MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

Tu i l'univers bategant

'Manifest de la nova dona vella' (Pol·len Edicions) és l'últim poemari traduït al català de Mari Luz Esteban, investigadora especialitzada en l'antropologia feminista i activista

Roser Iborra: «És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia»

Laura: ella també

| 18/12/2020 a les 10:32h
Arxivat a: Setembre cultural, feminisme, més llibres més lliures, més llibres, llibres, poesia, literatura, ressenya, pol·len edicions, mari luz esteban, roser iborra, feminismes, manifest de la nova dona vella
Roser Iborra: «Us convido a fer aquest petit  gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva»
Roser Iborra: «Us convido a fer aquest petit gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva» | Sara Blázquez
El llibre Manifest de la nova dona vella, de Mari Luz Esteban (amb traducció al català d’Ainhoa Aramburu), publicat a Pol·len edicions, no és només un llibre diferent, sinó molt necessari. I molt potent.

No recordo haver llegit mai una reflexió sobre la pròpia vellesa escrita per una dona i amb una perspectiva clarament feminista. Però es veu que sí, que existeix: segons Sílvia Marimon, en un article fantàstic publicat al diari Ara ('Quan les dones van trencar les cotilles literàries', 2018) Caterina Albert (Víctor Català), que té tants registres i mai no m’acaba de sorprendre, escriu sobre una relació lèsbica esdevinguda justament a la seva vellesa: «Lo que no s’havia pogut confessar mai, s’ho confessava ara a si mateixa sense falses ni ridícules vergonyes; la gran meravella que li havia negat sa joventut austera i tireganyosa, la hi concedia pròdigament la vellesa. Estimava! Estimava amplament, fortament. A qui?... Què li importava el qui?... A una criatura humana, a un altre ésser com ella» (conte 'Carnestoltes', publicat al llibre Caires vius el 1907).

Però el Manifest de la nova dona vella és justament això: un manifest. Té una voluntat reivindicadora. Com si hagués arribat a un cim, Mari Luz Esteban ens explica què veu a l’altra banda de la carena. Reinterpreta vivències de quan era una nena o una noia i es pregunta fins a quin punt la submissió les havia enterbolit.

«cal airejar el passat
perquè respiri el futur»


És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia.

«el passat sempre deixa rastre»

No defuig cap tema. Parla de sexualitat, de política, de la decadència del cos, de la ment desperta. De llibertat.

«la millor manera d’envellir
és no voler ser jove
la millor manera d’envellir
és persistir en la recerca personal»


Us convido a fer aquest petit gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva:

«Porto al record les que van ser, les que són, les que seran. Vénen amb mi.»

Un viatge que va, també, de la joventut a la vellesa alegre i trista alhora, conscient i acceptada; de la inexperiència al coneixement interior:

«quan no hi ha res més 
entre tu i l’univers bategant»

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
17/10/2020
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
14/12/2020
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
11/11/2020
Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
29/10/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
29/10/2020
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic | Sara Blázquez
Aquest dissabte es presenta al Casino de Vic 'El setembre i la nit', de Maica Rafecas | El dimecres 14 d'abril es presenta a la llibreria Muntanya de llibres 'Dones al marge', d'Ivet Eroles
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute.
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute. | Elena Bulet
Sara Blázquez
Entrevista a Iolanda Fresnillo, sociòloga i investigadora sobre el deute, publicada originàriament a la revista Cooperació Catalana | «El capitalisme acaba amb les condicions per la vida i per la supervivència, ha generat el canvi climàtic, ja estem en un punt de no retorn, si no el transformem, és impossible que ens en sortim»
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions)
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions) | Núria Farrés
Sara Blázquez
Entrevista a Martina Marcet, ramadera agroecològica a Cal Roio del Catllaràs de la Nou de Berguedà i autora d'un dels textos d''Economia Solidària i Feminista' (Pol·len) | «A les zones rurals les dones tenen un pes i una càrrega molt grossa perquè saben que s’hauran de cuidar de la gent gran, dels fills, per tant hi ha un èxode cap a les zones urbanes i és on els moviments feministes creixen més»