Més llibres, més lliures

​‘Allò que som’ i volem ser

Ressenya de David Palau d''Allò que som' (Edicions 1984), del filòsof Josep Maria Terricabras

«Es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia»

L’últim tros de terra que trepitjaràs

| 01/10/2020 a les 22:58h
Arxivat a: Setembre cultural, llibres, Més llibres més lliures, Edicions 1984, Josep Maria Terricabras, filosofia
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/10/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Qui som?», «D’on venim?» i «Cap a on anem?» són tres de les preguntes que des de sempre han protagonitzat els plantejaments filosòfics. Però fer filosofia va molt més enllà i, o està a l’abast de tothom, o ens haurem equivocat de plantejament tots plegats. O com ho escriu el propi autor del llibre, Josep-Maria Terricabras, «pensar és una gran cosa i no cal pensar sempre en grans coses».

Es tracta de l’obra Allò que som, amb una curada edició d'Edicions 1984, i és la darrera publicació del prolífic filòsof i escriptor maresmenc. En aquest llibre trobarem un recull de petits assajos de diverses i diferents temàtiques, tots seguint aquesta idea d’obrir de bat a bat les portes del món filosòfic i empènyer qui ho llegeixi a una visió inconformista del món.

Amb un llenguatge tan curat com comprensible i entenedor; amb un estil tan pedagògic com original, fent palesa tothora la brillant trajectòria com a professor de l’autor, es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia. Del nostre llenguatge a les migracions, de la felicitat a la Unió Europea (de la que l’autor n’ha estat parlamentari i coneix prou bé), del dret dels animals a la postveritat.

Aquest és un llibre escrit per algú que «mira la realitat i qüestiona les veritats proposades», i justament la grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de, precisament, qüestionar les veritats proposades. I la gràcia de tot plegat és que, gairebé sense adonar-nos, ens acaba empenyent a fer filosofia en la nostra quotidianitat: per ajudar-nos a pensar Allò que som i volem ser.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
18/03/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat»
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. »
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. » | Laura Guerrero
Emma Sadurní
Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»