Més llibres, més lliures

L’objectiu és sumar

David Palau ressenya 'Tornarem a vèncer (I com ho farem)' (Ara Llibres, 2020), escrit a quatre mans entre Marta Rovira i Oriol Junqueras

«El llibre navega entre el to personal de qui dona la seva opinió, i el to més bonament pedagògic possible de qui es vol fer entendre per molts»

​‘Allò que som’ i volem ser

| 29/10/2020 a les 23:23h
Arxivat a: Setembre cultural, Oriol Junqueras, Marta Rovira, ERC, llibres, més llibres més lliures, independentisme, independència
«Una visió clarament subjectiva, des d’un punt de vista concret i personal que en cap moment és ni pretén ser objectiva i neutral»
«Una visió clarament subjectiva, des d’un punt de vista concret i personal que en cap moment és ni pretén ser objectiva i neutral»
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/10/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un llibre escrit a quatre mans per dues persones represaliades per l’Estat espanyol: l’una exiliada a Ginebra, Suïssa; i l’altra empresonada a Lledoners. Aquest seria argument suficient, per una persona convençuda sobre la independència de Catalunya, perquè llegís el llibre. I què dir si afegim que aquestes dues persones són, no gens menys, Marta Rovira i Oriol Junqueras. Però, i per una persona no convençuda, quins poden ser els al·licients per llegir-lo? N’hi ha, i molts.

Tornarem a vèncer (I com ho farem) (Ara Llibres, Barcelona, 2020) es centra, més que en què es vol fer, cosa clara, la independència de Catalunya, el com es vol aconseguir aquest objectiu. I no aturant-se aquí, cosa que qui llegeixi l’obra ho agrairà enormement, l’assaig també explica el perquè d’aquest camí concret proposat.

Ho fa des d’una visió clarament subjectiva, des d’un punt de vista concret i personal que en cap moment és ni pretén ser objectiva i neutral; això podria dur-nos a pensar en aquest llibre com en un pamflet d’un partit polític concret, i malgrat que l’esmentat partit és citat no poques vegades (pel meu gust masses, perquè no dir-ho), no és aquesta la visió que s’hi vol explicar sinó la de dues persones que han ocupat posicions i càrrecs molt rellevants els darrers temps, que han estat a la primera línia dels successos tan importants pel poble català dels últims anys, que, si cal afegir, han patit en primera persona la ràbia de l’estat espanyol, i que malgrat tot segueixen tenint un objectiu i pretenen explicar com aconseguir-lo.

Tot veient com una alegria les victòries i com una oportunitat les derrotes, el llibre navega entre el to personal de qui dona la seva opinió, i el to més bonament pedagògic possible de qui es vol fer entendre per molts (Junqueras treu de dintre el professor que mai ha deixat de ser), convertint l’obra en un assaig polític a l’abast de tothom; al cap i a la fi, spoiler, l’objectiu és sumar.
Un moment de la roda de premsa de la Xarxa de Facilitació Digital de Vic
Un moment de la roda de premsa de la Xarxa de Facilitació Digital de Vic
Sara Blázquez Castells
El projecte ha realitzat 137 jornades d'atenció durant aquest curs i prepara una nova etapa amb més protagonisme del voluntariat i les entitats del territori
El manifest denuncia l'existència de campanyes sistemàtiques d'assetjament digital, intimidació i assenyalament de periodistes
El manifest denuncia l'existència de campanyes sistemàtiques d'assetjament digital, intimidació i assenyalament de periodistes
Josep Comajoan Colomé
El Grup de Periodistes Ramon Barnils impulsa el front comú per defensar el periodisme com a pilar de la democràcia | El manifest «Sense periodisme no hi ha democràcia» també és promogut pel Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, la Unió de Periodistes Valencians, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Col·lectiu Ciutadella
Adrià Ramírez ha deixat la presidència de la PTP aquest dilluns 16 de juny
Adrià Ramírez ha deixat la presidència de la PTP aquest dilluns 16 de juny | Anna Montraveta Riu
Anna Montraveta Riu
«Cada cop més assistim a una degradació del servei i, per tant, també a una estratificació per classes d’usuaris» | «Per diversos factors, la classe mitjana se’n va a l’autobús i la classe més baixa, migrada i menys informada es queda al tren»