Els pisos del carrer Òmnium Cultural de Vic tornen a ser notícia. Després que la Caixa en volgués expulsar les famílies a les quals havia construït habitatge de protecció oficial, els pisos van ser comprats per l'Agència d'Habitatge de Catalunya (AHC). Ara, aquest organisme de la Generalitat vol expulsar a les famílies que hi viuen.
 
L'Assemblea d'Habitatge d'Osona i el Lluçanès, formada per la PAH, Sindicat de Llogateres, L’Ortiga, Docents per l’habitatge, Per una Plana Viva i el Grup de Suport Mutu de Manlleu ha anunciat un nou cicle de mobilitzacions per impedir que les veïnes es quedin al carrer. Alerten que ja van aturar un primer llançament el 26 de juny passat i que la pròxima data de desnonament és el 23 de setembre a les 10 del matí.
 
Per això, els col·lectius que formen l'Assemblea d'Habitatge d'Osona i el Lluçanès demanen «que s’aturin de manera immediata tots els processos judicials de desnonament iniciats i que s’ofereixin solucions reals d’habitatge a les famílies i persones afectades» i afegeixen que reclamen una reunió de responsables de l’Agència de l’Habitatge i els Ajuntaments de Vic i Manlleu, amb les veïnes i els moviments socials per acordar solucions.
  
El negoci dels pisos de protecció
 
Els blocs del carrer Òmnium Cultural de Vic estan conformats per 104 habitatges distribuïts en 4 escales que van ser construïts per la Caixa (a través de la filial Immocaixa) i formaven part d’un programa d’habitatge assequible de l’Obra Social de la Caixa. Es van inaugurar el 13 de març de 2007 i tenien qualificació de protecció oficial atès que la Caixa va rebre 1.200.000 euros d’ajudes públiques per a la seva promoció. 16 anys després, l’any 2023, finalitzat el període de protecció oficial, La Caixa va decidir tancar el programa de l’Obra Social i expulsar a totes les veïnes de casa seva.
 
La Caixa va donar opció de compra als llogaters a preus desorbitats, fins i tot per sobre del preu de mercat, i sense cap oferta ni facilitat a les pròpies veïnes perquè els poguessin adquirir. En aquell moment, la Llei 24/2015 contra els desnonaments i els talls de subministraments obligava la Caixa a fer lloguers socials a les famílies en situació d’exclusió residencial. Les activistes per l'habitatge denuncien que la Caixa també ho va incomplir sistemàticament. Moltes veïnes es van veure abocades a marxar o van començar a rebre demandes judicials de desnonament. Només en casos molt concrets de vulnerabilitat, sobretot per l’edat, van aconseguir un lloguer social.
 
Aquest mateix modus operandi de la Caixa, es va repetir a totes les altres promocions d’habitatge assequible (amb protecció oficial) que l'entitat bancària tenia arreu de Catalunya. Les polítiques públiques als blocs d'Òmnium han afavorit la propietat privada i la inversió immobiliària.
 
A Vic des de la PAH es va pressionar a l’Ajuntament perquè intervingués i negociés amb la Caixa l’adquisició d’aquests habitatges o obligués a fer lloguers socials, però la implicació de l’Ajuntament es va limitar a una simple reunió telemàtica amb la Caixa.
 
Tanmateix, es va iniciar la campanya «Destapem la Caixa», impulsada pel Sindicat de Llogateres de Catalunya, assenyalant l’especulació de la Caixa i exigint que habitatges construïts amb ajuts públics continuessin destinats a una funció social. Així es va aconseguir que l'Incasòl adquirís 76 habitatges als blocs de Vic a mitjans de 2024. Ara que l'Agència Habitatge de Catalunya (AHC) els ha recuperat les veïnes reclamen una solució.
 
Més enllà de Vic
 
Paral·lelament, la Generalitat també ha adquirit altres habitatges a Osona, especialment a Vic i Manlleu, a través del mecanisme de tanteig i retracte. Aquests habitatges havien estat hipotecats i executats i estaven en mans de grans tenidors. L'Assemblea d'Habitatge alerta que almenys quatre famílies estan essent expulsades d'aquests habitatges per l’AHC i que en tots els habitatges hi viu població vulnerable: en tres d’ells hi viuen menors i en els altres hi viuen persones d’edat avançada.
 
Per tal de posar el focus en com està la situació a tota la comarca, l'Assemblea d'Habitatge també es dirigeix als ajuntaments d'Osona, especialment els declarats en mercat tensionat, perquè «posin al centre de les polítiques assegurar el dret a l’habitatge ampliant el parc d’habitatge assequible» i criden a què la ciutadania i el veïnat se solidaritzi i mobilitzi per aturar els desnonaments.
 
Impossibilitat de trobar alternatives
 
Segons denuncien les activistes per l'habitatge, «el parc d’habitatge de la comarca està totalment tensionat fruit de l’especulació i de l’absència durant dècades de polítiques d’habitatge enfocades a la garantia dels drets socials; com també els lloguers de temporada i un fort racisme immobiliari, el que impossibilita a moltes famílies accedir a un habitatge digne».
 
Paradoxalment, el 10 desembre de l’any passat es presentava el Pla comarcal d’atenció al sensellarisme i la primera i única nova actuació feta des de llavors per atendre el sensellarisme va ser el tancament de l’alberg a finals de maig.