La Meritxell-Anfitrite Álvarez és la llibretera de Natura Llibres, una llibreria especialitzada en natura que s’ubica al petit poble d’Alins, al Pallars Sobirà. Aquest desembre, el projecte està d’aniversari. Des de fa cinc anys, manté una programació estable d’activitats literàries pensades per a la gent del territori. Aquestes propostes s’acompanyen amb les delícies de l’espai cafeteria, la Xurreta Cafè.

Defineixes la llibreria com un refugi.

Aquesta és la idea que vaig tenir a l’hora d’obrir-la. Volia que quan entressis aquí, sentissis el mateix que quan vas per la muntanya i entres en un refugi. Un refugi és acollidor i, si a fora fa fred, a dins hi estàs a gust.

Què ofereix aquest espai?

És una llibreria especialitzada en natura perquè això és el que ara mateix em motiva. A més, estimes allò que coneixes i una via d’accés al coneixement són els llibres. Així doncs, Natura Llibres fomenta l’estima per la natura a través del coneixement i els llibres.
  Aquest 27 de desembre el projecte compleix cinc anys. Quina valoració fas del temps transcorregut?

Tan sols sé que estic a gust en aquest camí. Si algun dia se n’obre un altre, tiraré cap allà si és per on vull anar. No m’agrada idealitzar la situació, simplement segueixo la mateixa idea que vaig tenir quan vaig obrir Natura Llibres; jo mai havia pensat que acabaria tenint una llibreria al poble de la iaia. Així que prefereixo no pensar-hi gaire, sinó viure el moment. Que en una etapa de la vida vulguis fer una cosa, no significa que sempre l’hagis de fer.

Què et va fer prendre la decisió de fundar la llibreria a Alins?

Va ser per la pandèmia. Jo vivia a Madrid i tot se’m va fer insuportable. Quan vivia a la ciutat, cada cap de setmana anava a la muntanya amb un club. Així que vaig canviar de plantejament; anar-me’n a viure a la muntanya. Vaig decidir visitar la ciutat si em venia de gust, però de moment no ha estat el cas.
 
És una idea que prèviament a la pandèmia ja t’havia passat pel cap?

Jo sempre havia dit que passaria la jubilació al poble de la iaia cuidant gallines. Però no em vaig voler esperar a la jubilació, ja que el canvi em venia de gust en aquell moment. Potser quan em jubili me’n vull anar de viatge al Japó, ja faré el que aleshores em vingui de gust. Es tracta d’escoltar-se a cada moment.

De fet, ets andorrana d’arrels pallareses, la muntanya sempre ha estat present a la teva vida.

Sí, quan estàvem confinats a Madrid, jo només tenia l’obsessió d’anar a la muntanya o llegir llibres. Almenys la lectura ja la tenia. Se’m van creuar una mica els cables i vaig decidir anar a viure a un lloc petit. L’opció fàcil era anar a viure al poble de la iaia. I aquí els llibres i les muntanyes es van unir.

Coneixies alguna iniciativa similar o l’has conegut a partir d’haver fundat Natura Llibres?

A Madrid hi ha la llibreria Desnivel, especialitzada en muntanya. Allà hi anava molt sovint, però he conegut llibreries de poble quan ja m’he instal·lat al Pallars Sobirà. A Astúries n’hi ha alguna de semblant (Libreria de Pimiango) i a França és més habitual.
 
Natura Llibres és més que una llibreria, també té una cafeteria. Què destacaries de les activitats que promous?

Tinc un afecte especial per als clubs de lectura i les brames poètiques (activitats relacionades amb la poesia) perquè costa més que el públic assisteixi. No cal oferir sempre activitats que atreuen a un públic massiu, com quan ve algun alpinista. Amb el pas del temps, el públic que assisteix als clubs de lectura o a les brames poètiques ha augmentat i hi ha algunes persones que sempre venen, ja són fixes. Són propostes més minoritàries, però aquesta és l’aposta.

Per aquí han passat moltes personalitats vinculades al món dels llibres, recordes alguna experiència en concret?

Sobretot agafo molta estima a la gent que ve. A l’inici, no em coneixia ningú i convidava diferents persones a venir, garantint com a mínim l’allotjament. Aquesta gent de seguida s’entusiasmava amb el projecte. Ara, molts cops quan contacto amb algú, em diu que ja em coneix. Hi ha autors o autores que viuen Barcelona, però que coneixen el projecte. Així que es van obrint portes.

I fas de pont perquè coneguin i estimin el territori.

De fet, una de les coses que més em va sorprendre és quan vaig saber que l’Eliane Brum, periodista, escriptora i documentalista brasilera, estava al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Vaig escriure al CCCB per a convidar-la, pressuposant que em dirien que no. Ràpidament, em van respondre que sí i va venir un equip del CCCB a passar el cap de setmana. Aquí coincideixes amb gent tan entusiasta com tu.
 
Quin és el paper d’una llibretera en un context rural?

Facilitar l’accés als llibres. Encara que estic especialitzada en natura, si algú vol un llibre que no és del tema, també me’l pot encomanar, així no l’ha de comprar en una gran companyia de comerç electrònic. Al mateix temps, fer arribar altres tipus de propostes que s’ajustin més a la línia de la llibreria. Aquestes propostes segurament són diferents de les que es poden trobar en altres espais o projectes, com el Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), les fires de la zona o festivals com el Dansàneu. A més, oferir una programació tot l’any. Als inicis, aquest punt m’obsessionava bastant, per tal d’evitar plantejar una oferta destinada només al turisme. Si bé treballo més quan hi ha moviment de persones, vull obrir tot l’any amb el mateix volum d’activitat.

En aquest sentit, com vius la relació amb el turisme?

