MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES

Motor de temps

Ressenya de Maica Rafecas de 'Motor de sang', amb el qual Nati Soler Alcaide ha guanyat el Premi de Poesia Antonio Matutano Vila d'Almassora

«El poemari comença amb una poesia narrativa que s’intueix individual i autobiogràfica, i acaba amb un jo més universal, explorant els interrogants de l’existència col·lectiva»

​Contemplar l’estol

| 02/06/2021 a les 12:30h
Arxivat a: Setembre cultural, crítica, ressenya, més llibres, més llibres més lliures, maica rafecas, literatura, poesia
«Els versos de la Nati Soler Alcaide traspuen la maduresa i la força de qui no parla a mitges»
«Els versos de la Nati Soler Alcaide traspuen la maduresa i la força de qui no parla a mitges» | Maica Rafecas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/06/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb el poemari Motor de sang (Onada Edicions, 2021), la poeta Nati Soler Alcaide ha afegit un títol més a la pila de premis literaris de la seva trajectòria poètica, consolidada ja des de fa molts anys i que no sembla aturar-se. Aquest cop es tracta del Premi de Poesia Antonio Matutano Vila d’Almassora, al sud dels Països Catalans. 

El llibre traça una poesia sobre el pas del temps mitjançant elements narratius, quotidians i de l’entorn natural. Hi ha una reivindicació del present, plasmant l’absurd del que ja no és i el desig de «decapitar l’ànsia pel demà que m’habita». Amb predomini d’una primera persona que s’imposa amb la força i la independència pròpies de la maduresa, trobem una mirada cap enrere, cap al pes de les vivències. Una mirada cansada també cap a l’entorn, però d‘anàlisi profund i lectura que se’t clava com «la baralla de gats que esgarrapa la nit». Respirem una certa insatisfacció cap al món, amb el «quefer sense sentit», els dies que «afarten i prou», el «néixer només per estimar el Vent».

El poemari comença amb una poesia narrativa que s’intueix individual i autobiogràfica, i acaba amb un jo més universal, explorant els interrogants de l’existència col·lectiva. No hi falten les notes de crítica, la pobresa de l’ambient continguda en imatges quotidianes, les deixalles del mar, la mirada a l’entorn com a dona, com a oprimida i com a poeta, l’evidència d’un món finit que absurdament dibuixem infinit: «fa un temps de mort que hi és, però no ve». 

Els versos de la Nati Soler Alcaide traspuen la maduresa i la força de qui no parla a mitges i qui ha viscut prou per no idealitzar un món en crisi permanent. La narrativa és continguda i cada poema sorprèn per l’encertat equilibri entre opacitat i transparència, imatge i vivència, entranya i entorn, desolació i bellesa. Una peça de l’obra de maduresa de l’autora que ens fa esperar amb ganes les properes creacions.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
11/11/2020
Les iaies no volen sentir-se maltractades en la seva dignitat quan van al banc
Les iaies no volen sentir-se maltractades en la seva dignitat quan van al banc | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich, amb la campanya «Soc gran, però no idiota»
Un moment de l'entrevista a Pol Guasch, a la Nau Bostik de Barcelona
Un moment de l'entrevista a Pol Guasch, a la Nau Bostik de Barcelona | KULT
Sandra Vicente
El poeta Pol Guasch entoma el procés de creació des de l'estima per l'obra i pel fet d'escriure, però critica allò que la politització fa amb la cultura | Rebutja els motlles i la comercialització de la seva figura com a jo-marca
Dorys Ardila Muñoz
Dorys Ardila Muñoz | Aleix Auber
Josep Comajoan
«A Colòmbia hi ha temes de digitalització, construcció, residus, etc., nínxols que són allà esperant que les cooperatives arribin» | «Tenim 296 excombatents de les FARC, reincorporats, firmants de l’acord de pau, que han estat assassinats»