Un diumenge d’estiu des de fa vint-i-quatre anys Arsèguel s’omple de pares, mares, avis i àvies i altres familiars que esperen amb candeletes veure la canalla tocar música tradicional. El 27 de juliol d’aquest any, 146 alumnes de 6 a 18 anys es van passejar pels carrers del poble tocant els seus instruments -encapçalats per dues figures de cavalls negres amb les potes alçades-, fins a arribar a una carpa gran, on van interpretar una suite arranjada per l’ocasió. 

Ho van fer en el marc de la trobada d’Acordionistes del Pirineu, que és l’esdeveniment de música tradicional més antic de Catalunya i el festival d’acordió diatònic més important d’Europa. Aquest festival, així com tota la feina que es va fer de recuperació de l’acordió diatònic a la dècada dels setanta, ha aconseguit posar Arsèguel al mapa mundial com a capital de la música tradicional dels Pirineus. 

Després de deu anys, per primera vegada, la Sara Segura no va tocar al concert de diumenge. La nit que va néixer es va escaure amb la Trobada d’Acordionistes d’aquell any. Des de petita, els seus pares la van portar amb el cotxet a escoltar música tradicional a Arsèguel, on vivien alguns parents. De més gran, ja aficionada a l’acordió diatònic, va demanar d’anar a les colònies de l’Escola Folk. Cada any, després de les colònies, esperava amb ganes el dia del concert, que era la posada en escena de tot el que havien fet aquella setmana de convivències.

«A cada edició admiro que els professors aconsegueixin que soni tan bé una orquestra formada per tants nens i adolescents. Els vincles que es creen i la voluntat que tenen els nens de tornar any rere any és de pell de gallina» explica la Sònia, la mare de la Sara.  «De vegades, són nens que toquen instruments que potser no són típics al seu voltant, i que anar a aquestes colònies els permet compartir aquesta passió i aquest sentiment d’arrelament» afegeix.

Amb els anys les colònies han crescut tant que s’han hagut de fer dos torns i compten amb una llista d’espera de més de 40 infants. El dia del concert és el primer dia en què es troben aquests dos grups i que interpreten la suite conjuntament, després de treballar-la de forma separada durant una setmana. «A mi el que m’agrada molt és l’eix transversal que gira al voltant de les colònies, aprens molt de forma inconscient sobre altres països o regions o sobre temes socials que potser sola no tindries tanta motivació per fer-ho» explica la Sara, que actualment és alumna d’acordió diatònic a l’ESMUC i ha cursat el curs de monitora per poder treballar a les colònies l’any que ve.
 
Aquest any el tema han estat les Illes Balears, com es pot veure plasmat amb els cavalls de Ciutadella que encapçalen el passacarrers, amb l’ensaïmada de paper o amb la sargantana que decora l’escenari -creades pels mateixos alumnes amb la coordinació de la Gemma Cima i la Judit Batllori, artistes de la Seu d’Urgell. També es fa present amb la veu i els instruments tradicionals de la Lara Magrinyà, músic eivissenca, i amb els balls de la mestra de danses mallorquina Neus Ferrer, que ensenya a alumnes, pares i avis a ballar un fandango mentre part de la canalla toca.

Les primeres edicions de les colònies se celebraven a Arsèguel -on hi ha la seu física de l’Escola Folk- i s’implicava tot el poble, obrint les portes de casa als participants. Des de fa onze anys, però, que tenen lloc a la casa de colònies Ridolaina, passat Montellà. Amb els anys, els propietaris -també pares d’antics alumnes de les colònies- han anat adaptant l’edifici perquè totes les seccions de l’orquestra puguin assajar còmodament.

Cada dia els infants tenen al voltant de 6 hores d’assajos d’instrument. La majoria les fan amb la seva secció: corda, pitus, piano, percussió, guitarra o acordió. Al vespre, de 7 a 8, fan un assaig conjunt de les peces treballades durant el dia, amb la direcció de l’Eduard Casals, coordinador dels docents de música tradicional de l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts (EMMCA) de l’Hospitalet de Llobregat. 

