Quatre mil persones van omplir la Seu d’Urgell ahir divendres en la manifestació per un habitatge digne convocada per la plataforma Pirineu Viu. Acompanyada del lema «Sostre, terra, vida», la marxa va recórrer la capital de l’Alt Urgell, amb una parada a la rotonda on es troben l’N-260 i l’N-145 per tallar durant mitja hora el trànsit entre l’Eix Pirinenc i la carretera que connecta la Seu i Andorra. En aquest punt, es van portar a terme parlaments de la Unió de Pagesos i el Sindicat de Llogateres. Laia Angrill, de la Unió de Pagesos, va denunciar el model econòmic basat en el turisme de temporada, mentre s’expulsa i s’arracona la pagesia i el veïnat dels pobles. 

«Mirem al costat i cada vegada som menys pageses i pagesos, i mirem els que venen al darrere i el relleu agrari i ramader es fa molt complicat», va afegir Angrill. Després de la Unió de Pagesos, el Sindicat de Llogateres va expressar la urgència de portar a terme mesures per a un habitatge digne, remetent a la manifestació del 23N de Barcelona i al Congrés d’Habitatge de Catalunya que s’organitzarà pròximament.
 
A l’inici de la manifestació, al Passeig Joan Brudieu, hi va haver una performance per mostrar la dificultat en la cerca d’habitatge al territori i els abusos dels especuladors i rendistes. Els gegants nous de la Seu, Ot i Urgell, amb banderoles de Pirineu Viu, van acompanyar la marxa, així com bandes de percussió, bastoners i gralles. Entre la gentada es podien llegir les pancartes que s’havien fet durant les activitats prèvies a l’Ateneu Alt Urgell, i també es podien veure banderes de moviments socials, sindicats, a més de banderes andorranes. De fet, ahir feia just un any que s’havia fet la manifestació denunciant la crisi de l’habitatge a Andorra.

La plaça dels Oms va ser el punt final de la manifestació, on mentre les persones que anaven situant-se davant l’escenari clamaven «Pobles vius, pobles combatius», es van iniciar els parlaments finals. Arnau Corberó, portaveu de la plataforma Pirineu Viu, va denunciar que l’habitatge és un problema arreu i que, al Pirineu, «com més turisme rebem, més pobres som». Després dels parlaments hi va haver diverses actuacions musicals. Entre elles, la cançó La terra per sembrar d’Alidé Sans, creada en el moment de la lluita contra els jocs olímpics d’hivern al Pirineu, que ha esdevingut tot un himne per al moviment.
 
La plataforma aglutina col·lectius i espais de resistència de tot el Pirineu: «des del Solsonès a l’Aran, passant per Andorra, que compartim una perspectiva anticapitalista, antiracista, transfeminista i de defensa del territori». En el seu manifest, que està obert al seu web per possibles adhesions, plantegen un seguit de mesures d’urgència: la limitació i revocació de llicències d’habitatge d’ús turístic, la limitació de segones residències, l’expropiació de grans tenidors, un parc públic d’habitatge mínim del 35%, la mobilització de tot l’habitatge buit del Pirineu, fer públic l’accés de les dades referents a l’habitatge, especialment a Andorra, i sancionar a propietaris que incompleixin regulació de preus de lloguer i el racisme immobiliari, creació d’un parc públic d’habitatge d’emergència per a persones en situació de vulnerabilitat i aturar la despesa pública en promoció turística.
 
Pel que fa a la visió de cap on es vol anar, Pirineu Viu aspira a «realitzar una planificació democràtica de la producció, sense anar a buscar el màxim benefici dels propietaris, sinó buscant cobrir les necessitats de la població. Mirar quines necessitats tenim les pirinenques, mirar de quins recursos disposem i planificar la producció per tal de satisfer-ne necessitats». La plataforma crida els governs i ajuntaments a aplicar aquestes demandes, perquè si no, «enfront de la seva inacció, la pressió augmentarà», conclouen.

Segons el portaveu de la plataforma Bernat Lavaquiol, actualment un 64% dels habitatges del Pirineu són «segones i terceres residències que només s'obren catorze dies l'any». Per a Júlia Leigh, també portaveu de la plataforma, la lluita de la pagesia que posa de manifest Pirineu Viu «no és només laboral, sinó pel nostre territori, per les condicions de vida del món rural».