Més llibres, més lliures

​Contemplar l’estol

Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando

«Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»

L’onada polisèmica

| 15/01/2021 a les 18:57h
Arxivat a: Setembre cultural, El ball de les estornelles, llibres, Més llibres més lliures, AdiA, Muriel Villanueva
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/01/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La paraula estornella no està reconeguda oficialment per referir-se a cap ocell, ja que el mot estornell, referent a aquests ocells que ens obliguen a alçar els ulls i emigren i retornen fent estols en llibertat i germanor, només té forma masculina. La Muriel Villanueva, però, ens planta El ball de les estornelles (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal Ferrando, perquè tota la feminitat de l’altivesa, el moviment, el canvi, la llibertat i la germanor, es faci visible en una societat que encara ens empresona en certes funcions i tabús. 

No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació, escrita per una autora que sacseja i relliga gèneres literaris i paraules com poques ho saben fer.

Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut. Les dones que viuen a la trista presó de barrots i celoberts d’aquesta novel·la no són les dones que viuen a Wad Ras o a Puig de les Basses. Són les dones que s’han vist atrapades en cossos, en fills, en altres persones, en records, en pensaments o en injustícies. I en concret una dona, la protagonista, que et proposa nous trucs i descobriments fins al final del llibre. 

Tant a El ball de les estornelles, com a El parèntesi esquerre, com a La gatera, aquesta autora ens ofereix una realitat que no és sinó una mera accentuació d’una altra realitat, ens transporta d’un lloc a l’altre en qüestió de segons i ens poetitza la lectura d’una manera magistral.

Des de la seva cel·la, la protagonista haurà de cavar un túnel molt complex per comprendre quins són els veritables barrots de la seva vida. Per explicar-nos-ho, l’autora experimenta fins a límits inimaginables i recorre al gènere teatral, a l’epistolar, a la metaliteratura inevitable d’algú que no necessita dissimular els trets autobiogràfics, i a un surrealisme literal, el dolç relat dels somnis de quan aquesta protagonista, submergida en el seu iceberg vital, simplement dorm. 

El perquè d’aquest garbuix d’estils, que en conformen un de sol, té a veure amb el que passa en la trama, el que suggereix l’obra, el que ha de descobrir el lector. A trets generals, és el sentit de llegir una novel·la psicològica feta des del joc, la bellesa i l’excel·lència. És el no entendre per què se’n parla tan poc, de la Muriel Villanueva, pel que fa a la narrativa per a adults. Això no tardarà a canviar, i el contrari seria una anomalia.

Com convertir un test d’embaràs en un desnonament? Com passar d’una simple sensació a una presó de barrots? Com construir túnels entre la carta a l’àvia, els pits xuclats pel nadó i la distància emocional entre dos que s’estimen al ritme d’una bombeta d’intensitat canviant penjada en un escenari amb públic? En les novel·les de la Muriel Villanueva és possible. El ball de les estornelles ens retornarà l’esperança de quan resseguim l’estol d’ocells i agraïm ser partícips de la bellesa. Serà sobre el paper, i no ens deixarà pujar la mirada.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
11/11/2020
Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
29/10/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
29/10/2020
La bandera palestina onejant en una ciutat en flames
La bandera palestina onejant en una ciutat en flames
Núria Roma
Anàlisi exhaustiva de l'osonenca Núria Roma, experta en Pròxim Orient, de la situació a Gaza després del trencament de la treva per part d'Israel, remuntant-se als orígens reals del conflicte i al paper que hi ha jugat cada actor internacional | «L’actual genocidi a Gaza no pot ser entès com una escalada més d’un llarg conflicte. És la culminació d’un projecte sistemàtic de neteja ètnica i colonització, sostingut per dècades d’impunitat i encobriment internacional»
Remei de Ca la Fresca actuarà al Festival EnCanta el 9 de maig a les 8 del vespre
Remei de Ca la Fresca actuarà al Festival EnCanta el 9 de maig a les 8 del vespre
Dulzaro, Cai Godayol, Jazzwoman, Moxal, Remei de Ca la Fresca, Cançons amagades, Selva Nua, L-R, Sergi Carbonell, Le Parody, Paula Valls, Alosa, Anna Ferrer seran els protagonistes d'aquest any | El certamen, que se celebra entre el 7 i l’11 de maig, inaugura la iniciativa Euskal Herria - Encanta Batuz
Entrada del cinema en una de les formacions a persones voluntàries.
Entrada del cinema en una de les formacions a persones voluntàries. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
L'Associació d'Amigues i Amics del Cine París projectarà les primeres pel·lícules aquest cap de setmana, 26 i 27 d'abril | A partir de la reobertura, el cinema comptarà amb una programació estable, tant comercial com alternativa