MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES

Americanah: exili, desarrelament i negritud

Ressenya de Sara Blázquez d''Americanah', de Chimamanda Ngozi, que ara es pot llegir en català gràcies a la traducció que Bel Olid ha fet per a l’editorial Fanbooks

«Malgrat apareixen les seqüeles psicològiques de l’exili, l’autora destaca la capacitat d’adaptació dels personatges»

Motor de temps

| 09/11/2021 a les 08:00h
Arxivat a: Setembre cultural, bel olid, nigèria, més llibres més lliures, més llibres, ressenya, llibres, chimamanda ngozi, literatura, americanah, exili, fanbooks
Gran part de la novel·la passa en un saló de bellesa on Ifemelu, la protagonista, espera que les perruqueres li trenin el cabell, que funciona com una metàfora de la racialització de les dones afro.
Gran part de la novel·la passa en un saló de bellesa on Ifemelu, la protagonista, espera que les perruqueres li trenin el cabell, que funciona com una metàfora de la racialització de les dones afro. | CCCB
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/11/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«La Ifemelu havia crescut a l’ombra dels cabells de la seva mare. Els tenia negres negres, tan atapeïts que a la perruqueria es bevien dues ampolles d’allisador químic, tan espessos que trigaven hores a eixugar-se a l’assecador i, quan finalment els alliberaven dels rul·los roses de plàstic, saltaven lliures i plens, i li flotaven per l’esquena com si fos una celebració». Els cabells ocupen un paper central a la novel·la de Chimamanda Ngozi Adichie Americanah, que ara es pot llegir en català gràcies a la traducció que Bel Olid ha fet per a l’editorial Fanbooks. Gran part de la novel·la passa en un saló de bellesa on Ifemelu, la protagonista, espera que les perruqueres li trenin els cabells, que funcionen com una metàfora de la racialització de les dones afro. 

Als Estats Units Ifemelu descobreix com el racisme és estructural a la societat nord americana. A mesura que en va prenent consciència, la reflexió sobre el cabell de les dones afro pren un perfil cada vegada més polític. I és que Americanah explora, a través dels ulls d’una africana radicada als Estats Units, temes com l’exili, el desarrelament, la negritud i les identitats plurals. 

És la història d’Ifemelu, una nigeriana que emigra a Filadèlfia per continuar amb els seus estudis, deixant a Nigèria el seu company i amor Obinze que, mentre ella s'intenta adaptar a la societat nord americana, ell s’acaba instal·lant a Londres. El fil conductor de la novel·la, a partir d’aquest moment, són els vincles que, malgrat la distància, segueixen unint els dos joves nigerians. 

Malgrat apareixen les seqüeles psicològiques de l’exili, l’autora destaca la capacitat d’adaptació dels personatges. Obinze es desenvolupa molt bé a Londres i Ifemelu es converteix en una bloguera amb molta popularitat als Estats Units. El seu blog, titulat «Raça o Diverses observacions sobre els negres estatunidencs (abans denigrats amb una altra classe d'apel·latius) a càrrec d'una negra no estatunidenca» es caracteritza per parlar obertament sobre la racialització de la societat estatunidenca i les seves conseqüències. 

Americanah és àgil, convida a reflexionar sobre multitud de temes i és una gran novel·la d’amor en temps de globalització i d’identitats plurals. Permet gaudir, aprendre i qüestionar-se aspectes de l’actualitat política i social. 

[Ressenya publicada originalment a la Directa núm. 533]

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen