Més llibres, més lliures

​Contemplar l’estol

Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando

«Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»

L’onada polisèmica

| 15/01/2021 a les 18:57h
Arxivat a: Setembre cultural, Més llibres més lliures, llibres, El ball de les estornelles, AdiA, Muriel Villanueva
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/01/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La paraula estornella no està reconeguda oficialment per referir-se a cap ocell, ja que el mot estornell, referent a aquests ocells que ens obliguen a alçar els ulls i emigren i retornen fent estols en llibertat i germanor, només té forma masculina. La Muriel Villanueva, però, ens planta El ball de les estornelles (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal Ferrando, perquè tota la feminitat de l’altivesa, el moviment, el canvi, la llibertat i la germanor, es faci visible en una societat que encara ens empresona en certes funcions i tabús. 

No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació, escrita per una autora que sacseja i relliga gèneres literaris i paraules com poques ho saben fer.

Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut. Les dones que viuen a la trista presó de barrots i celoberts d’aquesta novel·la no són les dones que viuen a Wad Ras o a Puig de les Basses. Són les dones que s’han vist atrapades en cossos, en fills, en altres persones, en records, en pensaments o en injustícies. I en concret una dona, la protagonista, que et proposa nous trucs i descobriments fins al final del llibre. 

Tant a El ball de les estornelles, com a El parèntesi esquerre, com a La gatera, aquesta autora ens ofereix una realitat que no és sinó una mera accentuació d’una altra realitat, ens transporta d’un lloc a l’altre en qüestió de segons i ens poetitza la lectura d’una manera magistral.

Des de la seva cel·la, la protagonista haurà de cavar un túnel molt complex per comprendre quins són els veritables barrots de la seva vida. Per explicar-nos-ho, l’autora experimenta fins a límits inimaginables i recorre al gènere teatral, a l’epistolar, a la metaliteratura inevitable d’algú que no necessita dissimular els trets autobiogràfics, i a un surrealisme literal, el dolç relat dels somnis de quan aquesta protagonista, submergida en el seu iceberg vital, simplement dorm. 

El perquè d’aquest garbuix d’estils, que en conformen un de sol, té a veure amb el que passa en la trama, el que suggereix l’obra, el que ha de descobrir el lector. A trets generals, és el sentit de llegir una novel·la psicològica feta des del joc, la bellesa i l’excel·lència. És el no entendre per què se’n parla tan poc, de la Muriel Villanueva, pel que fa a la narrativa per a adults. Això no tardarà a canviar, i el contrari seria una anomalia.

Com convertir un test d’embaràs en un desnonament? Com passar d’una simple sensació a una presó de barrots? Com construir túnels entre la carta a l’àvia, els pits xuclats pel nadó i la distància emocional entre dos que s’estimen al ritme d’una bombeta d’intensitat canviant penjada en un escenari amb públic? En les novel·les de la Muriel Villanueva és possible. El ball de les estornelles ens retornarà l’esperança de quan resseguim l’estol d’ocells i agraïm ser partícips de la bellesa. Serà sobre el paper, i no ens deixarà pujar la mirada.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
11/11/2020
Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
29/10/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
29/10/2020
Joana Bregolat, amb Juanjo Álvarez, durant l'entrevista a la Fira Literal
Joana Bregolat, amb Juanjo Álvarez, durant l'entrevista a la Fira Literal | Oriol Clavera
Josep Comajoan
Entrevista a Joana Bregolat i Juanjo Álvarez, activistes ecosocialistes i dos dels autors de 'Como si hubiera un mañana', a l'última Fira Literal | «No hauríem de pensar en sobreviure, sinó en viure»
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats | Encarna Bassas/Joan Vall
Roser Iborra
Crònica de Roser Iborra de les dues propostes escèniques que van poder veure's dissabte a la Farmàcia Vella de Prats de Lluçanès | «Bona part de la màgia del teatre és deixar-se portar sense preguntes, deixar fluir la pròpia aigua subterrània i les emocions submergides en l’oblit»
Mireia Bosch
Mireia Bosch | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Mireia Bosch és una de les impulsores de «Viure Juntes», un innovador projecte d'habitatge comunitari en l'àmbit rural | «O fem una economia que estigui alineada amb la vida, o economia i vida són oxímoron» | Entrevista publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana'