Més llibres, més lliures

L’objectiu és sumar

David Palau ressenya 'Tornarem a vèncer (I com ho farem)' (Ara Llibres, 2020), escrit a quatre mans entre Marta Rovira i Oriol Junqueras

«El llibre navega entre el to personal de qui dona la seva opinió, i el to més bonament pedagògic possible de qui es vol fer entendre per molts»

​‘Allò que som’ i volem ser

| 29/10/2020 a les 23:23h
Arxivat a: Setembre cultural, més llibres més lliures, llibres, ERC, Marta Rovira, Oriol Junqueras, independentisme, independència
«Una visió clarament subjectiva, des d’un punt de vista concret i personal que en cap moment és ni pretén ser objectiva i neutral»
«Una visió clarament subjectiva, des d’un punt de vista concret i personal que en cap moment és ni pretén ser objectiva i neutral»
Un llibre escrit a quatre mans per dues persones represaliades per l’Estat espanyol: l’una exiliada a Ginebra, Suïssa; i l’altra empresonada a Lledoners. Aquest seria argument suficient, per una persona convençuda sobre la independència de Catalunya, perquè llegís el llibre. I què dir si afegim que aquestes dues persones són, no gens menys, Marta Rovira i Oriol Junqueras. Però, i per una persona no convençuda, quins poden ser els al·licients per llegir-lo? N’hi ha, i molts.

Tornarem a vèncer (I com ho farem) (Ara Llibres, Barcelona, 2020) es centra, més que en què es vol fer, cosa clara, la independència de Catalunya, el com es vol aconseguir aquest objectiu. I no aturant-se aquí, cosa que qui llegeixi l’obra ho agrairà enormement, l’assaig també explica el perquè d’aquest camí concret proposat.

Ho fa des d’una visió clarament subjectiva, des d’un punt de vista concret i personal que en cap moment és ni pretén ser objectiva i neutral; això podria dur-nos a pensar en aquest llibre com en un pamflet d’un partit polític concret, i malgrat que l’esmentat partit és citat no poques vegades (pel meu gust masses, perquè no dir-ho), no és aquesta la visió que s’hi vol explicar sinó la de dues persones que han ocupat posicions i càrrecs molt rellevants els darrers temps, que han estat a la primera línia dels successos tan importants pel poble català dels últims anys, que, si cal afegir, han patit en primera persona la ràbia de l’estat espanyol, i que malgrat tot segueixen tenint un objectiu i pretenen explicar com aconseguir-lo.

Tot veient com una alegria les victòries i com una oportunitat les derrotes, el llibre navega entre el to personal de qui dona la seva opinió, i el to més bonament pedagògic possible de qui es vol fer entendre per molts (Junqueras treu de dintre el professor que mai ha deixat de ser), convertint l’obra en un assaig polític a l’abast de tothom; al cap i a la fi, spoiler, l’objectiu és sumar.
«Donem voltes damunt del feltre, donant cops a les cantoneres, xocant amb força entre nosaltres, contra nosaltres, fent caramboles, traçant camins per la taula que una ment perversa imagina o assaja amb el seu tac de fusta»
«Donem voltes damunt del feltre, donant cops a les cantoneres, xocant amb força entre nosaltres, contra nosaltres, fent caramboles, traçant camins per la taula que una ment perversa imagina o assaja amb el seu tac de fusta» | Christian Wiediger
Joan Iborra
«Podré pujar aquella muntanya, sense por de trobar-me cap policia? Sense por del què diran els policies de balcó que proliferen arreu? Sense por a la pròpia por del policia que porto a dins?» | «La por permanent a la marginalitat, és l’arma de destrucció massiva que ha caigut damunt nostre»
Concentració per demanar la readmissió d'Ester Codina davant Embotits La Riera de Centelles
Concentració per demanar la readmissió d'Ester Codina davant Embotits La Riera de Centelles | Twitter COS
Roser Iborra
«Impera la llei del silenci. Cal dur menjar a casa, però a qualsevol preu? Empassar-se la dignitat? Per això la valentia d’Ester Codina, de Centelles, em sembla especialment rellevant» | «Fins i tot després d’una prova positiva, exigeixen a un dels treballadors que acabi la jornada laboral. Al final els contagiats són quatre (quatre de quinze!). L’Ester no vol abaixar el cap, insisteix en les mesures de seguretat sanitària. La dignitat no té preu»
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes