Més llibres, més lliures

​‘Allò que som’ i volem ser

Ressenya de David Palau d''Allò que som' (Edicions 1984), del filòsof Josep Maria Terricabras

«Es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia»

L’últim tros de terra que trepitjaràs

| 01/10/2020 a les 22:58h
Arxivat a: Setembre cultural, llibres, Més llibres més lliures, Edicions 1984, Josep Maria Terricabras, filosofia
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
«Qui som?», «D’on venim?» i «Cap a on anem?» són tres de les preguntes que des de sempre han protagonitzat els plantejaments filosòfics. Però fer filosofia va molt més enllà i, o està a l’abast de tothom, o ens haurem equivocat de plantejament tots plegats. O com ho escriu el propi autor del llibre, Josep-Maria Terricabras, «pensar és una gran cosa i no cal pensar sempre en grans coses».

Es tracta de l’obra Allò que som, amb una curada edició d'Edicions 1984, i és la darrera publicació del prolífic filòsof i escriptor maresmenc. En aquest llibre trobarem un recull de petits assajos de diverses i diferents temàtiques, tots seguint aquesta idea d’obrir de bat a bat les portes del món filosòfic i empènyer qui ho llegeixi a una visió inconformista del món.

Amb un llenguatge tan curat com comprensible i entenedor; amb un estil tan pedagògic com original, fent palesa tothora la brillant trajectòria com a professor de l’autor, es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia. Del nostre llenguatge a les migracions, de la felicitat a la Unió Europea (de la que l’autor n’ha estat parlamentari i coneix prou bé), del dret dels animals a la postveritat.

Aquest és un llibre escrit per algú que «mira la realitat i qüestiona les veritats proposades», i justament la grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de, precisament, qüestionar les veritats proposades. I la gràcia de tot plegat és que, gairebé sense adonar-nos, ens acaba empenyent a fer filosofia en la nostra quotidianitat: per ajudar-nos a pensar Allò que som i volem ser.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
18/03/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
17/09/2020
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
22/04/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
20/04/2020
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
M. Carme Rafecas
Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando | «Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021 | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich estan preparades per començar l'any
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003 | Arxiu fotogràfic de la Universitat de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra recorda Enric López, professor de matemàtiques i de física i un dels impulsors de la Universitat de Vic, que va morir el 30 de desembre | «No deixava indiferent ningú. Burleta, a vegades càustic, era un professor diferent. Enmig de la grisor i de la censura dels anys seixanta, jo vaig estar prou de sort de poder ser l’alumna de dues persones excepcionals: Enric López i Núria Albó»