MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES

L’últim tros de terra que trepitjaràs

David Palau ressenya 'Sis nits d'agost' (Edicions 1984), un dels tres finalistes al Premi Òmnium

«L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur»

Escriure sobre l’extraordinari per canviar la realitat 

| 18/03/2020 a les 10:49h
Arxivat a: Setembre cultural, crítica, sis nits d'agost, edicions 1984, jordi lara, c, ressenya, llibres, literatura, més llibres, més llibres més lliures
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium | David Palau
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/03/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha vides dignes de ser escrites: naixements èpics, joventuts extraordinàries, madureses per marcar un temps, i fins i tot trobem velleses memorables. Però, i la mort? Pot haver-hi dignitat en una mort volguda que difereixi del suïcidi? Pot ser, el tram final d’una vida així, també digne de ser escrit?

Sis nits d'agost (Edicions 1984, Barcelona, 2019), del vigatà Jordi Lara, no pretén ser una resposta a aquestes preguntes: la seva genialitat recau en, precisament, fer-nos qüestionar aquestes i moltes altres idees, i tot al voltant d'un fet: el sis d'agost de 2007 un home va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Es tracta, doncs, d'un suïcidi? Segons el propi filòsof, Lluís Maria Xirinacs, «suïcidi és abandonar la vida per por o fàstic de viure. Donar, lliurar o oferir la vida que s'estima i s'aprecia de tot cor és una altra cosa distinta i oposada al suïcidi».

L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur. Un lluitador que, segons escriu el mateix Lara al llibre, «va creure en la provisionalitat de totes les derrotes i totes les victòries».

D'on venim, qui som i a on anem són segurament les tres preguntes claus en la filosofia. Tres preguntes universals per pensar i construir la nostra existència. Però sovint cal filar més prim, perquè a vegades les preguntes importants són les que no ho semblen: «¿Com s’escull, l’últim tros de terra que trepitjaràs?».

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
20/02/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
29/01/2020
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
16/01/2020
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
M. Carme Rafecas
Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando | «Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021 | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich estan preparades per començar l'any
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003 | Arxiu fotogràfic de la Universitat de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra recorda Enric López, professor de matemàtiques i de física i un dels impulsors de la Universitat de Vic, que va morir el 30 de desembre | «No deixava indiferent ningú. Burleta, a vegades càustic, era un professor diferent. Enmig de la grisor i de la censura dels anys seixanta, jo vaig estar prou de sort de poder ser l’alumna de dues persones excepcionals: Enric López i Núria Albó»