El Diacrític

​«Gobierno progresista» camí de la segona Transició i bon 2020!

«No importa massa que els principals beneficiats del pacte a nivell organitzatiu siguin els del PSOE, una organització política de dretes al servei dels amos de sempre i ara més que mai»

«La segona transició està en marxa i, vista la primera, l'única forma de fer-li front continua sent la mateixa de sempre: des del carrer i sense deixar de perdre el somriure, amb paciència i sense desànim perquè segur que veurem coses desconcertants i descensos al pou de la llonganissa adulterada dels que marquen època»

Tàctica i estratègia en les esquerres: l’ètica feta pols

| 02/01/2020 a les 18:12h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, ERC, política espanyola, govern espanyol, pactes, Podem, PSOE
Imatge de bona sintonia entre les delegacions del PSOE i ERC durant una de les trobades que han fet per negociar la investidura de Pedro Sánchez
Imatge de bona sintonia entre les delegacions del PSOE i ERC durant una de les trobades que han fet per negociar la investidura de Pedro Sánchez | PSOE
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/01/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja podem dir que això del «Gobierno progressista» per a Espanya està encaminat. Si ERC acaba dient que s'absté i permet la investidura de Sánchez, «la nave va»... i si no, anirà. Perquè no se sap però tot és possible, fins i tot que aquests permetin la governabilitat de l'Estat espanyol mentre aquest manté presos polítics i continua negant el dret d'autodeterminació. Miren lluny, els punyeteros, i saben que si ara s'abstenen això els permetria un pacte semblant a Catalunya en les properes eleccions. I quan manar és l'objectiu, val més que us aparteu que fa baixada, amb Llei Aragonès i altres artefactes neoliberals aplicats pels que es diuen d'esquerres com a carta de presentació.

Sonen campanetes de joia entre algunes persones que es diuen d'esquerres i que són, sense cap mena de dubte, respectables per la seva trajectòria immaculada a favor del canvi social... fins ara. I sonen laments i queixes dels que ens oposem a la governabilitat d'aquest règim dictatorial que no ha dubtat a pegar-nos, detenir-nos i empresonar-nos per intentar impedir-nos decidir democràticament el nostre futur col·lectiu com a poble, se'ns prepara un camí llarg d'insults i menyspreus, i si cal, garrot.

No importa massa que els principals beneficiats del pacte a nivell organitzatiu siguin els del PSOE, una organització política de dretes al servei dels amos de sempre i ara més que mai. No importa que fa dos dies, quan ho han vist necessari, hagin suspès l'autonomia de Catalunya, hagin estirat les seves lleis fins a tancar a la presó líders socials i polítics pel sol fet de no poder-los exterminar directament i hagin utilitzat les forces d'ocupació i les tropes de repressió interior de la mateixa manera que sempre han fet: amb tants pocs miraments amb les persones com el context general els ha permès.

Però no patiu que el pacte entre PSOE i Podem va plenet de bones intencions cap a Catalunya, no ho hem de desmentir. Tantes que emociona llegir-lo. Els poetes de la ploma esquerranosa i del federalisme congelat hi afirmen que «Donarem compliment als dictàmens del Tribunal Constitucional i traspassarem a la Generalitat les competències pendents ja reconegudes en l’Estatut de Catalunya». Molt bé, s'agraeix que compleixin les seves pròpies normes 40 anys després. Però no acaben aquí, perquè en un entendridor redactat, PSOE i Podem prometen d’abordar «el conflicte polític català, impulsant la via política a través del diàleg, la negociació i l’acord entre les parts que permeti superar la situació actual.» Sincerament, no esperava tant...

La segona transició està en marxa i, vista la primera, l'única forma de fer-li front continua sent la mateixa de sempre: des del carrer i sense deixar de perdre el somriure, amb paciència i sense desànim perquè segur que veurem coses desconcertants i descensos al pou de la llonganissa adulterada dels que marquen època.

Ara bé, si teniu un grupet de música també podeu provar, si esteu prou atents i amb els ulls oberts, a mirar quines s'empesquen per tal que tot soni ben modern malgrat sigui la mateixa merda de sempre. El règim es vol reconstruir amb la saba nova d'individus procedents dels moviments socials que al pal de paller del «Gobierno progresista» fa dos dies el descrivien com el que és: una autèntica organització mafiosa, ...i no ha canviat. I la independència, no patiu, que encara que no la noteu, la tindrem, hi serà, i si no la noteu prou en farem un mapeig allà on més feliços us faci. Tot per deixar clar que la repartidora continua funcionant i als rics de sempre i a l'Espanya eterna no els fa canviar ni Déu.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
29/10/2020
Un veí de la família controlant des de la finestra del pis a veure si arribava la comitiva judicial
Un veí de la família controlant des de la finestra del pis a veure si arribava la comitiva judicial | Ferran Domènech
Ferran Domènech
La PAH lamenta que si l'oficina d'habitatge de Manlleu no hagués tancat el 12 de febrer passat no s'hauria arribat a aquesta situació 'in extremis' | Una vintena de persones s'han concentrat davant de l'edifici per evitar el desnonament
Moment que la família abandona el seu pis del carrer Anselm Clavé, propietat de Divarian, societat del fons voltor Cerberus
Moment que la família abandona el seu pis del carrer Anselm Clavé, propietat de Divarian, societat del fons voltor Cerberus
Josep Comajoan Colomé
L’Ajuntament de Vic, que no va emetre en el seu moment l’informe de vulnerabilitat de la família, només els ha ofert com a solució d’emergència tres nits en un hostal | El jutjat va saltar-se l’article de la llei que diu que havia d’haver informat a temps l’Ajuntament i va fer cas omís de les gestions d’última hora | El pis és propietat de Divarian, societat del fons voltor Cerberus
Porcs en una granja industrial
Porcs en una granja industrial
Mar Carrera Vendrell
Les sis entitats organitzadores d'«El porc del demà» reflexionen amb Mar Carrera sobre els motius per participar en aquest concurs literari que, aquest any, també ho és d'il·lustració | «La tasca d’una editorial és acompanyar històries per canviar el món, contribuir a generar coneixement col·lectiu que circuli, posar les eines perquè el pensament crític tingui formes entenedores, atractives i sostenibles»