Les classes són multinivell. Per alguns dels infants, com per a la Jana, que té 9 anys, les colònies són el seu primer contacte amb l’instrument. Ha triat la percussió perquè «feia molt bona pinta». Per altres, és un complement a la seva formació musical. El Martí toca la trompa i fa 7 anys que va a les colònies, el Daniel la bateria i en fa 5, i el Xavi el sac de gemecs i en fa 4. «Nosaltres vam començar des de petits, ara ens hem fet grans i durant les classes ajudem els més petits, com abans els grans havien fet amb nosaltres. És com un cicle» destaquen.

L’equip de professors fa anys que és el mateix, i a part d’assajar les peces també s'encarreguen de fer els arranjaments de les 8 cançons que conformen les suites. «El fet que hi hagi generacions diferents en una mateixa classe motiva els alumnes més grans a agafar responsabilitats i a actuar com un exemple. Amb els anys els que eren els petits fan el mateix amb les noves fornades. Tenen el rol generacional molt après» expliquen. 
 
A les hores que no hi ha assaig els monitors organitzen activitats. La majoria són també músics i exalumnes de les colònies: «Les colònies enganxen, i el sentiment compartit de música i lleure fa que molts ens acabem convertint en monitors» diuen. Les activitats que preparen estan relacionades amb l’eix temàtic de cada edició. Per parlar de les Balears, aquest any, l’equip de monitors es disfressen de Barruguets, unes figures mitològiques de les Illes. Han creat una narració al voltant de la llegenda tradicional de les 3 taronges i han ubicat la història l’any 2052, després d’una catàstrofe mundial imaginària. Durant tota l’estada, els nens han d’ajudar al gegant de la llegenda -que es presenta com el dolent de la cultura popular- a recuperar les taronges. 

«A través d’aquesta narració volem fer una revisió de la cultura popular i parlar dels problemes socials de les illes imaginant un futur utòpic, tot i que buscant referents positius i posant l’esperança al centre» explica la Núria Ginestà, coordinadora dels monitors i alumna d’acordió diatònic arran de la seva participació com a monitora a les colònies. «Per a nosaltres, a més, les colònies són una manera de recuperar la música de casa nostra i del Pirineu per mitjà de l’educació» apunten des de l’equip. De fet, aquestes convivències han servit de model d’inspiració al País Valencià, on se n’organitzen unes de semblants creades per pares i alumnes que havien assistit a les dels Pirineus catalans.
 
És dimecres del segon torn de les colònies: avui es tria el nom que tindrà l’orquestra d’aquesta edició. Després de votacions igualades, es decideix S’horabaixa, acompanyada d’un «Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó, damunt sa mar arrissada es avions» cantat per tots els joves que estan dinant al menjador de la casa. L’equip de professors celebren la tria del nom. Venen de diferents backgrounds musicals i compten amb una llarga trajectòria professional.

El Josep Mas és dels últims que es va incorporar. És professor de piano i ve d’una formació acadèmica de la música: «Va ser quan vaig anar a Escòcia que vaig reconnectar amb l’origen de la música, quan vaig conèixer un senyor gran que tocava el violí en un pub de forma autodidàctica. Després d’uns anys de desconstrucció, quan vaig tornar, l’Escola Folk em va permetre connectar amb la música passant-m’ho bé i en comunitat» explica.

El professor de guitarra, David Surià, i el de corda, Elies Porter, treballen tot l’any fent de professors de música per l’Escola Folk. Durant el curs, es desplacen a diferents nuclis del Pirineu per oferir classes. El David viu a Saldes i l’Escola Folk ha estat l’única opció per poder-se dedicar a la música vivint sota el Pedraforca. L’Elies, que reivindica la necessitat de complementar la feina de professor de música amb altres feines per la precarietat del sector, fa valdre el model de l’Escola Folk: «Aquí som els mestres que ens desplacem, i no els alumnes que han d’anar a la capital. A qualsevol altre país d’Europa aquesta iniciativa estaria molt més ben valorada».

