 de juny a la Lleialtat Santsenca | Narra la història de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista que va lluitar per fer visible el paper de les dones en el moviment cooperatiu
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu? | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?