MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

Tu i l'univers bategant

'Manifest de la nova dona vella' (Pol·len Edicions) és l'últim poemari traduït al català de Mari Luz Esteban, investigadora especialitzada en l'antropologia feminista i activista

Roser Iborra: «És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia»

Laura: ella també

| 18/12/2020 a les 10:32h
Arxivat a: Setembre cultural, roser iborra, mari luz esteban, pol·len edicions, ressenya, literatura, poesia, llibres, més llibres, més llibres més lliures, feminisme, feminismes, manifest de la nova dona vella
Roser Iborra: «Us convido a fer aquest petit  gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva»
Roser Iborra: «Us convido a fer aquest petit gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva» | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/12/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El llibre Manifest de la nova dona vella, de Mari Luz Esteban (amb traducció al català d’Ainhoa Aramburu), publicat a Pol·len edicions, no és només un llibre diferent, sinó molt necessari. I molt potent.

No recordo haver llegit mai una reflexió sobre la pròpia vellesa escrita per una dona i amb una perspectiva clarament feminista. Però es veu que sí, que existeix: segons Sílvia Marimon, en un article fantàstic publicat al diari Ara ('Quan les dones van trencar les cotilles literàries', 2018) Caterina Albert (Víctor Català), que té tants registres i mai no m’acaba de sorprendre, escriu sobre una relació lèsbica esdevinguda justament a la seva vellesa: «Lo que no s’havia pogut confessar mai, s’ho confessava ara a si mateixa sense falses ni ridícules vergonyes; la gran meravella que li havia negat sa joventut austera i tireganyosa, la hi concedia pròdigament la vellesa. Estimava! Estimava amplament, fortament. A qui?... Què li importava el qui?... A una criatura humana, a un altre ésser com ella» (conte 'Carnestoltes', publicat al llibre Caires vius el 1907).

Però el Manifest de la nova dona vella és justament això: un manifest. Té una voluntat reivindicadora. Com si hagués arribat a un cim, Mari Luz Esteban ens explica què veu a l’altra banda de la carena. Reinterpreta vivències de quan era una nena o una noia i es pregunta fins a quin punt la submissió les havia enterbolit.

«cal airejar el passat
perquè respiri el futur»


És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia.

«el passat sempre deixa rastre»

No defuig cap tema. Parla de sexualitat, de política, de la decadència del cos, de la ment desperta. De llibertat.

«la millor manera d’envellir
és no voler ser jove
la millor manera d’envellir
és persistir en la recerca personal»


Us convido a fer aquest petit gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva:

«Porto al record les que van ser, les que són, les que seran. Vénen amb mi.»

Un viatge que va, també, de la joventut a la vellesa alegre i trista alhora, conscient i acceptada; de la inexperiència al coneixement interior:

«quan no hi ha res més 
entre tu i l’univers bategant»

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
17/10/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Núria Freixa i Patxi Maritxalar, a la primera part de l'espectacle, on es van recitar poemes d'ella
Núria Freixa i Patxi Maritxalar, a la primera part de l'espectacle, on es van recitar poemes d'ella
Josep Comajoan Colomé
Patxi Maritxalar, Núria Freixa i Marc Torres protagonitzen «Jo vinc d'aquí», una proposta que recupera la trajectòria del cantautor basc i musica els poemes de l'escriptora manlleuenca | El concert va inaugurar «Cultura en Viu», la nova programació cultural de La Fochs, impulsada per Eva Marichalar-Freixa
Una de les imatges del documental 'Sem Terra'
Una de les imatges del documental 'Sem Terra'
Anna Pujol Navarro
La pel·lícula, dirigida pel manlleuenc Ferran Domènech i coproduïda per Setembre, retrata l'experiència del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra del Brasil | La projecció serà diumenge 8 de novembre, a les set del vespre, amb la participació del director i entrada lliure amb taquilla inversa
Inauguració del Barcelona Peace Park de Gaza
Inauguració del Barcelona Peace Park de Gaza | Ajuntament de Barcelona
Sara Blázquez Castells
«Construint un Horitzó. Barcelona i Gaza, un pont al Mediterrani» s'inaugura el 5 de novembre i recorre els projectes urbans compartits, la destrucció provocada per les ofensives israelianes i els vincles de solidaritat entre les dues ciutats | Comissariada per Laura Arau i Jordi Queralt, la mostra posa al centre les veus palestines, la vida comunitària i el dret a imaginar un futur més enllà de la guerra