L’Escola Folk va néixer el 2010 i forma part de l’Associació Cultural per la Tradició Musical (TRAM). «Tenim una funció agitadora dins del sector de la música tradicional. El projecte s’emmarca dins de l’Alt Pirineu i l’Aran, que jo l’entenc com una sola regió. Per a mi, la idea seria acabar construint una Escola d’Art, on a part de la música hi hagués altres branques artístiques i de cultura popular, com una part de cinematografia o de bestiari. Ho deixo per aquí per si algú s’inspira…» explica l’Isidre Peláez, director de l’Escola des de la fundació i músic amb una carrera reconeguda dins de la música tradicional amb grups com el Pont d’Arcalís o acompanyant el cantant Ramon Muntaner.

Des de l’Escola, entenen la música com una manera de preservar la tradició i la porten a fora de les aules, per exemple, tocant en festes populars acompanyant bestiari o bastoners. «Quan vam començar, no hi havia oferta de música tradicional a Catalunya» afegeix l’Isidre, conegut com a «Tito». Estan constituïts com una associació cultural sense ànim de lucre, amb una voluntat de servei públic. «El gran problema que ens trobem és que falta relleu, costa trobar professors que siguin músics professionals al Pirineu. Els problemes de connexió, la falta d’oportunitats i la falta d’habitatge a causa de les segones residències són exemples de la fragilitat del projecte. Podria arribar a desaparèixer per la manca de gent als Pirineus» destaca el director.
 
Per oferir més instruments, moltes vegades la mateixa plantilla es forma en altres instruments de forma autodidàctica. Més enllà de les colònies i les classes de música a nuclis petits, l’Escola també organitza tallers musicals temàtics i fa recerca i publicacions de música tradicional de diferents zones de Catalunya.«L’Escola existeix perquè la vam crear sense que ningú ens ho demanés. Va ser la nostra manera de tenir oferta laboral per poder-nos quedar a casa» explica el Tito.

De fer classes d’acordió en una sala humida i petita d’Arsèguel a tenir una idea entre companys i crear tota una escola. Així el projecte es va convertir en una realitat gràcies al suport econòmic de la Generalitat i l'ajuda de l’associació TRAM. Actualment, es desplacen a una vintena pobles del Pirineu a fer classes i per la falta d’infraestructura pròpia, les sessions es fan a les aules de l’escola del poble o en espais municipals.

A més de fer classes particulars o col·lectives, l’Escola també entra a 13 escoles dels Pirineus per treballar danses i música de la regió amb el projecte Dansa’t, amb el qual els alumnes aprenen també sobre la geografia i la cultura del territori. La Laia Rossell és professora de música de la ZER Urgellet, on es fan 4 sessions durant el curs. «Jo ho veig com un privilegi, perquè als professors també ens permet aprendre i ampliar el repertori. A més, donen les mateixes oportunitats a les escoles grans i a les petites» explica. Quan acaba el curs, els 300 alumnes de totes les escoles es troben i fan una representació musical i de dansa. 

«Si aquestes danses no es treballessin a l’escola acabarien desapareixent. És una gran manera de conèixer més al territori. Les escoles també han d’ensenyar a estimar la nostra terra, perquè això fa arrelar als alumnes. Com més es coneguin d’on són i d’on venen més ganes tindran de cuidar la regió i de viure-hi» afegeix. L’Escola Folk transforma el passat i el converteix en un atractiu per als petits i joves tot donant una perspectiva contemporània -i sense menystenir la tradició- a les cançons i danses que uneixen generacions i generacions a les nostres muntanyes.