MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

Tu i l'univers bategant

'Manifest de la nova dona vella' (Pol·len Edicions) és l'últim poemari traduït al català de Mari Luz Esteban, investigadora especialitzada en l'antropologia feminista i activista

Roser Iborra: «És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia»

Laura: ella també

| 18/12/2020 a les 10:32h
Arxivat a: Setembre cultural, roser iborra, mari luz esteban, pol·len edicions, ressenya, literatura, poesia, llibres, més llibres, més llibres més lliures, feminisme, feminismes, manifest de la nova dona vella
Roser Iborra: «Us convido a fer aquest petit  gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva»
Roser Iborra: «Us convido a fer aquest petit gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva» | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/12/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El llibre Manifest de la nova dona vella, de Mari Luz Esteban (amb traducció al català d’Ainhoa Aramburu), publicat a Pol·len edicions, no és només un llibre diferent, sinó molt necessari. I molt potent.

No recordo haver llegit mai una reflexió sobre la pròpia vellesa escrita per una dona i amb una perspectiva clarament feminista. Però es veu que sí, que existeix: segons Sílvia Marimon, en un article fantàstic publicat al diari Ara ('Quan les dones van trencar les cotilles literàries', 2018) Caterina Albert (Víctor Català), que té tants registres i mai no m’acaba de sorprendre, escriu sobre una relació lèsbica esdevinguda justament a la seva vellesa: «Lo que no s’havia pogut confessar mai, s’ho confessava ara a si mateixa sense falses ni ridícules vergonyes; la gran meravella que li havia negat sa joventut austera i tireganyosa, la hi concedia pròdigament la vellesa. Estimava! Estimava amplament, fortament. A qui?... Què li importava el qui?... A una criatura humana, a un altre ésser com ella» (conte 'Carnestoltes', publicat al llibre Caires vius el 1907).

Però el Manifest de la nova dona vella és justament això: un manifest. Té una voluntat reivindicadora. Com si hagués arribat a un cim, Mari Luz Esteban ens explica què veu a l’altra banda de la carena. Reinterpreta vivències de quan era una nena o una noia i es pregunta fins a quin punt la submissió les havia enterbolit.

«cal airejar el passat
perquè respiri el futur»


És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia.

«el passat sempre deixa rastre»

No defuig cap tema. Parla de sexualitat, de política, de la decadència del cos, de la ment desperta. De llibertat.

«la millor manera d’envellir
és no voler ser jove
la millor manera d’envellir
és persistir en la recerca personal»


Us convido a fer aquest petit gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva:

«Porto al record les que van ser, les que són, les que seran. Vénen amb mi.»

Un viatge que va, també, de la joventut a la vellesa alegre i trista alhora, conscient i acceptada; de la inexperiència al coneixement interior:

«quan no hi ha res més 
entre tu i l’univers bategant»

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
17/10/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Activistes pel dret a l'habitatge davant el domicili afectat
Activistes pel dret a l'habitatge davant el domicili afectat | Fatima Akallouch
Ferran Domènech Tona
La comitiva judicial ha alertat que el proper llançament serà amb l'ARRO dels Mossos d'Esquadra | El desnonament ha tingut moments de tensió quan la gestora de la immobiliària ha increpat a la família al crit de «que es comprin una casa»
Una nena camina pels carrers de Gaza, buscant menjar enmig de la destrucció de les bombes israelianes
Una nena camina pels carrers de Gaza, buscant menjar enmig de la destrucció de les bombes israelianes | Jaber Jehad Badwan
Laura Arau
«Quan només veiem runes i destrucció, quan Gaza queda reduïda a allò que li han fet, correm el risc de tornar a deixar fora de camp les persones i la societat que hi viuen» | «La fortalesa de les persones que sostenen la vida en condicions extremes no ens hauria de fer oblidar que tenen dret a viure sense haver de resistir permanentment»
Un dels moments més emotius de la jornada inaugural de L'Etxavuiro
Un dels moments més emotius de la jornada inaugural de L'Etxavuiro | Sara Blázquez Castells
Sara Blázquez Castells
Centenars de persones participen al llarg de dissabte en la festa d'inauguració de l'Ateneu Popular i Independentista, que estrena oficialment el local reformat del carrer de la Ramada | La jornada combina cultura, debats, una arrossada multitudinària, quines i antiquines i concerts, en un ambient festiu que ni les quatre gotes de pluja aconsegueixen aigualir