Jo estic aquí per a la gent d’aquí. Si després ve algú més, benvingut serà. És una forma d’assegurar la meva raó de ser. Si torna una pandèmia, els meus lectors seran la gent d’aquí. De vegades volem abastar molt lluny, però n’hi ha prou amb cuidar el que tenim. Hi ha persones de fora que se sorprenen quan veuen que tinc una novetat a la llibreria; no saben ni a on vivim, tenen una idea deformada del Pirineu. També em pregunten qui compra llibres quan marxa el turisme, com si només a la ciutat es llegís.

Creus que és possible un turisme sostenible o que funcioni amb uns altres ritmes?

Hauria de ser una aposta per part de tots els agents. A finals d’octubre o durant el novembre hi ha molts locals tancats. L’oferta hauria d’estar disponible per a la gent que viu aquí tot l’any.
 
I com és el contacte amb aquest veïnat que viu al Pallars?

Hi ha gent que em diu que des que he obert ha tornat a llegir. Al principi, hi havia veïns i veïnes que venien a donar suport. Per exemple, venien a fer més cafès dels habituals o a comprar llibres tenint en compte els regals que havien de fer. Ara que el projecte està en marxa, la gent lectora continua venint a comprar llibres. I la que no ve tant, sé que hi serà per a qualsevol cosa que necessiti.

En els últims anys han emergit llibreries rurals com El Refugi (la Seu d’Urgell), La Lluerna (Ripoll) o La Singratalla (Tremp). Quin és l’estat de salut d’aquest tipus de llibreries?

Quan ve gent de fora sempre pregunten com m’ho faig per portar una llibreria a Alins. Són preguntes que no es fan en altres tipus de negocis o contextos. A mi em faria més por obrir una llibreria a Barcelona, per tota la competència que hi ha. I si mirem la ràtio lectora, no sé com quedaria repartit. També es tracta de trobar la justa mesura. Jo tinc més exemplars dels llibres que es venen més o d’autors de la zona. Però de la resta tinc un exemplar i quan el venc el torno a reposar.

El clima que tenim a muntanya potser afavoreix la lectura.

Això m’ho deia el guarda d’un refugi proper. Em comentava que necessitava llibres perquè ara es fa de nit més aviat. L’escriptor Xuan Bello, que va morir fa poc, deia que som éssers climatològics.
 
També has convidat a molta gent del territori per compartir els seus sabers, com els padrins i les padrines. Quin retorn has tingut?

Molt bo. Les persones grans sempre estan disposades a ajudar, però al mateix temps senten menyspreu cap a elles mateixes. Quan participen en activitats culturals, veus que a poc a poc es van deixant anar i puja la seva autoestima. Sovint s’infantilitza la gent gran, quan s’hauria de fer el contrari. Hem d’aprofitar que encara són aquí i rebre els seus coneixements.

Si mirem la joventut, es parla dels problemes en competència lectora i de la disminució de públic lector, influenciada per l’ús abusiu del mòbil.

Jo no distingiria per edats. Si mires els adults, no sé qui sortiria perdent. La tecnologia ens acapara l’atenció i és responsabilitat de tothom gestionar-la. Quan arriba una notificació al mòbil, els ulls se’n van al darrere. Jo em vaig desactivar les notificacions i ho he agraït. Totes les persones estem més o menys enganxades. Un cop em van fer una enquesta per a la promoció de la lectura. Els vaig dir que a la feina, a dins de l’horari laboral, hi hauria d’haver un temps per a la lectura. Sé que és una utopia, però van anotar la idea. Aquí també hem fet els punts d’intercanvi de llibres a les ermites. Quan se’n va la llum, jo ho agraeixo molt: tinc un frontal i un llibre.

Fa un temps vas patir un atac informàtic a Instagram, vas perdre el compte i no l’has reactivat. Com et fa sentir aquesta decisió?

Em va fer reflexionar sobre què estava fent jo a les xarxes. La llibreria vol promoure el contacte amb la natura i amb ells llibres, però la promoció és a través d’una pantalla que t’allunya d’aquests elements. Mentre mires publicacions a Instagram, no estàs llegint. Així que vaig pensar que era molt contradictori seguir a l’aplicació. A més, m’ha tret molta feina de sobre. Abans, quan sortia a la muntanya, anava carregada de llibres per fer fotos per il·lustrar un fragment d’un llibre, estava pensant més amb el màrqueting que amb la natura. També m’he adonat que la gent que consumeix xarxes socials no acostuma a llegir, ja que només comenta la foto.
 
Quins criteris tens a l’hora d’escollir llibres?

Es publica una barbaritat. Cada setmana es reben novetats. Com que la llibreria està especialitzada, es pot anar triant. També escolto programes o llegeixo gent que fa ressenyes. A més de tenir en compte les meves lectures. No sempre demano novetats, sinó llibres que em desperten l’interès.

Quins són els teus escriptors i escriptores de capçalera?

La Mary Oliver m’agrada moltíssim i el llibre que més m’he llegit és Cims borrascosos, de l’Emily Brontë, per això el meu gos es diu Brontë. Algun dia hauré de fer un club de lectura d’aquesta obra. També m’agrada molt la Pia Pera o el Jon Fosse, Premi Nobel de Literatura. Un altre Nobel que m’agrada és la Han Kang, que va guanyar el certamen l’any passat.

Un bon llibre ha de ser per a tothom o hi ha bons llibres que no són per a tots els públics?

Els llibres no són per a totes les persones. Quan em demanen alguna recomanació, jo pregunto pels seus gustos. També influeix el moment vital de cada persona. Jo m’he arribat a acabar llibres perquè estaven molt ben escrits, però no em trobava gens a gust en aquella història.