MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

Deixa't portar fins al castell

Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror

«El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»

Les nostres regles, els nostres cossos

| 17/04/2020 a les 12:01h
Arxivat a: Setembre cultural, l'altra editorial, literatura, ressenya, sempre hem viscut al castell, confinament, roser bisbal, terror, misteri, shirley jackson, martí sales, més llibres, més llibres més lliures
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962,  i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962, i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales | Roser Bisbal
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/04/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Soc conscient que en aquestes dates, parlar de confinament pot ser pesat, però no m'he pogut resistir. De fet, el confinament de les germanes protagonistes d'aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social.

No voldria endinsar-me gaire en l'argument de la novel·la, perquè crec que és interessant que quan comencis a llegir en sàpigues poca cosa i et puguis deixar endur per l'atmosfera de l'obra, que hi té molt més pes.

L'opinió pública va acusar d'un crim a la Constance, tot i ser absolta per part de la justícia. Això va provocar el seu confinament voluntari i mai més va voler sortir de casa seva. L'encarregada de sortir era la Merricat, que només ho feia per motius essencials, com anar a comprar menjar (potser et sonarà la història) i agafar llibres de la biblioteca (com ho enyoro...). L'enfrontament entre els habitants del poble i la Merricat era evident durant aquestes escapades. La noia només desitjava acabar aviat i tornar cap a casa, cap al seu castell, cap al seu món.

Precisament, és ella qui porta el pes narratiu de la història. És el seu punt de vista el que s'explica i t'asseguro que té una personalitat molt inquietant.

Aquesta petita família (formada per les dues germanes, un oncle amb minusvalidesa i un gat) havia aconseguit una harmonia en tensió constant i havien après a conviure-hi. Eren feliços en el seu aïllament.

Fins que un dia va arribar un familiar del qual feia anys que no en sabien res. A partir d’aquí, aquest petit cosmos trontollarà i el costat més fosc de l'ésser humà es traurà la careta.

Shirley Jackson va ser una autora molt vinculada als relats de misteri i terror, podríem dir que va ser referent per alguns autors d'èxit posteriors. Va morir amb només 48 anys, però ens va deixar obres representatives d'aquest gènere com The Lottery (1948) o The Haunting of Hill House (1959).

Sempre hem viscut al castell va ser publicada per primera vegada l’any 1962, We Have Always Lived in the Castle, i L'Altra la va recuperar en català l'any 2016, amb traducció de Martí Sales. L'any 2018 se'n va fer la versió cinematogràfica sota la direcció d'Stacie Passon.

Si t'agraden els llibres de misteri o terror psicològic, no te'l pots perdre. I encara que no en siguis amant, també t'aconsello molt la seva lectura perquè gaudiràs de bona literatura. Deixa't portar i gaudeix del viatge fins al castell.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Aida Iglesias de Prada
15/04/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients»
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients» | Ana Blazic Pavlovic
David Palau i Zaidín
Article de David Palau a partir de les conclusions del seu treball de final de grau de Filosofia, on analitza les implicacions de l'ús de plataformes digitals en la llibertat de les persones i els col·lectius | «Amb els telèfons mòbils i les plataformes socials, tant per com està estructurada la societat capitalista, com per com estan configurats aquests aparells i aquestes xarxes, ens generen un vincle negatiu i, per tant, ens roben la nostra llibertat. I aquí considero important remarcar que ens 'roben', no que la perdem»
Imatge il·lustrativa
Marta Rosique Saltor
La tercera ruta cooperativa de Setembre, Jornal.cat i Surtdecasa combina vocació transformadora, estima a la terra que ens acull i companyonia dins d’un territori molt gran on hi viu poca gent: l’Alt Pirineu | En un trajecte de dos dies, es creuen muntanyes per conèixer de prop projectes cooperatius i comunitaris com El Refugi, All Negre, Senterada Viu o Envall
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de l'acte en solidaritat amb Palestina que es va fer dissabte a Torelló | «La Roxanne ens va portar els seus cossos de morts simulats, unes mortalles que ja han recorregut una bona colla de pobles i que uns i altres anàvem estenent al terra de la plaça, inerts: grans i petits, eren com crits contra el silenci, eren silencis contra l’oblit»