Més llibres, més lliures

​Contemplar l’estol

Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando

«Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»

L’onada polisèmica

| 15/01/2021 a les 18:57h
Arxivat a: Setembre cultural, El ball de les estornelles, llibres, Més llibres més lliures, AdiA, Muriel Villanueva
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/01/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La paraula estornella no està reconeguda oficialment per referir-se a cap ocell, ja que el mot estornell, referent a aquests ocells que ens obliguen a alçar els ulls i emigren i retornen fent estols en llibertat i germanor, només té forma masculina. La Muriel Villanueva, però, ens planta El ball de les estornelles (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal Ferrando, perquè tota la feminitat de l’altivesa, el moviment, el canvi, la llibertat i la germanor, es faci visible en una societat que encara ens empresona en certes funcions i tabús. 

No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació, escrita per una autora que sacseja i relliga gèneres literaris i paraules com poques ho saben fer.

Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut. Les dones que viuen a la trista presó de barrots i celoberts d’aquesta novel·la no són les dones que viuen a Wad Ras o a Puig de les Basses. Són les dones que s’han vist atrapades en cossos, en fills, en altres persones, en records, en pensaments o en injustícies. I en concret una dona, la protagonista, que et proposa nous trucs i descobriments fins al final del llibre. 

Tant a El ball de les estornelles, com a El parèntesi esquerre, com a La gatera, aquesta autora ens ofereix una realitat que no és sinó una mera accentuació d’una altra realitat, ens transporta d’un lloc a l’altre en qüestió de segons i ens poetitza la lectura d’una manera magistral.

Des de la seva cel·la, la protagonista haurà de cavar un túnel molt complex per comprendre quins són els veritables barrots de la seva vida. Per explicar-nos-ho, l’autora experimenta fins a límits inimaginables i recorre al gènere teatral, a l’epistolar, a la metaliteratura inevitable d’algú que no necessita dissimular els trets autobiogràfics, i a un surrealisme literal, el dolç relat dels somnis de quan aquesta protagonista, submergida en el seu iceberg vital, simplement dorm. 

El perquè d’aquest garbuix d’estils, que en conformen un de sol, té a veure amb el que passa en la trama, el que suggereix l’obra, el que ha de descobrir el lector. A trets generals, és el sentit de llegir una novel·la psicològica feta des del joc, la bellesa i l’excel·lència. És el no entendre per què se’n parla tan poc, de la Muriel Villanueva, pel que fa a la narrativa per a adults. Això no tardarà a canviar, i el contrari seria una anomalia.

Com convertir un test d’embaràs en un desnonament? Com passar d’una simple sensació a una presó de barrots? Com construir túnels entre la carta a l’àvia, els pits xuclats pel nadó i la distància emocional entre dos que s’estimen al ritme d’una bombeta d’intensitat canviant penjada en un escenari amb públic? En les novel·les de la Muriel Villanueva és possible. El ball de les estornelles ens retornarà l’esperança de quan resseguim l’estol d’ocells i agraïm ser partícips de la bellesa. Serà sobre el paper, i no ens deixarà pujar la mirada.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
11/11/2020
Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
29/10/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
29/10/2020
Representants de les tres entitats organitzadores de l'Escola del Col·lapse, amb el cartell del cicle
Representants de les tres entitats organitzadores de l'Escola del Col·lapse, amb el cartell del cicle | Sara Blázquez
L'Escola del Col·lapse és un espai de pensament i creació col·lectiu impulsat per la Comunalitat de Vic, conjuntament amb El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil | La primera sessió de l’Escola del Col·lapse és farà el diumenge 26 de maig a l’espai El Refugi de la Guixa i pretén ser una sessió introductòria, sota el títol «Davant del col·lapse, escenaris futurs»
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
Les activitats de la Comunalitat en els dos primers anys han arribat a més de 3.000 persones | La Comunalitat ha fet en aquests dos anys gairebé mil hores d’acompanyament a projectes
Pont Lo Passador, a Sant Jaume d’Enveja, on acaba la nostra ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre
Pont Lo Passador, a Sant Jaume d’Enveja, on acaba la nostra ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre | Àlex Espuny
Neus Barberà Homedes
La segona de nou rutes cooperatives combina paisatge, cultura i sostenibilitat a les Terres de l’Ebre | Una escapada que ens descobreix projectes cooperatius com l’Agrícola Sant Isidre, La Segona Volta, el Racó o el Vora Bar