Més llibres, més lliures

L’objectiu és sumar

David Palau ressenya 'Tornarem a vèncer (I com ho farem)' (Ara Llibres, 2020), escrit a quatre mans entre Marta Rovira i Oriol Junqueras

«El llibre navega entre el to personal de qui dona la seva opinió, i el to més bonament pedagògic possible de qui es vol fer entendre per molts»

​‘Allò que som’ i volem ser

| 29/10/2020 a les 23:23h
Arxivat a: Setembre cultural, Oriol Junqueras, Marta Rovira, ERC, llibres, més llibres més lliures, independentisme, independència
«Una visió clarament subjectiva, des d’un punt de vista concret i personal que en cap moment és ni pretén ser objectiva i neutral»
«Una visió clarament subjectiva, des d’un punt de vista concret i personal que en cap moment és ni pretén ser objectiva i neutral»
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/10/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un llibre escrit a quatre mans per dues persones represaliades per l’Estat espanyol: l’una exiliada a Ginebra, Suïssa; i l’altra empresonada a Lledoners. Aquest seria argument suficient, per una persona convençuda sobre la independència de Catalunya, perquè llegís el llibre. I què dir si afegim que aquestes dues persones són, no gens menys, Marta Rovira i Oriol Junqueras. Però, i per una persona no convençuda, quins poden ser els al·licients per llegir-lo? N’hi ha, i molts.

Tornarem a vèncer (I com ho farem) (Ara Llibres, Barcelona, 2020) es centra, més que en què es vol fer, cosa clara, la independència de Catalunya, el com es vol aconseguir aquest objectiu. I no aturant-se aquí, cosa que qui llegeixi l’obra ho agrairà enormement, l’assaig també explica el perquè d’aquest camí concret proposat.

Ho fa des d’una visió clarament subjectiva, des d’un punt de vista concret i personal que en cap moment és ni pretén ser objectiva i neutral; això podria dur-nos a pensar en aquest llibre com en un pamflet d’un partit polític concret, i malgrat que l’esmentat partit és citat no poques vegades (pel meu gust masses, perquè no dir-ho), no és aquesta la visió que s’hi vol explicar sinó la de dues persones que han ocupat posicions i càrrecs molt rellevants els darrers temps, que han estat a la primera línia dels successos tan importants pel poble català dels últims anys, que, si cal afegir, han patit en primera persona la ràbia de l’estat espanyol, i que malgrat tot segueixen tenint un objectiu i pretenen explicar com aconseguir-lo.

Tot veient com una alegria les victòries i com una oportunitat les derrotes, el llibre navega entre el to personal de qui dona la seva opinió, i el to més bonament pedagògic possible de qui es vol fer entendre per molts (Junqueras treu de dintre el professor que mai ha deixat de ser), convertint l’obra en un assaig polític a l’abast de tothom; al cap i a la fi, spoiler, l’objectiu és sumar.
Un dels fotogrames del documental Viure la mort.
Un dels fotogrames del documental Viure la mort. | Papaia Produccions
Anna Pujol Navarro
Darrerament, han aparegut i crescut algunes iniciatives de l'economia social i solidària que faciliten els serveis i processos que envolten la mort | El fet d’invisibilitzar la mort i relegar-la a l’esfera privada ha fet que s’hagi mercantilitzat i s’hagin generat desigualtats i violències
La manifestació al final del carrer Progrés
La manifestació al final del carrer Progrés | Aleix Auber
Josep Comajoan Colomé
Més d'un miler de persones han participat aquest diumenge en la manifestació contra la persecució de la dissidència per part de l'alcaldessa Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana | Col·lectius d'arreu del país s'han solidaritzat amb el Casal Popular La Metxa de Ripoll, contra el qual pesa una ordre de tancament per part de l'Ajuntament
Activistes mostrant un cartell de suport a La Metxa, el juliol passat
Activistes mostrant un cartell de suport a La Metxa, el juliol passat | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
La manifestació, convocada pel Casal Popular La Metxa amb el suport d'organitzacions d'arreu del país, és aquest diumenge a 2/4 de 12 del migdia | S'hi llegirà un manifest on es denuncien, entre altres coses, multes arbitràries cap a persones de l'entorn de La Metxa